1. Tsunami al Japó
Geografia: treball en grup
2n d’ESO
IES Son Ferrer, Calvià
Departament de Ciències Socials
Professor: Sebastián Lora
Març de 2011
2. Tsunami al Japó
Tsunami en japonès Imprès anomenat "L’ona gran front a las
costes de Kanagawa" realitzat por l’artista
japonès Hokusai, finals segle XVIII.
3. Característiques del Tsunami
El mot 'tsunami', d’origen japonès, vol dir “ona
portuària” (de 'tsu', 'port' i 'nami', ’ona')
Els tsunamis es mouen fins a 500 km/h
Empenyen ones d’alçades superiors als 30/40
metres
Si el sisme submarí és gaire potent, poden penetrar
molts quilòmetres terra endins i causar grans estralls
Els tsunamis poden ésser causats per erupcions
volcàniques, per l'impacte de meteorits o per
terratrèmols
4. Maremoto, huracans, tsunami
Maremoto/sisme submarí:
Moviment intens i amb un sentit fix de les aigües de la mar
produït per un terratrèmol o un volcà que afecti el fons
submarí, les ones són més grans que les habituals
Huracà:
Tempesta a la zona càlida dels oceans, si l’aigua de 50
metres de profunditat té una temperatura superior a 26’5 º
C, això produeix vents superiors a 117 Km/h i ones de fins
a 5 metres d’alçària, avança de forma frontal i s’introdueix
fins a 150 metres a la costa
Tsunami:
Moviment de l’aigua de l’oceà produït per un meteorit, un
volcà o un terratrèmol submarí, com a conseqüència d’una
elevació o davallada del fons, es propaga de forma
circular, amb velocitat de fins a 500 Km/h, que produirà
ones fins 40 m a l’arribada a la costa, amb gran força i
penetració de diversos quilòmetres terra endins
7. Funcionament del tsunami
Ona mortal
Sumatra 26.12.04
El fons marí fou
desplaçat uns 10
metres en forma
vertical al llarg de 1000
quilòmetres a tota la
falla.
Aquest moviment
desplaçà a la vegada
centenars de metres
cúbics d’aigua i generà
un tsunami.
L’ona després s’expandí
per tot l’oceà Índic amb
una velocitat molt gran.
10. Terratrèmol al Japó 11.03.11
Característiques:
Durant diversos dies s’han produït més de 150 terratrèmols
El més fort amb una intensitat de 8’9, revisat fins a 9’1 (E.R.)
L’epicentre se situava a 130 km de Sendai, a la Illa d’Honshu
La línia de ruptura es calcula en 480 km a la fossa del Japó a
on la placa de Filipines o d’Okhotsk pateix subducció sota la
placa Nord-americana
El sisme va desplaçar l’illa d’Honshu uns 2’4 metres
L’eix de la Terra també va modificar la seva inclinació uns
25 cm, el que va canviar la duració del dia 11 de març
de 2011 en mil·lèsimes de segons
Balanç provisional de morts i desapareguts: 26.000
Balanç provisional de desplaçats: 340.000 persones
17. ELS 10 PITJORS TERRATRÈMOLS
REGISTRATS AL MÓN (1900-1994)
MAGNITUD
PAÍS DATA UBICACIÓ EPICENTRE
RICHTER
1) Xile 22/05/1960 9.5 Mw 38.2 S 72.6 W
2) Alaska 28/03/1964 9.2 Mw 61.1 N 147.5 W
3) Rússia 04/ 11/1952 9.0 Mw 52.75 N 159.5 E
4) Equador 31/01/1906 8.8 Mw 1.0 N 81.5 W
5) Alaska 09/03/1957 8.8 Mw 51.3 N 175.8 W
6) Illes Kuriles 06/11/1958 8.7 Mw 44.4 N 148.6 E
7) Alaska 04/02/1965 8.7 Mw 51.3 N 178.6 E
8) Índia 15/08/1950 8.6 Mw 28.5 N 96.5 E
9) Argentina 11/11/1922 8.5 Mw 28.5 S 70.0 W
10) Indonèsia 01/02/1938 8.5 Mw 5.25 S
18. LLISTAT DE TSUNAMI DELS DARRERS ANYS
Terratrè- Ona
Data Morts País
mol màxima
9-2-92 7.2 10 m 170 Nicaragua
12-12-92 7.5 26 m 1000 Illes Flores
7-12-93 7.6 30 m 200 Hokkaido
6-2-94 7.2 14 m 220 Java
10-4-94 8.1 11 m 11 Illes Kuril
11-14-94 7.1 7m 70 Mindoro
02-21-96 7.5 5m 12 Perú
Nova
07-17-98 7.0 15 m 5000
Guinea
06-23-01 8.3 5m 50 Perú
12-25-04 8’9 40 285.000 Àsia
19. Les costes del Pacífic ja
coneixen el tsunami
Cartells d’avís de sortida segura en cas de
tsunami
23. Estació de detecció
del tsunami “molt
especial”: tsunami de
desembre de 2004
A la reserva natural de
Yala, Sri Lanka, molt
propera a la mar, cap
animal aparegué mort.
Els elefants varen
iniciar la marxa terra
endins, abans de
l’arribada de les ones
del tsunami. La resta
d’animals varen feren
el mateix desprès.
24. Consells per protegir-se d’un terratrèmol
o d’un tsunami
Un terratrèmol pot durar des d'uns segons fins a poc
més d'un minut.
Si el terratrèmol és gran, primer notareu una pertorbació
moderada, però després el sòl vibrarà violentament i
possiblement perdreu l’equilibri.
El més important és mantenir la calma i no deixar-se
dominar per la por. Si el terratrèmol no és fort,
tranquil·litzeu-vos, perquè acabarà ràpidament.
Dins d'un edifici busqueu estructures fortes: sota una
taula o un llit, sota el llindar d'una porta, al costat d'un
pilar, paret mestra o en un racó, protegiu-vos el cap.
25. Consells per protegir-se d’un terratrèmol o d’un tsunami
No utilitzeu l'ascensor i mai no correu cap a la sortida
precipitadament. Apagueu el foc. No utilitzeu cap tipus de flama
(llumins, encenedors, espelmes, etc.).
Fora de l'edifici, allunyeu-vos dels cables elèctrics, cornises, vidres,
etc. Aneu cap a llocs oberts, no us apropeu als edificis ja que així
evitareu que us caiguin blocs a sobre.
A la costa i la platja, desprès de 20 minuts d’un terratrèmol fort, es
podria produir un tsunami, s’ha de fugir cap a terrenys alts i allunyats
de la costa, evitar zones humides i torrents propers a la mar.
Els tsunamis poden tenir fins 12 ones grans, malgrat que al
començament fan un recolliment de l’aigua que deixarà descobert
una bona part del fon marí, però després vindrà l’ona gegant, per això
s’ha de fugir ràpidament de la platja.
En cas d’estar a una embarcació, és recomanable navegar mar
endins.
30. Altres tsunamis històrics: Lisboa
1775
Entre el terratrèmol, els
•
incendis i el tsunami, es
calcula que van morir prop
de 60.000 persones, més
d’un terç de la població
abans de l’episodi.
Després del terratrèmol molts supervivents es dirigiren a la costa creient
que era la zona més segura ja que es protegien dels incendis i la pluja
d’escombralls. Des d’allí, observaren la típica retirada de les aigües mar
endins precedent a l’arribada de les grans ones d’un tsunami, que deixà al
descobert algunes mercaderies i vaixells enfonsats.
31. Altres tsunamis històrics
•
Ciutat d’Arica, Xile, (abans Perú) suportà grans tsunamis en
1868, 1877. La línia vermella assenyala la pujada de l’aigua de les
ones gegants.
32. Altres tsunamis històrics
Vaixells de guerra i càrrega varen penetrar fins 3’5 quilòmetres
terra endins. A la fotografia el “Amèrica” i el “Wateree”. Ciutat
d’Arica, Xile, 1868.
37. Països amb efectes del tsunami de 2004
Àrea afectada
El sisme de 9 graus
provocà el caos en
tota la regió.
Parets d’aigua de
més de 10 metres
d’alçària caigueren
sobre costes
ubicades a milers de
quilòmetres de
l’epicentre.
Fins i tot a l’est
d’Àfrica sofriren
marees i inundacions
38. Des de l’aire el tsunami
1.01.04 Platja de Kalura, Sri Lanka, 26.12.05
39. Des de l’aire el tsunami
1.01.04 Kalatura, Sri Lanka, 26.12.04
42. La petja del tsunami
Devastació
Més de 285.000 morts
i desapareguts.
Milions de persones
desplaçades, sense
habitatges, escoles,
hospitals; vaixells,
carreteres, ports,
serveis turístics, han
desaparegut.
Turistes de tot el món
morts i desapareguts.
Per fer front a tot
això, un valor molt
humà:
LA SOLIDARITAT
43. Un somriure per a l’esperança i el
futur
Però
necessiten
ajuda,...
Nosaltres
necessitem
aprendre
per
evitar-ho
44. Referències de la presentació
“Tsunami”
http://www.digitalglobe.com
http://www.xtec.es
www.BBCMundo.com
http://www.angelfire.com/nt/tsunamis/
http://www.puc.cl/sw_educ/geo_mar/html/h71.html
http://www.noaa.gov
http://www.edu365.com/
http://www.iea.ad/crecit/Sismoweb/sismoindex.htm
http://ask.usgs.gov/
http://www.ngdc.noaa.gov/ngdc.html
45. Referències de la presentació
“Tsunami”
Informació i documentació del Govern d’Estats Units
d’Amèrica del Nord: National Oceanic and
Atmospheric Administration NOAA
http://www.noaa.gov/
http://www.tsunamiready.noaa.gov/
Document informatiu i de prevenció dels tsunamis
(ITIC - UNESCO):
http://ioc3.unesco.org/itic/files/grandes_olas_sp.pdf
Document amb informació i estudis dels tsunamis
(ITIC - UNESCO):
http://ioc3.unesco.org/itic/files/glosario_tsunamis_s
p_small.pdf