Ponència a càrrec d'Alfons López-Soto, cap del Servei de Medicina Interna de l'Hospital Clínic, en el marc de la sessió L'oportunitat d'introduir la figura dels hospitalistes a les plantes d'hospitalització, celebrada el 13 de febrer de 2019 per la Societat Catalana de Gestió Sanitària i la Societat Catalanobalear de Medicina Interna.

1. L’oportunitat d’introduir la figura dels “hospitalistes” a
les plantes d’hospitalització
Dr. A. Lopez Soto

2. Definició hospitalista vs Internista
N Eng J Med 1996

3. Diferencies històriques entre hospitaliste vs
internista
- Hospitalista (MH)
• Fins finals dels noranta el MF (GP
o PCP) era el responsable atenció
domicili i hospital
• El MH es va desenvolupar per
donar cobertura als especialistes
dels hospitals americans
• Actualment existeixen uns 50.000
MH en a prop del 75% dels
hospitals americans
• Model privat
- Internista (MI)
• La MI es va desenvolupar a
començament del segle passat
• L’objectiu era el pacient
hospitalitzat i la resta
d’especialitats van sorgir de la MI
( ↑ especialitats)
• La AP es va desenvolupar des de
1980
• L’envelliment, la cronicitat
/comorbiditat i la complexitat
afavoreixen una nova definició MI
• Model públic

4. Competències hospitalista

5. - Fortaleses
• Professional polivalent
• Millora en “outcomes” hospitalaris:
– Reducció reingressos (50% als 30
dies) (IAM, ICC i Pneumònia)
– ↓ EM...
– ê costos (reducció EC; fàrmacs...)
• Millora en seguretat i qualitat
- Debilitats
• Pèrdua de la continuïtat
assistencial (manca comunicació
amb el PCP)
• Major risc de “burn out”
professional
• Menor retribució que altres
especialistes
• Menys possibilitats docents i de
recerca

6. La figura del “hospitalista”: ¿ Una oportunitat per la
Medicina Interna?
• Professional polivalent i amb una excel·lent formació en medicina
d’aguts i en malalties cròniques
• Bona capacitat d’adaptació
• Experiències prèvies com hospitalista positives, sobretot a serveis
quirúrgics:
– Traumatologia
– Cirurgia vascular
– Oncologia ....
• Experiència en docència i recerca
• Pacients més complexes i amb molta comorbiditat
• Recanvi generacional important
• Fortaleses

7. • Resistència a introduir aquesta activitat com part dels serveis de MI:
– Evitar la figura del “hospitaliste” aïllat de la resta del servei de MI
• Poc atractiu pels internistes joves front les àrees de capacitació (M.
Autoimmunes, infeccions, etc.)
• Model organitzatiu poc flexible:
– Figura del consultor clàssic front Model multidisciplinari, matricial e integrat al servei
diana
– El MI ha de “viure” a les sales dels especialistes...
• Serveis molt heterogenis:
– Model d' hospitalistes variable segons nivell hospital (públic/privat, tipus d’hospital)
• Mancances formatives dels MIR
– Hem d’adequar els itineraris formatiius
• Resistència per part dels especialistes
La figura del “hospitalista”: ¿ Una oportunitat per la
Medicina Interna?
• Debilitats

8. Organització matricial Servei de MI hospital terciari
Estàndard assistencial
Qualitat i seguretat
Docència i Formació
Recerca i Innovació
Múltiples professionals amb
responsabilitats transversals definides
Hospitalització
convencional MI
Unitats compartides
(TOR, CCV, Onco...)
Altres dispositius:
HD/HDOM/CE...
Altres dispositius:
HD/HDOM/CE...
Àrees capacitació:
MAS, INF, ICC...

9. • La funció com “hospitaliste” amb els altres serveis hospitalaris
ha de ser una part important de l’activitat futura dels Serveis de
MI dels hospitals públics.
• El model de consultor clàssic es obsolet: hem de promoure una
organització multidisciplinària i matricial.
• El model organitzatiu s’ha d’adaptar al tipus d’hospital.
• S’ha de prioritzar quins son els serveis del hospital que es
poden beneficiar més de la implantació d’aquest model (criteris
de cost/benefici).
• Hem d’adaptar la formació dels MIR aquesta nova realitat i
potenciar-la com una oportunitat de futur.
CONCLUSIONS