1. PROJECTE 1. QUÈ ÉS LA
INFORMATICA?
Sandra García
4t ESO
INS GORGS
22/09/11
2. PROJECTE 1. QUÈ ÉS LA INFORMATICA?
Comencem pel principi...
En aquest primer treball començarem a treballar alguns conceptes bàsics sobre
informàtica.
Cadascú de vosaltres, de forma individual, haureu de buscar informació sobre:
1) Definició del terme INFORMATICA. Accediu a Internet i visiteu les pàgines:
Busqueu en cadascuna d’elles la definició del terme informàtica. Quines diferències hi
trobeu? D'on prové el mot INFORMATICA?
• www.vikipedia.cat (enciclopèdia lliure en català):Ciència
relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la
informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes
computacionals
• www.google.cat (cercador d’informació en el web): Podem trobar moltes definicions
sobre la paraula Informàtica, com per exemple: Ciència que
estudia el tractament automàtic d’informació en ordinadors,
dispositius electrònics i sistemes informàtics.
• www.yahoo.cat (cercador d’informació en el web): Al igual
que en el cas de Google, podem trobar moltes definicions
i coneixements sobre la informàtica.
• www.enciclopedia.cat (Diccionari d’Enciclopèdia Catalana): Conjunt de ciències,
tècniques o activitats relacionades amb el tractament automatitzat de
dades
3. -Hi ha diferencies, ja que a Viquipèdia i a l’Enciclopèdia, podem trobar una definició
concreta, entre altres moltes dades sobre qualsevol paraula, mentre que a Google i a
Yahoo, al ser uns buscadors, podem trobar moltíssimes pagines webs, on trobarem tot
tipus d'informació sobre la informàtica, des de la seva definició, fins botigues on venen
productes d’informàtica, passant per tot tipus de noticies sobre ella.
El mot informàtica prové del de informatique, mot francès, creat per l'enginyer Philippe
Dreyfus als anys cinquanta, i que deriva de la fusió de information i automatique.
2) Àrees de coneixement de la Informàtica. De què s'ocupa cada àrea?
Una pista: les àrees més importants que distingim en informàtica són: arquitectura
d’ordinadors, algorítmia, llenguatges de programació, sistemes operatius, xarxes,
etc,...
-Arquitectura d’ordinadors: Terme general que s'aplica a l'estructura d'un sistema
informàtic o d'una part. El terme s'aplica també al disseny del software de sistema, per
exemple, el sistema operatiu, i a la combinació de
hardware i software bàsic que comunica els aparells
d'una xarxa informàtica. L'arquitectura d'ordinadors es
refereix a tota una estructura i als detalls necessaris
perquè sigui funcional, és a dir, cobreix sistemes
informàtics, microprocessadors, circuits i programes
del sistema.
-Algorítmia: Conjunt finit d’instruccions o passos que serveixen per executar una tasca o
resoldre un problema
-Llenguatges de programació: Un llenguatge de programació és un llenguatge
informàtic usat per controlar el comportament d'una màquina, normalment un ordinador
4. -Sistemes operatius: Conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament
d'un ordinador. Les seves funcions, entre d'altres, consisteixen a gestionar les
transferències d'informació internes, procurar la comunicació de l'ordinador amb els
operadors, controlar l'execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar
automàticament les feines, optimitzar els recursos (memòria, unitat aritmètica, etc),
carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l'espai de memòria i
dels diferents perifèrics.
-Xarxes: Grup interconnectat d’ordinadors. La finalitat principal per la creació de una
xarxa és compartir els recursos i la informació en la
distancia, assegurar la confiabilitat i la disponibilitat de
la informació, augmentar la velocitat de transmissió
de les dades i reduir el cost general d'aquestes
accions.
3) Història de la informàtica (breu). Cal incloure:
a. Les cinc generacions d'ordinadors:
• Cronologia
• Avenços tecnològics
• Ordinadors representatius
Paraules que heu d'incloure: vàlvules de buit, transistors, circuits integrats,
microprocessadors, ENIAC, IBM 360, Altair 8800, Apple II, IBM PC,...
b. Noms propis clau:
• Konrad Suze
• Bill Gates i Paul Allen
• Steve Jobs i Steve Wozniac
5. a) Les cinc generacions d’ordinadors:
1r generació:
Els ordinadors de la primera generació són els construïts entre el 1945 i el 1955. El
component que va caracteritzar aquests ordinadors va ser la vàlvula de buit.
Al 1943, Jhon Mauchly i Jhon Presper Eckert van iniciar els treballs de construcció de
l´ENIAC (Electronic Numerical INTEGRATOR and CALCULATOR), el primer ordinador
electrònic de la història.
Pesava 30 tones, tenia una longitud de 30
metres, una altura de tres metres i una
profunditat d`un metre. Utilitzava 18.000
vàlvules de buit (més eficaces que els relès
que s`havien fet servir fins aquell moment)
connectades a un circuit compost per 6.000
interruptors i 10.000 condensadors. Un cop es
posava en funcionament consumia 140 kw. El seu cost aproximat va ser de 10 milions de
dólars.
Va funcionar fins a les 23.45hores del dia 2 d`octubre del 1955. A partir d`aquest moment
es va procedir a desmontar-lo. Una part d`aquesta màquina es conserva actualment en un
dels museus cientìfics més importants del món, la Simthsonian Institution, a Washington.
L’ordinador més exitós de la primera generació va ser la IBM 650, del qual es van produir
diversos centenars. Aquest ordinador que feia servir un esquema de memòria secundària
anomenat tambor magnètic, que és l'antecessor dels discos actuals.
Altres models d'ordinador que es poden situar en el final de la primera generació són: la
UNIVAC 80 i 90, les IBM 704 i 709, Burroughs 220 i UNIVAC 1105
6. 2n generació:
La segona generació dels ordinadors, va des de 1957, a 1964 aproximadament.
Aquesta generació està marcada per l'invent del transistor en els Laboratoris Bell el 1947.
Les característiques de la segona generació són,
que estan construïdes amb circuits de transistors
i que és programen en nous llenguatges
anomenats llenguatges d'alt nivell (COBOL,
BASIC, FORTRAN, etc).
Al 1959 IBM treu el seu primer ordinador
transistoritzat, els models 1620 fins 1790, i al
1962 treu al mercat els primers discs extraibles
que es van convertir en un estàndard de la indústria de la computació.
En aquesta generació els ordinadors es redueixen de mida i són de menor cost.
Apareixen moltes companyies i els ordinadors eren força avançats per a la seva època
com la sèrie 5000 de Burroughs i la ATLAS de la Universitat de Manchester.
3r generació:
La tercera generació va des de el 1964 al 1971.
Tot i que els circuits integrats van ser inventats en el 1958, no va ser fins al 1964 que es
van construir ordinadors amb aquests components. Varen ser els
primers ordinadors en disposar de sistema operatiu que controlava
l'execució dels diferents programes a executar.
L'aparició de l'IBM 360 marca el començament de la tercera
generació, amb els models 20, 22, 30, 40, 50, 65, 67, 75, 85, 90,
195 que utilitzaven tècniques especials del processador, unitats de
cinta de nou canals, paquets de discos magnètics i altres
característiques que ara són estàndards (no tots els models usaven
aquestes tècniques, sinó que estava dividit per aplicacions).
7. El sistema operatiu de la sèrie 360, es va anomenar OS, que comptava amb diverses
configuracions, incloïa un conjunt de tècniques de maneig de memòria i del processador
que aviat es van convertir en estàndards.
Al 1964 CDC va introduir la sèrie 6000 amb l'ordinador 6600
que es va considerar durant alguns anys com la més ràpida.
En Paul Baran va dissenyar una xarxa de comunicacions que
utilitzava ordinadors i no tenia nucli ni govern central. A més,
assumia que totes les unions que connectaven les xarxes no
eren prou fiables.
El sistema de Baran treballava amb un esquema que partia els missatges en petits
trossos i els posava en sobres electrònics, anomenats "paquets " cada un amb l'adreça
del remitent i del destinatari. Els paquets es llançaven en una xarxa de computadors
interconnectats, on rebotaven de l'un a l'altre fins a arribar al seu punt de destinació, en el
qual s'ajuntaven novament per recompondre el missatge total. Si algun dels paquets es
perdia o s'alterava (i se suposava que alguns s'haurien de dislocar), no era problema, ja
que es tornaven a enviar.
4t generació:
Aquesta generació va des de el 1971 al 1981.
Aquí apareixen els microprocessadors que és un gran avenç
de la microelectrònica, són circuits integrats d'alta densitat i
amb una velocitat impressionant. Els microordinadors basats
en aquests circuits són extremadament petits i barats, per la
qual cosa el seu ús s'estén al mercat industrial. Aquí neixen els ordinadors personals que
han adquirit proporcions enormes i que han influït en la societat en general, sobre la
"revolució informàtica".
8. El 1975 Bill Gates i Paul Allen formen Microsoft Corporation. Microsoft va ser el proveïdor
de la versió del llenguatge BASIC per l'ordinador
personal MITS Altair.
Podem dir que 1977 var ser l'any de l'enlairament de
la computació personal, amb l'aparició al mercat de
diversos models d'ordinadors personals.
Van estar a la venda equips com ara: Commodore, models de Ràdio Shack, Atari i per
descomptat la de més èxit, l'Apple II de Woznizk i Jobs. Juntament amb aquestes
màquines apareix un dels primers sistemes operatius, el CP / M dissenyat per la Digital
Research.
La primera generació d'ordinadors personals, o microordinadors van usar xips tals com el
8008, 8080, Zilog Z80 i el Motorola 6800.
Al 1978 es produeix un esdeveniment important, la fabricació del microprocessador Intel
8086 el qual va provocar una demanda massiva i va motivar a la IBM a crear la seva
divisió d'ordinadors personals, llençant al mercat el IBM PC
5a generació:
Va des de el 1982, fins l’actualitat.
Japó va llançar el 1982 l'anomenat "programa de la cinquena generació d'ordinadors”.
Es caracteritza principalment pel processament paral.lel i l’utilització de llenguatge natural
i sistemes de IA (Intel·ligència Artificial). Fins aquest moment el paral.lelisme estava limitat
a pipelining i processament de vectors, o a diversos processadors compartint treballs.
La cinquena generació va veure la introducció de màquines amb centenars de
processadors que podien estar treballant de manera simultània en diferents parts d'un
mateix programa. L'escala de la integració en els semiconductors continua a una velocitat
molt ràpida, al grau que, per a 1990 era possible construir pastilles d'una polzada
quadrada amb un milió de components, i de igual manera les memòries fetes de
semiconductors es van tornar estàndard en totes els ordinadors.
9. Segons algunes fonts, la cinquena generació no és més que la continuació de la quarta, ja
que en ella no és dona un canvi tecnològic a nivell de hardware, com si va ocorre en les
generacions anteriors amb la vàlvula de buit, transistor, circuit integrat i microprocessador.
D’altres dubten que el resultats del projecte japonès per crear aquesta generació, no es
van correspondre ni de bon tros amb les expectatives que es van generar.
b) Noms propis clau:
• Konrad Zuse:
Va néixer el 22 de juny de 1910 a Berlín -Wilmersdorf,
Alemanya . Va créixer a Braunsberg , Prússia Oriental , on va
estudiar humanitats . Després d'acabar els seus estudis bàsics,
al 1927 va ingressar a l'Escola Tècnica (Technisches
Hochschule) de Berlín-Charlottenburg on va estudiar enginyeria
civil. Van ser aquests estudis d'enginyeria que van dur a Zuse a
desenvolupar dispositius mecànics per al càlcul el 1934 .
Hi va haver una certa discussió sobre la creació de l’ordinador, ja que alguns autors
consideraven que l'inventor va ser Zuse, mentre que altres opinaven que era el
nord-americà Howard H. Aiken.
Zuse va construir la primera computadora electromecànica binària programable, la qual
feia ús de relés elèctrics per a automatitzar els processos. No obstant això, tan sols va
fabricar un prototip per a proves, el qual mai va arribar a funcionar a causa de la falta de
perfeccionament en els seus elements mecànics. El que si que funcionava perfectament
era la memòria de què estava dotada.
La Z1 va estar acabada el 1938. Es tractava
d'un dispositiu totalment electromecànic, amb una
unitat aritmètica composta d'interruptors mecànics i
una memòria que consistia en capes de barres de
metall, disposades entre làmines de vidre.
10. Una de les característiques més rellevants era que podia ser programada per mitjà de
targetes perforades. L'invent de Zuse era una màquina binaria amb interruptors de dos
posicions que representaven zeros i uns.
Una vegada que Zuse va poder analitzar els avantatges i defectes de la Z1, va decidir
embarcar-se en un segon projecte que va anomenar Z2, el qual donaria com a resultat
una màquina més potent.
Gràcies als resultats obtinguts per la Z2, Zuse es va poder dedicar a la construcció d'una
tercera màquina, que no podia ser altra que la Z3 i que va tenir acabada el 1941. Aquesta
tercera computadora ja podia ser comprovada mitjançant el treball de càlcul.
També va desenvolupar la Z4 que va ser el primer ordinador operatiu a Europa. Admetia
un gran conjunt d'instruccions i era capaç de resoldre complicats càlculs científics.
Konrad Zuse va morir el 18 de desembre de 1995 a Hünfeld, Alemanya, als 85 anys
d'edat.
• Bill Gates i Paul Allen
William Henry Gates III (nascut el 28 d'octubre de 1955 ,
conegut com Bill Gates, és un empresari americà de la branca
de la informàtica ) i Paul Allen (nascut el 21 de gener de 1953 ,
un empresari estatunidenc) van ser els fundadors de Microsoft a
l’any 1976, dedicada a la producció de programari informàtic, Microsoft Corporation, amb
Bill Gates com a president i director general. El seu negoci consistia a elaborar programes
adaptats a les necessitats dels nous microordinadors i oferir-los a les empreses fabricants
més barats que si els haguessin desenvolupat elles mateixes.
El 1979 Microsoft va començar a créixer (16 empleats), moment en
què Bill Gates va decidir traslladar la seva seu a Seattle. L'expansió
posterior va ser espectacular: el 1980 va arribar a un acord amb IBM
per subministrar un sistema operatiu adaptat als seus nous ordinadors personals,
l'MS-DOS, que des de 1981 aniria instal·lat en tots els ordinadors de la marca.
11. Bolcat en un procés d'innovació tecnològica accelerada, el 1983 Gates va tornar a
revolucionar la informàtica personal amb la introducció del «ratolí» i d'un nou interfície
gràfic cridat a substituir al DOS (el Windows), en aquell mateix any va ser quan Allen va
deixar Microsoft , afectat d'una greu malaltia, la malaltia de Hodgkin, la qual va superar
després de molts mesos de tractament i un trasplantament SDF de moll d'os.
• Steve Jobs i Steve Wozniac
Steven Gary Wozniak (San Jose, 11 d'agost del 1950, és un
enginyer informàtic) i Steven Paul Jobs (San Francisco,
Califòrnia, 24 de febrer de 1955, va ser cap executiu, entre
el 1986 i el 2011, de la companyia d'ordinadors Apple). Van
ser els fundadors al 1976 de Appel.
Jobs i Wozniak van arribar a la conclusió que un ordinador completament muntat i
econòmic tindria una gran demanda. Van vendre algunes de les seves preuades
possessions (per exemple: la calculadora científica d'HP de Woz i la furgoneta
Volkswagen de Steve Jobs ), van aconseguir $ 1300 i ensamblar el primer prototip a
l'habitació de Jobs i més tard, quan ja no tenien més espai, en el garatge d'aquest. El
primer ordinador era tota una meravella de l'enginyeria tenint en compte que era l'any
1975, l’Apple I. Al 1977 va aparèixer l'Apple II, conquerint tots dos un mercat de
professionals liberals i científics no precisament interessats en la informàtica sinó
simplement com usuaris. El 1984 hi va haver la introducció del Apple Macintosh que
davant del seu èxit va fer decidir Jobs d'abandonar la línia Apple . A
partir d'aquí va abandonar aquesta companyia i en creà una altra, la
Next Computer , que era tecnològicament molt avançada però massa
cara per al mercat.
En anys recents Apple s'ha diversificat i ha tingut uns grans èxits
comercials amb la introducció de l'iPod portàtil per a música i el programari per a música
digital iTunes , així com amb el telèfon mòbil intel·ligent iPhone i la tauleta portàtil iPad .
12. A finals d'agost de 2011 , Steve Jobs, l'home que va rescatar a Apple d'una fallida i la va
convertir en l'empresa de referència en la tecnologia aplicada al consumidor, que des del
2004 està en tractament per un càncer de pàncrees , anuncia la seva dimissió al
capdavant de la companyia, tot i que continuarà a l'empresa com a president del consell
d'administració.
Woz va deixar Apple per sempre el 6 de febrer de 1985 , nou anys després de crear
l'empresa. Wozniak va fundar llavors una nova empresa anomenada Cloud 9 que
desenvolupava comandaments a distància , fabricant el primer comandament a distància
universal en el mercat en 1987 .
• John von Neumann
John von Neumann (Nom original hongarès , Margittai Neumann János Lajos) (Budapest ,
1903 - Washington , 1957 ) científic , físic i matemàtic .
Considerant per alguns com un dels més importants científics del
segle XX .
Junt a Oskar Morgenstern , al 1944 publicà, "Teoria de jocs i
comportaments econòmics", que va revolucionar l'àrea de
l'economia, introduint nous mètodes matemàtics per a l'anàlisi de
problemes econòmics.. Va ser un dels iniciadors de les ciències de l'informàica,
i precursor del primer ordinador, a més de que va definir el bit com a unitat de memòria.
Durant la Segona Guerra Mundial fou conseller de les Forces Armades dels Estats
Units , va formar part del Projecte Manhattan i va contribuir a la fabricació de la bomba
d'hidrogen .
Va proposar una versió modificada de l'ENIAC. Von Neumann s'incorpora a l'equip de
John Mauchly i J. Presper Eckert, i junts construeixen l'EDVAC , l'any 1952 .
13. 4. Hardware i software
Mireu el vídeo següent:
http://www.youtube.com/watch?v=s7oTEMimDY8&feature=player_embedded#at=22
a. Esbrineu que és la CPU. Enumereu els elements que la componen i descriviu
quines funcions fa.
La CPU és el processador o microprocessador, és el component de l'ordinador i d'altres
dispositius programables, que interpreta les instruccions contingudes en els programes i
processa les dades.
Processador o unitat central de procés: Encarregat d’executar els programes i les dades.
Elements de la memòria: Actuen com a magatzem de les dades, tan si estan pendents de
processar o ja processades.
Els ports d’entrada: Permeten connectar-hi elements perifèrics que proporcionen a
l’ordinador informació externa, per processar-la o emmagatzemar-la.
Els ports de sortida: Permeten que la màquina es comuniqui amb l’usuari, per mitja
d’altres elements perifèrics.
b. Descobriu quins processadors s’estan instal·lant actualment en els ordinadors que
es vénen a les botigues d’informàtica. Busqueu cinc fotografies de cinc
processadors actuals, amb les característiques de cadascun.
Intel Core i3 2100T
o Nº Nuclis 2
o Nº fils 4
o Velocitat de rellotge 2.5 GHz
o Intel® Smart Cache 3 MB
o Bus/Core Ratio 25
o DMI 5 GT/s
o Instruccions Set 64-bit
o Instructions Set Extensions SSE4.1/4.2, AVX
o Format 32 nm
14. Intel Core i5 2500 3.3Ghz
o Frequencia (MHz) 3300
o Turbo frequencia (MHz) 3700
o Socket Socket H2 (LGA1155)
o Nº nuclis 4
o Floating Point Unit Integrated
o Nivell 1 cache size
o Nivell 2 cache size 4 x 256 KB
o Nivell 3 cache size 6 MB shared cache
Intel Core i7 2600
o Frecuencia (MHz) 3400
o Turbo frecuencia (MHz) 3800
o Package 1155-land Flip-Chip Land Grid Array
o Socket Socket H2 (LGA1155)
o 64 bit
o Nº nuclis 4
o Floating Point Unit Integrated
o Nivell 1 cache size
o Nivell 2 cache size 4 x 256 KB
o Nivell 3 cache size 8 MB shared cache
15. AMD Athlon II X4 645
o Frecuencia (MHz) 3100
o Velocitat del bus (MHz)
o Package 938-pin organic micro-PGA
o Core stepping C3
o Formato 0.045 micron
o Nº nuclis 4
o Floating Point Unit Integrated
o Thermal Design Power (W) 95
AMD Phenom II X6 1075T
o Frecuencia (MHz) 3000
o Turbo frecuencia (MHz) 3500 (3 nuclis o menys)
o Velocitat del bBus (MHz) 2000 MHz
o Socket AM3
o 64 bit
o Nº nuclis 6
o Floating Point Unit Integrated
o Nivell 1 (cache size)
o Nivell 2 (cache size 6 x 512 KB caches)
o Nivell 3 (cache size 6 MB shared cache)
16. c) Expliqueu quina és la funció dels perifèrics i com els classificaríeu.
Perifèrics d'entrada d'informació:
-Són els elements a través dels quals s'introdueix informació a l'ordinador.
Ex: teclat, ratolí, escàner, llapis òptic, lector de codi de barres, lector de targeta magnètica,
tauleta digitalitzadora.
Perifèrics d'entrada / sortida de la informació o d'emmagatzematge:
- Són subsistemes que permeten a l'ordinador emmagatzemar temporalment o
indefinidament la informació o els programes en els suports d'informació.
Ex: disc dur, disc flexible o disquet, disc compacte, DVD, cinta magnètica, pen drive,...
Perifèrics de sortida de la informació:
-Són els perifèrics que transmeten els resultats obtinguts després del processament de la
informació per l'ordinador a l'exterior del sistema informàtic perquè pugui ser utilitzat pels
éssers humans o altres sistemes diferents.
Ex: parlant, impressora, fax, pantalla.
Perifèrics de comunicació:
-Són els que estan dedicats a permetre la connexió de l'ordinador amb altres subsistemes
informàtics a través de diversos mitjans.
Ex: mòdems, plaques de xarxa, etc.
17. d) Com es pot classificar el software (quina classificació faries servir tu, p.ex.
sistema operatiu, paquets ofimàtics, etc.)? Quines diferències trobeu entre els
diferents grups?
Programari de sistema:
És aquell que permet que l’ordinador funcioni. El seu objectiu és desvincular
adequadament el programador dels detalls de l’ordinador, aïllant-lo especialment del
processament referit a les característiques internes de: memòria, discos, ports i dispositius
de comunicacions, impressores, pantalles, teclats, etc.
Programari de programació:
És el conjunt d'eines que permeten al programador desenvolupar programes informàtics,
usant diferents alternatives i llenguatges de programació, d'una manera pràctica.
Programari d'aplicació:
Aquell que permet als usuaris dur a terme una o diverses tasques específiques, en
qualsevol camp d'activitat susceptible de ser automatitzat o assistit, amb especial èmfasi
en els negocis.
