Repàs als conceptes relacionats amb les reaccions adverses als aliments. RAA: qualsevol reacció anòmala que pugui atribuir-se a la ingesta, el contacte o la inhalació d'un aliment, els seus derivats o d'un additiu contingut en aquest.
Repàs als conceptes relacionats amb les reaccions adverses als aliments. RAA: qualsevol reacció anòmala que pugui atribuir-se a la ingesta, el contacte o la inhalació d'un aliment, els seus derivats o d'un additiu contingut en aquest.
Repàs a la sistemàtica d'estudi de les rinitis i asma al·lèrgiques i l'al·lèrgia alimentària. Criteris de derivació, tractament i seguiment del pacient.
Períodes d'exclusió de centres d'atenció infantil per processos infecciosos i...Pediatriadeponent
Repàs a les malalties infeccioses més freqüents durant la primera infància. Vies de contagi i els períodes d'incubació. Recomanacions per exclusió de l'assistència a la llar d'infants.
Seguint aquest protocol, els joves participen en la investigació per desenvolupar una vacuna contra la malària que, en combinació amb les mesures actuals, podria contribuir de manera significativa a controlar millor aquesta important malaltia causada per un paràsit. Els estudiants provaran diverses possibles vacunes mitjançant la tècnica anomenada ELISA, i decidiran quina és la més eficaç. El protocol de l’experiment és una oportunitat perquè els centres de ciències, els museus i les escoles simulin un experiment real realitzat en un laboratori de veritat per investigar la vacuna de la malària.
Full terapèutic protocol acollida. Grup Infeccioses Bages-BerguedàSAP Bages-Berguedà
El fenomen de la immigració en la darrera dècada ha suposat un canvi demogràfic molt important a Catalunya.
En l’àmbit sanitari és important poder superar els problemes que comporten les diferències culturals i idiomàtiques, i tenir coneixement de les malalties més prevalents del seu país d’origen per poder fer una prevenció i/o detecció precoç adequades.
Este documento describe el síndrome de Asperger, un trastorno del desarrollo que implica dificultades en la interacción social y patrones restrictivos de comportamiento. Las personas con síndrome de Asperger tienen inteligencia y aspecto normales pero tienen problemas con la comunicación no verbal, la flexibilidad cognitiva, los intereses restringidos y la interpretación de emociones. El diagnóstico requiere dificultades en la interacción social y comportamientos repetitivos e intereses restrictivos.
Este documento habla sobre el síndrome de Asperger. Brevemente describe que Hans Asperger fue el primero en identificar este trastorno en 1944, pero no fue reconocido como tal hasta los años 80. Las personas con síndrome de Asperger tienen dificultades en las interacciones sociales y la teoría de la mente, pero generalmente tienen un lenguaje fluido y mayores habilidades cognitivas que otras personas con autismo.
Repàs a la sistemàtica d'estudi de les rinitis i asma al·lèrgiques i l'al·lèrgia alimentària. Criteris de derivació, tractament i seguiment del pacient.
Períodes d'exclusió de centres d'atenció infantil per processos infecciosos i...Pediatriadeponent
Repàs a les malalties infeccioses més freqüents durant la primera infància. Vies de contagi i els períodes d'incubació. Recomanacions per exclusió de l'assistència a la llar d'infants.
Seguint aquest protocol, els joves participen en la investigació per desenvolupar una vacuna contra la malària que, en combinació amb les mesures actuals, podria contribuir de manera significativa a controlar millor aquesta important malaltia causada per un paràsit. Els estudiants provaran diverses possibles vacunes mitjançant la tècnica anomenada ELISA, i decidiran quina és la més eficaç. El protocol de l’experiment és una oportunitat perquè els centres de ciències, els museus i les escoles simulin un experiment real realitzat en un laboratori de veritat per investigar la vacuna de la malària.
Full terapèutic protocol acollida. Grup Infeccioses Bages-BerguedàSAP Bages-Berguedà
El fenomen de la immigració en la darrera dècada ha suposat un canvi demogràfic molt important a Catalunya.
En l’àmbit sanitari és important poder superar els problemes que comporten les diferències culturals i idiomàtiques, i tenir coneixement de les malalties més prevalents del seu país d’origen per poder fer una prevenció i/o detecció precoç adequades.
Este documento describe el síndrome de Asperger, un trastorno del desarrollo que implica dificultades en la interacción social y patrones restrictivos de comportamiento. Las personas con síndrome de Asperger tienen inteligencia y aspecto normales pero tienen problemas con la comunicación no verbal, la flexibilidad cognitiva, los intereses restringidos y la interpretación de emociones. El diagnóstico requiere dificultades en la interacción social y comportamientos repetitivos e intereses restrictivos.
Este documento habla sobre el síndrome de Asperger. Brevemente describe que Hans Asperger fue el primero en identificar este trastorno en 1944, pero no fue reconocido como tal hasta los años 80. Las personas con síndrome de Asperger tienen dificultades en las interacciones sociales y la teoría de la mente, pero generalmente tienen un lenguaje fluido y mayores habilidades cognitivas que otras personas con autismo.
Repàs a les patologies ORL més freqüents a l'edat pediàtrica i orientació sobre la necessitat de derivació urgent, diferida o programada a la consulta d'ORL.
Cribratge de patologia importada en nens immigrants assimptomàticsPediatriadeponent
Aproximació al cribratge de la patologia importada en nens i nenes immigrants assimptomàtics. Xerrada dins del #CFCLleida15. Dra. Maria Espiau Guarner. Hospital Universitari Vall d'Hebron. Unitat de Patologia Infeccionsa i Immunodeficiències de Pediatria.
Este documento resume información sobre alergias alimentarias mediadas e inmediatas por IgE, incluyendo su clasificación, características, diagnóstico y tratamiento. Se discuten las pruebas cutáneas, de IgE específica y provocación oral para diagnosticar alergias alimentarias. El tratamiento incluye evitación de alérgenos, medicamentos para síntomas y desensibilización. Se enfatiza la importancia de distinguir entre sensibilización e historia clínica de alergia real para evitar dietas innecesarias
Durant la presentació es contestaran les següents preguntes: quin origen tenen i com actuen els antibiòtics? Com els bacteris adquireixen resistència als antibiòtics? Com els bacteris multiresistents emergeixen i es disseminen? Finalment, quines mesures podem prendre?
Rita Andreu Sans
Ins Jaume Huguet
Valls
Estudi sobre l'efecte de l'all, el romaní i la farigola. Aquest treball té dues parts: la primera, on recullo informació sobre els bacteris, sobre els antibiòtics i, sobretot, sobre la resistència als antibiòtics. I la segona part, en la qual vaig estudiar l'efecte bactericida de l'all, la farigola i el romaní en front de tres soques diferents dels bacteris Escherichia coli i Staphyloccocus aureus.
Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Biologia
Webinar SumaSalut - El Beveu Menys, un programa clau en la postpandèmia. 10...PonenciesASPCAT
Presentació de Joan Colom, sub-director General de Drogodependències, que repassa l'impacte de la Covid-19 en la salut mental i en el consum d'alcohol i altres substàncies. Reptes i oportunitats dels programes preventius i de promoció de la salut, en especial del Beveu menys, en el context de postpandèmia.
Presentació a famílies i professionals de la tasca desenvolupada des de l'Hospital de Dia de Castelló de la Plana amb infants amb diagnòstic de càncer.
1) La autoinflamación es un mecanismo de enfermedad que causa inflamación sin una causa infecciosa identificada. 2) Existen diferentes patrones clínicos de enfermedades autoinflamatorias como episodios recurrentes o inflamación persistente. 3) El hemograma juega un papel importante en el diagnóstico al mostrar anormalidades como trombopenia.
Rinitis al·lèrgica a l'edat pediàtrica. És la malaltia crònica més freqüent a l'edat pediàtrica. Prevalença, factors de risc, etiologia, diagnòstic i tractament.
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024Pediatriadeponent
Repàs a les diverses eines per a valorar l'anquiloglòssia en el context de la dificultat per l'alletament matern. Tractament quirúrgic. Anquiloglòssia, parla i malposició dental.
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?Pediatriadeponent
Definició de malaltia rara/minoritària. Recursos per a professionals, famílies. Centres de recerca.
https://pedretina.org/ i https://stargardtgo.blogspot.com/
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCAPediatriadeponent
El documento presenta información sobre la detección y abordaje inicial de los trastornos de la conducta alimentaria (TCA) en la consulta de atención primaria. La presentación discute la diferencia entre los trastornos de la ingesta alimentaria y los TCA, describe los principales TCA (anorexia nerviosa, bulimia nerviosa y trastorno por atracón), e indica cómo detectar posibles casos de TCA en la consulta primaria y los primeros pasos para abordarlos.
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023Pediatriadeponent
Fisiopatologia de la hiperbilirubinèmia en el període neonatal. Icterícia. Risc d'encefalopatia bilirubínica i kernicterus. Mesura de la bilirubina. Noves indicacions de tractament segons edat gestacional i dies de vida.
Introducció al concepte de Cures Centrades en el Desenvolupament i la Família (CCDF) en l'atenció al nadó prematur. Estrés i desenvolupament neurosensorial, el paper de la família com a cuidadora del nadó.
NIDCAP: cura del nadó d'una manera més individualitzada i a través de l'observació. Teoria Sinactiva.
Alimentació saludable. Estil de vida saludable vs dieta.
Canvi d'hàbits. Model mare/pare. Establiment de límits. Reforçaments. Gestió de conflictes. Alternatives als càstigs. El perill psicològic de les dietes.
5. Impacte dels antibiòtics i vacunes.
La penici·llina cura la Gonorrea en 4 hores! (als soldats 2ª GM) !
Població danesa a Copenhage per a vacunar-se de la Polio, anys 50.
6. Descobriments més grans de la medicina moderna
Descobriment Penicill·ina i Estreptomicina i posterior aparició de resistències.
Aparició de MRSA (30%) a Dinamarca. Reducció a < 1% amb les mesures adients (utilització
antibiótics).
10. 1.Quines han estat les causes de l´aparició d´aquesta epidèmia de
resistència als antibiòtics?
2.Quins han estat els mecanismes de producció.
3.Quins han estat els mecanismes de diseminació de les resistències?
1. Administració i prescripció indiscriminada
d´antibiòtics en sanitat humana i en sanitat i
alimentació veterinària i agricultura.
2. Pressió selectiva/Mutacions-gens de transmissió
14. On es produeixen les resistències i quins són els germens més freqüents?
1.Comunitat
2.Hospitalari /
centres sanitaris
3.Veterinària/
Agricultura
Variables segons
àrees/centres i país.
15. Quines són les solucions?
Coordinació a diferents nivells de l´atenció i política sanitària .
1.- Els antibiòtics no són l´ùnica solució pel tractament de les infeccions i menys en els nens.
2.- Els antibiòtics, una vegada receptats, s´han de donar a dosis, nº de dosis, via i dies d´ad-
ministració adients.
3.-Només el metge pot prescriure l´administració adient dels antibiòtics, una vegada
avaluada la seva necessitat.
4.-Són necessàries campanyes institucionals comandades per organitzacions sanitaries
nacionals i supranacionals, per la mentalització i responsabilització del personal sanitari i de la
població d´aquest greu problema sanitari.
5.- A Europa la ECDC ha creat una secció específica sobre Antibiòtics, consum, resistències,
epidemiologia i campanyes de formació a nivell profesional i de la població. Els estats hi estan
inclosos en aquestes campanyes. Tot a través de les pàgines Web de la ECDC sobre
antibiòtics, resistències, consum i utilització racional dels antibiótics.
16. El dia 18 de Novembre, la ECDC ha creat el dia de la Utilització responsable dels
antibiótics (European Antibiótic awareness day) .
Aquí tanquem el triangle que havíem proposat al començament.
17. Ens queden fer les següents
preguntes i intentar-les
respondre.
1.Quin és el consum d´antibiòtics
en el nostre entorn?.
2.Quin és el nivell de resistència?
3.Quan utilitzem malament els
antibiòtics?
4.Quines són les sol·lucions enfront
d´aquesta situació?
18. 1.Quin és el consum d´antibiòtics en el
nostre entorn?
21. A-Cl
AMx
Mcrl
CFP
En resum, alta prevalença d´administració d´antibitics a l´edat infantil; taxes
(DHD) d´antibioteràpia elevades i predomini de Amoxi-Clavulànic (Beta-
lactàmic amb inhibidor de beta lactamasa), com a antibiòtic més emprat
22. prescripció en DDD per 1000 habitants a la
prescripció percentual de subgrups
d´antibiòtics. Es veu un predomini dels
beta-lactàmics >86% i entre aquests un
predomini de les Penicil·lines d´ampli
espectre, sobre les associades a
inhibidors de les beta lactamases.
24. El color blau, representa el consum
de Penicilines (J01C); el verd el de
Cefalosporines i d´altres
betalactàmics (J01D); els macròlids
en taronja( J01F) i les quinolones
en rosa (J01M), representen els
antibiòtics més emprats, amb una
gran diferència entre països.
33. l´impacte de la utilització adient
dels antibiòtics en la disminució
de les taxes de resistència a les
enterobactèries.
impacte de la utilització
adient dels antibiòtics
en la millorra del seguiment
clínic(curacions) dels
pacients.
37. WHO/World Health Day – 7 April 2011Antimicrobial resistance: no action today, no cure tomorrow
http://www.who.int/topics/drug_resistance/en
38. A nosaltres, per la nostra part, ens correspon mentalitzar-nos amb la
situació, transportar-la a la població a través de l´educació santària i
fer “eines de treball” per a la utilització racional dels antibiòtics que
siguin raonades i acceptades voluntàriament.
39.
40. Bases para la prescripción terapéutica ante un proceso infeccioso
41. Microorganismes més frequents segons localització de les infeccions
Guia rápida d´antibioteràpia basada en la sospita clínica 2012
Servei Pediatria HUAV.Lleida
42. Vies respiratories altes
OMA
Sinusitis
Pneumococ
H.Influenzae sp
Virus
Faringoamigdalitis Virus (nens petits)
Streptococ grup A
Refredat comú Virus
Laringitis Virus
Epiglotitis. H.Influenzae b.
Pneumococ.
Vies respiratories baixes
Bronquiolitis
(< 2 anys)
VRS
Altres virus respiratoris
Bronquitis Virus respiratoris
Bordetella Pertussis
Pneumònia Pneumococ
Estreptococ grup A
Estafilococ
H.Influenzae b(1)
Mycoplasma pneumoniae (2)
Chlamydia pneumoniae (2)
Virus
46. Vies Respiratòries altes.
Otitis Mitjana aguda
Sinusitis (1).
Amoxicil.lina:90 mg/kg/d;c 12h*; 10 d, oral, en < 2 a.
Amocicil.lina-clavulánico:90mg/kg/d*;c 12h;10d, oral, < 2ª.
Acetil cefuroxima:30 mg/kg/d;c12h,10d, oral
Claritromicina (2):15 mg/kg/d;c12h,10d,oral
Azitromicina(2):10mg/kg/d 1d+5mg/kg/d,c 24h,4d,oral
Amigdalitis Penicil.lina V:250mgr/12h,10d,oral en <12 anys o 27kg
500mgr/12h,10d,oral en>12 anys o 27Kg
Amoxicil.lina:40mg/kg/d,cada 12h o 24,10d, oral
Penicil.lina benzatina
<27kg:600.000UI, dosi única IM
>27kg:1.200.000 UI, dosi única IM
Epiglotitis Cefotaxima:150-200 mg/kg/d,c 6-8h,7-10 dias.
1.Pot requerir més dies de tractament(14 o més). (2) Alèrgics Betalactàmids.
*Hi han autors que l´administren a 80-90 mg/kg/dia i en tres dosis/dia.
47. Pneumonia
< 1mes
Tractament similar a sèpsis (ajustar segons dies de vida i pes,segons Neofax )
1mes-5anys
(immunitzats i segons
clínica)
Extrahospitalari.Amoxicil.lina*80mg/kg/d,c8h,7-10d,oral
Hospitalari.Ampicilina 200mg/kg/dia,c 4-6h,iv, 7-10d
o
Penicil.lina Na 250.000 UI/kg/dia, c4-6h,i.v, 7-10d.
>5 anys
(immunitzats i segons
clínica)(3)
Extrahospitalari. Amoxicil.lina*80mg/kg/d,c8h,7-10d,oral
o
Azitromicina 10mg/kg/d 1,5mgr/kg d2-5,c 24h,5 d oral
Hospitalari.Ampicilina 200mg/kg/dia,c 4-6h,iv, 7-10d
o
Penicil.lina Na 250.000 UI/kg/dia, c4-6h,i.v, 7-10d.
o
Azitromicina:10mg/kg/d 1, 5mg/kg/d 2-5, c 24h, 5 dias oral
o
Claritromician 15 mg/kg/d, c 12 h,m oral o iv, 7-10 dias.
(Etiologia dubtosa
afectació general)(4)
Cefotaxima 200 mg/kg/dia c 6-8h ev
o
Amoxicilina-clavulánico 100 mg/kg/d,c 6h, e.v, 10 dias
+
Azitromicina oral o Claritromicia oral o i.v, (veure apartat anterior)
No immunitzats a Hib Amoxicilina-clavulánico oral 50-100 mg/kg/dis,c 8h, 7-10 d
o
Cefotaxima 200 mg/kg/dia, c 6-8 h, i.v
Neumonia Abscesant
(necrotitzant)
Cefotaxima 200 mg/kg/dia, c 6-8h, i.v
+
Clindamicina 40 mg/kg/dia, c 6-8h, iv.
Vies respiratòries baixes
*Hi ha autors que l´administren a 80-90 mg/kg/dia i en 2 dosis/dia.
(3). Amb estat general no greu. (4).Amb mal estat general.
48. Septicèmia i meningitis bacterianes agudes
1-3 mesos Ampicil.lina:200-300 mg/kg/d, c 6h
+
Cefotaxima:200-300 mg/kg/dia
(duració tractament segons etiopatogénia)
>3 mesos Cefotaxima:200-300 mg/kg/dia, c 6h
+
Vancomicina (2):60 mg/kg/d, c 6h
(duració tractament segons etiopatogénia)
Infeccions osteoarticulars (3)
1-3 mesos Cloxacilina 100-200 mg/kg/d, c 6h, iv
+
Cefotaxima 150-200 mg/kg/d, c 6-8h, iv
3m-5 anys Cloxacilina+ Cefotaxima o
Cefazolina 100 mg/kg/d, c 8h. iv
> 5 anys Cloxacilina 100 -200 mg/kg/dia, c 6h, iv o
Cefazolina 100 mg/kg/dia, c 8h, i.v
Infeccions de pell.
Impetigen Acid fusídic o Mupirocina tópica 3 cops/dia, 7-7 d.
Cefadroxil (casos concrets) 30-50 mg/kg/d, c 12h, 5-7 d.
Neteja, rentats i desencrostats de lesions.
Ferida infectada
Furóncol-abscés
Cefadroxil 30-50 mg/kg/d, c 12h, oral, 5-7d.
Neteja i revisió quirúrgica de la ferida.
Dermatitis perianal
estreptocòccica
Penicil.lina V:30-50 mg/kg d, c 6h, oral 10 d.
Mupiracina tópica
Cel.lulitis +/-
limfangitis
Cefadroxil: 30-50 mg/kg/d, c 12 h, 7-10d, oral
Cefazolina 100 mg/kg/d, c 8h, iv 7-10 dias. (Combinar iv/oral,según clínica).
Mossegada:
Animal/humana
Amoxicil.lina-clavulánic:45 mg/kg/d, c 8h, 7-10 d, oral
100 mg/kg/d, c 8h, 4-5 dies, fins 7-10d via oral.
Adenitis aguda Cefadroxil:30-50 mg/kg/d, c 12 h, 10-14 d
Cefazolina:50-100mg/kg/d, c 8 h, i.v, 10-14 d.
Consultar cirurgia.
(2).Si sospita Pneumococ.
(3).Punció i cultiu.Consulta traumatología.
49. Gastroenteritis Bacterianas
Aguda No tractament antibiótic. (en principi)
Salmonel·la no Thyphy No antibiòtic (excepte casos concrets)
Shigel·la Cefixima 8mg/kg/dia, c 24h, 3 d, v. oral
o
Azitromicina 12 mg/kg/d, c 24h, dia 1, v.oral
6 mg/kg/d, c 24h, dies 2-5, v. oral
Altres opcions segons antibiograma
Campylobacter Azitromicina 10mg/kg/d, c 24h,3 dies, v oral
50. Bucodentals/àrea ORL/OFT
Infeccions bucodentals Amoxicil.lina-Clavulánic:40-80 mg/kg/dia, c 8h, 5-10 d, oral
100mg/kg/d, c 8h, 5-10 d, i.v
Infecc. Periamigdalar(1) Amoxicil.lina-Clavulániv:100 mg/kg/d, c8h, 10d, i.v inicial.
(pasar a via oral tras milloría)
Abscessos(1)
Para/Retrofaringis
Amoxicil.lina-Clavulánic:100 mg/kg/d, c 6h, 10 d, i.v
Altres opcions:
Clindamicina:30-40 mg/kg/d, c8h, ev.
+
Cefotaxima 150mg/kg/d, c 8h, ev
Mastoiditis Cefotaxima: 150mg/kg/d, c 8h, 10d, ev
Adenitis cervical aguda Cefadroxil:30mg/kg/d,c 12h, oral, 10-14d o
Cefazolina:50-100mg/kg/d, c 8h, ev, 10-14d o
Cloxacilina 50-200 mg/kg/d, c 6h, ev, 10-14d o
Amoxicil-lina Clavulánico (sospita anaerobis)
40 mg/kg/d, c 8h, oral
100 mg/kg/d, c 6-8h, ev.
Cel.lulitis preseptal Amb lesió cutánia:
Cloxacilina 100-300 mg/kg/d, c 6h, ev, 7-10 d o
Cefazolina 50-100 mg/kg/d, c 6-8h, ev,7-10 d
Altra patogènia:
Cloxacilina 100-300 mg/kg/d, c 6h, ev, 7-10d o més o
Clindamicina 30-40 mg/kg/d, c 6h, iv
+
Cefotaxima 150-200 mg/kg/d, c 6-8h, iv, 7-10 d o més.
Cel.lulitis orbitaria Cloxacilina 100-300 mg/kg/d, c 6h, ev, 7-10d o
Clindamicina 30-40 mg/kg/d, c 6h, iv
+
Cefotaxima 150-200 mg/kg/d, c 6-8h, iv, 7-10 d 14-21d o més
Conjuntivitis Col.liri gramicidina-polimixina-neomicina 1-2 gotes, c3h, 3d i c6h,4-7d
Ciprofloxacino pomada ocular 1cm, c8h, 2d i c 12h,5d.
(1) Consulta ORL.
51. Miscel·lània
Tuberculosis
TBC latent Isoniacida 10 mg/kg/d c 24h, 9 mesos
Malaltia pulmonar
primària
Isoniacida: 5mg/kg/d c 24h, 6 mesos +
Rifampicina: 10 mg/kg/d c 24h, 6 mesos +
Pirazinamida: 25-30 mg/kg/d, c 24h, 2 mesos +
Etambutol: 20 (15-25) mg/kg/d, c 24 h, 2 mesos
Ascaris Mebendazole: 100 mg/12h, 3d, oral
Oxiürs Mebendazole: 100 mg dosi única oral (repetir a les 2 setmanes)
Lambliasi Metronidazole: 15mg/kg/d c 8h, 5-10d (segons resposta, repetir tanda)
Malària(Falcíparum
de zona d´alta
resistència)
Malària no complicada.
Artemeter-Lumefrantina (Riamet ® comp 20/120) 6 dosi amb tres dies
(veure dosi segons pes a protocols pediatria 0h,8h,24h,36h,48h,60h.
Malària greu.
Artesunato (Artesunato for injection® 60 mg). 2.4 mg/kg/dosi im o i.v
0h, 12h, 24h
Seguir Artemeter-
Lumefrantina tres dies.
Altra opció Malària no complicada.
Quinina base 25 mg/kg/d, c 8h, 3-7d o
Sulfat de quininq 30 mg/kg/d, c 8h, 3-7 d
+
Doxiciclina (>7 anys) 2 mg/kg/d, c 8h, 3-7d o
Clindamicina 30 mg/kg/d, c 8h, 5d
Gota gruixuda, plasmodi, PCR i actuar segons resultat i estat general.