Marina Camarero, Lluís Camps, Marc Ruesca, Borja Aguiló i Rosa Gornès. 1r Batxillerat A

1. PER QUÈ ELS HUMANS ENS
COMPLIQUEM LA VIDA?

2.  DILEMA 4: UN PARTICULAR DEMANA ASSESSORAMENT
ÈTIC:
Una jove de 23 anys sospita que una companya seva, a la feina,
rep maltractaments. Està trista, respon amb suspicàcia i
agressivitat a qualsevol imprevist, té morats a la cara dels
quals no vol parlar. Què ha de fer? Parlar amb ella? Denunciar
el cas? És ètic envair la vida privada dels altres?

3.  Exercici 1: definició de gabinet d’assessorament filosòfic
Un gabinet filosòfic és un consell de persones, les quals
ajuden a solucionar problemes ètics o morals que sorgeixen a
la vida quotidiana, a partir de la filosofia i emprant el diàleg
com a eina fonamental, tractant sempre la persona que
demana ajuda com a autònoma i responsable i amb la
finalitat d'aconseguir un major benestar personal.
El gabinet filosòfic ajuda als seus clients a examinar
racionalment la seva vida, tot fent-los veure els errors de
pensament o fal·làcies intel·lectuals alhora que els orienta a
través dels autors de la història de la filosofia que serveixen
de recolzament per a la discussió dels assumptes que afecten
al client.

4.  Exercici 2: Què significa que un problema és ètic? Quina
diferència hi ha entre l’ètic i el moral? Per què el problema
dels vostres clients és ètic?
Que un problema és ètic significa que mereix una reflexió sobre la
validesa de les decisions que se'n deriven i esbrinar si estan
d'acord o no amb els principis universals que han d'inspirar
qualsevol conducta humana.
La moral és un conjunt de judicis relatius al bé i al mal,
destinats a dirigir la conducta humana i que es concreten en
normes de comportament que regulen la nostra pràctica diària.
Ara bé, com que no totes les persones ni societats formulen els
mateixos judicis sobre el bé i el mal, la moral sovint es traduiex
com a un conjunt de preguntes i respostes sobre què hem de fer
per viure una vida més humana, amb llibertat i responsabilitat.

5. L’ètica, per altra banda, és una reflexió sobre la moral. L’ètica
es troba a un nivell diferent: es pregunta per què considerem
vàlids uns i no altres comportaments, compara les pautes
morals de les diferents persones o societats tot cercant el seu
fonament i legitimació, investiga què és específic del
comportament moral,enuncia principis generals o universals
inspiradors de tota conducta, crea teories que estableixen i
justifiquen allò pel qual val la pena viure.
El problema del nostre client és ètic perquè exigeix una reflexió
sobre la validesa moral de l'actuació a emprendre i qüestiona si
ha de prevaler el principi de garantir la integritat física i
psicològica i la dignitat de la persona per damunt del dret a la
intimitat.

6.  Exercici 3: Resum d’una notícia sobre violència de gènere
Un partit radical hindú reparteix guinavets entre les dones de
la ciutat de Bombai per a defensar-se dels violadors.
Aquest fet respon a una campanya d'indignació popular causada per
la mort d'una jove violada brutalment en un autobús de Nova
Delhi el passat mes de desembre. Des de llavors, milers de
manisfestants han demanat a les autoritats més protecció per a les
dones i més càstigs per als violadors, però també ha fet créixer la
por entre les dones de ser atacades. Per això, moltes han optat per
prendre mesures particulars com aprendre defensa personal o
comprar una arma.
Mentrestant, el govern ha posat en marxa les primeres mesures per
donar resposta a l'onada de protestes i ha obert el primer jutjat
especialitzat en jutjar crims de violència de gènere, a l'estat de
Bengala occidental i en pensa obrir més a la resta del país. Tot el
personal d'aquest jutjat està composat per dones amb la finalitat
que les víctimes no se sentin intimidades a l'hora de denunciar o
participar en un procés judicial, ja que alguns jutges no han
respost convenientment als casos exposats, condicionats pel seu
Notícia
paper d'home en un país de forta tradició masclista.

7. DEPURAR IDEES
Pluja d’idees per a situar el tema, fer una primera
aproximació i identificar preconceptes.
PLUJA D’IDEES:
 Violència ( agressió física i psicològica)
 Igualtat ,dignitat i llibertat de la persona
 Legislació i justícia
 Relacions de parella: estimació, gelosia, relacions de poder o
submissió, por
 Dret a la intimitat
 Paper de la dona al llarg de la història
 Masclisme
 Educació

8. PRECONCEPTES
 La violència de gènere és sempre de l'home cap a la dona
 Es més evident la violència física que de la psicològica.
 La violència de gènere es genera amb la frustració de l'home.
 La causa de la violència de gènere és sobretot la gelosia
 La violència de gènere es produeix a les classes socials més
baixes.
 Els maltractadors han sofert maltractes a la infància.
 Moltes dones aguanten els maltractament per no perdre els fills
o perquè creuen que són actuacions aïllades.
 És molt difícil que un maltractador canviï.

9. CONCEPTUAR I PROBLEMITZAR
Pàgina d’Anna Sarsanedas. Què s’ha de fer davant els
maltractaments?
http://www.xtec.cat/~asarsane/etapss.htm
Segons aquest informe, s'ha de fer una reflexió ètica
sobre els maltractaments de la vida quotidiana, saber
què s'ha de fer davant d'aquests maltractaments i
actuar segons un codi deontològic (de conducta) per a
castigar el maltractament i també prevenir-lo. Els
principis bàsics generals d'actuació són:

10.  Beneficència o benevolència (fer el bé).
 No maleficència (evitar el mal, no córrer riscos innecessaris).
 Autonomia (tenir en compte els interessos, preferències i
decisions dels subjectes).
 Justícia (equitat o donar a cadascú el que li correspon segons el
que ha fet, repartir amb equitat els recursos escassos amb igualtat
de drets per a l'eficàcia i benestar de tots).
 Rigor o integritat en el que es fa.
 Transparència (cal que circuli la informació i es pugui validar)
Aquests principis han d'anar acompanyats dels valors de la llibertat,
la Igualtat, la tolerància, la responsabilitat, el respecte i la
prudència, fonamental per a mantenir la flexibilitat necessària
per comprendre la complexitat del tema. Tots aquests principis i
valors són útils per a preveure i evitar els maltractaments del dia
a dia, davant dels quals cal establir un codi de conducta i unes
lleis que obliguin a qui els cometen a reconèixer la incorrecció de
la seva acció i penalitzin els maltractaments declarats com a tals.
Tot i així, en la vida quotidiana es produeixen situacions en que es
difícil determinar quina és l'acció més correcte a realitzar

11. Article de El País
80% de las chicas cree que las quieren aunque las maltraten
Segons aquesta notícia, als darrers anys s'ha incrementat
la violència de gènere entre els adolescents. A més, en un
estudi realitzat entre els joves es va detectar que molts
d'ells pensen que l'amor vertader comporta
necessàriament gelosia. També moltes dones joves creuen
que la seva parella els pot estimar encara que les maltracti.
Els homes, per la seva banda, no consideren com a
maltractament a la seva parella accions com controlar el
mòbil, imposar la roba que han de dur, decidir amb qui
han de sortir o fins i tot, obligar-la a les relacions sexuals.
Molts veuen la seva parella com a un objecte sexual.

12. ARGUMENTACIÓ i FEED BACK
Opcions i argumentació de cada una
Un cop reunits els membres del gabinet filosòfic i, després
de presentar i explicar la informació recollida, es posen
damunt la taula les diferents opcions possibles:
1 - No intervenir en el cas perquè és un assumpte que pertany
a l'àmbit privat de la persona i aquesta té dret a preservar la
seva intimitat, tal com reconeix la llei. No és un assumpte
propi i no ens afecta directament Es posa el dret a la
intimitat per damunt de tot i no es reconeix la moralitat de
l'acció. La conseqüència és la continuació del
maltractament .

13. 2- Parlar amb la persona afectada i tractar de convèncer-la
que ella mateixa ha d'intentar posar fi a aquesta situació de
maltractament. Aconsellar-la i fer-li veure els perjudicis que
se'n deriven de la seva situació. Tanmateix, respectar la
llibertat i l'autonomia de la persona i no fer cap més
actuació si aquesta nega l'evidència dels fets. Prevaleix el
dret a la llibertat i l'autonomia de la persona per damunt
dels altres. Tampoc es garanteix posar fi al maltractament.
3- Denunciar directament al cas a la policia perquè aquesta
emprengui les accions pertinents d'acord amb la llei.
Prevaleix la defensa del dret a la vida i la integritat de la
persona i l'obediència a la llei encara que la decisió no
provengui de la pròpia víctima i sigui forçada des d'una
persona externa. Es posa fi al maltractament i l'agressor és
castigat.

14. Opció escollida per a la resolució
Un cop havent discutit i reflexionat a fons cadascuna de les
possibilitats d'actuació, el gabinet, com a consideracions
prèvies, defineix el codi deontològic bàsic que ha de
seguir la proposta elegida:
- S' ha d'actuar tan sols amb la intenció de fer el bé i evitant la
possibilitat de crear alguna situació pitjor o córrer riscos
innecessaris. S'ha de descartar una actuació moguda per
altres interessos com la curiositat, el sensacionalisme o la
morbositat.
- S'ha de tenir en compte els desitjos i interessos de la persona
afectada, el que esta disposada a fer i el que no i s'ha
d'acceptar i valorar les seves decisions sempre que aquestes
responguin a la finalitat última d' aconseguir el seu propi bé
com a persona.

15. - S'ha d'intentar fer prevaler el valor de la justícia de manera que
cadascú pugui ser penalitzat per les conseqüències de les seves
accions d'acord amb la legislació vigent per tal de garantir el dret
a la vida, la seguretat i la convivència de tots els ciutadans.
- S'ha d'actuar sempre amb prudència, rigorositat i transparència
en cada pas i alhora amb una certa flexibilitat, atenent la
complexitat del cas.
Aquest gabinet vol fer constar que l'elecció no és fàcil, ja que
algunes premises que es consideren vàlides per separat, entren en
conflicte en presentar-se juntes en la mateixa situació. I aquí
radica la dificultat del problema. Tanmateix, finalment escollim la
postura d'intervenir amb la finalitat d'acabar amb el
maltractament, encara que això impliqui la denúncia
policial. És una postura que parteix de la segona opció: intentar
convèncer la persona afectada que actui per iniciativa pròpia,
però que pot acabar en la tercera alternativa:denunciar el
maltractament en cas que ella no ho faci.

16.  Els passos més detallats d'aquesta actuació són:
1. Parlar directament amb la companya afectada, sempre amb tacte i
prudència, manifestant les sospites i deixant clar el mòbil que impulsa a
actuar: el seu benestar com a persona. Si la persona reconeix la situació
de maltractament i demana ajut, adreçar-la als Serveis Socials
corresponents on es faran càrrec del cas. També pot passar que la
persona afectada negui la veritat i no vulgui reconèixer que pateix
maltractament.
2. En aquest cas, si les sospites continuen i la companya segueix negant
una realitat que cada cop més evident, s'ha d'intentar aconseguir
algunes proves del maltractament (cercar alguns testimonis directes,
esbrinar si ha rebut assistència metge...).
3. Amb les proves aconseguides, convé parlar de nou amb la companya,
avisar-la que s'està al corrent de la seva situació i oferir-li ajut,
explicant-li que si ella col·labora la situació serà molt més fàcil de
remeiar. Se li pot recomanar que recorri als Serveis Socials o a Centres
Assessors de la Dona on persones especialitzades li donaran la
informació necessària i l'assessorament emocial i jurídic adequat a la

17. 4. En darrer terme, si la situació de maltractament continua i la víctima no
actua, convé denunciar el cas als Serveis Socials o directament a la
Policia on, feta una valoració del cas, intervindran en el sentit de
protegir la víctima i evitar represàlies o futures agressions, alhora que,
provada la denúncia, es dictaran les resolucions judicials que la llei
estableixi en aquests casos per castigar l'agressor.

18.  La justificació de les actuacions que hem escollit es fonamenta en les
següents consideracions:
- La finalitat última que es persegueix és el bé físic i psicològic de la
persona i s'empara en el dret a la vida i a la dignitat de la persona,
reconeguts universalment en la Declaració dels Drets Humans. El motiu
que impulsa a actuar és, per tant, totalment honest i dóna sentit a les
actuacions proposades. Les normes morals fan referència a valors que les
transcendeixen, però que els donen sentit. I en aquest cas, el valor
màxim, el respecte a la persona és el que guia l'actuació a emprendre.
Malgrat l'existència de teories ètiques relativistes, la majoria de la gent
creu que el maltractament i la violència són moralment reprovables.
- La nostra actuació també pretén garantir un altre dret fonamental: la
igualtat de totes les persones sense distinció de sexe. Per tant, no hi ha
cap justificació per a les relacions de parella basades en el domini d'un
sobre l'altre que impliqui imposicions, amenaces o l’ús de la força física o
psicològica. Aquest principi ens ha d'empènyer a lluitar contra falses
creences, prejudicis irracionals o costums que consideren la dona com a
un objecte sotmès a la voluntat de l'home.

19. -La intervenció en la vida privada i la vulneració del dret a la intimitat de la
persona es justifica tenint en compte que les circumstàncies de
maltractament que viu la víctima afecten a la seva autonomia i llibertat,
amb la qual cosa és difícil que prengui una decisió racional i objectiva
sobre el seu propi bé. És corrent en molts casos que la víctima estigui
confusa, que tengui sentiments ambivalents (amor i odi cap a l'agressor)
o que justifiqui l'actuació de l'agressor no donant-li la importància
adequada (“només ha estat una vegada, no ho tornarà a fer”) o fins i tot
adoptant un sentiment de culpabilitat, creient que l'agressió és
merescuda. La por a l'agressor, en molts casos, paralitza i anul·la la
capacitat d'actuació. En aquestes condicions no queda altre remei que
forçar aquella actuació que la víctima no s'atreveix a fer, tot pensant en
el benefici que se'n deriva per a ella mateixa.
- El maltractament és un delicte tipificat per la llei i com a ciutadans
responsables tenim el dret denunciar-lo per tal de garantir la seguretat i
la convivència pacífica de les persones. Tot i que moralitat i legalitat no
sempre coincideixen, en aquest cas la llei contra la violència de gènere
s'ajusta a la moral dels països occidentals respecte a la condició de la
dona. A més, a l'hora de prendre una decisió ètica no només hem de
pensar en el benefici individual de la persona afectada sinó en el bé de la
societat en què vivim, tal com ja va argumentar Aristòtil. La denúncia
del cas pot animar a altres dones a actuar i contribuir a erradicar la
violència de la nostra societat, fent-la així més justa per a tothom.

20. -Finalment, encara que d'aquesta actuació es poden desprendre
conseqüències negatives (separació dels membres d'una família,
sentiments de venjança per part de l'agressor...) les pautes
d'actuació es justifiquen des d'una ètica deontològica, segons la
qual, les accions són correctes en si mateixes, independent de les
seves conseqüències perquè responen al nostre sentit del deure.
Aquesta postura és reconeguda per les teories ètiques actuals, de
tipus formal (Kant i els filòsofs de l'ètica discursiva). Així, hem de
reconèixer que actuar contra el maltractament és una actuació
moralment correcta perquè respon al desig de ser una norma de
caràcter universal consensuada per la comunitat.

21.  Resum de les fases del treball amb comentaris sobre com us heu
organitzat i els entrebancs que heu trobat
Des d’un principi, si hem de ser sincers, la tasca proposada no ens va
entusiasmar gaire, de manera que ens va costar posar-nos a treballar de
forma seriosa. Tot i així, el resultat pensem que és prou bo malgrat les
primeres dificultats de motivació.
A la primera sessió, dia 21/1/13, vam emprendre la tasca
elegint un coordinador. En el nostre cas, la coordinadora
escollida va ser na Marina Camarero. A partir de llavors, el
primer que vam fer va ser donar una ullada general a la
webquest per tal d’entendre el conjunt de la tasca que
havíem de realitzar. Un cop feta aquesta primera observació,
ens vam adonar que el treball constava bàsicament de dos
tipus d’activitats: unes de recerca d’informació i
conceptualització (activitats 1 i 3), i altres, més importants, de
reflexió, problematització i argumentació (activitats 2 i la 4).
Per això, vam pensar, que la manera més eficaç de treballar
seria repartir-nos les primeres activitats de dos en dos i
fer conjuntament, reflexionant i posant en comú les
idees de tots els membres, la resta del treball.

22. Quant a la segona sessió, duta a terme dia 22/1/13, vam repartir-
nos les tasques de la següent manera: en Borja i en Marc van
començar amb el primer exercici de l'activitat 1, que consistia en
fer una definició de gabinet d’assessorament filosòfic. Segons
asseguren els dos membres, aquesta feina va resultar eficaç, ja
que la van deixar enllestida. En Lluís es va encarregar de
l’exercici 2, que es basava en la diferenciació entre ètica i la
moral. Aquesta tasca, al igual que l’exercici anterior, també
quedà bonibé enllestida. L’exercici 3 va ser dut a terme per na
Marina i na Rosa, també de forma ràpida i sense problema.
Respecte el desenvolupament de les següents sessions hem de
confessar que no es van dur a terme de forma prou
adequada. Reconeixem que tots en general ens vam relaxar una
mica, deixant de banda els objectius que ens havíem proposat
des d’un principi. El diàleg i la discussió en grup no va ser
prou efectiva i el procés del treball es va estancar. Tanmateix,
hem de dir que vam aprofitar alguna d’aquestes sessions per fer
la pluja d’idees i els preconceptes (Activitat 2), la qual
consideràvem senzilla i més dinàmica. Podem dir que tots vam
participar activament i van sorgir idees aprofitables i
interessants.

23. Després d’aquest període d’interrupció, ens vam adonar que el temps
s’escurçava i que la feina se complicava. Per això, a partir de llavors vam
posar-nos a treballar de valent. En aquells moments ens faltaven
l’activitat tres quatre i cinc, de manera que vam enllestir ràpidament
l’activitat 3, que consistia en resumir les idees bàsiques de dos articles,
vam deixar per al final el power point, a manera de resum, i vam
centrar-nos totalment en l’activitat 4 o nucli del treball:
l’elaboració de l’informe per a la nostra clienta amb la decisió presa i
justificada sobre les pautes de conducta a seguir, que requeria més
temps de reflexió i dedicació.
Certament, l’activitat 4 fou la més laboriosa. Havíem d’ordenar les idees i
preparar el producte final que havíem de lliurar a la nostra clienta. Però
no era tan fàcil, ja que constava de diverses fases:
Primer de tot havíem de recopilar i ordenar la informació de manera
que cada membre presentés i expliqués als altres la informació escollida.
Cadascú va donar la seva opinió personal respecte quina seria la millor
forma d’actuació de la clienta. Però havíem de consensuar una sola
postura, per això vam haver d’analitzar cada opinió a fons per arribar a
un acord.

24. Respecte la segona fase, que consistí en portar a terme una discussió
oberta entre tots cinc, es desenvolupà de forma adequada i favorable.
Resultà senzilla ja que tots vam estar bastant d’acord a l’hora de
decantar-nos per una de les opcions. La justificació d’aquesta, en
canvi, va resultar un tant complicada perquè ens va costar
d’expressar-la amb els seus corresponents pressupòsits
filosòfics, però ens en vam sortir.
Quant a l’elaboració de l’informe va resultar més fàcil, perquè ja
teníem les idees clares i només mancava redactar-ho. L’únic dubte que
va sorgir fou la manera de dirigir-nos a la nostre clienta, que vam
solucionar adoptant la forma impersonal que ens va aconsellar el
professor.
Finalment, ja amb la feina enllestida, vam elaborar conjuntament la
presentació digital,amb els principals punts del treball.
Com a conclusió podem dir que tot i no haver sabut funcionar prou bé
en grup, haver perdut temps en algunes sessions, no haver-nos sabut
organitzar prou la feina, haver repartit les tasques de manera desigual
i haver acabat el treball de forma un poc precipitada, el resultat ha
estat prou bo. I això ha estat gràcies a què hem compensat aquestes
mancances dedicant-hi un temps extraordinari fora de l’horari lectiu.

25. Tot i així, volem dir que alguns factors han dificultat l’elaboració i el
desenvolupament d’aquesta webquest. En primer lloc, la manca de
coneixements filosòfics ha fet costós saber relacionar aquesta matèria
amb el dilema plantejat. No és tan fàcil lligar els pocs coneixements de
teories ètiques, filòsofs o conceptes filosòfics que sabem amb la tasca
que havíem de realitzar. Pensam que ens hauria anat millor haver
disposat de més ajuda per part del professorat a l’hora d’analitzar i
aprofundir en el tema. També cal dir que molts enllaços de la
webquest, que potser ens haguessin ajudar a encaminar un poc més la
feina, no funcionaven. Podem dir que en certs moments ens hem
trobat perduts i sense prou recursos. Per altra banda, no estam gaire
acostumats a la discussió filosòfica i no hem sabut conduir el diàleg
de forma prou adient. Potser necessitaríem conèixer millor les pautes
que el regeixen i practicar-lo amb més freqüència.
De cara a l’any vinent, proposam corregir aquests aspectes per tal
d’obtenir millors resultats

26.  Valoració del grup sobre:
o El que heu après de l’experiència. Valoració de la filosofia com a
instrument d’anàlisi i de resolució de conflictes
La nostra valoració és la següent:
Hem après en primer lloc que la moralitat forma part de la nostra
condició humana i no podem deixar d'actuar al marge d'aquesta. La
nostra condició de persones lliures ens obliga a decidir constantment
entre diferents opcions i a assumir les conseqüències dels nostres
actes.
En segon lloc, que la resolució d'un dilema ètic no és fàcil ni immediata
perquè es presenten valors en conflicte i decidir quins prevaleixen
sobre els altres no és sempre clar. Per això cal reflexió, discussió en
grup i justificació dels arguments per tal d'arribar a la solució més
òptima
La filosofia pot servir com a instrument d'anàlisi i de resolució de
conflictes de la nostra vida quotidiana. Per una banda, des de la
lògica ens pot ajudar a raonar millor, a detectar els nostres errors i
fal·làcies, els nostres prejudicis irracionals.

27. Per l'altra, des de la història de la filosofia, analitzant les
respostes que han donat els grans pensadors al llarg del
temps, també podem enfrontar-nos amb més seguretat i
arguments als problemes actuals de la humanitat.
Malauradament, tot i que als seus orígens la filosofia era
més bé una forma de vida, al llarg dels segles s'ha anat
convertint en una disciplina tancada, de caràcter teòric i
completament deslligada de la vida pràctica. Per això ens
costa de contemplar-la des d'aquest nou vessant
d'autoajuda. A nosaltres ens ha costat aquest enfocament
també perquè no coneixem prou la història de la filosofia
ni els grans corrents filosòfics per poder relacionar-los
amb els casos pràctics exposats. És una feina complexa per
a la qual ens manca preparació.

28. o Els aspectes metodològics i els recursos que creieu que són
aplicables a altres matèries del vostre currículum acadèmic
o de les vostres relacions
Quant a la metodologia emprada, valoram positivament la
feina en grup i la seqüenciació dels pasos marcats per
arribar a l'elaboració de l'informe final, ja que ens ha obligat
a cercar informació i contrastar opinions, però hem trobar a
faltar alguns enllaços que ens ajudessin a relacionar un poc
més el tema tractat amb la filosofia.

29. Els dos recursos metodològics emprats en aquest treball són
aplicables a qualsevol matèria acadèmica i fins i tot en l'àmbit de
resolució de problemes de tipus personal. Per una banda,
mitjançant la recerca de la informació, hem hagut de
conceptualitzar, problematitzar i argumentar per arribar a una
conclusió i això és un procés intel·lectual molt ric. Per altra banda,
això s'ha fet en equip, cosa que facilita i enriqueix el procés quan
tothom aporta la seva visió i està disposat a deixar-se convèncer
pels arguments dels companys si les seves raons són més sòlides i
més ben fonamentades que les nostres. Aquest mètode requereix
una actitud oberta i flexible i una rigorositat en el diàleg que no és
fàcil d'aconseguir i per a la qual no hem estat gaire entrenats al
llarg de la nostra escolaritat Creim que s'hauria de començar amb
discussions guiades pel professorat expert on se'ns ajudés a
formar-nos en aquesta metodologia que,si es treballa bé, pot ser
molt útil i enriquidora.

30. Marina Camarero, Lluís Camps, Borja
Aguiló, Marc Ruesca i Rosa Gornès.
1r Batxillerat A
Curs 2012/ 2013