1. L’acció socioeducativa en
l’entorn 2.0
Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts
d’aquest document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les
referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les
còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos comercials.
Totes les fotografies han estat extretes d’internet (si en alguns casos existeix qualsevol
queixa feu-me-la arribar).
h"p://www.sobrepantalles.net
-‐
h"p://www.slideshare.net/sobrepantalles/figueres-‐46287050
Jordi Bernabeu Farrús (Servei de Salut Pública // Ajuntament de Granollers)
@jordibernabeu @SobrePantalles
Consell Comarcal Alt Empordà. 25 de març de 2015.
2. The best way to predict the
future is to invent it
Alan Kay [1963]
Internet esdevé socialment interessant en
el moment en que deixa de ser-ho
tecnològicament
@Ganyet [2011]
Tant mort és qui és mor de set com qui és
mor ofegat
Ramon Barnils (citat al pròleg d’Operación Garzón)
6. Entre la reflexió i la pràctica aplicada
1. La base sempre serà l’acompanyament socioeducatiu
2. L’espai 2.0 com un espai de relació (amb les pressions pròpies del
SS)
3. En els que es conformen noves identitats, que acaben fusionant-se
amb les ja exsitents
De les oportunitats (la cara xula)
4. La intel·ligència col·lectiva
5. La capactiat crítica
6. Les noves formes de participació
Dels riscos i problemes (el costat fosc)
7. Persones i problemes, també a la xarxa
8. El negoci del control
Sobre què prevenir (ajudar a decidir/acompanyar)
9. Els continguts a treballar
10. Quines idees per a quina intervenció?
14. smartphone #integrat
‘Al 2020 es calcula que un 80% de la població mundial tindrà smartphone’
The Economist (2015)
Diari de Girona. 23 d’octubre de 2014.
15. smartphone #integrat
‘Al 2020 es calcula que un 80% de la població mundial tindrà smartphone’
The Economist (2015)
ARA. 1 de març de 2015
#MWC15
16. Canvis
Castells (2006), Reig (2011), Sibilla (2011), Baumann (2006)
h"p://blogs.cccb.org/lab/arDcle_laprenentatge-‐a-‐la-‐xarxa-‐1-‐usos-‐i-‐dilemes/
Generació Zapping
Persona
Amistats
Treball
Oralitat
Grup
Suport físic
Tasca
Intimitat
Prescriptor
Seqüencialitat
…
Generació Facebook
Identitat(s)
Contactes
Oci
Multimèdia/Audiovisual
Xarxa
Núvol
Multitasca
Extimitat
Facilitador
Fragmentarietat
…
D’on venim… Cap a on anem…
18. #1
La base sempre serà
l’acompanyament
socioeducatiu
Treballar per ser conegut
Professionals propers i positius >> referència
Intromissió equilibrada/pensada
Els però de la relació educativa (#dilemes)
L’acompanyament i dinamització (també a la xarxa)
19.
20. Granollers
2n – 4t ESO (2012/13)
El paper de referència de l'adult
davant situacions problemàtiques
és escàs.
h"p://prezi.com/wnhwjxtyoone/usos-‐adolescents-‐de-‐les-‐pantalles-‐4-‐abril-‐2014/
21. #2
L’espai 2.0 com un espai
més (de #relació)
Amb les tensions pròpies del món professional
El repte no és només adaptar-se a la revolució tecnològica,
pel que fa a l'adquisició, dinamització i coneixement de
tecnologies educatives, sinó sobretot pel que fa a les noves
categories que conformen el marc de l'educació i
aprenentatge –social-.
22. #2
L’espai 2.0 com un espai
més (de #relació)
Amb les tensions pròpies del món professional
Més enllà de l'horari i itinerari laboral (ciutadà<>treballador)
En un context d'interconnexió permanent
Amb informació abundant
Que es complementa entre l'espai físic i digital
Que genera coneixement a partir de l'experimentació,
participació, producció i creació col.lectiva.
23. Canvis
per a nosaltres, els professionals
Vida
professional
//
Vida
personal
Exposició
pública
//
Privacitat
Carrer/Escola/Ciutat
//
Escenaris
digitals
Horaris
//
Disponibilitat
36. Adolescents,
també a la xarxa
@JaumeFunes: 'Per a la majoria dels adolescents
actuals poques coses tenen sentit sense
referència a ells. Són en la mesura que estan "en
línia" i són en la mesura que són imatge. No hi
ha identitat sense perfil de xarxa virtual. No hi
ha sociabilitat sense interacció digital’
#Relació #Construcció_d_identitat
#Participació #Coneixement #Aprenentatge #Comunitat
47. Sherry Turkle (1997)
‘Los personajes virtuales son objetos con
los que podemos pensar’
Exemple:
Second
Life
Paula Sibilla (2008)
‘Show del yo’/ ‘Extimidad’
Autobiografia:
autor-‐narrador-‐personatge
(autolegimitació)
Castaño (2012)
‘Identidad mosaico’
Adaptada
a
les
caracterísDques
de
les
xarxes
socials
48. Back, Stofer, Varize, Gaddis,
Shumukle, Egloff i Gossling (2010)
‘La vida off line tiene gran
correspondencia con la vida on line’
Rodríguez-Said (2010)
‘No ens presentem tal com som sinó com
volem que ens vegin’
49. Via @Dreig 2013
• Difícil crear identitats idealitzades en la web social // ‘No
som els ‘amos’ exclusius d’aquesta’
• Perfils altament falsejats correlacionen amb trets de
neuroticisme
50.
51. Ritmes
Facebook (Agost 2013)
700
milions
usuaris
diaris
(70%
per
mòbil)
350
milions
fotos
pujades
per
dia
Quasi
1
de
8
usuaris
del
planeta
Watsapp (Abril 2014)
500
milions
d’usuaris
diaris
Font:
h"p://www.trecebits.com/2013/08/26/13-‐sorprendendes-‐estadisDcas-‐de-‐facebook-‐infografia/
h"p://es.engadget.com/2014/04/23/whatsapp-‐500-‐millones-‐usuarios
52. Ritmes
Instagram (2014)
75
milions
d’usuaris
diaris
68%
dones
32%
homes
90%
<
35
anys
Youtube (2015)
300
hores
pujades
per
minut
Dels
50
vídeos
més
vists:
49
són
cançons
54. #4
La intel·ligència col·lectiva
Accès a la cultura >> produir, compartir i distribuir informació i
coneixement.
Major distribució de la informació
Tensions en les que ‘guanyem’ els ciutadans:
Insúa (2014): ‘Una vindicació de la intel·ligència col·lectiva, suposa una
reactivació intensa de les pràctiques comunitàries i condueix a una
reformulació dels béns i espais comuns.’
Insúa,
2014
h"p://blogs.cccb.org/lab/arDcle_web-‐2-‐0-‐deu-‐anys-‐despres/
55. #5
La capacitat crítica
Més facilitat per generar capactiat crítica
Afavoreix l’emergència de models i estructures obertes a nous
creadors i a comunitats locals
‘Noves categories de coneixement i la irrupció de nous prescriptors.’
Pràctiques expandides: dinàmiques més obertes i participatives.
Insúa,
2014
h"p://blogs.cccb.org/lab/arDcle_web-‐2-‐0-‐deu-‐anys-‐despres/
56.
57. Festa des del mòbil d’un ciutadà i penjada a l’Instagram
58.
59. #6
Les noves formes de
participació
Expansió de la crítica als models econòmics i polítics, amb la qual
cosa amplia la capacitat participativa dels ciutadans.
Nous models i estructures obertes a nous creadors i a comunitats
locals connectades globalment.
Noves categories de coneixement
Dinàmiques entre-usuaris més obertes I transparents
Insúa,
2014
h"p://blogs.cccb.org/lab/arDcle_web-‐2-‐0-‐deu-‐anys-‐despres/
62. #7
Persones i problemes,
també a la xarxa
Ens estem movent amb problemes que ja coneixíem,
però en nous escenaris, d’un entorn connectat i que ens
proposa noves variables:
#exponencialitat #rapidesa #dimensió
#l_audiència (l’intragrup)
63. Demandes
Seguretat i riscos
Masses pantalles alhora?
El que es diuen a la xarxa
Com es presenten?
A qui recorren quan tenen un problema
Adults, escoles i famílies 2.0
66. Comorbilitat del 86% amb altres trastorns
Adicció a internet
Widyanto i Grifiths (2006): Internet addiction –a critical review-
67. Comorbilidad i AI
(Matalí, 2013 HSJD)
T. Depresivo Mayor >> 41.4%
T. Bipolar (tipo I o II) >> 70%
T. Ansiedad Generalizada >> 36.4%
T. Ansiedad Social >> 45%
Abuso Sustancias >> 13.6%
T. Control de los impulsos >> 50%
TDAH >> 33%
TP >> T. Límite 14%;
T. Obsesivo 7%;
T. Evitativo 7%
Ko et al., 2008
Bernardi et al., 2009
Bakken et al., 2009
68. CRITERIS DIAGNÒSTICS
Ko,
Comprehensive
Psychiatry
2009
(via
Matalí,
HSJD)
Problemes durant més de 3m
Preocupació excessiva
No poder parar
Síndrome d’Abstinència: buidor
sense internet, irritabilitat,
ansietat
Molt temps i esforç
Alteració en la presa de
decisions
Repercussions negatives
73. Les variables a no perdre de
vista, apart de les ja exposades
exponencialitat #rapidesa #dimensió_del_missatge
L’intragrup
L’audiència
El respecte
L’anonimat
77. Granollers
2n – 4t ESO (2012/13)
1. L'alumne 1x1 el fa servir més com a eina de treball (“Feina d’escola” 70.2% vs 55.6%) i
baixen molts dels altres usos: Comunicar-me amb els amics (85.3% vs 92.2%), Comunicar-
se amb familiars (50.4% vs 67.0%), Informar- me (52.0% vs 60.1%), Escoltar música (81.3% vs
88%) i Conèixer gent nova (28.2% vs 35.7%)
2. Els alumnes de centres amb el programa 1x1 presenten indicadors més baixos d'addicció
(mitjana sobre 21: 1x1 3’31 vs. no 1x1 3’92)
3. L'ús de les pantalles per crear continguts és molt baixa (13%) per a tots: no hi diferències
per gènere, ni per edats, ni per 1x1. A un dels grups de discussió es va apuntar que els
alumnes no entenen les feines de l’escola com a creació de continguts.
4. Els problemes més presents són els insults entre ells mateixos (27.1% ho ha patit i 14.8%
ho ha fet i ho ha patit). Tot i que no són xifres molt elevades, el professorat afirma genera
força problemàtica
5. El paper de referència de l'adult davant situacions problemàtiques és escàs.
h"p://prezi.com/wnhwjxtyoone/usos-‐adolescents-‐de-‐les-‐pantalles-‐4-‐abril-‐2014/
78. #8
El negoci del control
O de quan darrere de paraules com
participació s’amaguen grans negocis
i d’altres interessos
90. #9
Els continguts a treballar
La
idenDtat
digital
Les
relacions
La
sobreuDlizació
La
visió
críDca
Ciutadania
i
conviència,
també
a
la
xarxa
h"p://blogs.cccb.org/lab/arDcle_laprenentatge-‐a-‐la-‐xarxa-‐2-‐entre-‐laccio-‐prevenDva-‐i-‐educaDva/
91. 1.
Ajustar
l’enfocament
de
la
mirada.
2.
Apendre
a
veure,
a
observar,
a
conèixer
els
significats
i
els
senPts
de
les
seves
vides,
a
saber
preguntar
sobre
el
que
viuen.
3.
Tenir
conflictes
no
és
tenir
problemes.
4.
L’adolescència
potser
també
també
un
temps
de
malestars.
5.
L’escola
(o
els
centres
de
formació)
com
un
important
territori
per
intervenir.
6.
Construir
espais
d’influència
educaPva
al
seu
voltant.
7.
Suprimir
la
distància,
construir
la
proximitat.
Acceptar
converDr-‐se
en
adults
propers.
#Referents_virtuals_d_adolescents_digitals
8.
Acompanyar
(que
no
derivar).
9.
Controlar
l’angoixa
que
ens
provoquen
els
seus
riscos.
GaranPtzar
que
no
s’estan
fent
mal.
10.
Deixar
de
considerar-‐los
menors
i
tractar-‐los
com
a
subjectes
responsables.
Que
es
construeixin
els
seus
propis
límits.
Decàleg d’idees per a la intervenció socioeducativa
(adaptació de Funes, 2010)
#Acompanyament
#Referència
#Comunitat
#UDlitat
#Responsabilitat
92. #10
Quines idees per a quina intervenció?
Observar
amb
discreció
Treballar
la
idenDtat
digital
La
ciutadania,
també
a
la
xarxa
Oferir
pautes
per
usos
‘segurs’
Treball
i
detecció
de
factors
de
risc
de
l’addicció
Presentar
un
discurs
críDc
entorn
la
nostra
privacitat,
dades
i
drets
Transmetre
responsabilDat,
moderació
i
prudència
Desenvolupar
normaDves
d’ús
raonables
i
possibles
ComparDr
perfils
amb
adolescents
i
joves:
construir
xarxa
plegats
ParDcipar
com
a
forma
d’aprenentatge
95. I sobretot en l’impressionant llibre de Dolors Reig
Los jóvenes en la era de la hiperconectividad. Dolors Reig, Luis F. Vílchez. Fundación
Telefónica, 2013.
http://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-en-la-era-de-la-hiperconectividad/
En aquest es troben la majoria d’estudis que he citat. Destaco els que he contemplat i llegit en
les diapos següents. També destaca la seva obra Socionomía (Deusto, 2012) i el seu bloc de
referència El Caparazón (dreig.eu/elcaparazon). I les presentacions vistes a Josep Matalí (HSJD)
i els seus estudis i aprofundiments sobre la matèria.
Força inspiració en:
El món dels joves a través dels mitjans. Un nou paradigma de comunicació. Josep Maria
Ganyet
http://www.slideshare.net/ganyet/xarxes-socials-i-joventut-5813571
A
conPnuació
cito
les
fonts
uPlitzade
si
que
no
s’han
fet
durant
la
presentació:
96. BACK, M. D., STOPFER, J. M., VAZIRE, S., GADDIS, S., SCHMUKLE, S. C., EGLOFF, B. y GOSLING, S. D. (2010): “Facebook
profiles reflect actual personality, not self‐idealization”, en Psychological Science, 21 (3), p. 372‐374.
BOYD, D. (2008): Taken Out of Context: American Teen Sociality in Networked Publics. Berkeley: Universidad de
California.
BOYD, D. y HARGITTAI, E. (2010): “FacebooK privacy settings: Who cares?”, en First Monday, 15(8).
BOYD, S. (2011): 307,369 Crashes Means Very Few Of Us Are Supertaskers. Yet. En http://stoweboyd.com/post/
4557503857/307‐369‐crashes‐means‐very‐ few‐of‐us‐are‐supertaskers (accedido el 8 de diciembre de 2012).
CARR, N. (2010): The Shallows: How the Internet Is Changing the Way We Think, Read and Remember. Atlantic Books.
CASTELLS, M. (2009): Comunicación y poder. Alianza Editorial.
DERESIEWICZ, W. (2009): “The End of Solitude”, en The Chronicle of Higher Edu‐ cation, http://chronicle.com/article/
The‐End‐of‐Solitude/3708 (accedido el 8 de diciembre de 2012).
ESADE (2012): Del consumismo feliz al consumo ciudadano. En http://www.esade.edu/web/esp/about‐esade/
today/news/viewelement/ 237601/1/un‐estudio‐de‐creafutur‐y‐esade‐senala‐un‐cambio‐en‐el‐ modelo‐de‐
consumo‐mundial:‐del‐consumismo‐feliz‐al‐consumo‐ciudadano (accedido el 8 de diciembre de 2012).
FLYNN, J. R. (2012): “Are We Getting Smarter?”, The Guardian. En http://www.guardian.co.uk/books/2012/sep/
28/are‐we‐getting‐smarter‐ review (accedido el 8 de diciembre de 2012).
FUNDACIÓN MACARTHUR (2012): Does the Internet Make for More Engaged Citizens? En http://
www.macfound.org/press/press‐releases/does‐the‐ Internet‐make‐for‐more‐engaged‐citizens/ (accedido el 3 de
septiembre de 2012).
97. GRAHAM, S. y HEBERT, M. (2010): Writing to Read: Evidence for How Writing Can Improve Reading. Washington:
Alliance for Excellent Education.
GRAHAM, S., MCKEOWN, D. KIUHARA, S. y HARRIS, K. (2012): “A Meta‐Analysis of Writing Instruction for
Students in the Elementary Grades”, en Journal of Educational Psychology, 104 (4).
ITO, M. (2009): Hanging Out, Messing Around, and Geeking Out: Kids Living and Learning with New Media. The
MIT Press.
JENKINS, H. (2008): Convergence Culture: Where Old and New Media Collide. Revised. NYU Press.
JENKINS, H. et al. (2009): Confronting the Challenges of Participatory Culture: Media Education for the 21st
Century. The MIT Press.
PEW RESEARCH CENTER (2011): Americans and Social Trust: Who, Where and Why. En http://
pewresearch.org/pubs/414/americans‐and‐social‐trust‐ who‐where‐and‐why (accedido el 8 de diciembre
de 2012).
Chih-Hung Ko, Ju-Yu Yen, Cheng-Fang Yen, Huang-Chi Lin, and Ming-Jen Yang. CyberPsychology & Behavior.
August 2007, 10(4): 545-551. doi:10.1089/cpb.2007.9992.
Laura Widyanto and Mary McMurran. CyberPsychology & Behavior. August 2004, 7(4): 443-450. doi:10.1089/
cpb.2004.7.443.
Mark Griffiths. CyberPsychology & Behavior. April 2000, 3(2): 211-218. doi:10.1089/109493100316067.
Silvia Bernardi, Stefano Pallanti. Comprehensive Psichiatry. Department of Psichiatry, Mount Sinai School,
Manhattan, NY. Universitá degli Fierenze, Florence, Italy. Instituto di Neuroscienze Firenze, Florence, Italy.
98. jbernabeu@ajuntament.granollers.cat - 93.842. 66.68
Font imatges: Getty Images, referenciades a flickr.com/jordibernabeu. Totes
les
fotografies
han
estat
extretes
d’internet
(si
en
alguns
casos
existeix
qualsevol
queixa
feu-‐me-‐la
arribar).
PRENSKY, M. (2006): Don’t Bother Me Mom ‐ I’m Learning. Paragon House.
REIG HERNÁNDEZ, D. y MARTÍNEZ, J. (2010): Entornos / Redes Personales de Aprendizaje en Organizaciones:
Compartim. En http://es.scribd.com/doc/34277315/Entornos‐Redes‐Personales‐de‐ Aprendizaje‐en‐
Organizaciones‐Compartim (accedido el 8 de diciembre de 2012).
REIG HERNÁNDEZ, D. y FRETES TORRUELLA, G. (2011): “Identidades digitales. Lí‐ mites poco claros”, en
Cuadernos de Pedagogía, 418. En http://www.dreig.eu/caparazon/2011/12/05/identidad‐digital/ (accedido
el 8 de diciembre de 2012).
SPARROW, B., LIU, J. y WEGNER, D. M. (2011): “Google effects on memory: Cog‐ nitive consequences of having
information at our fingertips”, en Science, 333 (6043), p. 776‐778.
YERKES, R. M. y DODSON, J. D. (1908): “The Relation of Strength of Stimulus to Rapidity of Habit‐formation”, en
Journal of Comparative Neurology and Psy‐ chology, 18(5), p. 459‐482.
Convivencia en la escuela. Convives Número 3.
http://convivenciaenlaescuela.es/wp-content/uploads/2013/06/Revista-CONVIVES-N_3-Abril-2013.pdf
A
www.sobrepantalles.net
i
www.slideshare.net/sobrepantalles
trobareu
la
resta
d’informació
que
complementa
les
fonts
d’aquesta
presentació.