Economia col.laborativa

1. ECONOMIA
COL.LABORATIVA

2. L’economia col·laborativa és un nou model d’intercanvi
econòmic que es basa en tres principis fonamentals:
1. Relació entre productor i consumidor, que mantenen un diàleg continu.
2. Connexió constant, gràcies a les noves tecnologies.
3. Col·laboració en benefici mutu.

3. Les iniciatives de l’economia
col·laborativa estan impulsades
fonamentalment per emprenedors
individuals i no per grans
empreses.
Estan orientades a altres objectius,
com ara crear llaços socials i
enfortir les xarxes, reduir
l’empremta ecològica o donar
accés barat o gratuït a béns i
serveis.
Se sosté per valors com la
democratització, la cooperació,
la localització, la sostenibilitat, la
cohesió social, el desenvolupament de
capacitats individuals i comunitàries.

4. La base d’aquestes iniciatives és el canvi, una cosa tan antiga com l’home. La
diferència es troba en les eines que s’utilitzen:
les noves tecnologies,
les xarxes socials,
els instruments de geolocalització o
els telèfons intel·ligents han permès desenvolupar aquestes iniciatives a
escala global i reduir els costos de transacció que hi estan associats.

5. L’economia col·laborativa va ser nomenada per la revista Time el 2011 com una
de les deu idees que canviarien el món, i ho veia com una manera d’“arreglar
els pitjors problemes, des de la guerra i la malaltia fins a l’atur i el dèficit”.
Aquest augment en l’oferta i la varietat dels productes i els serveis representa
una oportunitat des del punt de vista de la competència i, per tant, de
l’augment del benestar dels consumidors.
Malgrat això, alhora, també es plantegen múltiples incògnites sobre com cal
adequar la regulació actual als efectes que generen aquests nous models
econòmics.
Aquest model busca des del començament el triple valor, econòmic, social i
ambiental,i considera que és millor que l’actual, basat en l’acumulació
individual de béns.

7. ECONOMIA CIRCULAR

8. L’economia circular és l’alternativa al sistema lineal
que consisteix a produir, consumir i llençar.
En aquest sistema els rebutjos s’acumulen
amb el conseqüent deteriorament de l’entorn i
desaprofitament de materials.

9. L’economia circular es basa en el fet que els residus
es consideren un recurs que passen a tornar a formar
part de la cadena de producció. Així, no tan sols
s’aconsegueix reduir els residus sinó
que també s’evita l’extracció de matèries primeres.

10. L’ECONOMIA CIRCULAR DESCANSA EN DIVERSOS
PRINCIPIS
1. L’ecoconcepció: considera els impactes mediambientals al llarg del cicle de
vida d’un producte i els integra des que es concep.
2. L’ecologia industrial i territorial: establiment d’un mode d’organització
industrial en un mateix territori caracteritzat per una gestió optimitzada dels
estocs i dels fluxos de materials, energia i serveis.
3. L’economia de la “funcionalitat”: privilegiar l’ús enfront de la possessió, la
venda d’un servei enfront d’un bé.
4. El segon ús: reintroduir en el circuit econòmic els productes que ja no es
corresponen a les necessitats inicials dels consumidors.
1. La reutilització: reutilitzar certs residus o certes parts que encara poden
funcionar per elaborar nous productes.
2. La reparació: trobar una segona vida als productes fets malbé.
3. El reciclatge: aprofitar els materials que es troben als residus.
4. La valoració: aprofitar energèticament els residus que no es poden reciclar.