1. Número: 1 Només per: 1,50€
No et perdis:
Entrevista amb
Prometeu
Crims i càstigs de
Sísif i les
Danaïdes.
Article increïble
sobre Tàntal.
Directores de la revista:
Sofía Garcia i Marta
Santamaría.
Utilitza els consells de la deessa Afrodita. Avui: Com mantenir el teu
cabell impecable.
2. Els pitjors càstigs dels...............Pàg. 3/ 4
déus
Ω Sísif i les Danaïdes
Entrevista amb un heroi............Pàg. 5
dels humans
Ω Prometeu i el seu càstig
Article impressionant................Pàg. 6
d’un boig
Ω El malvat Tàntal
Consell de la deessa................Pàg. 7
més maca
Ω Afrodita, la deessa de l’amor
3. Tragèdia en la nit de noses
Les nostres fonts han trobat la resposta a la
pregunta que tots ens estem fent. Perquè han mort
els 49 marits de les Danaides? El pare ens ho
explica tot.
Ell va celebrar una
festa per celebrar la
boda de les seves
filles, les Danaides,
però segons el que ell
ens comunica, elles
no volien fer-ho, no
volien casar-se amb
ells, ja que no els
coneixien. Els seus
cosins d’Egipte van
aconseguir casar-se
amb elles, però en
aquella nit de les
noces... van morir 49
dels 50 marits.
Una de les Danaides
ens explica que en
aquella nit, van fer un
pacte amb el propòsit
de matar-los a tots.
Però una d’elles es
va enamorar i no va
ser capaç de fer-li
mal.
Però el pitjor de tot no
ha passat lectors! Els
deus han castigat a
les 49 Danaides avui
mateix amb un càstig
molt dur, hauran
d’estar per tota
l’eternitat al costat
d’un riu, amb la
missió d’agafar aigua
amb una gerra, però
aquesta estarà
foradada, i per tant,
mai acabaran.
¡Els pare les volia casar amb
els seus 50 cosins que no
coneixien!
4. L’home que va temptar a la
mort
Un home va tornar a la vida volent enganyar a la
mort.
El mag Sísif, va
voler temptar a la
mort enganyant
als déus i va tenir
la idea de dir-li a
la seva dóna que
quan ell morís, no
li fes el ritual
funerari, i haver
de tornar a la vida.
Sísif, el primer escapista
de la història.
Va morir-se i ho va aconseguir, va tornar a la
vida i va seguir-la normal com la feia abans
de morir de “mentida”, amb la seva dona,
fent les seves coses... Fins que al cap d’uns
anys, la segona vegada que va morir, els
déus van recordar que els hi havia enganyat
i van buscar un càstig per a ell:
Com a càstig, els déus el van posar al peu d’una muntanya
lligar a una roca molt gran. Aquest va haver de pujar la roca
fins al cim, i quan arribava a dalt, aquesta queia per l’altra
banda i llavors havia de tornar a pujar-la, i així hauria d’estar
tota la seva vida: pujant una roca gegant cada dia.
5. Promoteu, un home que Prometeu
se la va jugar pel poble,
perquè era un defensor
dels homes davant dels déus, un home que pensava les
coses abans de fer-les. Avui l’entrevistem per saber totes
les coses que va passar i que no en sabíem.
Entrevistadora: Bon dia. Explica’ns, perquè
vas enganyar al déus donant-los la pila dels
ossos i la grassa?
Prometeu: Jo, sempre e estat un defensor
dels humans, llavors em semblava molt lleig
això d’haver de donar el bou als déus i no
poder aprofitar-los els humans que som els
que ho necessitem de veritat.
Entrevistadora: Quan els déus us van deixar sense foc,
com va reaccionar el poble a la gesta que vas fer?
Prometeu: La gent va reaccionar molt malament; al
principi no passava res, però als cap d’una setmana o
així, la gent va començar a trobar-lo en falta, per fer el
menjar, per escalfar-se... Llavors, la gent es va posar
en contra meva i va ser bastant dur, perquè jo volia fer
coses per ells i m’ho van agrair així, però tot es va
arreglar.
Entrevistadora: Després, els déus et van posar un
càstig bastant cruel i que després va venir Hèrcules i et
va salvar d’aquell mal moment; que vas sentir en el
moment que el vas veure i va decidir ajudar-te?
Prometeu: Doncs, jo ho estava passant molt malament
amb lo de l’àliga menjant-me el fetge cada dia i jo sofria
molt, llavors quan vaig veure que s’apropava un home i
en adonar-me que era l’heroi Hèrcules, vaig sentir una
satisfacció, perquè només veure’m, em va dir: Tranquil, ja
vinc a ajudar-te. Em va deslligar d’aquella roca i vaig poder fugir per fi
d’aquell lloc que li havia agafat molt temor. Sempre estaré en deute amb
aquest gran home.
Entrevistadora: Molt bé, gracies per aquesta entrevista. ¡Fins aviat!
Prometeu: De res, ha sigut un gust. Adéu.
6. Tàntal era un home amic dels deus.
Un dia, pensava que seria capaç
d’enganyar als deus, ja que es creia que era
més important que ells. Llavors, els va convidar a un sopar, i va fer un gran
banquet. Va cuinar carn d’olla, però aquesta carn, era del seu mateix fill.
Tàntal comença a repartir el menjar, i pensa que ha lograt enganyar-los,
però s’equivocava, tots els deus se n’ha donen de que allò, era carn
humana. Menys una deessa, que s’havia menjar un tros.
Els deus reconstrueixen al fill, però com la deessa s’havia menjat un tros,
faltava una part, i van decidir posar marfil.
Com a conseqüència, castiguen a Tàntal. Van portar-lo a un llac i van fer
que tingues gama i set per tota l’eternitat.
En la meva opinió, Tàntal es un
home que es creu superior als
altres, i això es una gran
defecte. També sembla que
apart de ser un mal pare (per
matar al seu fill), és un home
incapaç de sentir empatia.
A demès, els deus confiaven
en ell i tampoc ho ha apreciat.
Òbviament, estic en contra
d’aquest home. Veig just que
els deus l’hagin castigat
d’aquesta manera, però
sincerament, el càstig que li
han imposat hem sembla molt
cruel, ja que es per tota
l’eternitat.
