Dijous 30 de juliol a dos quarts de nou del vespre començarà al jardí del Museu la tercera edició del RUSC. Festival de Poesia de l’Espluga de Francolí, una iniciativa promoguda pel vicepresident de la Fundació Carulla, el poeta Jordi Carulla-Ruiz, i el Museu, que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i que s’emmarca dins el programa d’actes de la Festa Major del poble. El rusc de poetes d’enguany el compondran Màrius Sampere, Mireia Vidal-Conte, Blanca Llum Vidal, Arnau Pons i Guim Valls. Tancarà el festival l’actuació musical del conjunt de “folk” Malva de Runa. Inspira aquest esdeveniment la idea de que hi hagi "un RUSC adherit al Museu de la Vida Rural, un Festival de Poesia a l'Espluga de Francolí", perquè "se sap que l'abella escull sempre el lloc idoni" amb "un saber antic que vetlla per la qualitat de la mel". Així ho escriu qui va tenir la iniciativa del festival, el poeta Jordi Carulla-Ruiz, que afegeix que la pervivència del festival respon a una "necessitat de prodigar i consumir poesia, d'apropar els poetes a un públic àvid de paraules, posant a l'abast en ple estiu, a les portes de la Festa Major, una selecció de diferents MELS vingudes d'arreu de les contrades catalanes". Els protagonistes Màrius Sampere, una de les veus poètiques més imponents de la literatura catalana, amb una llarguíssima trajectòria que arrenca l’any 1963 amb L’home i el límit, presentarà el seu nou poemari, Ignosi, publicat recentment per Edicions Poncianes. Mireia Vidal-Conte, poeta i traductora, ha escrit els poemaris Gestual, Pragari, Anomena’m nom, Margarides de fons i, aquest any 2015, Veces. Ha traduït Eugénia de Vasconcellos i Brigitte Oleschinski. La barcelonina Blanca Llum Vidal és autora dels llibres La cabra que hi havia, Nosaltres i tu, Homes i ocells, Visca! i Punyetera Flor. Ha editat, també, la poesia d’Àngel Guimerà i ha escrit sobre el Tractat de l’amor heroic d’Arnau de Vilanova. Arnau Pons, mallorquí, combina l’escriptura creativa amb l’obra de no-ficció, la traducció literària i l’edició. La seva poesia ha aparegut en edicions limitades publicades per ell mateix. Ha presentat en català, com a editor, a Roland Barthes, Hannah Arendt i Mahmoud Darwish. Guim Valls va debutar l’any 2011 amb Autoretrat a ulls clucls. i Com ell mateix diu, publica la seva obra, de moment, “als estrats de l’aire”. És recitador de poesia, entre d’altres de Joan Vinyoli, Joan Josep Camacho Grau o Sebastià Roure. El grup de “folk” Malva de Runa, proposa una relectura de la música tradicional a través d’una acurada formació acústica constituïda per instruments occidentals amb d’altres típics del Mediterrani oriental. Aquesta amalgama dota les composicions d’un so renovat i potent, però alhora molt proper gràcies als arranjaments, influïts clarament per les anomenades “músiques mediterrànies”.

1. RUSC Festival de Poesia de
l’Espluga de Francolí
Amb la col·laboració de:
Ajuntament
de l’ Espluga de Francolí
Guim Valls, Blanca Llum Vidal, Arnau Pons, Mireia Vidal-Conte,
Màrius Sampere, Malva de Runa
Predilectes
Tebis i tendres, som el gran amor
del temps. Però el temps
és el pèrfid, el serpent; simula per nosaltres
mercats i catedrals, el carrer il·lès,
també la cruïlla la malferida, les quatre
estacions
rivals, que ens juguen a una carta
bressols i cementiris, la pupil·la
que em guardo cada nit perquè t’hi vegis
l’endemà: cada nova escena
descriu que un món s’ha extingit.
No hi ha res que s’assembli
tant a la mort com la vida. Tampoc no hi deu
haver
dues meitats tan unides
com uns llavis; cadascú té als ulls
la claror d’un amor que ja no recorda.
De mel amarga s’alimenten
les cries del sol, coloraines
mentals. Gota a gota el temps ens reconeix
entre núvols d’abelles
engelosides. Sols així
havíem d’ésser immortals: d’aquesta pobra
manera primitiva.
Màrius Sampere, Imminències (2002)

2. “[...] i posseïts, així com les bacants treuen dels rius la llet i la
mel quan estan posseïdes, i quan estan serenes no, així mateix
passa a l’ànima dels poetes lírics [...]. Perquè els poetes ens
diuen ben clar que ells beuen llurs cants en les fonts mel·líflues
d’uns jardins i valls de les Muses, i ens els porten com les
abelles, volant també com elles; i diuen veritat; perquè el
poeta és una cosa lleugera i alada i sagrada, i no sap fer poesia
fins que no esdevé amb el déu a dintre i el seny a fora i la raó
lluny d’ell”.
Plató, Ió
Un RUSC adherit, per tercer any, al Museu de la Vida Rural.
Un Festival de Poesia a l’Espluga de Francolí, al cor de la
Conca de Barberà. Se sap que l’abella escull sempre el lloc
idoni, l’indret on les condicions puguin ser les més favorables,
la pau, la puresa de l’entorn, el clima temperat; un saber antic
que vetlla per la qualitat de la mel, de la qual depèn la vida
de l’eixam sencer.
El desig que ens mou a mantenir un RUSC de poetes en
aquest context és la necessitat de prodigar i de consumir
poesia, d’apropar els poetes a un públic àvid de paraules,
posant a l’abast en ple estiu, a les portes de la Festa Major,
una selecció de diferents MELS vingudes d’arreu de les con-
trades catalanes.
Havent-nos atansat a la figura de Joan Vinyoli en la darrera
edició, enguany mantenim l’esperit heterogeni i omplim
l’escenari de personalitats poètiques amb accent propi i mol-
tes hores de tinta vessada als dits. Guim Valls, Blanca Llum
Vidal, Mireia Vidal-Conte, Arnau Pons i Màrius Sampere, una
de les veus poètiques més imponents de la nostra literatura.
Tancarà el RUSC l’actuació musical de Malva de Runa, conjunt
de folk.
Jordi Carulla-Ruiz
Segons afirmaven Cameleonte i Istre, Píndar, de petit, un dia
en què tornava a casa després d’una esforçada cacera per la
muntanya de les Muses, l’Helicon, esgotat, fou presa de la son;
mentre dormia una abella va posar-se sobre la seva boca i va
destil·lar-hi mel. Alguns conten que somnià que se li omplia
la boca de mel i cera i que per aquest motiu va inclinar-se a
l’activitat poètica.
Anònim del segle XIII, Codex Ambrosianus
PROGRAMARUSC 2015
Museu de la Vida Rural, 30 de juliol de 2015, 20 h 30 minFestival de Poesia de l’Espluga de Francolí. 3a edició
Guim Valls és de Barcelona. La poesia la publica, de moment, als
estrats de l’aire. Acaba d’acabar els estudis i comença a començar
altres coses que, de fet, ja feia de sempre: com deixar-se créixer pèls
a l’ànima i péixer les ombres amb molles de pa sec. El 2011, amb el
recull de prosa poètica Autoretrat a ulls clucs, va guanyar el premi
Germanes Saula Palomer de Calella. També és recitador de poesia,
tasca que l’ha dut a recitar arreu poetes com Joan Vinyoli, Joan Josep
Camacho Grau o Sebastià Roure.
Blanca Llum Vidal va néixer a la Barceloneta. Ha viscut a Casserres
uns quants anys i ha tornat a ciutat. Ha publicat La cabra que hi havia
(2009), Nosaltres i tu (2011), Homes i ocells (2012), Visca! (2013)
i Punyetera flor (2014). Ha editat la poesia d’Àngel Guimerà i les
Dues Catalunyes d’Àngel Carmona. Ha participat a uns quants llibres
col·lectius, com Màscares i reclams i Ningú no ens representa, i ha es-
crit sobre el Tractat sobre l’amor heroic d’Arnau de Vilanova, El ansia
de la pandorga d’Orlando Guillén i les Tres sorores de Salvador Espriu.
Arnau Pons va néixer a Felanitx (Mallorca) i viu a Barcelona, on com-
bina l’escriptura creativa amb l’obra de no-ficció, la traducció literària
i l’edició. La seva poesia ha aparegut en edicions limitades publicades
per ell mateix. És autor de diverses reflexions sobre les obres de
poetes catalans com ara Espriu, Bauçà, Marçal, Bartra i Ferrater, i de
diversos poetes i escriptors estrangers (Blanchot, Celan, Bachmann,
Khlebnikov). Tradueix del francès, el portuguès, l’alemany i l’italià au-
tors com Paul Celan i Yitzhak Katzenelson. Com a editor ha presentat
en català, entre altres, Roland Barthes, Hannah Arendt i Mahmoud
Darwish.
Mireia Vidal-Conte és llicenciada en Literatura Comparada i Ciències
de la Informació. Ha publicat els poemaris Gestual (2005, Premi
Recull), Pragari (2005, Premi Miquel de Palol), Anomena’m nom
(Premi Maria Mercè Marçal), Margarides de fons (2007, Premi Ciutat
de Tarragona) i Veces (2015), entre altres. Inclosa en diverses antolo-
gies, com Trentaquattro poeti catalani per il XXI secolo (de Raffaelli
Editore), també ha traduït Eugénia de Vasconcellos i Brigittte Ole-
schinski. Ha recitat arreu –Madrid, Praga, La Havana, L’Alguer–. Actual-
ment és vicepresidenta de l’AELC del Principat.
Màrius Sampere va néixer a Barcelona. Amb el seu primer recull,
L’home i el límit (1963) guanyà el premi Carles Riba. Durant els anys
setanta i vuitanta guanyà diversos guardons, però és a partir dels
noranta que rebé el reconeixement del públic i de les institucions,
amb premis com el Crítica Serra d’Or per Subllum (2000), el Premi de
la Crítica, el Ciutat de Barcelona i el Nacional de Cultura per Les im-
minències (2002), o la Creu de Sant Jordi i el Premi Jaume Fuster a la
seva trajectòria. Actualment té més de vint-i-cinc poemaris publicats
i l’admiració unànime de la crítica i dels lectors. El seu darrer poemari,
Ignosi (2015), ha estat publicat per Edicions Poncianes.
Malva de Runa neix a Barcelona el 2010 donant a conèixer la seva
personal lectura de la música tradicional amb cançons de creació prò-
pia d’un estil fresc i actual, a través d’una acurada formació acústica
en format de trio constituïda per instruments occidentals com ara
l’arpa o el bouzuki, amb d’altres típics d’Anatòlia o el Pròxim Orient,
com el baglama o l’ud. Aquesta amalgama permet la interpretació de
les composicions, plenes d’estructures progressives i molt nodrides
de la influència de les anomenades músiques mediterrànies, però amb
una bona dosi de creativitat. Aconsegueix, amb tot, un so renovat i
potent i alhora molt proper gràcies als arranjaments utilitzats, que són
més aviat característics de la música moderna, una mena de post-folk
creat des de les arrels.