Recommandé
Contenu connexe
Similaire à Competències informacionals eees_cat
Similaire à Competències informacionals eees_cat (20)
Plus de sdocencia
Plus de sdocencia (20)
Dernier
Dernier (8)
Competències informacionals eees_cat
- 1. 2a Jornada Institucional de Docents de la UOC Barcelona, 9 de juliol del 2011 Taller sobre les Competències informacionals en el context de l’EEES Biblioteca de la UOC
- 2. Biblioteca de la UOC competències informacionals habilitats informatives alfabetització digital alfabetització informacional habilitats informacionals ALFIN ?
- 3. “ conjunt d'habilitats, aptituds i coneixements que capaciten els individus per a reconèixer quan necessiten informació, on i com localitzar-la, avaluar -ne la idoneïtat i saber donar-hi l' ús adequat d'acord amb la necessitat que se'ls planteja.” Association of College and Research Libraries (ACRL-ALA) Biblioteca de la UOC
- 5. El procés de convergència europea en termes d'educació superior ( EEES ) té com a un dels seus objectius principals facilitar a les persones els coneixements i les estratègies necessàries per a l'aprenentatge permanent al llarg de la vida ( longlife learning ). Es tracta, en definitiva, de preparar els estudiants per a l'aprenentatge continu, per a aprendre a aprendre. noves metodologies d'ensenyament i aprenentatge Biblioteca de la UOC
- 6. " La bona notícia és que tot es troba a internet, la dolenta és que tot es troba a internet.“ R. Wachbroit, Universitat de Maryland Biblioteca de la UOC
- 7. Més enllà de http://biblioteca.uoc.edu/cat/ Biblioteca de la UOC
- 8. Biblioteca de la UOC Moltes gràcies! [email_address]
Notes de l'éditeur
- Potser caldria, primer de tot, posar-nos d’acord sobre de què parlem quan parlem de competències informacionals. En la literatura que hi ha sobre aquest tema sovint trobarem diferents expressions per a fer-hi referència, (les que surten a la diapositiva, i més) En general, totes són traduccions de l'expressió anglesa information literacy , concepte que es va introduir als anys setanta en l’àmbit anglosaxó, i que ha esdevingut d'ús habitual per a fer referència a aquelles competències/habilitats relacionades amb l'accés a la informació i la seva gestió en el context de l'anomenada societat del coneixement i la irrupció massiva de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
- Per quedar-nos només amb una de les moltes definicions de les “competències informacionals” que podem trobar, he seleccionat la definició de Competències informacionals en l’àmbit de l’ensenyament “superior” més comunament acceptada és la que va donar la Association of College and Research Libraries (ACRL), l’any 2000. L’ACRL és una divisió de l’American Library Association (ALA), que és l’associació de biblioteques dels Estats Units, la més antiga i del món i un dels organismes amb més prestigi en l’àmbit de la biblioteconomia. He assenyalat en color les paraules que considero clau d’aquesta definició de competències informacionals: QUAN –un individu comença a ser competent informacionalment quan sap reconèixer quan necessita informació (per satisfer un dubte, per què li cal una dada, per ampliar coneixements, etc.) En aquest sentit, és important que sàpiga discriminar quina informació li cal per satisfer la seva necessitat, una dada (en aquest cas es tractaria del que s’anomena una cerca factual - quina és la capital de Somàlia, quina és l'adreça del web de l'Ajuntament de Girona o bé quin és el nom de nen més posat l'any 2010 a Catalunya) o bé necessita informació, en general, sobre un tema concret o bé ampliar informació. En aquest cas el que li cal és fer una cerca temàtica. En les cerques temàtiques l'objectiu és localitzar informació sobre una qüestió o una matèria. No sabem prèviament quin és el volum d'informació que hi ha en les diferents fonts d'informació que consultarem ni si localitzarem tota la informació rellevant o no. Fins i tot, haurem de decidir quan donem per acabat el procés de cerca, quan considerem que ja hem satisfet la nostra necessitat informativa. ON i COM – Aquí ens plantegem quin tipus de documents (en sentit àmpli) poden contenir la informació que necessitem localitzar. Per això cal saber quines fonts d'informació poden donar-nos accés a aquests documents i, per tant, a la informació que volem localitzar. I, per descomptat, com accedir a aquestes fonts i com utilitzar-les. AVALUAR - una vegada hem recuperat la informació de les fonts consultades, es fa necessari avaluar la informació obtinguda a partir de, bàsicament, tres premisses: pertinència, qualitat i fiabilitat. És a dir, hem de comprovar si les dades o la informació que hem recuperat és útil o rellevant segons la nostra necessitat d'informació, i si aquesta respon a uns mínims de qualitat i fiabilitat, en definitiva, si la procedència i l'autoria són fiables. Conceptes de silenci i soroll documental que es comenten més endavant. ÚS ADEQUAT – Això implica fer un ús ètic de la informació comporta complir la legislació vigent i garantir als autors els seus drets morals sobre l'obra; és a dir, reconèixer qui és l'autor d'un text o d'una idea, els drets d'explotació i els relacionats. Però també implica la capacitat d'organitzar-la i comunicar-la de manera adequada,
- En definitiva, es tracta d'aquelles competències que proporcionen a les persones prou autonomia informacional per a actualitzar i ampliar els seus coneixements, accedir a informació, utilitzar serveis i crear nou coneixement a partir de la informació obtinguda. De manera més resumida encara, és la capacitat d'un individu per a obtenir la informació més pertinent per a satisfer una necessitat d'informació concreta.
- Si el procés de convergència europea en termes d'educació superior ( EEES ) té com a un dels seus objectius principals preparar els estudiants per a l’aprenentage continu ( longlife learning ), caldrà plantejar nous models de docència, allunyats de la docència tradicional basada en la transmissió expositiva i en l'acumulació de coneixements, i l'adopció de nous models d'aprenentatge basats en la posada en pràctica dels coneixements i l'adquisició de competències que dotin els estudiants, entre altres coses, d'autonomia informacional, és a dir, de les competències informacionals . De la mateixa manera, aquest model d'ensenyament també representa un repte per als docents, que han de posar en pràctica noves metodologies d'ensenyament i aprenentatge que estimulin l'adquisició d'aquestes competències que han d'esdevenir clau per a l'èxit futur dels graduats en el desenvolupament de les seves futures activitats professionals. Com? Coneixement i Ús de fonts d’informació especialitzades / gestió adequada de la informació, etc. (revistes especialitzades, bases de dades de l’àmbit de coneixement específic, com comunicar correctamen, gestionar la informació (citació, gstors bibliogràfics) i fer-ne un ús ètic.
- És indiscutible que internet ha esdevingut la principal font d'informació en tots els plans, i que la xarxa ens dóna accés, cada vegada més, a una quantitat ingent d'informació com no havíem tingut disponible mai abans. D'altra banda, cercadors com Google han facilitat enormement la cerca d'informació per la xarxa i han contribuït de manera excepcional a la seva popularització. Ara bé, l'ús generalitzat i intensiu d'internet, juntament amb molts altres recursos digitals accessibles des de la xarxa, ha posat en relleu alguns problemes des del punt de vista de la idoneïtat o la fiabilitat de la informació, o des del punt de vista de l'ús ètic d'aquesta informació, entre altres qüestions. Com alerta la cita de Robert Wachbroit, hi ha molta, moltíssima informació a internet, però té un valor molt desigual. Hi conviuen documents científics acreditats, de primer ordre i d'una rellevància cabdal per a la investigació, amb pseudociència i documents amb un escàs o nul valor informatiu i d'un rigor mínim. Per això és fonamental tenir la capacitat d'anar «més enllà de Google» i poder arribar a tota aquella informació que resulta invisible per als cercadors generals. Cal tenir en compte, per exemple, que, si bé és cert que per internet podem accedir a moltíssima documentació de manera gratuïta, també és cert que bona part de la informació científica més valuosa encara no és d'accés gratuït, i cal pagar per a tenir-hi accés. És el cas, per exemple, de les revistes científiques, imprescindibles per a estar al dia dels avenços en les diferents àrees del coneixement. A banda del problema que es planteja a l'hora d'accedir a determinada informació que no és d'accés gratuït, sovint la més valuosa, ens trobem amb el problema del «soroll documental», és a dir, la recuperació en una cerca de gran quantitat de documents o registres que no són pertinents per al tema cercat, i que normalment es produeix quan es fa una cerca massa genèrica o poc precisa mitjançant un cercador general.
- I quan parlem d’anar més enllà de Google, per accedir a tota aquesta informació “invisible” per a trobar informació científica pertinent i adequada a unes àrees concretes d'estudi o de recerca, de què parlem, exactament? I com ho fem? Biblioteca UOC -> catàleg (no accessible des de Google), revistres electròniques de suscripció, BBDD.