Xerrada a la I Jornada d'Adolescents i Drogues (Cornellà, 5 de maig de 2015)

1. Quan la Maria va de
casa a l’institut
Sobre els consums adolescents de cànnabis
Jordi
Bernabeu
Farrús
@jordibernabeu
@sobredrogues
Servei
de
Salut
Pública
i
Consum
(Ajuntament
de
Granollers)
Cornellà.
5
de
maig
de
2015.
http://slideshare.net/sobredrogues/cornella--47746589
Està
permesa,
i
vivament
aconsellada,
la
reproducció
total
o
parcial
dels
con:nguts
d’aquest
document.
L'única
condició
és
que
figuri
primer
el
nom
de
l'autor
i/o
les
referències
a
d’altres
autors
i
després
el
de
tots
els
qui
hi
hagin
introduït
millores.
Totes
les
còpies
han
de
portar
aquesta
nota
de
copyleK.
No
estan
permesos
els
usos
comercials

3. 2000
hCp://www.raco.cat/index.php/educaciosocial/arIcle/viewFile/144555/240774

4. Algunes tensions
① ¿Consumim problemàticament perquè
estem malament o estem malament
perquè consumim problemàticament?
② L’origen dels problemes té focus diversos
③ Compte amb les simplificacions
complexes (Salut M.)
④ L’eqüació: malestars + consums + estils
de vida + ocupacions + etc.

5. Algunes tensions
⑤ Existeixen riscos i problemes més
importants que l’addicció
⑥ Els discursos familiars condicionen però
no classifiquen.
⑦ L’escola com a constructor també de la
identitat, i per tant, del consum.

6. Punts de partida
1.
La
mirada
adulta
cap
a
l’adolescència
2.
Com
situar
les
drogues?
3.
Els
diferents
discursos
en
la
comunitat
educaIva
4.
Les
vàries
i
variades
dinàmiques
familiars
5.
Les
pròpies
dinàmiques
de
les
persones
adolescents
6.
Les
nostres
respostes
d’intervenció

7. #1
La mirada adulta cap a
l’adolescència

8. Una adolescència i joventut
cada vegada més llarga

9. Extret de @DroguesXP

10. De la sociologia del treball a
la sociologia de l’oci
Fernando Conde
Los hijos de la desregulación (1999)

11. Un anàlisi de l’adolescència, joventut i les
drogues partir de la Societat de Consum
1.
Els
60
i
70
i
la
societat
de
consum
de
masses
2.
Els
consums
segmentats
dels
anys
80
3.
El
model
glocal
a
parIr
de
la
crisi
del
94
4.
L’època
de
crisi
actual
Fernando
Conde
i
@dpmocat
¿Consumo
de
drogas
o
drogas
de
consumo?
2013

12. Diversió
(plaer)
Malestar
(problemes)
OCI
RELACIONS
• Socials
• Interpersonals
• Grupals
CONSUMS
• Drogues
• Música
• Consums
culturals
• EsIls
juvenils
• Etc.
80s:
diversificació
90s:
consolidació
IdenItat
Temps
lliure
Consum
Relacions
socials
Separat
de
la
formalitat
Escenaris
concrets
Intens
Normalitzat
Comercial
<>
AlternaIu
Dirigit
<>
Autoorganitzat
Font:
Elaboració
pròpia.

13. Soberans del consum
#hiperconsumisme
@Dpmocat i Joan Pallarés
¿Beber para crecer? (2013)

14. @AleixSalo
Fills dels 80 (2009)

15. El problema de la
hiperprotecció...
#nens_tresor
Domingo Comas
La generación premeditada (2009)

16. L’individualisme
Victòria Camps
Creure en l’educació (2008)

17. JO
Decideixo
Faig el que vull
Vull viure
Vull disfrutar
Vull experimentar
Vull passar-m’ho bé
I perquè m’agrada!

18. La crisi de #noció_de_futur
‘Atrapats en la seva joventut’
@SaraMorenoColom
Atrapats en la joventut (2014)

19. Punk. Manuel Fontdevila. Público. 28 de gener de 2011
@ManelFontdevila
Esta crisis está siendo un éxito (2011)

20. El Roto. El País. 14 de febrer de gener de 2011
Com i què trasmeten sobre els joves per desfer el problema?
Roto
Viñetas para una crisis (2011)

21. [FAD,
2013]

23. A.
GenIle
(2014
–
diarioeducacio.cat)
Les
cicatrius
de
qui
s’ha
fet
adult
en
temps
de
crisi
‘S'ha
demostrat
que
aquelles
persones
que
han
viscut
èpoques
de
recessió
econòmica
durant
la
seva
joventut
són
més
proclius
a
desconfiar
de
les
ins=tucions
de
govern’

24. La recuperació de discursos
antics vestits de moderns
@JaumeFunes
jaumefunes.blogspot.com

25. Emprenedoria
Cultura de l’esforç
Mobilitat exterior (o exili laboral?)

26. Necessitem estratègies
diferents per als nadius
digitals?
@DReig
Jóvenes en la era de la hiperconectividad (2013)

28. @berlich
El País (2012)

33. #2
Com situar les drogues?

34. La construcció social
del ‘problema de la droga’
Oriol Romaní (1999, 2011)

35. Una generació d’adolescents
tranquils pel que a drogues
es refereix
Que
els
persegueix
l’ombra
del
‘constant
i
precoç
augment
del
consum’

36. PNSD
#ESTUDES

38. PNSD
#ESTUDES

39. PNSD
#ESTUDES

40. PNSD
#ESTUDES

41. Començar precoçment no necessàriament
implica problemes.
Un aprenentatge tranquil?

42. La importància de l’alcohol i
de la maria
(sobretot pel seu caràcter simbòlic)

44. • El
67%
de
los
jóvenes
de
22
a
30
años
a
favor
de
una
posible
regulación
del
consumo
de
cannabis
• En
general,
son
los
jóvenes
de
edades
intermedias
(23
a
30
años)
quienes
rela:vizan
más
los
problemas
derivados
de
los
consumos,
por
encima
incluso
de
los
jóvenes
de
menor
edad.

45. • Casi
un
60%
de
los
menores
de
30
años
considera
que
el
consumo
de
drogas
:ene
que
ver
con
diver:rse
y
pasarlo
bien,
10
puntos
porcentuales
más
que
entre
los
adultos.
• Entre
los
adultos
las
mo:vaciones
rela:vas
al
afrontamiento
o
la
existencia
de
problemas,
sean
de
índole
laboral
o
social,
con
la
familia
o
los
amigos
son
más
señalados.

46. • Los
jóvenes
de
22
a
30
años
es
el
grupo
etario
más
permisivo
con
los
consumos,
por
encima
de
adolescentes
o
adultos,
especialmente
en
cuanto
al
cannabis.
El
67%
de
los
jóvenes
de
esta
edad
estarían
a
favor
de
una
posible
regulación
legal
del
consumo
de
esta
sustancia.

47. ‘En
cuanto
al
perfil
mayoritario
de
víc=mas
por
consumo,
tanto
de
alcohol
como
de
drogas,
el
documento
apunta
a
que
corresponde
a
un
varón
de
entre
30
y
40
años
que
ha
consumido
alcohol.’

48. #3
Els diferents discursos en la
comunitat educativa

52. Habitus o cálculo racional? El efecto de la clase social en las trayectorias educativas de los
jóvenes en riesgo de exclusión social. Aina Tarabini i Marta Curran (2012)
“Allò
que
un
vol,
el
que
un
desitja,
el
que
un
s'imagina
per
al
seu
futur
no
és
independent
de
la
posició
de
parIda,
de
la
trajectòria
viscuda
i
de
les
oportunitats
educaIves,
laborals
i
socials,
tant
reals
com
percebudes.”

53. 1. La
trajectòria
en
relació
als
rendiments
acadèmics,
en
la
qual
el
fracàs
és
concebut
com
un
procés
acumulaIu
de
problemes
de
rendiment
i
de
relació
de
l'alumne
amb
l'escola.
2. L'adaptació
a
les
exigències
de
la
insItució
escolar
i
la
sociabilitat;
l'èxit
i
el
fracàs
tenen
així
a
veure
amb
demandes
com
ara
l'interès,
la
moIvació,
el
respecte
a
les
normes
de
convivència
i
la
sociabilitat
amb
companys
i
mestres.
3. L'autoconcepte,
l'autoimatge
i
la
projecció
de
futur
que
construeixen
els
alumnes
en
la
seva
intersecció
amb
les
exigències
i
rendiments
acadèmics,
i
l'adaptació
o
inadaptació
a
les
exigències
escolars.
Educació i inclusió.
Antoni Tort (2015).

54. -­‐ Les
desigualtats
educaIves
han
empitjorat
a
Catalunya
entre
2003
i
2012.
L'estatus
social
i
cultural
de
les
famílies
condiciona
un
23%
més
els
resultats
l'any
2012
del
que
ho
feia
l'any
2003.
-­‐ El
percentatge
d'alumnes
en
risc
de
fracàs
escolar
és
gairebé
sis
vegades
superior
entre
els
alumnes
de
nivell
socioeconòmic
baix.
-­‐ La
despesa
per
alumne
no
té
relació
amb
els
resultats
educaIus,
però
sí
amb
el
nivell
de
desigualtats.

55. Què ens diuen alguns estudis?
(Via Matalí, 2014)
• Lee (2007): Evitar l’avorriment com a factor
protector de consum de marihuana en
adults joves
• Rogers et al. (2008): Activitats extraescolars
i activitats socials apareixen com a especial
factor de protecció (sobretot en noies)

58. #4
Les vàries i variades
dinàmiques familiars

59. El problema són els amics…
És molt influenciable…
La culpa la té el PQPI/UEC…
El pare no m’ajuda. Em sento sola…
No el puc controlar…
Estic desesperat…
Què vagi a un centre…
Els serveis públics no s’hi posen…
Com descriuen els problemes
els implicats? #Les_famílies

60. Fumo perquè m’agrada…
No hi ha per tant…
Ho sé portar…
A mi no m’afecta…
No deixaré de fumar…
Deixa’m fumar a casa…
La policía va a per nosaltres…
Com descriuen els problemes
els implicats? #Elles
#Ells

61. “Desapego”
“Apego”
Exigència
Permissivitat
“Rígid”"
“Dictador”
“Agobiant”"
“Pesat”
“Passota”"
“Passa…”
“Hiperprotector”"
“Protector”
Interaccions familiars. I com ho viuen
els fills...

62. Ens arriba la consulta/demanda
Apareix la conducta problema: “fuma”
Els pares es volen “eliminar” la
conducta problemàtica
Perd èmfasi la relació familiar "
S’incrementa pressió"
Importància del consum
El fill es veu com a problema
La relació es deteriora
El fill no sent comprensió
La conducta “problema” s’intensifica
En la família…
En el fill…
La relació problemàtica

63. 1. Com descriuen els problemes els diferents
“implicats” de la família?
2. Què s’ha intentat fins el moment
3. Interaccions familiars
4. Trencar la “relació problemàtica/
problematitzadora”
Escoltar calmant posssibles
angoixes

64. Promoure el diàleg
Escoltar no significa “estar d’acord”
No calen respostes immediates
“Controlar” impulsivitat
Ser estratègicament hàbil
Explicar el perquè de les preocupacions
Posar de manifest altres conflictes
Desalentar el control

65. #5
Les dinàmiques de les
pròpies persones
adolescents

66. Apego y adolescencia
(P. Horno Goicoechea, 2014)
‘La relación entre las experiencias de apego en la primera
infancia y los modelos vinculares en la adolescencia es
fundamental pero no lineal. ‘
1. Una autoestima consistente
2. Capacidad para vincularse positivamente
3. Capacidad para reescribir el pasado
4. Sentimiento de pertenencia

67. El lugar de la infancia
(Jaume Funes, 2008)
u Un desarrollo adecuado
u Pensar el futuro: imaginarlo en positivo
u Precariedad: privación de oportunidades
u Fragilidad: vulnerabilidad ante las dificultades y la crisis
u Heridas y cicatrices
u La ruptura de los relatos de vida

68. Preocupacions adultes
Qüestions adolescents
Risc
Control
Plaer
Problemes
Experimentació
Responsabilitat
Autonomia
Protecció
Felicitat
…

69. Diferents lectures
1. La seva lògica no és
la nostra
”Me
toca
vivir
en
el
presente
sin
pensar
en
el
futuro”
2. Divertir-se “Experimentar y pasármelo bien. Haviendo lo que
quiera…”
3. Conèixer vs
Suggerir
“Ellos saben más (…) A los adultos se nos escapa
esta historia”
4. Ens fem grans…
"Pienso
que
se
olvidan
de
que
han
estado
jóvenes
e
hicieron
lo
mismo.
Probablemente
se
escondían
más.
Lo
que
pasa
es
que
únicamente
se
quedan
con
lo
malo
y
se
olvidan
de
lo
bueno”.
5. El dilema “Lo difícil es sustituir la intranquilidad por
confianza”
6. Les percepcions
“Todo el mundo lo hace” #Generalización
“Es fácil comprarlas” #Accesibilidad
“Cada vez más jóvenes” #Precocidad
“Peor que nosotros” #Miedo #SobreProtección

70. #6
Les nostres respostes
d’intervenció

71. Hall,
W.,
Carter,
A.,
Forlini,
C.
(2015).
The
brain
disease
model
of
addicIon;
is
it
supported
by
the
evidence
and
has
it
delivered
on
its
promises.
Lancet
Psychiatry,
2,
105-­‐110

72. Intervenir en un context
confús...
• Quan el protagonista no viu la seva situació com a
problema la motivació és escassa.
• Quan professionalment ens costa donar un discurs
sensat al voltant de les drogues (i de les
adolescències).
• Quan tot sembla ‘arreglar-se’ a partir de normes i
regulacions.
• Quan ens basem en el ‘el paradigma científic’ per
justificar qüestions
• Quan socialment existeixen diferents discursos al
voltant de la qüestió.

74. Font: La Vanguardia. 16 de juny de 2014.

81. Comorbilitat
65-­‐70%
TUS
–
TM
>>
L’ou
o
la
gallina?

83. Experimentació
Experiència
Influència
• Informació
• Ac:tuds
• Percepció
d’u:litat
• Coneixement
@JaumeFunes
#9_ideas_educar_en_la_adolescencia

84. Experimentació
u Possible
u Pensable
u Raonable
Responsabilitat
u Moderació
u Prudència
u Aprendre
dels
errors
u Autonomia
Reducció de riscos
u El
risc
0
no
existeix
u Xarxes
de
protecció
Persones
Drogues
Contextos

85. Quan prevenir no només és
fomentar l’abstinència
Potenciar
la
responsabilitat
Fomentar
l’autonomia
Evitar-­‐se
problemes
#Acompanyament

86. • Centrem-­‐nos
més
en
els
usos
que
en
les
pròpies
substàncies
• L’adicció
no
ha
de
ser
el
problema
més
important
("i
finalitzador
del
procés
problemàIc”)
• Alguns
usos
son
més
greus
que
altres:
quins
usos
són
els
que
realment
donen
problemes?
• No
uIlitzem
la
regulació
legal
de
les
drogues
com
a
excusa
per
abstenir-­‐se
• La
reducció
de
riscos
com
a
element
transversal
de
tota
la
intervenció
prevenIva.
• L’evidència
cienhfica
ens
ajuda
però
no
resol
la
qüesIó

87. CLAT5 (Oporto // 2009)
‘(…)
Las
polí=cas
y
programas
de
Reducción
de
Riesgos
y
Daños
suponen
la
implementacón
de
una
intervención
comunitaria
y
par=cipa=va
en
el
campo
de
las
drogas
tendente
a
conseguir,
junto
otros
actores
sociales,
aquellos
niveles
de
capacidad
de
decisión
(empowerment)
que
permitan
a
las
poblaciones
unas
mejores
condiciones
de
salud
y
cohesión
social,
es
decir,
de
vida.’

88. Font:
Claudio
Vidal
(EC-­‐ABD)

89. Teoría aprendizaje social
(Bandura, 1982/1987)

90. Teoría aprendizaje social
(Bandura, 1982/1987)
• Capacidad
simbolizadora,
para
ensayar
simbólicamente
soluciones,
sin
que
sea
necesario
ejecutarlas
y
sufrir
las
consecuencias
de
sus
errores.
• Capacidad
de
previsión,
al
proponerse
metas
se
ensayan
las
posibles
acciones
y
consecuencias,
que
se
pueden
converIrse
en
moIvadores
y
reguladores
de
la
conducta
previsora.
• Capacidad
vicaria,
mediante
la
observación
de
modelos
se
puede
aprender
vicariamente
de
lo
que
otros
hacen
y
las
consecuencias
de
dichas
acciones,
sin
necesidad
de
pasar
por
la
ejecución
de
las
mismas.
• Capacidad
autorreguladora,
el
hombre
puede
controlar
su
propia
conducta
manipulando
el
ambiente
y
uIlizando
estrategias
cogniIvas
proponiéndose
metas,
objeIvos
e
incenIvos
a
sus
propias
acciones.
• Capacidad
de
autorreflexión,
analizar
sus
propias
experiencias,
contrastándolas
con
los
resultados
obtenidos,
analizar
sus
ideas,
y
desarrollar
la
percepción
que
Ienen
ellos
mismos
sobre
su
eficacia.

92. Comunitat
Família
Relacions
Autoestima social
Expectatives acadèmiques
Autoestima escolar
Malestars
Adolescents
Consum de drogues
Adaptat
de
Sánchez-­‐Sosa
et
altres
(2014)

93. #Concluint
Algunes propostes

94. 1.
Ajustar
l’enfocament
de
la
mirada.
2.
Apendre
a
veure,
a
observar,
a
conèixer
els
significats
i
els
sen:ts
de
les
seves
vides,
a
saber
preguntar
sobre
el
que
viuen.
3.
Tenir
conflictes
no
és
tenir
problemes.
4.
L’adolescència
potser
també
també
un
temps
de
malestars.
5.
L’escola
(o
els
centres
de
formació)
com
un
important
territori
per
intervenir.
6.
Construir
espais
d’influència
educa:va
al
seu
voltant.
7.
Suprimir
la
distància,
construir
la
proximitat.
Acceptar
converIr-­‐se
en
adults
propers.
#Referents_virtuals_d_adolescents_digitals
8.
Acompanyar
(que
no
derivar).
9.
Controlar
l’angoixa
que
ens
provoquen
els
seus
riscos.
Garan:tzar
que
no
s’estan
fent
mal.
10.
Deixar
de
considerar-­‐los
menors
i
tractar-­‐los
com
a
subjectes
responsables.
Que
es
construeixin
els
seus
propis
límits.
Decàleg d’idees per a la intervenció
socioeducativa (adaptació de Funes, 2010) #Acompanyament
#Referència
#Comunitat
#UIlitat
#Responsabilitat

95. • Del
“ja
sé
que
em
passo”
a
“la
moIvació
al
canvi”.
• Del
“ho
porto
bé”
al
”porta-­‐ho
millor”.
• De
“l'esIc
estancat”
al
“canvia
de
context”.
• De
“el
problema
són
les
drogues”
a
“el
problema
ets
tu”.
• Del
“Vaig
per
lliure”
a
“pautes
d’ús”.
• De
“l’esIc
ratllat’”
a
“administra
l’estat
d’ànim”
‘La
manera
més
segura
//
per
evitar-­‐te
problemes
passa
per
no
consumir-­‐les’
A nivell individual

96. • ArIcular
estratègies
de
prevenció
universal
amb
d’altres
de
caràcter
selecIu
i
indicat
• Anar
molt
més
enllà
de
l’àmbit
escolar
• Esdevenir
referents
a
la
xarxa
A nivell grupal
• Programes
específics
i
inespecífics
per
contextos
específics
A nivell de context

97. • Augmentar
estratègies
de
detecció
precoç
i
prevenció
indicada
• Fomentar
espais
de
reflexió
per
a
la
família
• Oferir
ocupacions
formals
que
oganitzin
la
inserció
sòcioprofessional
• Espais
de
tractament
que
contemplin
la
reducció
de
danys
com
a
estratègia
de
treball
transversal
A nivell comunitari

98. 1. Escoltar calmant possibles angoixes
2. Detectar relacions problemàtiques
3. Focalitzar el problema
4. Pla d’acció
I si ens arriba,
-la família sencera, els pares sols,
el/la jove…- què treballem?

100. @AleixSalo
#Fills_dels_80

101. Gràcies per haver arribat fins aquí ;-)
Jordi
Bernabeu
Farrús
Servei
de
Salut
Pública
//
Ajuntament
de
Granollers
jbernabeu@ajuntament.granollers.cat
www.sobredrogues.net

102. Fonts

103. Jaume
Funes.
9
ideas.
Educar
en
la
adolescencia
Graó.
2011
hCp://books.google.es/books/about/9_ideas_clave_Educar_en_la_adolescencia.html?id=uMK8JKTwQeQC&redir_esc=y
David
Pere
Mar†nez
Oró
i
Joan
Pallarés.
¿Beber
para
crecer?
Editorial
Milenio.
2013.hCp://periferics.blogspot.com.es/2013/03/llibre-­‐beber-­‐para-­‐crecer-­‐el-­‐consumo-­‐de.html
Dolors
Reig.
Jóvenes
en
la
era
de
la
hiperac:vidad.
Fundación
Telefónica.
2013.
hCp://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-­‐en-­‐la-­‐era-­‐de-­‐la-­‐hiperconecIvidad/
Fernando
Conde.
Los
hijos
de
la
desregulazación.
Jóvenes,
usos
y
abusos
en
los
consumos
de
drogas
CREFAT.
1999.
hCp://www.cruzroja.es/crefat/documentos_crefat/Tomo6.pdf
Sara
Moreno.
Atrapats
en
la
joventut.
ARA.
2/12/12.
hCp://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Atrapats-­‐joventut_0_821317901.html
Domingo
Comas
i
Miren
Josune
Aguinaga.
La
generación
premeditada.
Temas
para
el
debate.
2006.
hCp://dialnet.unirioja.es/servlet/arIculo?codigo=1959497
Victòria
Camps.
Creure
en
l’educació:
l’assgnatura
pendent.
Edicions
62.
2008.
hCp://www.edicions62.cat/ca/llibre/creure-­‐en-­‐l-­‐educacio_10195.html
Aleix
Saló.
Fills
dels
80.
La
generació
bombolla.
Edicions
Glenat.
2009.
hCp://www.casadellibro.com/libro-­‐fills-­‐dels-­‐80-­‐la-­‐generacio-­‐bombolla/9788483577912/1653896

104. Manel
Fontdevila.
La
crisis
está
siendo
un
éxito.
AsIberri.
2012.
hCp://www.asIberri.com/ficha_prod.php?cod=lacrisisestasiendounexito
Roto.
Viñetas
para
una
crisis.
Editorial
Mondadori.
2011.
hCp://www.casadellibro.com/libro-­‐vinetas-­‐para-­‐una-­‐crisis/9788439725404/1884296
Bernardo
Erlich.
El
País.
8/3/12.
hCps://www.flickr.com/photos/jordibernabeu/6588988285/in/set-­‐72157629288138861/
Ministerio
de
Salud.
Plan
Nacional
Sobre
Drogas.
• Encuesta
domicilaria
sobre
alcohol
y
drogas
en
España.
2011.
• Encuesta
estatal
sobre
uso
de
drogas
en
enseñanzas
secundarias.
2012.
Observatorio
Español
sobre
Drogas.hCp://www.pnsd.msssi.gob.es/Categoria2/observa/estudios/home.htm
Romaní,
O.
(2011).
Jóvenes
y
riesgos:
unas
relaciones
ineludibles.
Bellaterra.
Romaní,
O.
(1999).
Las
drogas,
sueños
y
razones.
Ariel.