Crisi econòmica i salut infantil. 2017
•
1 j'aime•767 vues
El Sr. Luis Rajmil fa un repàs a les conseqüències de la crisi econòmica i l'impacte sobre la salut, en especial sobre la salut infantil, i les desigualtats socials.
Recommandé
Recommandé
Contenu connexe
En vedette
En vedette (20)
Similaire à Crisi econòmica i salut infantil. 2017
Similaire à Crisi econòmica i salut infantil. 2017 (20)
Plus de Pediatriadeponent
Plus de Pediatriadeponent (20)
Crisi econòmica i salut infantil. 2017
- 1. Crisi econòmica i desigualtats socials en salut infantil 16/03/2017 Luis Rajmil IMIM Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques CURS ACTUALITZACIÓ EN PEDIATRIA 2017 COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE LLEIDA ASSOCIACIÓ MÈDICO - QUIRÚRGICA DE LLEIDA SOCIETAT CATALANA DE PEDIATRIA (Vegueria de Lleida)
- 2. Guió Coneixement actual sobre trajectòries de salut infantil: influència de les condicions socioeconòmiques Experiències de crisis prèvies Les polítiques públiques com a reacció a la crisi Impacte en determinats socials PNB, atur, desigualtats d’ingressos, els serveis sanitaris Efectes sobre la salut infantil Limitacions, conclusions, propostes
- 3. Perinatal Pre‐escolar Escola Formació Treball Jubilació Família Etapes de trajectòria vital Acumulació d’efectes positius i negatius en salut i benestar Polítiques d’ocupació i mediambient Política social Política econòmica Política sanitària • Equitat i salut • Gradients socials en salut Relacions de poderMediambient Benestar: nivell i distribució Característiques culturals i conductes Sistema sanitari Adapted from: Marmot M (2010); and Starfield B (2007)
- 4. Impacte de la crisi: etapa de desenvolupament afectada (i duració, gravetat, etc) Perinatal Pre‐escolar Escola Formació Treball Jubilació Família Acumulació d’efectes positius i negatius en salut i benestar Polítiques d’ocupació i mediambient Política social Política econòmica Política sanitària • Equitat i salut • Desavantatges en salut Relacions de poderMediambient Benestar: nivell i distribució Característique s culturals i conductes Sistema sanitari Adapted from: Marmot M (2010); and Starfield B (2007) Font: Lundberg M, & Wuermli M 2011 / Rico A & Blakey 2012 Context (ex. polítiques) Tenir en compte: Impacte immediat i efectes a llarg plaç Mecanisme de transmisió (preus de bens i serveis, transport, carburants)
- 11. Better Parenting Skills May Break the Poverty‐Disease Connection Millorant els recursos dels pares per ajudar els fills pot trancar la conexió pobresa‐malaltia M Marmot 2016 BMJ 2010;340:331‐2 http://www.scientificamerican.com/article/better-parenting-skills-may-break-the-poverty-disease-connection/
- 13. “Risc individual” i risc atribuïble al nivell d’educació Catalunya Població (2014)= 1 184000 hab. 0‐14anys 165000 nivell primari /35% obesos 40% prevenibles 25000 nens/es obesos s’evitarien si s’assoleix el nivell d’estudis universitaris Raó de prevalença RP= 0,35/ 0,21= 1,67 Obesos No obesos Total Educ 1a 35 65 100 Educ univers 21 79 100 Risc individual Prevalença exposats – no exposats= 0,35‐ 0,21= 0,14 *100 = 14% Risc atribuïble Prevalença exposats (pe) – no exposats/ pe= 0,35‐ 0,21/0,35= 0,4 *100 = 40% Risc atribuïble poblacional
- 16. Revisió de la literatura: exposició a privació material i resultats en salut. Experiència de crisis anteriors
- 17. “Dutch hunger winter” (II guerra mundial) Zona oest d’Holanda ocupada pels alemanys des d’octubre de 1944 fins al maig de 1945 (racionament de 400 calories/dia) Societat abans i desprès benestant Exposició durant els primers mesos de gestació: pitjor evolució en població adulta (56‐59a) i més problemes cardiovasculars i obesitat Exposició tardana: baix pes al néixer Schulz LC .The Dutch Hunger Winter and the developmental origins of health and disease. PNAS 2010 Rooij WH, et al. Prenatal undernutrition and cognitive function in late adulthood. Proc Natl Acad Sci 2010 Lumey LH et al Int J Epidemiol 2007
- 18. La crisi a Equador 1998‐2000 • “Caiguda dramàtica de les despeses i augment dels preus bàsics associats amb el fenòmen de canvi climàtic anomenat “El niño”: • Entrevistes a població infantil als anys 2003 i 2005 (3 a 5 anys) amb finançament del govern i el World Bank: “Results suggest that one year of exposure to the crisis significantly decreased height for age z‐scores by 0,1 SD and vocabulary test scores (“Test de vocabulario en imágenes”) by 2,4 points” Font: Hidrobo M, The effect of Ecuador’s 1998‐2000 economic crisis on child health and cognitive development, http://ecnr,berkeley,edu/vfs/PPs/Hidrobo‐ Mel/web/Hidrobo_JMP_1,16,11,pdf
- 19. Font: Bremberg S, J Epidemiol Community Health 2003;57:584-8 La crisi als països nòrdics: l’exemple de Suècia als 90’
- 21. 1ª fase‐ Impacte econòmic ‐creixement negatiu ‐augment de l’atur ‐polítiques d’austeritat 2ª fase‐ Impacte social ‐retorn lent al creixement ‐l’atur augmenta i permaneix elevat ‐contrareformes estructurals 3ª fase‐ Recuperació desigual ‐el creixement torna a augmentar però algunes àrees no es recuperen ‐l’atur comença a disminuir ‐contrareformes estructurals es mantenen Tancament d’empreses desenvolupament /construcció Pèrdua de llocs de treball Menor nivell d’ingressos fliars Caiguda dels preus de les propietats Problemes físics Malalties de llarga durada Manca d’aspiracions Dependència Font: adaptat de “Social exclusion Task Force. London: 2009” Pèrdua habitatges‐desnonaments grups vulnerables (migrants, aturats, infants,etc) dels “ni ni” (NEETs) desigualtats socials Algunes àrees es recuperen ràpid però d’altres presenten problemes a llarg termini Atur de llarga durada Cronificació de pobresa dels grups vulnerables Problemes de salut mental Probable augment morts x suïcidi Augment d’intents de suïcidis Augment d’estrés fliar Augment de la violència domèstica i criminalitat? Augment alcoholisme i addiccions Afectació alimentació infantil Augment llistes d’espera
- 23. Mesures d’austeritat Retallades pressupostàries i privatització dels serveis (progressiva incorporació d’empreses amb ànim de lucre als serveis públics) Promoció de la precarietat laboral Altres factors que augmenten les desigualtats existents: desnonaments, desprès dels desnonaments les famílies continuen amb el deute amb els bancs (inclús pitjor: els bancs rescatats fan desnonaments activament) Reducció de la despesa sanitària pública de 6,5% a 5,1% del PIB Abril 2012 (decret llei 16/2012): canvi del model sanitari al de Seguretat Social previ. Exclusió d’immigrants irregulars i barreres a grups específics de població Introducció (o augment) de copagaments (medicaments, transport sanitari,...)
- 24. Pobresa infantil i polítiques públiques de protecció de la infància i la família 40139 43766 37396 34000 36000 38000 40000 42000 44000 46000 2007 2010 2013 Inversió en polítiques d’infància (en millons d’Euros constants) Font: Centro de Estudios Económicos Tomillo Presupuestos Generales del Estado y de las CCAA 2007, 2010 y 2013. UNICEF. La infancia en España 2014 Educació, salut, prestacions socials i benestar social
- 25. 28,95 42,01 33,24 31,59 32,2 34,7 33,9 29,3 24,3 24,2 0 5 10 15 20 25 30 35 40 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 2008/09 2009/10 2010/11 2011/12 2012/13 Euros(millons) Import (millions E) Cobertura teòrica % Font: Síndic de Greuges 2013. (EU‐SILC) i Dt d’Educació Cobertura teòrica de beques de menjador escolar segons el risc de pobresa Curs acadèmic 2008/9 – 2012/13 Catalunya Import (millons €) Cobertura teòrica
- 27. Pobresa i polítiques públiques de protecció de la família Austerity and growth 2009‐13 More austere countries have a lower rate of GDP growth Source : Paul Krugman. The case for cuts was a lie. Why does Britain still believe it? The austerity delusion http://www.theguardian.com/business/ng‐ interactive/2015/apr/29/the‐austerity‐delusion The Guardian, 29/04/2015
- 28. 3,9 3,8 2,7 ‐0,2 ‐4,2 0,3 0,5 ‐1,3 ‐0,1 ‐1,4 ‐0,6 ‐2,1 ‐0,2 ‐5 ‐4 ‐3 ‐2 ‐1 0 1 2 3 4 5 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 % Producte Interior Brut (PIB) Catalunya i Estat espanyol 2005‐2015 Font : Idescat i Instituto Nacional de Estadística (INE) Variació anual Catalunya Espanya
- 29. Desigualtats de nivell d’ingressos. Coeficient de Gini Estat espanyol i Unió Europea 2005‐2015 Font: INE, Eurostat 32,2 31,9 31,9 32,4 32,9 33,5 34 34,2 33,7 34,7 34,6 30,6 30,3 30,6 31 30,6 30,5 30,8 30,4 30,5 30,9 31 28 29 30 31 32 33 34 35 36 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Coefficient Gini 2005‐2014 Estat espanyol EU27
- 30. 15,9 14,7 13,1 20,4 37,1 39,5 44,1 50,7 50,2 47,1 42,3 19,7 17,9 18,2 24,6 37,8 41,6 46,6 53,2 55,0 53,2 48,3 18,9 17,6 15,8 15,8 20,1 21,1 21,1 23,0 23,7 22,2 22,4 0 10 20 30 40 50 60 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 % Catalunya Espanya EU Taxa d’atur Població <25a Catalunya, Estat espanyol i Unió Europea 2005‐2015 Font: INE, Eurostat
- 32. 12,7 11,4 3 36,3 22,2 11,6 0 5 10 15 20 25 30 35 40 Estudis primaris Estudis secundaris Estudis universitaris Estudis primaris Estudis secundaris Estudis universitaris 2006 2010/12 Percentatge de flies amb nens/es <15a amb algun membre a l’atur segons nivell d’estudis de la mare (basat en l’ESCA infantil) Catalunya 2006‐2012 Font: ESCA 2006 i ESCA continua 2010‐12 %
- 33. 0 5 10 15 20 25 30 35 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 nenes <16a dones 16‐54a dones ≥65a 0 5 10 15 20 25 30 35 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 nens<16a homes 16‐64a homes ≥65a Tendència del risc de pobresa segons grups d’edat i sexe, 2005‐2014 Font: Idescat. Les dades 2012‐2014 en <16a inclouen ambdos sexes % % Dones Homes
- 35. 9,9 10,4 7,4 8,1 11,4 14 10,2 15,5 14,8 2,4 3,4 3,1 6 4,5 8,8 4,2 7 7,6 1,6 1,5 1,5 1,5 2,9 1,2 1,6 2,3 2,3 0 5 10 15 20 25 30 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % Primaria Secundaria Universitaria Privació material greu* segons el nivell d’educació familiar més elevat 2005 – 2013. Estat espanyol i GB 22,3 18,6 26,3 25,8 12,1 24,4 20,9 31,9 0 5 10 15 20 25 30 35 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Primaria Secundaria Universitaria Estat espanyol GB Font : Eurostat EU‐ SILC •Privació material d’al menys 4 de 9 items considerats bàsics (lloguer o hipoteca, manteniment de la lla rcalenta, etc..)
- 36. 6,7 9,1 19,4 9,6 12 9 4,8 10,5 0 5 10 15 20 25 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Primaria Secundaria Universitaria 12,6 12,3 9,7 12,3 4,5 0,5 0 5 10 15 20 25 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Primaria Secundaria Universitaria Privació material greu* segons el nivell d’ educació familiar més elevat 2005 – 2013. Suècia i Suissa Suècia Suissa Fuente : Eurostat EU‐ SILC •Privación material de al menos 4 de 9 items considera os básicos (pago de alquiler o hipoteca, mantener la casa caliente, etc..)
- 38. 30,8 30,5 31,0 31,9 31,2 28,4 26,5 24,9 23,6 23,5 15,7 15,4 14,9 14,7 14,2 13,9 13,4 12,7 11,9 11,8 0 5 10 15 20 25 30 35 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 % Estat espanyol EU Abandonament escolar Estat espanyol i Unió Europea 2005‐2014 Font: Eurostat
- 39. Gent sense cases, cases sense gent Des de l’inici de la crisi, s’han produït 600.000 desnonaments fins l’any 2015, 184 per dia, i la situació de milers de famílies és crítica. Molts menors estan a risc.
- 40. Plataforma d’afectats per la hipoteca Madrid 2016
- 41. Impacte de la crisi i de les respostes governamentals en les condicions de vida i els determinants socials de salut infantil El nombre de menors a risc de pobresa ha augmentat durant la recessió en 2,6 milions de menors als països rics des de 2008 (UNICEF report 2014‐ 2016) S’ha produït un empitjorament de les desigualtats socials i dels indicadors socioeconómics dels infants i adolescents, més accentuats a Espanya i UK Les desigualtats del nivell d’ingressos econòmics ha augmentat més de 20% a l’Estat espanyol; 15% dels menors viuen a llars amb tots els seus membres a l’atur; 1 de cada 3 estan a risc de pobresa Els desnonaments han causat una situació d’alarma Les ONGs han triplicat el nombre de famílies ateses sobretot per problemes d’alimentació I habitatge Les mesures d’austeritat han tingut un impacte negatiu i han empitjorat la situació
- 47. Sobrepès /obesitat segons el nivell d’estudis matern i la situació laboral familiar 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) 2006 /2012 ESCA 2006 ESCA 2010-12 Font: Dt de Salut. Generalitat de Catalunya. Enquesta de Salut de Catalunya % sobrepès/obesitat Població de 2-14 anys % 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 ESCA 2006 ESCA 2010-12 Població de 2-14 anys %
- 48. 80,5 81,2 80,8 81 82,3 85,3 86,4 85,3 70 75 80 85 90 95 100 Estudis primaris Estudis secundaris Estudis universitaris Total Estudis primaris Estudis secundaris Estudis universitaris Total 2006 2010/12 Qualitat de vida i salut (KIDSCREEN‐10) segons el nivell d’ estudis matern ESCA 2006 i 2010‐12 Font: Dt de Salut, Generalitat de Catalunya, Enquesta de Salut de Catalunya KIDSCREEN‐10
- 51. Salut i hàbits en població vulnerable ESCA contínua infantil 2010‐12 i Salut i habitatge en població vulnerable (SOPHIE ‐Càritas) % Font: Novoa A, et al. 2013; Enquesta de salut de Catalunya, Dt de salut 3,9 2,6 4,8 2,4 6,2 5 22,7 22,9 61,3 37,5 15,9 20,8 7,1 22 45,2 25 26,2 22 0 10 20 30 40 50 60 70 Nens Nenes Nens Nenes Nens Nenes Salut regular/dolenta SDQ (escala global) No esmorzar abans de sortir ESCA Equips d'atenció directa Servei mediació d'habitatge Salut regular o dolenta Salut mental Hàbits (esmorzar)
- 52. Ús de serveis en població vulnerable Visites a urgències i visites al pediatre. ESCA contínua infantil 2010‐12 i Salut i habitatge en població vulnerable (SOPHIE‐Càritas) Font: Novoa A, et al. 2013; Enquesta de salut de Catalunya, Dt de salut 49,5 50,5 88,8 87,3 81,4 83 55,8 36,2 85,7 85,4 36,6 45 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 Nens Nenes Nens Nenes Visites Urgències Visites pediatre ESCA Equip d'atenció directa Servei Mediació d'habitatge % Visites a urgències i al pediatre, darrers 12 mesos
- 54. Suïcidis i salut mental S’ha trobat una associació entre atur, atur de llarga durada, i salut mental de la població adulta, sobretot a l’Estat espanyol La taxa de suïcidis ha augmentat amb la recessió Molts dels estudis han estat duts a terme a població adulta jove amb família i menors No obstant, quasi no hi ha estudis que analitzin com la pitjor salut mental dels adults afecta el desenvolupament i la salut infantil
- 55. Sistema sanitari
- 58. Quin és el paper dels pediatres?
- 59. Ser concients dels efectes de la crisi i de les polítiques “d’austeritat” Proposar als governs revertir les polítiques de protecció social de la infància Recollir dades i monitorar els efectes a curt, mig i llarg termini Tenir en compte els determinants socials de la salut infantil a la práctica clínica Defensar els drets dels menors de famílies vulnerables Defensar els drets dels professionals sanitaris contra la precarietat laboral Lluitar contra l’exclusió sanitària Proposar i utilitzar solament aquelles intervencions amb efectivitat demostrada Evitar la medicalització dels problemes socials
- 60. Impacte de la crisi en la salut infantil No s’ha trobat canvis de tendència als indicadors de mortalitat ni de salut infantil general des d’abans de la recessió S’ha observat una millora en la qualitat de vida per al total de la població, però ha aparegut una desigualtat amb pitjor qualitat de vida en menors de famílies amb nivell d’estudis primaris Els menors de famílies vulnerables presenten pitjors resultats en tots els indicadors de salut S’ha trobat una associació entre l’atur, atur de llarga durada i els indicadors de salut mental de la població adulta Molts dels estudis han estat duts a terme amb adults joves amb famílies i menors però no hi ha estudis sobre l’impacte en la població infantil
- 61. En resum Els determinants socials de la salut ‐les causes de les causes‐ son fonamentals en el creixement i desenvolupament de la població infantil D’acord amb els coneixements previs l’augment de les desigualtats s’associa amb empitjorament dels indicadors de salut infantil de tota la població a mig i llarg termini Els països que han implementat mesures “d’austeritat” han presentat pitjor evolució dels indicadors socioeconòmics i de condicions de vida de la població infantil Per tant: és necessari i urgent revertir el procés i implementar mesures de control de les desigualtats i disminució de la pobresa infantil si es pretén assolir una societat futura més saludable i equitativa
- 62. Propostes
- 63. Resum de propostes Si els principals determinants de la salut son socials – també son la solució (Marmot): Afavorir la participació al mercat laboral de mares i pares Evitar els desnonaments de famílies amb menors i promoure la dació en pagament Garantir l’accés als subministraments bàsics de les famílies amb menors per combatre la pobresa energètica Garantir els menjadors escolars oberts durant tot l’any per tal d’assegurar l’accés com a mínim a un menjar sa i equilibrat diari a la població escolar Promoure la creació de places d’educació infantil Garantir l’accés als serveis sanitaris i la derogació definitiva del decret Llei 16/2012.
- 64. ‐ Els nens /es no voten, per tant no poden decidir (Mariano Hernan, EASP) ‐ Es necessita tot el poble per criar els nens (Proverbi africà) ‐ El codi postal és més important per a la salut infantil què el codi genètic (Anònim) Gràcies lrajmil@imim.es
- 65. ‐Komro KA, Burris S, Wagenaar A. Social Determinants of Child Health: Concepts and Measures for Future Research. Healrh Behavior Policy Rev 2014; 1(6):432‐445. ‐Muntaner C, Navarro V (eds). The Financial and Economic Crises and Their Impact on Health and Well Being. NJ: Baywood; 2014. ‐Parmar D, Stavropoulou Ch, Ioannidis JPA. Health outcomes during the 2008 financial crisis in Europe: systematic literature review. BMJ 2016; 354:i4588. doi: 10.1136/bmj.i4588. ‐Pickett KE, Wilkinson RG. Income inequality and health: A causal review. Soc Sci Med 2015; 18:316‐326. ‐Pillas D, Marmot M, Naicker K, Goldblatt P, Morrison J, Pikhart H. Social inequalities in early childhood health and development: a European‐wide systematic review. Pediatr Res 2014; 76 (5): 418‐424. ‐Rajmil L, Medina‐Bustos A, Fernandez de Sanmamed MJ, et al. Impact of the economic crisis on children’s health in Catalonia: a before‐after approach. BMJ Open 2013;3: doi: e003286. ‐Rajmil L, Fernandez de Sanmamed MJ. Universal healthcare coverage in Europe. Lancet 2012; 380: 1644. ‐Rajmil L, Fernandez de Sanmamed MJ, Choonara I, Faresjö T, Hjern A, Anita L, et al on Behalf of the International Network for Research in Inequalities in Child Health (INRICH). Impact of the 2008 Economic and Financial Crisis on Child Health: A Systematic Review Int J Environ Res Public Health 2014;11:6528‐6546 doi:10.3390/ijerph110606528 ‐Rajmil L, Siddiqi A, Taylor‐Robinson D, Spencer N. Understanding the impact of the economic crisis on child health: the case of Spain. IntJ Equity Health 2015; 14:95 DOI 10.1186/s12939‐015‐0236‐1 ‐Rajmil L, Artazcoz L, García‐Gómez P, Flores M, Hernández‐Aguado I, On behalf of the Spanish Society of Public Health (SESPAS). Spanish children are most affected by the economic crisis, says the Spanish Society of Public Health (SESPAS). BMJ 2015;350:h1945 doi: 10.1136/bmj.h1945 ‐Regidor E, Vallejo F, Tapia Granados JA, Viciana‐Fernández FJ, de la Fuente L, Barrio G. Mortality decrease according to socioeconomic groups during the economic crisis in Spain: a cohort study of 36 million people. Lancet 2016;388:2642‐2652. ‐Shu‐Sen Ch, Stuckler D, Yip P, Gunnel D. Impact of 2008 global economic crisis on suicide: time trend study in 54 countries. BMJ 2013; 347 f5239 Referències