1. LA HISTÒRIA MÉS BELLA DEL MÓN
INTRODUCCIONS
“Plou sobre el planeta. Caigudes del cel, molècules subtils
s’organitzen a les llacunes i inventen les primeres gotes de vida”.
En definitiva ens vol transmetre que és a les llacunes on neix la vida, i per
tant on es desenvolupa i on comença tot, i a partir d’aquí s’organitza la vida
NASCUDES DE L’ARGILA
Fins ara hem pogut veure com la nostra història ha anat evolucionant de
més simple a més complexa, com ara un joc de lego en el que les petites
peces van formant figures cada vegada més grans i més complicades.
Doncs bé ara ens trobem en un punt fonamental de la nostra història, el
punt en què es forma la vida.
La gran majoria de gent creu que la vida va aparèixer als oceans, però no
és cert, la vida va aparèixer probablement a les llacunes i aiguamolls, ja
que eren llocs que de dia eren secs i sòlids i en canvi de nit freds i humits.
Cal destacar que va aparèixer a les bases d’aquets medis on s’hi trobava
argila.
En questa argila formada per quars i fang s’hi trobaven atrapades llargues
cadenes de molècules i aquestes llargues cadenes es varen anar associant
les unes amb les altres.
S’ha comprovat que la presència d’argila fa que les bases s’apleguin
espontàniament tot formant petites cadenes d’àcids nucleics.
LA INVENCIÓ DE L’INTERIOR
L’argila es comporta com un petit imant. Els seus ions, perden electrons o
els capten amb excés, aquests atreuen la matèria propera i la inciten a
reaccionar. Per aquest motiu es produeix un fenomen nou, ja que algunes
molècules són hidròfiles, l'aigua les atreu; unes altres són hidròfobes,
rebutgen l'aigua, aquestes molècules es posen l’una sobre les altres, i això
els posa en contacte amb l'aigua exterior i els separa de l'aigua interior. Es
tanquen sobre si mateixos, això permet la creació de membranes i es
transformen en glòbuls, aquesta aparició és un fenomen fonamental ja que
per primera vegada en l’història apareix una cosa que està tancada sobre si
mateixa, que té un endins i un fora. Aquest interior dirigeix d'ara endavant
l'evolució dels nostres petits glòbuls fins al naixement de la vida i més tard
de la consciència. Aquestes petites gotes es mantenen aïllades de la sopa.
Es indispensable que es construeixin mitjans tancats perquè l'evolució pugui

2. continuar. És un fenomen espontani. Aquest fet va succeir a totes les
llacunes del planeta. Les gotes tenen una mateixa grandària, que correspon
a un equilibri entre el volum, el pes i la resistència de la membrana. Es diu
que aquelles gotes primitives compartien semblança amb les cèl·lules vives
actuals.
GOTES DE VIDA
Les gotes fins aquell moment només eren agrupacions de moècules que
s’aglomeraven i es tancaven. No eren vives del tot, sinó que eren
estructures previves. Comencen a proliferar i a produir-se reaccions
químiques a l’interior, gràcies a la semipermeablitat de les membranas per
on deixen passen les molècules de tamany més petit i un cop a dins, se’n
formen de més grans.
Això provoca el principi de la individualitat i per això s’amplifica la diversitat,
ja que cada una d’elles evoluciona d’una manera diferent.
Llavors, gràcies a la selección natural de Darwin, només sobreviuen les que
tenen un medi químic intern més adaptat a l’extern. Evolucionen les que
tenen capacitat de produir energia perquè els permet desenvolupar-se, ja
sigui per reaccions de fermentació (incoporació de substàncies externes) o
capturant la llum i transformar els foton del sol en electrons. Les últimes
tenen més bonificació perquè són autònomes i no necesiten incorporar
matèria. Llavors es comencen a reproduir i multiplicar.
LA SUPERVIVÈNCIA ASSEGURADA
Aquestes gotes, només les autònomes sobreviuen, contenen un àcid
anomenat RNA (l’observem a la fotografia) que està format per una cadena
de 4 molècules (que són les 4 bases dels futurs gens). Aquest àcid té un
poder extraordinari, ja que es pot autoreproduir.
Per exemple, perquè ho pogueu comprendre millor, imaginem que tenim un
gota i que aquesta es divideix en 2 parts. La gota nova que ens ha sortit té
un RNA molt semblant al de la gota original. I a més a més, imaginem que
aquest RNA fa un paper de catalitzador en l’estructura de la gota. Què vol
dir això? Se sap que l’RNA o ARN (que és el mateix) ha tingut un paper molt
important en l’origen de la vida. La selecció natural depèn del medi ambient
i per una molècula de RNA és important que hi hagi presència d’altres
molècules d’RNA en el medi en el que es troba. Algunes molècules d’RNA
poden actuar com a catalitzadors d’algunes reaccions químiques; és a dir,
modificant la velocitat d’aquestes reaccions. Aquestes reaccions catalítiques
segurament van tenir una importància fonamental a la sopa primitiva.
Aquestes molècules d’RNA amb el pas del temps s’han anat especialitzant, i
aquesta especialització pot constituir un sistema eficient capaç de duplicar-
se i de sobreviure. Què succeeix doncs? Es produirà la transmissió d’una
espècie a una altra, i per tant diem que les gotes que contenen aquest RNA
tindran assegurada la supervivència de la seva espècie.

3. Com ja sabeu, un organisme viu és capaç d’assegurar la seva pròpia
conservació, d’autoadministrar-se i de reproduir-se. Aquests són els 3
principis que caracteritzen una cèl·lula. Si tenim un ésser que per exemple
s’autoadministra però no és reprodueix, no podrem considerar-lo d’ésser
viu. un cristall es reprodueix però no fabrica energia, per tant no el podem
considerar ésser viu. Però per exemple un peix si que se’l pot considerar
ésser viu. Però i els virus? Els virus són especials, ja que diríem que es
troben a la frontera. Perquè ho entengueu millor: agafem un virus i el
deshidratem per obtenir cristalls. El conservem en un recipient durant anys i
anys i observem que el virus ni es reprodueix ni es mou, per tant, no viu.
Llavors un dia, agafem el recipient on hi havia els cristalls i hi afegim una
mica d’aigua. Si posem una mica de la solució sobre una planta,
observarem que aquesta ràpidament presenta signes d’infecció i el virus es
reprodueix a una velocitat increïblement ràpida. Per tant un virus només pot
multiplicar-se dins les cèl·lules d’altres organismes. És per això que diem
que es troba a la frontera. Aquest necessita la vida per reproduir-se i diem
que utilitza la cèl·lula com a màquina fotocopiadora. Antigament, es va
arribar a creure que els virus eren les formes més simples de vida i fins hi
tot que n’eren l’origen. En l’actualitat es creu que els virus són estructures
hiperinfectades, descendents de cèl.lules que han anat evolucionant
desempallegant-se del material que els ha sobrat de la reproducció per
arribar al mínim vital i obtenir una eficàcia major.
LA CONTAMINACIÓ PER LA VIDA
Les gotes es consideren vives quan són capaces d’autoadministrar-se i
reproduir-se. Per això, les cadenes d’ARN que tenen, s’organitzen formant
una doble hèlix, que és una nova molècula anomenada ADN. Aquesta és
més estable. S’associa amb les proteïnes per un joc d’afinitats químiques i
regulars i formen els gens.
Apareix la vida a partir dels gens, que són compostos de 4 molècules (4
bases) que formen un alfabet per la síntesis d’una proteïna.
L’aparició de l’ADN provoca que aquetsa colonitzi la terra d’una forma
explosiva. Després de 500 milions d’anys que l’univers d’havia trobat en
estat dorment, trobem que es formen quantitats astronòmiques de cèl·lules
en desenes o centenars d’anys, ja que aquelles cèl·lules incials s’han pogut
anar dividint gràcies a la presència d’aquestes molècules anomenades ADN.
La vida va contaminar la terra perquè no hi havia res que parés la seva
evolució (ara si apareix una nova forma de vida és eliminada per les
existents).
L’ADN és la vida, i s’ha imposat perquè permet la varietat d’estructures, i no
existeix vida sense ADN.
EL ROIG I EL VERD
Als començaments de la vida, es van desprendre quantitats importants de
gasos com el metà i el gas carbònic i aquest es van dissoldre en els oceans i
van realitzar mecanismes de fermentació, organismes com els bacteris

4. encara ara realitzen aquest procés tan poc eficaç. Les invencions més
importants que s’han creat son la fotosíntesis i la respiració.
La primera es basa en l’absorció de la llum solar i d’aquesta manera
fabriquen l’energia, aquesta absorció la realitza la clorofil·la i la segona es
fonamenta en l’absorció de substàncies riques en oxigen, aquest serà
transportat per l’hemoglobina a la sang. Aquestes dues es creu que
provenen d’una molècula avantpassada comuna. Així dons es creen dos
mons: El ROIG I EL VERD
LA SEPARACIÓ ORIGINAL
Els dos mons el roig i el verd entren amb simbiosi.
Les cèl·lules fotosintètiques es serveixen del gas carbònic i l’aigua i
fabriquen oxigen i sucres. Aquests últims són utilitzats per a les altres
cèl·lules que rebutgen el gas carbònic, sals minerals i aigua.
Les cèl·lules fotosintètiques continuen alliberant oxigen i gas carbònic. La
gran alliberació d’oxigen es concentra en l’aire i ajuda a formar l’atmosfera,
més concretament la capa d’ozó. Aquesta capa és molt important ja que ens
protegeix dels raigs ultraviolats que provenen de l’exterior del nostra
planeta i crea una capa que ajuda a la proliferació bacteriana.
Aquestes cèl·lules al llarg del temps continuaran evolucionant. Primer
adoptaran un nucli, més tard un flagel que els permetrà desplaçar-se pel
medi i finalment adoptaran unes pestanyes vibràtils que ajudaran a atreure
els bacteris i les algues i a expulsar les deixalles.
ELS COLORS DE LA VIDA
Les molècules es podria dir que tenen com una espècie de memòria
química, que és una forma i una informació per a altres molècules. Les
diferents molècules tenen moltes funcions, com el pigment, que és la
molècula que dona color a la nostra vida ja que els seus electrons en
moviment li permeten absorbir grans quantitats de llum, fet que provoca
que la matèria del nostre voltant s’acoloreixi. Aquesta també té la funció
d’afavorir la construcció de cadenes moleculars que entren en la construcció
de la vida. Aquesta molècula també crea una química subtil que no exigeix
gaire energia, per això que la clorofil·la i la hemoglobina tenen la propietat
de que totes dues entren en la composició de la vida.
Per això la vida no podria ser blanca ni negre, per aquest motiu el color esta
estretament associat a la vida.
LES FALSES COINCIDÈNCIES
El temps ha tingut un paper fonamental en la història ja que es contreu o
s’allarga segons les fases de l’evolució. Per exemple, apareix una molècula
molt reactiva. Aquesta molècula pot envair el seu entorn i neutralitzar en
uns instants altres molècules que havien necessitat milers d’anys per
evolucionar.

5. Alguns investigadors encara avui en dia pensen que la vida va néixer en un
altre lloc de l’espai i un meteorit la va portar a la terra, contaminant el
planeta. (No és del tot absurd).
Els científics, el que intenten fer és fabricar vida al laboratori. Això
s’anomena VIDA ARTIFICIAL. Com es fa? Realitzant síntesis de molècules
més complexes a partir de molècules més simples, creant les condicions de
selecció de Darwin per fabricar molècules reproductores. També es poden
crear robots que s’adaptin a situacions espontànies i noves (com per
exemple fugir de l’escalfor, emetre senyals entre ells) o senzillament
fabricant altres formes de vida, per exemple a base de silici.
El cas de l’evolució de l’univers té una lògica, igual que la vida també en té.
Tot plegat és una història en que nosaltres som el final i la intentem
resseguir. I la trobem única perquè és la nostra història. I tot el que succeix
al llarg de la vida, no són simples coincidències. Per exemple, hi ha un
soldat que ens explica una relat d’una guerra. El soldat, estava en un
apartament, cau un míssil sobre l’immoble i un llit protegeix el soldat.
Llavors, el soldat salta amb paracaigudes però aquest se li capgira i el
soldat cau en un aiguamoll. Com que el soldat no s’ha matat i el tenim a
davant que ens explica la història, sembla extraordinaria. Però cal tenir en
compte que hi ha hagut milers i milers de soldats que han acabat
tràgicament i per tant no han pogut explicar-nos-les. Això és igual que la
vida! Si pensem que la vida són un seguit de coincidències és perquè
oblidem i no tenim en compte les milions de pistes que s’han perdut.
Trobem la vida extraordinaria PERQUÈ LA NOSTRA HISTÒRIA ÉS L’ÚNIC
RELAT QUE PODEM RECONSTRUIR.
CONCLUSIONS
NASCUDES DE L’ARGILA
La vida va aparèixer a les llacunes i aiguamolls on i havia argiles, i no als
oceans com creu la majoria de gent.
INVENCIÓ A L’INTERIOR
La creació d’una gota que té un interior i un exterior es fonamental per a la
creació de la vida.
GOTES DE VIDA
Es comencen a produir reaccions químiques a dins les gotes gràcies a la
semipermeabilitat de les membranes, i només sobreviuen inicialment les
que tenen la capacitat de produir energia i en la següent selección
sobreviuen les autònomes
LA SUPERVIVÈNCIA ASSEGURADA
La capacitat reproductora del ADN permet asegurar la supervivencia de
l’espècie. Tot organisme per considerar-se coma tal ha de presentar tres
principis. El cas dels virus és especial, es troben a la frontera.
LA CONTAMINACIÓ PER LA VIDA
A dins de les gotes es forma l’ADN a partir de l’ARN, i la vida arriba a
l’estadi dels gens que permeten la reproducció de la cèl·lula a partir de la
divisió cel·lular i aixó colonitzen la Terra i la contaminen.

6. EL ROIG I EL VERD
La invenció de la fotosíntesi i la respiració originaries probablement d’una
mateixa molécula representen el divorci entre el món animal i vegetal.
LA SEPARACIÓ ORIGINAL
La cèl·lules fotosintètiques aprofiten el que les altres cèl·lules rebutgen i a
l’inversa.
El gran alliberament d’oxigen de les cèl·lules fotosintètiques formen la capa
d’ozó. Al llarg del temps, les cèl·lules van evolucionant per a adaptar-se
millor al medi.
ELS COLORS DE LA VIDA
El pigment gràcies als electrons mòbils, pot absorvir molta llum i per tant
acoloreix la materia. El color està estretament associat a la vida
FALSES COINCIDÈNCIES
La vida no és un seguit de coincidències, la nostra historia és l’únic relat
que podem reconstruir.

7. EL ROIG I EL VERD
La invenció de la fotosíntesi i la respiració originaries probablement d’una
mateixa molécula representen el divorci entre el món animal i vegetal.
LA SEPARACIÓ ORIGINAL
La cèl·lules fotosintètiques aprofiten el que les altres cèl·lules rebutgen i a
l’inversa.
El gran alliberament d’oxigen de les cèl·lules fotosintètiques formen la capa
d’ozó. Al llarg del temps, les cèl·lules van evolucionant per a adaptar-se
millor al medi.
ELS COLORS DE LA VIDA
El pigment gràcies als electrons mòbils, pot absorvir molta llum i per tant
acoloreix la materia. El color està estretament associat a la vida
FALSES COINCIDÈNCIES
La vida no és un seguit de coincidències, la nostra historia és l’únic relat
que podem reconstruir.