SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  128
unitat 8: primera part
LA RECONSTRUCCIÓ
D’EUROPA I LA GUERRA
FREDA
1.-EL NOU MAPA POLÍTIC D’EUROPA:
ÀUSTRIA I ALEMANYA
L’OTAN I EL PACTE DE VARSÒVIA
LA RECONSTRUCCIÓ ECONÒMICA D’EUROPA
L’EVOLUCIÓ ECONÒMICA INTERNACIONAL
LA GUERRA FREDA I LES RELACIONS INTERNACIONALS
La formació de blocs
El sistema de relacions
internacionals que es donà al món
després de la II Guerra Mundial
Enfrontament entre les dues
superpotències vencedores: els EUA
(capitalista) i l’URSS (comunista).
Cadascuna d’elles representava una
concepció política, econòmica i social del
món, oposada i irreconciliable amb l’altra.
Cadascuna volia assegurar-se aliats i
zones d’influència al món i consolidar el
seu model social, econòmic i polític.
La Guerra Freda
Situació internacional extremadament tensa en la qual
les dues superpotències, els EUA i l’URSS, van iniciar una
cursa d’armaments i van mantenir una actitud bel·ligerant i de
confrontació ideològica permanent, malgrat que no va arribar
mai a un enfrontament armat directe.
.
Els líders dels dos blocs sabien que era
necessari assegurar-se el suport o el
control del nombre més ampli de països i
mantenir un enfrontament permanent i
constant
Final de la Segona
Guerra Mundial
Conseqüències
Nou Ordre Mundial
Conferències de Ialta i Potsdam
Noves fronteres a Europa
Tribunal de Nuremberg
ONU “Declaració del Drets Humans” (1948)
Carta de les Nacions Unides de San Francisco (1945)
Assemblea General, Consell de SeguretatDues superpotències
EE.UU. Capitalisme i democràcia parlamentària
URSS Socialisme i democràcia popular
Ruptura, tensió, divisió Guerra Freda
LA POSTGUERRA
ALEMANYA
23/05/16
Mur aixecat a
Berlín el 1961
EUROP
A
L’OTAN
Davant la por de la situació econòmica i social
d’Europa, EEUU va dissenyar un plà polític i
ecònomic per aturar l’expansió soviètica.
 PLÀ MARSHALL
 CREACIÓ DE L’OTAN
ORGANITZACIÓ DEL
TRACTAT DE L’ATLÀNTIC
NORDFunfada a Washington 1949
Objectiu: autodefensa col.lectiva en cas d’una
guerra a Europa
Canadà, Dinamarca, Bèlgica, EEUU, França,
Gran Bretanya, Islàndia, Itàlia, Luxemburg,
Noruega, PPBB, Portugal.
1951: Grècia, Turquia.
1954: RFD
PACTE DE VARSÒVIA
Creada al 1955 com a resposta de l’OTAN
Objectiu: intervenció militar a Europa en cas de
conflicte
Albània, Bulgària, Hongria, Polònia, RDA,
Romania, Txecoslovàquia i URSS
Tractats amb : Xina Popular, Afganistan i
Filància.
Evolució de l’OTAN (1949)
2. La reconstrucció econòmica
d’Europa
EEU
U
La guerra va
rellançar
l’economia
EEUU:
PRIMERA
POTÈNCIA
MUNDIAL
BANC
MUNDIAL:
funció inicial “ajudar
a les víctimes de la
guerra”
FMI: objectiu
promoure la
cooperació
monetària
intercional i facilitar
el creixement
equilibrat
1944
2.1 Una europa en ruïnes
EUROPA
Surt
debilitada
de la guerra
Cau la
producció
industrial
Materialment està
destrossada
Agitació social
Milions de
morts i ferits
FRANÇA
GRAN BRETANYA
URSS
2.2 El Pla Marshall (1947)
És una injecció de capital
nord-americà per
reconstruir les economies
europees de mercat.
Acceptat per 16 països
d’Europa (acords bilaterals)
entre EEUU i cada país.
Es van destinar a
infraestructures: transports,
instal.lacions i
construccions públiques…
EEUU aconseguia:
 Evitaven crisi de sobreproducció
 Asseguraven mercats de productes nord-
americans
 Evitaven quedar-se al marge de mercats entre
Europa-antigues colònies
 Evitaven l’hegemonia de l’URSS a Europa
 El mercat mundial quedaria controlat pels
interessos dels EEUU
COMECON
1949: L’URSS com a resposta crea el Consell
d’Assitència Econòmica Mútua) per potenciar
la integració econòmica dels països
socialistes.
Constituir un àrea d’influència econòmica en
funció dels interessos de l’URSS.
efectes
Es rellança l’economia
Es perfilen les àrees d’influència: divisió entre
dos blocs tutelats per EEUU i URSS
4. La guerra freda i les
relacions internacionals
Guerra freda: període d’enfrontament i tensió
permanent entre les superpotències sorgides
de la IIGM: EEUU i URSS
Les dues potències van practicar la política de
contenció: mantenir el contrari dintre dels seus
límits i evitar-ne l’expansió.
UN MÓN DIVIDIT EN
BLOCS
(1945-1991)
- EE.UU. primera potència del món
occidental capitalista.
- Model de vida americà emulat a
tots els països capitalistes.
- Europa occidental: Creixement
econòmic i democratització.
- Japó: Gran potència econòmica.
- 1973: crisi llarga i profunda per
l’augment dels preus del petroli.
- URSS: també gran creixement.
Rival dels EE.UU.
-
Sistema comunista a tots els països
de l’est d’Europa. Estès també altres
continents.
-
Màxima extensió anys 70.
-
Dècada dels 80 problemes al bloc
soviètic.
-
Gorbatxov inicia reformes que
porten a la crisi del sistema i
desaparició de l’URSS i el socialisme
a Europa de l’Est.
Dècada anys 90: fi política de blocs,
nova etapa històrica.
http://www.historiasiglo20.org/GLOS/index.htm#La%20Guerra%20Fría
LA
FORMACIÓ
DE BLOCS
1945-1948
•
FORMACIÓ
OTAN I
PACTE DE
VARSOBIA
LA GUERRA
FREDA
1947-1962
•
BLOCATGE
BERLÍN
•
GUERRA DE
COREA
•
GUERRA DE
VIETNAM
•
CRISI DE
SUEZ
•
MUR DE
BERLIN
•
CRISI DELS
MÍSSILS A
CUBA
LA COEXISTÈNCIA
PACÍFICA
1962-1979
•
FINAL
EXPERIMIENTS
NUCLEARS
•
CONFERÈNCIA DE
SEGURETAT I
COOPERACIÓ
•
DESARMAMENTS
NUCLEARS
TORNADA A
LA
GUERRA
FREDA
1979-1991
•
CRISI
AFGANIST
AN
•
REVOLUCIÓ
ISLAMISTA
A IRAN
•
INVASIÓ DE
L’ILLA DE
GRENADA
•
GUERRA DE
LES
GALÀXIES
Guerra de Corea 1950-53
LA GUERRA DEL VIETNAM
COLÒNIA FRANCESA DE INDOXINA: 1945
Les forces comunistes del Vietminh van
proclamar la seva independència (amb el
suport dels soviètics)
L’exèrcit francès tenia el suport d’EEUU
1954 acaba la guerra i es consolida la divisió
entre Vietnam del Nord (govern comunista) i
Vietnam del Sud (prooccidental)
GUERRA DEL VIETNAM 1957-
1973
El dirigient comunista
del Vietnam del Nord
Ho Chi Minh va
anunciar que enviaria
tropes al sud per
reunificar el territori
1957 EEUU comença
a enviar tropes i
armament
23/05/16
2,5 MILIONS
DE
SOLDATS
EEUU
58.000
SOLDATS
MORTS
EEUU
CUBA
1952 DICTADURA DEL GENERAL BATISTA
1959 Revolució cubana
Nacionalitzaci
ó
expropiacions
de béns nord-
americans
961 EL GOVERN CUBÀ ES PROCLAMA PROCOMUNIST
ntent d’invasió de l’illa (CIA, exiliats cubans)
Badia de Cochinos”
1962 crisi dels míssils
ACORDS DE COOPERACIÓ AMB L’URSS
Míssils soviètics a l’illa de Cuba
provoca
Bloqueig marítim de la marina americana
S’aconsegueix la retirada dels míssils
KHRUIXOV I KENNEDY
La tensió
provocada
reforçarà la
necessitat de
comunicació
directa entre
americans i
russos (telèfon
vermell)
Política anticomunista i conservadora.
La legislació social quedà oblidada.
President Eisenhower
Joseph McCarthy
Cacera de bruixes 1945-1960
1950: Il.legalització del PC
“Comité d’investigació sobre activitats
norteamericanes” dirigit pel senador McCarthy
S’acaba perseguint els lliberals del New Deal
Execució del matrimoni Rosenberg 1953
Es publica “100 coses que ha
de saber sobre els
comunistes”
Es fan llistes negres: entitats,
partits, sindicats, associacions
culturals, intelectuals,
guionistes, actrius i actors…
Depuració a les universitats,
diaris, funcionaris
(s’acomiaden 7000 funcionaris
acusats de comunistes)
ELS DEU DE HOLLYWOOD
Interrogatori Charles Chaplin
«qué quería
dar a
entender en
un discurso
cuando dijo:
“camaradas”»
, él
respondió:
“Exactamente
eso. Busque
la palabra en
Dalton Trumbo
“Espartaco”
4.2 La distenció 1962-1979
URSS: XX Congrés del PCUS (1956)
N. Khruixov Denuncia públicament el stalinisme
Procés de desestalinització
Proposa la coexistència pacífica
No exportar la revolució
Diversos camins al socialisme
EE.UU.
Eisenhower
Petites reformes: Fora govern anticomunistes
radicals, destitueix a McCarthy
J.F. Kennedy
(1960)
KENNEDY NOVA FRONTERA
1960-63
•
lluita contra la pobresa i la segregació
racial (lleis sobre drets civils...)
•
progrés científic i tecnològic (arribada
a la Lluna, 1969)
•
foment de la pau (coexistència
pacífica).

Feu clic per editar el
format del text de
l'esquema

Segon nivell
d'esquema
− Tercer nivell
d'esquem
a

Quart
nivell
Inici període de diàleg entre les dues superpotències. Raons:
- Perill de la imparable cursa d’armaments.
- Descolonització: països no alineats.
- Despeses econòmiques excessives en armament.
Primers acords:
- 1959: Khruixov va a EE.UU. A entrevistar-se amb Eisenhower.
- 1961: Khruixov i Kennedy es troben a Viena.
- 1963: “telèfon vermell”.
Fre de la cursa armamentista:
- 1968: prohibició de determinades proves nuclears
- 1972: Acords SALT (Stategic Arms Limitation Talks)
- 1973: L. Breixnev i R. Nixon tractat sobre prevenció guerra nuclear.
Armstrong, Collins y Aldrin, astronautes
de l’Apolo XI, primera nau en arribar a
la Lluna (1969)
Lindon B Johnson continuà part de la
política del seu antecessor.
-
Tecnologia espacial: 1957, primer satèl·lit artificial (Sputnik 1) i 1961, primera
nau tripulada.
Yuri Gagarin primer
astronauta de la història.
Viatjà en la nau Vostok 1Sputnik 1
Segregació
racial

Feu clic per editar el format del text
de l'esquema

Segon nivell d'esquema
− Tercer nivell d'esquema

Quart nivell d'esquema
− Cinquè nivell
d'esquema
− Sisè nivell
d'esquema
− Setè nivell
El moviment negre
Són un grup molt heterogeni
 Integració
 Lluita de classe
 No violència
 independència
Invisibil
itat
22
milion
s
(12%).
Els
blancs
veuen
els

Feu clic per editar el
format del text de
l'esquema

Segon nivell
d'esquema
− Tercer nivell
d'esquem
a

ell
d'e
squ
em
a
− Sisè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Setè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Vuit
è
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Sisè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Setè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Vuit
è
niv
MARTIN LUTHER
KINGPartidari de la no violència i la
integració social de la minoria
negra.
MALCOM X
Grups com els Panteres Negres,
radicalitzaren el moviment.

Feu clic per editar el
format del text de
l'esquema

Segon nivell
d'esquema
− Tercer nivell
d'esquem
a

ell
d'e
squ
em
a
− Sisè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Setè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Vuit
è
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Sisè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Setè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Vuit
è
niv
Marxa sobre
Washington
de 1963

Feu clic per editar el
format del text de
l'esquema

Segon nivell
d'esquema
− Tercer nivell
d'esquem
a

ell
d'e
squ
em
a
− Sisè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Setè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Vuit
è
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Sisè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Setè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Vuit
è
niv

Feu clic per editar el
format del text de
l'esquema

Segon nivell
d'esquema
− Tercer nivell
d'esquem
a

ell
d'e
squ
em
a
− Sisè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Setè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Vuit
è
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Sisè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Setè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Vuit
è
niv

Feu clic per editar el
format del text de
l'esquema

Segon nivell
d'esquema
− Tercer nivell
d'esquem
a

ell
d'e
squ
em
a
− Sisè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Setè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Vuit
è
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Sisè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Setè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Vuit
è
niv
ROSA PARKS
1955
MÈXIC 1968
La protesta juvenil es concretà en el moviment hippy: no violència, no
consumisme, llibertat sexual i vida comunitària.
Moviments feministes
rebutgen el sexisme de la
societat i reclamen igualtat
de drets i oportunitats.
“Women's Liberation”
1.Revolució del llenguatge: argot dels negres
2.Llenguatge universal: rock’n’roll
3.Vestimenta: texans
4.Reivindicació del propi cos: sexualitat explícita
5.Feminisme: la dona passa a d’objecte a subjecte
6.Budisme: rebuig a la religió dels pares
7.Drogues: LSD
8.Comnes: trobar un model de vida alternatiu
9.No violència: entre el 1967-1971 hi ha 350.000 desertors
10 trànsfugues diaries que es passen al viet cong al 1970
Marxa contra la guerra del Vietnam 1967 al Pentàgon
ENADORS I CONGRESSISTES, ESCOLTEU LA CRIDA
O US QUEDEU A LA PORTA
O BARREU EL PAS
FORA HI HA UNA BATALLA I ÉS BRUTAL
VIAT SACSEJARÀ LES VOSTRES FINESTRES I FARÀ TREMOLAR LES VOSTRES PAR
ARES I PARES D’ARREU DEL MÓN
O CRITIQUEU ALLÒ QUE NO PODEU ENTENDRE.
LS VOSTRES FILLS I FILLES SÓN MÉS ENLLÀ DEL VOSTRE CONTROL
L VOSTRE VELL CAMÍ ENVELLEIX RÀPIDAMENT.
IS-PLAU, SORTIU-NE DEL NOU
ERQUÈ ELS TEMPS PESTAN CANVIAT
OB DYLAN, ELS TEMPS ESTAN CANVIANT 1963
WOODSTOCK 1969
MAIG DEL 68

Massificació de les
universitats
CAMPUS DE
NANTERRE

Deficiències en els
equipaments

Guerra del Vietnam

Mort del Che
Guevara

22 abril es movilitzen
a Nanterre contra la
guerra del Vietnam

10 de maig marxen a
Paris

Es sumen els
estudiants de
batxillerat

13 de maig s'uneixen
els treballadors

S'ocupa la Sorbona i
es declara una vaga
general
24 de maig

.Entren en crisi les organitzacions sindicals i
partits. Es possa en dubte el sistema polític de
blocs

Antiautoristarisme: desaparició de la mili
obligatòria, igualtat jurídiques entre homes i
dones

Ecologia: rebuig a la competitivitat

S'accepten els canvis en la manera de vestir
1968: Txecoslovàquia.
Alexander Dubcek, secretari del P.C.,
inicia un procés d’obertura i
democratització: La Primavera de
Praga.
Volia un “socialisme amb rostre humà”
(llibertat de premsa, de presos polítics, de
viatjar...).
Agost 1968 invasió de Praga per les
tropes del Pacte de Varsòvia.
S’acabà la democratització del
règim.
Xile
ᄎ
Eleccions 1970

Unitat popular

Democràciacristiana

Partit Nacional

Restableix relacions
diplomàtiques amb
Cuba i Vietnam

Nacionalitza
empreses i sectors
productius

Reforma agrària
Embargament al poble xilè
Vagues d'empresaris
“caceroladas”
Sabotatge instal.lacions
elèctriques
Entrenament de joves
militars xilens al Brasil
“Patria y Libertad”
La democraciacristiana
deixa de donar suport a
Allende”
11 SETEMBRE 1973
VICTOR JARA
4.3 Nou clima de guerra freda
(1979-1985)
4.3 El nou clima de guerra freda
1975-1985
Implantació de règims comunistes a Vietman,
Laos i Cambodja
Pèrdua d’imatge internacional d’EEUU per la
retirada de les tropes de Vietnam, el cas
Watergate de Nixon
Augment de la influència de l’URSS al
continent africà:Moçambic, Angola i Etiòpia
Intervenció militar soviètica a l’Afganistan,
EEUU proporciona armes a les guerrilles
anticomunistes (talibans)
 Boicot dels EEUU als jocs olímpics de
Moscow 1980
 URSS dóna suport a la revolució sandinista a
Nicaragua
23/05/16
1983 comença la “Guerra de les
Galàxies”
Esforç econòmic i
tecnològic en matèria
d’armament.
1.Llançament de
míssils soviètics.
2.Els satèllits
americans detecten
els míssils i disparen
armes làser
3.els raigs làsers
destrueixen els
míssils soviètics
4.alguns míssils
escaparan del làser
5.els míssils que
han escapat del
làser són destruïts
LA PERESTROIKA 1985
La tensió es va reduir quan Mijail Gorbatxov va
accedir a la secretaria general del PC de
l’URSS
Va iniciar tot una sèrie de reformes per canviar
aspectes del sistema soviètic pero mantenir
els principis socialistes de l’URSS
• POLÍTICA INTERIOR: aconseguir noves
formes de govern parlamentàries i
democràtiques.
• POLÍTICA EXTERIOR: abandonar l’ús de la
força en les relacions amb l’exterior.
Respectar sobirania dels països soviètics.
• ECONOMIA: pujar la producció i estimular
l’autonomia d’empreses. Relacions de lliure
mercat.
• COHESIÓ RESPECTANT LES
REPÚBLIQUES DE L’URSS
Es va acabar amb la dissolució de l’URSS al
1991
Polònia: es fan eleccions lliures al 1989
Hongria: el PC també accepta eleccions lliures
Txecoslovàquia: mobilització popular pacífica
Caiguda del mur de Berlín per la pressió
ciutadana
23/05/16
23/05/16
23/05/16
LA DESINTEGRACIÓ DE L’URSS
ECONOMIA: les reformes van provocar la
caiguda de la productivitat i pujada de preus
23/05/16
POLÍTICA INTERIOR: Gorbatxov impulsa un
TRACTAT DE LA UNIÓ.
Les repúbliques soviètiques intenten la seva
independència: LETÒNIA, LITUANIA,
ESTONIA, ARMÈNIA, GEÒRGIA I
MOLDÀVIA
23/05/16
23/05/16
JULIOL 1990 ELECCIONS LLIURES
BORIS IELTSIN
• PROPOSA CANVIS
QUE A LA PRÀCTICA
SIGNIFIQUEN LA
DESAPARICIÓ DE
L’URSS
23/05/16
3. L’evolució ecònomica
internacional
EXPANSIÓ I CREIXEMENT 1950-1973
CRISI (1973-1991)
3.1 L’edat daurada (1950-1973)
Creixement econòmic constant i fort
EEUU, CEE, JAPÓ
CAUS
ES
Integració dels mercats
Producció industrial d’alt nivell
tècnic
Preus competitius
Augment dels intercanvis
comercials
3.1 L’edat daurada
CONSEQÜÈNCIE
S
Globalització i interdependència
econòmica
Construcció de l’ESTAT DE BENESTAR:
Àmplies cobertures econòmiques de
l’atur, malaltia com sanitat pública
educació obligatòria i gratuïta…
3.2 L’aturada del creixement
1974-1991
La fi d’un cicle expansiu del capitalisme:
s’havia incrementat el deute de les empreses
havien baixat les inversions
caiguda de la producció
Crisi del petroli, en el context de la quarta
guerra araboisraeliana (GUERRA DEL YOM
KIPPUR),
23/05/16
973 L’exèrcit egipci i sirià comencen una ofensiva contra Israel
L’OPEP anuncia una reducció del 5% de la
producció del petroli quadripliquen el preu del
barril fins que Israel no es retiressin dels
territoris palestins ocupats
Reunió de l’OPEP en 1973
Països de
l’OPEP
L’augment del petroli va fer:
-augmentar els preus de tots els productes
-la demanda va caure
-l’atur es disparà.
Impacte diferent de la crisi:
-
Països dependents del petroli augmenten el dèficit
comercials.
-
Economies industrialitzats disminueixen les
importancions.
-
El comerç internacional cau.
-
Països en procés de industtrialització:
disminueixen les exportacions, creix l’atur i la inflació.
Recessió
econòmic
a
Va comparar-se amb la dels anys 30, però la gran
diferencia va ser la intervenció dels governs en
l’economia.
Gràcies al sistema de
protecció públic a aturats i
pensionistes es va
continuar consumint
Sortides de la crisi
Jimmy Carter (EEUU)
Jacques Chirac (França)
Keynesiana
ncrementar les prestacions socials
Oferta de llocs de treball públics
Va permetre mantenir la demanda
L’atur no va disminur significativamen
Fracàs parcial:
●
per la globalització de
l’economia
●
perquè no va poder
incrementar molt més la
despesa social
Ronald Reagan (EEUU)
Margaret Tatcher (Gran
Bretanya)
Liberal
Retallar les despeses socials
Abaixar els impostos
Abaixar els salaris
Retallar el consum
Controlar els sindicats
Va baixar la inflació
No va reduir l’atur
1979: Nova alça de preus, triplicant l’atur i la
inflació. No es va poder controlar.
Començament dècada del 1980:
Grans canvis en el sistema capitalista.
 Revolució tecnològica, sistemes informàtics.
 Canvis en els mètodes de producció i
l’estructura de les empreses.
Augment de la liberalització del comerç, mercat
El llegat Margaret Tatcher
●
There is no
alternative”
●
PRIVATIZACIÓ
D'EMPRESES
PÚBLIQUES
●
RETIRADA D'AJUDA
SOCIALS
●
REBAIXAR
IMPOSTOS A LES
EMPRESES

Contenu connexe

Tendances

Unitat 12 2017 18
Unitat 12 2017 18Unitat 12 2017 18
Unitat 12 2017 18jordimanero
 
Tema 12 descolonització i Tercer Món 1BAT.
Tema 12 descolonització i Tercer Món 1BAT.Tema 12 descolonització i Tercer Món 1BAT.
Tema 12 descolonització i Tercer Món 1BAT.martav57
 
(4ºeso) el món comunista i capitalista
(4ºeso) el món comunista i capitalista(4ºeso) el món comunista i capitalista
(4ºeso) el món comunista i capitalistaTxema Gs
 
12. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 1BAT. 2013-2014
12. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 1BAT. 2013-201412. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 1BAT. 2013-2014
12. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 1BAT. 2013-2014martav57
 
La guerra freda
La guerra fredaLa guerra freda
La guerra fredaLibertango
 
Unitat 12 descolonització i subdesenvolupament
Unitat 12   descolonització i subdesenvolupamentUnitat 12   descolonització i subdesenvolupament
Unitat 12 descolonització i subdesenvolupamentjordimanero
 
11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.martav57
 
Un mon bipolar, la guerra freda i la descolonització
Un mon bipolar, la guerra freda i la descolonitzacióUn mon bipolar, la guerra freda i la descolonització
Un mon bipolar, la guerra freda i la descolonitzacióGemma Ajenjo Rodriguez
 
Unitat 11 la guerra freda nou - mr
Unitat 11   la guerra freda nou - mrUnitat 11   la guerra freda nou - mr
Unitat 11 la guerra freda nou - mrjordimanero
 
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)                   UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991) locoserrallo
 
Unitat 11 la guerra freda - 2014-15
Unitat 11   la guerra freda - 2014-15Unitat 11   la guerra freda - 2014-15
Unitat 11 la guerra freda - 2014-15jordimanero
 
Unitat 11 la guerra freda - mr
Unitat 11   la guerra freda - mrUnitat 11   la guerra freda - mr
Unitat 11 la guerra freda - mrjordimanero
 
Un món bipolar, la guerra freda
Un món bipolar, la guerra fredaUn món bipolar, la guerra freda
Un món bipolar, la guerra fredaMarcel Duran
 

Tendances (18)

12 La Guerra Freda
12 La Guerra Freda12 La Guerra Freda
12 La Guerra Freda
 
Unitat 12 2017 18
Unitat 12 2017 18Unitat 12 2017 18
Unitat 12 2017 18
 
Tema 12 descolonització i Tercer Món 1BAT.
Tema 12 descolonització i Tercer Món 1BAT.Tema 12 descolonització i Tercer Món 1BAT.
Tema 12 descolonització i Tercer Món 1BAT.
 
(4ºeso) el món comunista i capitalista
(4ºeso) el món comunista i capitalista(4ºeso) el món comunista i capitalista
(4ºeso) el món comunista i capitalista
 
La Guerra Freda
La Guerra FredaLa Guerra Freda
La Guerra Freda
 
12. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 1BAT. 2013-2014
12. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 1BAT. 2013-201412. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 1BAT. 2013-2014
12. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 1BAT. 2013-2014
 
Conceptes Guerra Freda
Conceptes Guerra FredaConceptes Guerra Freda
Conceptes Guerra Freda
 
La guerra freda
La guerra fredaLa guerra freda
La guerra freda
 
Unitat 12 descolonització i subdesenvolupament
Unitat 12   descolonització i subdesenvolupamentUnitat 12   descolonització i subdesenvolupament
Unitat 12 descolonització i subdesenvolupament
 
11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
 
Un mon bipolar, la guerra freda i la descolonització
Un mon bipolar, la guerra freda i la descolonitzacióUn mon bipolar, la guerra freda i la descolonització
Un mon bipolar, la guerra freda i la descolonització
 
Unitat 11 la guerra freda nou - mr
Unitat 11   la guerra freda nou - mrUnitat 11   la guerra freda nou - mr
Unitat 11 la guerra freda nou - mr
 
Unitat 11. Lla guerra freda
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
 
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)                   UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
 
Unitat 11 la guerra freda - 2014-15
Unitat 11   la guerra freda - 2014-15Unitat 11   la guerra freda - 2014-15
Unitat 11 la guerra freda - 2014-15
 
Personatges clau Guerra Freda
Personatges clau Guerra FredaPersonatges clau Guerra Freda
Personatges clau Guerra Freda
 
Unitat 11 la guerra freda - mr
Unitat 11   la guerra freda - mrUnitat 11   la guerra freda - mr
Unitat 11 la guerra freda - mr
 
Un món bipolar, la guerra freda
Un món bipolar, la guerra fredaUn món bipolar, la guerra freda
Un món bipolar, la guerra freda
 

En vedette (19)

Fracture in Collagen Molecule
Fracture in Collagen MoleculeFracture in Collagen Molecule
Fracture in Collagen Molecule
 
El Aguila
El AguilaEl Aguila
El Aguila
 
Unitat 5
Unitat 5Unitat 5
Unitat 5
 
Mechanical Properties of Collagen Molecule
Mechanical Properties of Collagen MoleculeMechanical Properties of Collagen Molecule
Mechanical Properties of Collagen Molecule
 
Unitat 8
Unitat 8Unitat 8
Unitat 8
 
Unitat 3.1 organització econòmica
Unitat 3.1 organització econòmicaUnitat 3.1 organització econòmica
Unitat 3.1 organització econòmica
 
Tapahtumatuottajan sosiaalisen median työkalut
Tapahtumatuottajan sosiaalisen median työkalutTapahtumatuottajan sosiaalisen median työkalut
Tapahtumatuottajan sosiaalisen median työkalut
 
Unitat 3
Unitat 3Unitat 3
Unitat 3
 
comercio justo
comercio justocomercio justo
comercio justo
 
Residivisme Bab 3
Residivisme Bab 3Residivisme Bab 3
Residivisme Bab 3
 
Unitat 2
Unitat 2Unitat 2
Unitat 2
 
Unitat 7
Unitat 7Unitat 7
Unitat 7
 
Què és la història?
Què és la història?Què és la història?
Què és la història?
 
El Aguila
El AguilaEl Aguila
El Aguila
 
Bedrijfspresentatie
BedrijfspresentatieBedrijfspresentatie
Bedrijfspresentatie
 
Residivisme Bab 6
Residivisme Bab 6Residivisme Bab 6
Residivisme Bab 6
 
El Aguila
El AguilaEl Aguila
El Aguila
 
Residivisme Bab 1 Syr5013
Residivisme Bab 1 Syr5013Residivisme Bab 1 Syr5013
Residivisme Bab 1 Syr5013
 
El Aguila
El AguilaEl Aguila
El Aguila
 

Similaire à Unitat 8 bloc 32

La guerra freda i la política de blocs
La guerra freda i la política de blocsLa guerra freda i la política de blocs
La guerra freda i la política de blocsEduard Costa
 
Unitat 11 la guerra freda - 2017-18
Unitat 11   la guerra freda - 2017-18Unitat 11   la guerra freda - 2017-18
Unitat 11 la guerra freda - 2017-18jordimanero
 
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20
Unitat 11   la guerra freda - 2019-20Unitat 11   la guerra freda - 2019-20
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20jordimanero
 
1945 1991 el gran salt endavant
1945 1991 el gran salt endavant1945 1991 el gran salt endavant
1945 1991 el gran salt endavantxgoterris
 
Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003elenaluqque
 
Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003elenaluqque
 
Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003elenaluqque
 
Context històric segle XX (món i Espanya)
Context històric segle XX (món i Espanya)Context històric segle XX (món i Espanya)
Context històric segle XX (món i Espanya)ngr1
 
Reconstrucció d'europa i guerra freda
Reconstrucció d'europa i guerra fredaReconstrucció d'europa i guerra freda
Reconstrucció d'europa i guerra fredaCarmen Barrero
 
9 postguerra 45-73_2011
9 postguerra 45-73_20119 postguerra 45-73_2011
9 postguerra 45-73_2011Armand Figuera
 
Segonaguerramundial
SegonaguerramundialSegonaguerramundial
Segonaguerramundialfinamorenoo
 
Segonaguerramundial (1)
Segonaguerramundial (1)Segonaguerramundial (1)
Segonaguerramundial (1)finamorenoo
 
Ii gm i món bipolar
Ii gm i món bipolarIi gm i món bipolar
Ii gm i món bipolarTxema Gs
 
Ii gm i món bipolar
Ii gm i món bipolarIi gm i món bipolar
Ii gm i món bipolarTxema Gs
 
Tema 10. el món després de 1945 versió definitiva
Tema 10.  el món després de 1945 versió definitivaTema 10.  el món després de 1945 versió definitiva
Tema 10. el món després de 1945 versió definitivaRafa Oriola
 
11 LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1845-1991 1 BAT. 2013-14
11 LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1845-1991 1 BAT. 2013-1411 LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1845-1991 1 BAT. 2013-14
11 LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1845-1991 1 BAT. 2013-14martav57
 

Similaire à Unitat 8 bloc 32 (20)

La guerra freda i la política de blocs
La guerra freda i la política de blocsLa guerra freda i la política de blocs
La guerra freda i la política de blocs
 
La guerra freda
La guerra fredaLa guerra freda
La guerra freda
 
Unitat 11 la guerra freda - 2017-18
Unitat 11   la guerra freda - 2017-18Unitat 11   la guerra freda - 2017-18
Unitat 11 la guerra freda - 2017-18
 
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20
Unitat 11   la guerra freda - 2019-20Unitat 11   la guerra freda - 2019-20
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20
 
1945 1991 el gran salt endavant
1945 1991 el gran salt endavant1945 1991 el gran salt endavant
1945 1991 el gran salt endavant
 
Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003
 
Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003
 
Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003
 
Guerra freda
Guerra fredaGuerra freda
Guerra freda
 
Context històric segle XX (món i Espanya)
Context històric segle XX (món i Espanya)Context històric segle XX (món i Espanya)
Context històric segle XX (món i Espanya)
 
Reconstrucció d'europa i guerra freda
Reconstrucció d'europa i guerra fredaReconstrucció d'europa i guerra freda
Reconstrucció d'europa i guerra freda
 
9 postguerra 45-73_2011
9 postguerra 45-73_20119 postguerra 45-73_2011
9 postguerra 45-73_2011
 
Unfaiers11
Unfaiers11Unfaiers11
Unfaiers11
 
Segonaguerramundial
SegonaguerramundialSegonaguerramundial
Segonaguerramundial
 
Segonaguerramundial (1)
Segonaguerramundial (1)Segonaguerramundial (1)
Segonaguerramundial (1)
 
Ii gm i món bipolar
Ii gm i món bipolarIi gm i món bipolar
Ii gm i món bipolar
 
Ii gm i món bipolar
Ii gm i món bipolarIi gm i món bipolar
Ii gm i món bipolar
 
Tema 10. el món després de 1945 versió definitiva
Tema 10.  el món després de 1945 versió definitivaTema 10.  el món després de 1945 versió definitiva
Tema 10. el món després de 1945 versió definitiva
 
Treball socials
Treball socialsTreball socials
Treball socials
 
11 LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1845-1991 1 BAT. 2013-14
11 LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1845-1991 1 BAT. 2013-1411 LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1845-1991 1 BAT. 2013-14
11 LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1845-1991 1 BAT. 2013-14
 

Plus de sole toribio

Unitat 1 crisi antic règim
Unitat 1 crisi antic règimUnitat 1 crisi antic règim
Unitat 1 crisi antic règimsole toribio
 
Unitat 7 bloc 2 versio 2
Unitat 7 bloc 2 versio 2Unitat 7 bloc 2 versio 2
Unitat 7 bloc 2 versio 2sole toribio
 
Maies, inques i asteques
Maies, inques i astequesMaies, inques i asteques
Maies, inques i astequessole toribio
 
Comparación Gótico-Renacimiento
Comparación Gótico-RenacimientoComparación Gótico-Renacimiento
Comparación Gótico-Renacimientosole toribio
 
Darwin i la teoria de l'evolució
Darwin i la teoria de l'evolucióDarwin i la teoria de l'evolució
Darwin i la teoria de l'evoluciósole toribio
 
Evolució dels homínids . paleolític
Evolució dels homínids . paleolíticEvolució dels homínids . paleolític
Evolució dels homínids . paleolíticsole toribio
 

Plus de sole toribio (20)

Unitat 1 crisi antic règim
Unitat 1 crisi antic règimUnitat 1 crisi antic règim
Unitat 1 crisi antic règim
 
Unitat 3 bloc 1
Unitat 3 bloc 1Unitat 3 bloc 1
Unitat 3 bloc 1
 
TABLEAU VIVANT 2
TABLEAU VIVANT 2TABLEAU VIVANT 2
TABLEAU VIVANT 2
 
TABLEAU VIVANT
TABLEAU VIVANTTABLEAU VIVANT
TABLEAU VIVANT
 
Unitat4
Unitat4Unitat4
Unitat4
 
Unitat 7 bloc 2 versio 2
Unitat 7 bloc 2 versio 2Unitat 7 bloc 2 versio 2
Unitat 7 bloc 2 versio 2
 
Unitat 6 bloc 2.
Unitat 6 bloc 2.Unitat 6 bloc 2.
Unitat 6 bloc 2.
 
Unitat 5
Unitat 5 Unitat 5
Unitat 5
 
Unitat 2 bloc1
Unitat 2 bloc1Unitat 2 bloc1
Unitat 2 bloc1
 
Crack del 29
Crack del 29 Crack del 29
Crack del 29
 
Maies, inques i asteques
Maies, inques i astequesMaies, inques i asteques
Maies, inques i asteques
 
Picasso y gernika
Picasso y gernikaPicasso y gernika
Picasso y gernika
 
La guerra civil
La guerra civilLa guerra civil
La guerra civil
 
Laciutat medieval
Laciutat medievalLaciutat medieval
Laciutat medieval
 
II REPÚBLICA
II REPÚBLICAII REPÚBLICA
II REPÚBLICA
 
Tema 7
Tema 7Tema 7
Tema 7
 
Comparación Gótico-Renacimiento
Comparación Gótico-RenacimientoComparación Gótico-Renacimiento
Comparación Gótico-Renacimiento
 
Leonardo da vinci
Leonardo da vinciLeonardo da vinci
Leonardo da vinci
 
Darwin i la teoria de l'evolució
Darwin i la teoria de l'evolucióDarwin i la teoria de l'evolució
Darwin i la teoria de l'evolució
 
Evolució dels homínids . paleolític
Evolució dels homínids . paleolíticEvolució dels homínids . paleolític
Evolució dels homínids . paleolític
 

Unitat 8 bloc 32

  • 1. unitat 8: primera part LA RECONSTRUCCIÓ D’EUROPA I LA GUERRA FREDA 1.-EL NOU MAPA POLÍTIC D’EUROPA: ÀUSTRIA I ALEMANYA L’OTAN I EL PACTE DE VARSÒVIA LA RECONSTRUCCIÓ ECONÒMICA D’EUROPA L’EVOLUCIÓ ECONÒMICA INTERNACIONAL LA GUERRA FREDA I LES RELACIONS INTERNACIONALS
  • 2. La formació de blocs El sistema de relacions internacionals que es donà al món després de la II Guerra Mundial Enfrontament entre les dues superpotències vencedores: els EUA (capitalista) i l’URSS (comunista).
  • 3. Cadascuna d’elles representava una concepció política, econòmica i social del món, oposada i irreconciliable amb l’altra. Cadascuna volia assegurar-se aliats i zones d’influència al món i consolidar el seu model social, econòmic i polític.
  • 4. La Guerra Freda Situació internacional extremadament tensa en la qual les dues superpotències, els EUA i l’URSS, van iniciar una cursa d’armaments i van mantenir una actitud bel·ligerant i de confrontació ideològica permanent, malgrat que no va arribar mai a un enfrontament armat directe. .
  • 5. Els líders dels dos blocs sabien que era necessari assegurar-se el suport o el control del nombre més ampli de països i mantenir un enfrontament permanent i constant
  • 6. Final de la Segona Guerra Mundial Conseqüències Nou Ordre Mundial Conferències de Ialta i Potsdam Noves fronteres a Europa Tribunal de Nuremberg ONU “Declaració del Drets Humans” (1948) Carta de les Nacions Unides de San Francisco (1945) Assemblea General, Consell de SeguretatDues superpotències EE.UU. Capitalisme i democràcia parlamentària URSS Socialisme i democràcia popular Ruptura, tensió, divisió Guerra Freda LA POSTGUERRA
  • 11. L’OTAN Davant la por de la situació econòmica i social d’Europa, EEUU va dissenyar un plà polític i ecònomic per aturar l’expansió soviètica.  PLÀ MARSHALL  CREACIÓ DE L’OTAN
  • 12. ORGANITZACIÓ DEL TRACTAT DE L’ATLÀNTIC NORDFunfada a Washington 1949 Objectiu: autodefensa col.lectiva en cas d’una guerra a Europa Canadà, Dinamarca, Bèlgica, EEUU, França, Gran Bretanya, Islàndia, Itàlia, Luxemburg, Noruega, PPBB, Portugal. 1951: Grècia, Turquia. 1954: RFD
  • 13. PACTE DE VARSÒVIA Creada al 1955 com a resposta de l’OTAN Objectiu: intervenció militar a Europa en cas de conflicte Albània, Bulgària, Hongria, Polònia, RDA, Romania, Txecoslovàquia i URSS Tractats amb : Xina Popular, Afganistan i Filància.
  • 15. 2. La reconstrucció econòmica d’Europa EEU U La guerra va rellançar l’economia EEUU: PRIMERA POTÈNCIA MUNDIAL BANC MUNDIAL: funció inicial “ajudar a les víctimes de la guerra” FMI: objectiu promoure la cooperació monetària intercional i facilitar el creixement equilibrat 1944
  • 16. 2.1 Una europa en ruïnes EUROPA Surt debilitada de la guerra Cau la producció industrial Materialment està destrossada Agitació social Milions de morts i ferits FRANÇA GRAN BRETANYA URSS
  • 17. 2.2 El Pla Marshall (1947)
  • 18. És una injecció de capital nord-americà per reconstruir les economies europees de mercat. Acceptat per 16 països d’Europa (acords bilaterals) entre EEUU i cada país. Es van destinar a infraestructures: transports, instal.lacions i construccions públiques…
  • 19.
  • 20. EEUU aconseguia:  Evitaven crisi de sobreproducció  Asseguraven mercats de productes nord- americans  Evitaven quedar-se al marge de mercats entre Europa-antigues colònies  Evitaven l’hegemonia de l’URSS a Europa  El mercat mundial quedaria controlat pels interessos dels EEUU
  • 21.
  • 22.
  • 23. COMECON 1949: L’URSS com a resposta crea el Consell d’Assitència Econòmica Mútua) per potenciar la integració econòmica dels països socialistes. Constituir un àrea d’influència econòmica en funció dels interessos de l’URSS.
  • 24.
  • 25. efectes Es rellança l’economia Es perfilen les àrees d’influència: divisió entre dos blocs tutelats per EEUU i URSS
  • 26. 4. La guerra freda i les relacions internacionals Guerra freda: període d’enfrontament i tensió permanent entre les superpotències sorgides de la IIGM: EEUU i URSS Les dues potències van practicar la política de contenció: mantenir el contrari dintre dels seus límits i evitar-ne l’expansió.
  • 27. UN MÓN DIVIDIT EN BLOCS (1945-1991) - EE.UU. primera potència del món occidental capitalista. - Model de vida americà emulat a tots els països capitalistes. - Europa occidental: Creixement econòmic i democratització. - Japó: Gran potència econòmica. - 1973: crisi llarga i profunda per l’augment dels preus del petroli. - URSS: també gran creixement. Rival dels EE.UU. - Sistema comunista a tots els països de l’est d’Europa. Estès també altres continents. - Màxima extensió anys 70. - Dècada dels 80 problemes al bloc soviètic. - Gorbatxov inicia reformes que porten a la crisi del sistema i desaparició de l’URSS i el socialisme a Europa de l’Est. Dècada anys 90: fi política de blocs, nova etapa històrica. http://www.historiasiglo20.org/GLOS/index.htm#La%20Guerra%20Fría
  • 28. LA FORMACIÓ DE BLOCS 1945-1948 • FORMACIÓ OTAN I PACTE DE VARSOBIA LA GUERRA FREDA 1947-1962 • BLOCATGE BERLÍN • GUERRA DE COREA • GUERRA DE VIETNAM • CRISI DE SUEZ • MUR DE BERLIN • CRISI DELS MÍSSILS A CUBA LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA 1962-1979 • FINAL EXPERIMIENTS NUCLEARS • CONFERÈNCIA DE SEGURETAT I COOPERACIÓ • DESARMAMENTS NUCLEARS TORNADA A LA GUERRA FREDA 1979-1991 • CRISI AFGANIST AN • REVOLUCIÓ ISLAMISTA A IRAN • INVASIÓ DE L’ILLA DE GRENADA • GUERRA DE LES GALÀXIES
  • 29. Guerra de Corea 1950-53
  • 30. LA GUERRA DEL VIETNAM COLÒNIA FRANCESA DE INDOXINA: 1945 Les forces comunistes del Vietminh van proclamar la seva independència (amb el suport dels soviètics) L’exèrcit francès tenia el suport d’EEUU 1954 acaba la guerra i es consolida la divisió entre Vietnam del Nord (govern comunista) i Vietnam del Sud (prooccidental)
  • 31. GUERRA DEL VIETNAM 1957- 1973 El dirigient comunista del Vietnam del Nord Ho Chi Minh va anunciar que enviaria tropes al sud per reunificar el territori 1957 EEUU comença a enviar tropes i armament
  • 33.
  • 34.
  • 35.
  • 36.
  • 37.
  • 38.
  • 39.
  • 40.
  • 41.
  • 42.
  • 44.
  • 45.
  • 46.
  • 47. CUBA 1952 DICTADURA DEL GENERAL BATISTA
  • 49. 961 EL GOVERN CUBÀ ES PROCLAMA PROCOMUNIST ntent d’invasió de l’illa (CIA, exiliats cubans) Badia de Cochinos” 1962 crisi dels míssils ACORDS DE COOPERACIÓ AMB L’URSS Míssils soviètics a l’illa de Cuba provoca Bloqueig marítim de la marina americana S’aconsegueix la retirada dels míssils
  • 50. KHRUIXOV I KENNEDY La tensió provocada reforçarà la necessitat de comunicació directa entre americans i russos (telèfon vermell)
  • 51. Política anticomunista i conservadora. La legislació social quedà oblidada. President Eisenhower Joseph McCarthy Cacera de bruixes 1945-1960
  • 52. 1950: Il.legalització del PC “Comité d’investigació sobre activitats norteamericanes” dirigit pel senador McCarthy S’acaba perseguint els lliberals del New Deal
  • 53. Execució del matrimoni Rosenberg 1953
  • 54. Es publica “100 coses que ha de saber sobre els comunistes” Es fan llistes negres: entitats, partits, sindicats, associacions culturals, intelectuals, guionistes, actrius i actors… Depuració a les universitats, diaris, funcionaris (s’acomiaden 7000 funcionaris acusats de comunistes)
  • 55. ELS DEU DE HOLLYWOOD
  • 56. Interrogatori Charles Chaplin «qué quería dar a entender en un discurso cuando dijo: “camaradas”» , él respondió: “Exactamente eso. Busque la palabra en
  • 58.
  • 59.
  • 60. 4.2 La distenció 1962-1979 URSS: XX Congrés del PCUS (1956) N. Khruixov Denuncia públicament el stalinisme Procés de desestalinització Proposa la coexistència pacífica No exportar la revolució Diversos camins al socialisme EE.UU. Eisenhower Petites reformes: Fora govern anticomunistes radicals, destitueix a McCarthy J.F. Kennedy (1960)
  • 61. KENNEDY NOVA FRONTERA 1960-63 • lluita contra la pobresa i la segregació racial (lleis sobre drets civils...) • progrés científic i tecnològic (arribada a la Lluna, 1969) • foment de la pau (coexistència pacífica).
  • 62.  Feu clic per editar el format del text de l'esquema  Segon nivell d'esquema − Tercer nivell d'esquem a  Quart nivell Inici període de diàleg entre les dues superpotències. Raons: - Perill de la imparable cursa d’armaments. - Descolonització: països no alineats. - Despeses econòmiques excessives en armament. Primers acords: - 1959: Khruixov va a EE.UU. A entrevistar-se amb Eisenhower. - 1961: Khruixov i Kennedy es troben a Viena. - 1963: “telèfon vermell”. Fre de la cursa armamentista: - 1968: prohibició de determinades proves nuclears - 1972: Acords SALT (Stategic Arms Limitation Talks) - 1973: L. Breixnev i R. Nixon tractat sobre prevenció guerra nuclear.
  • 63. Armstrong, Collins y Aldrin, astronautes de l’Apolo XI, primera nau en arribar a la Lluna (1969) Lindon B Johnson continuà part de la política del seu antecessor.
  • 64. - Tecnologia espacial: 1957, primer satèl·lit artificial (Sputnik 1) i 1961, primera nau tripulada. Yuri Gagarin primer astronauta de la història. Viatjà en la nau Vostok 1Sputnik 1
  • 66.  Feu clic per editar el format del text de l'esquema  Segon nivell d'esquema − Tercer nivell d'esquema  Quart nivell d'esquema − Cinquè nivell d'esquema − Sisè nivell d'esquema − Setè nivell El moviment negre Són un grup molt heterogeni  Integració  Lluita de classe  No violència  independència Invisibil itat 22 milion s (12%). Els blancs veuen els
  • 67.  Feu clic per editar el format del text de l'esquema  Segon nivell d'esquema − Tercer nivell d'esquem a  ell d'e squ em a − Sisè niv ell d'e squ em a − Setè niv ell d'e squ em a − Vuit è niv ell d'e squ em a − Sisè niv ell d'e squ em a − Setè niv ell d'e squ em a − Vuit è niv MARTIN LUTHER KINGPartidari de la no violència i la integració social de la minoria negra. MALCOM X Grups com els Panteres Negres, radicalitzaren el moviment.
  • 68.  Feu clic per editar el format del text de l'esquema  Segon nivell d'esquema − Tercer nivell d'esquem a  ell d'e squ em a − Sisè niv ell d'e squ em a − Setè niv ell d'e squ em a − Vuit è niv ell d'e squ em a − Sisè niv ell d'e squ em a − Setè niv ell d'e squ em a − Vuit è niv Marxa sobre Washington de 1963
  • 69.  Feu clic per editar el format del text de l'esquema  Segon nivell d'esquema − Tercer nivell d'esquem a  ell d'e squ em a − Sisè niv ell d'e squ em a − Setè niv ell d'e squ em a − Vuit è niv ell d'e squ em a − Sisè niv ell d'e squ em a − Setè niv ell d'e squ em a − Vuit è niv
  • 70.  Feu clic per editar el format del text de l'esquema  Segon nivell d'esquema − Tercer nivell d'esquem a  ell d'e squ em a − Sisè niv ell d'e squ em a − Setè niv ell d'e squ em a − Vuit è niv ell d'e squ em a − Sisè niv ell d'e squ em a − Setè niv ell d'e squ em a − Vuit è niv
  • 71.  Feu clic per editar el format del text de l'esquema  Segon nivell d'esquema − Tercer nivell d'esquem a  ell d'e squ em a − Sisè niv ell d'e squ em a − Setè niv ell d'e squ em a − Vuit è niv ell d'e squ em a − Sisè niv ell d'e squ em a − Setè niv ell d'e squ em a − Vuit è niv ROSA PARKS 1955 MÈXIC 1968
  • 72. La protesta juvenil es concretà en el moviment hippy: no violència, no consumisme, llibertat sexual i vida comunitària. Moviments feministes rebutgen el sexisme de la societat i reclamen igualtat de drets i oportunitats. “Women's Liberation”
  • 73. 1.Revolució del llenguatge: argot dels negres 2.Llenguatge universal: rock’n’roll 3.Vestimenta: texans 4.Reivindicació del propi cos: sexualitat explícita 5.Feminisme: la dona passa a d’objecte a subjecte 6.Budisme: rebuig a la religió dels pares 7.Drogues: LSD 8.Comnes: trobar un model de vida alternatiu 9.No violència: entre el 1967-1971 hi ha 350.000 desertors 10 trànsfugues diaries que es passen al viet cong al 1970
  • 74. Marxa contra la guerra del Vietnam 1967 al Pentàgon
  • 75. ENADORS I CONGRESSISTES, ESCOLTEU LA CRIDA O US QUEDEU A LA PORTA O BARREU EL PAS FORA HI HA UNA BATALLA I ÉS BRUTAL VIAT SACSEJARÀ LES VOSTRES FINESTRES I FARÀ TREMOLAR LES VOSTRES PAR ARES I PARES D’ARREU DEL MÓN O CRITIQUEU ALLÒ QUE NO PODEU ENTENDRE. LS VOSTRES FILLS I FILLES SÓN MÉS ENLLÀ DEL VOSTRE CONTROL L VOSTRE VELL CAMÍ ENVELLEIX RÀPIDAMENT. IS-PLAU, SORTIU-NE DEL NOU ERQUÈ ELS TEMPS PESTAN CANVIAT OB DYLAN, ELS TEMPS ESTAN CANVIANT 1963
  • 78.  Massificació de les universitats CAMPUS DE NANTERRE  Deficiències en els equipaments  Guerra del Vietnam  Mort del Che Guevara
  • 79.  22 abril es movilitzen a Nanterre contra la guerra del Vietnam
  • 80.
  • 81.  10 de maig marxen a Paris  Es sumen els estudiants de batxillerat
  • 82.  13 de maig s'uneixen els treballadors  S'ocupa la Sorbona i es declara una vaga general
  • 83.
  • 85.  .Entren en crisi les organitzacions sindicals i partits. Es possa en dubte el sistema polític de blocs  Antiautoristarisme: desaparició de la mili obligatòria, igualtat jurídiques entre homes i dones  Ecologia: rebuig a la competitivitat  S'accepten els canvis en la manera de vestir
  • 86. 1968: Txecoslovàquia. Alexander Dubcek, secretari del P.C., inicia un procés d’obertura i democratització: La Primavera de Praga.
  • 87. Volia un “socialisme amb rostre humà” (llibertat de premsa, de presos polítics, de viatjar...).
  • 88. Agost 1968 invasió de Praga per les tropes del Pacte de Varsòvia. S’acabà la democratització del règim.
  • 90.  Restableix relacions diplomàtiques amb Cuba i Vietnam  Nacionalitza empreses i sectors productius  Reforma agrària Embargament al poble xilè Vagues d'empresaris “caceroladas” Sabotatge instal.lacions elèctriques Entrenament de joves militars xilens al Brasil “Patria y Libertad” La democraciacristiana deixa de donar suport a Allende”
  • 92.
  • 93.
  • 94.
  • 95.
  • 97. 4.3 Nou clima de guerra freda (1979-1985)
  • 98. 4.3 El nou clima de guerra freda 1975-1985 Implantació de règims comunistes a Vietman, Laos i Cambodja Pèrdua d’imatge internacional d’EEUU per la retirada de les tropes de Vietnam, el cas Watergate de Nixon Augment de la influència de l’URSS al continent africà:Moçambic, Angola i Etiòpia Intervenció militar soviètica a l’Afganistan, EEUU proporciona armes a les guerrilles anticomunistes (talibans)
  • 99.  Boicot dels EEUU als jocs olímpics de Moscow 1980  URSS dóna suport a la revolució sandinista a Nicaragua 23/05/16
  • 100. 1983 comença la “Guerra de les Galàxies” Esforç econòmic i tecnològic en matèria d’armament.
  • 101. 1.Llançament de míssils soviètics. 2.Els satèllits americans detecten els míssils i disparen armes làser 3.els raigs làsers destrueixen els míssils soviètics 4.alguns míssils escaparan del làser 5.els míssils que han escapat del làser són destruïts
  • 102. LA PERESTROIKA 1985 La tensió es va reduir quan Mijail Gorbatxov va accedir a la secretaria general del PC de l’URSS Va iniciar tot una sèrie de reformes per canviar aspectes del sistema soviètic pero mantenir els principis socialistes de l’URSS
  • 103. • POLÍTICA INTERIOR: aconseguir noves formes de govern parlamentàries i democràtiques. • POLÍTICA EXTERIOR: abandonar l’ús de la força en les relacions amb l’exterior. Respectar sobirania dels països soviètics. • ECONOMIA: pujar la producció i estimular l’autonomia d’empreses. Relacions de lliure mercat. • COHESIÓ RESPECTANT LES REPÚBLIQUES DE L’URSS
  • 104. Es va acabar amb la dissolució de l’URSS al 1991 Polònia: es fan eleccions lliures al 1989 Hongria: el PC també accepta eleccions lliures Txecoslovàquia: mobilització popular pacífica Caiguda del mur de Berlín per la pressió ciutadana
  • 108. LA DESINTEGRACIÓ DE L’URSS ECONOMIA: les reformes van provocar la caiguda de la productivitat i pujada de preus 23/05/16
  • 109. POLÍTICA INTERIOR: Gorbatxov impulsa un TRACTAT DE LA UNIÓ. Les repúbliques soviètiques intenten la seva independència: LETÒNIA, LITUANIA, ESTONIA, ARMÈNIA, GEÒRGIA I MOLDÀVIA 23/05/16
  • 111. JULIOL 1990 ELECCIONS LLIURES BORIS IELTSIN • PROPOSA CANVIS QUE A LA PRÀCTICA SIGNIFIQUEN LA DESAPARICIÓ DE L’URSS
  • 113. 3. L’evolució ecònomica internacional EXPANSIÓ I CREIXEMENT 1950-1973 CRISI (1973-1991)
  • 114. 3.1 L’edat daurada (1950-1973) Creixement econòmic constant i fort EEUU, CEE, JAPÓ CAUS ES Integració dels mercats Producció industrial d’alt nivell tècnic Preus competitius Augment dels intercanvis comercials
  • 115. 3.1 L’edat daurada CONSEQÜÈNCIE S Globalització i interdependència econòmica Construcció de l’ESTAT DE BENESTAR: Àmplies cobertures econòmiques de l’atur, malaltia com sanitat pública educació obligatòria i gratuïta…
  • 116.
  • 117. 3.2 L’aturada del creixement 1974-1991 La fi d’un cicle expansiu del capitalisme: s’havia incrementat el deute de les empreses havien baixat les inversions caiguda de la producció
  • 118. Crisi del petroli, en el context de la quarta guerra araboisraeliana (GUERRA DEL YOM KIPPUR), 23/05/16 973 L’exèrcit egipci i sirià comencen una ofensiva contra Israel
  • 119. L’OPEP anuncia una reducció del 5% de la producció del petroli quadripliquen el preu del barril fins que Israel no es retiressin dels territoris palestins ocupats Reunió de l’OPEP en 1973
  • 121. L’augment del petroli va fer: -augmentar els preus de tots els productes -la demanda va caure -l’atur es disparà.
  • 122. Impacte diferent de la crisi: - Països dependents del petroli augmenten el dèficit comercials. - Economies industrialitzats disminueixen les importancions. - El comerç internacional cau. - Països en procés de industtrialització: disminueixen les exportacions, creix l’atur i la inflació.
  • 123. Recessió econòmic a Va comparar-se amb la dels anys 30, però la gran diferencia va ser la intervenció dels governs en l’economia. Gràcies al sistema de protecció públic a aturats i pensionistes es va continuar consumint
  • 124. Sortides de la crisi Jimmy Carter (EEUU) Jacques Chirac (França) Keynesiana ncrementar les prestacions socials Oferta de llocs de treball públics Va permetre mantenir la demanda L’atur no va disminur significativamen
  • 125. Fracàs parcial: ● per la globalització de l’economia ● perquè no va poder incrementar molt més la despesa social
  • 126. Ronald Reagan (EEUU) Margaret Tatcher (Gran Bretanya) Liberal Retallar les despeses socials Abaixar els impostos Abaixar els salaris Retallar el consum Controlar els sindicats Va baixar la inflació No va reduir l’atur
  • 127. 1979: Nova alça de preus, triplicant l’atur i la inflació. No es va poder controlar. Començament dècada del 1980: Grans canvis en el sistema capitalista.  Revolució tecnològica, sistemes informàtics.  Canvis en els mètodes de producció i l’estructura de les empreses. Augment de la liberalització del comerç, mercat
  • 128. El llegat Margaret Tatcher ● There is no alternative” ● PRIVATIZACIÓ D'EMPRESES PÚBLIQUES ● RETIRADA D'AJUDA SOCIALS ● REBAIXAR IMPOSTOS A LES EMPRESES

Notes de l'éditeur

  1. <número>
  2. <número>
  3. <número>
  4. <número>
  5. <número>
  6. <número>
  7. <número>
  8. <número>
  9. <número>
  10. <número>
  11. <número>
  12. <número>
  13. <número>
  14. <número>
  15. <número>
  16. <número>
  17. <número>
  18. <número>
  19. <número>
  20. <número>
  21. <número>
  22. <número>
  23. <número>
  24. <número>
  25. <número>
  26. <número>
  27. <número>
  28. <número>
  29. <número>
  30. <número>
  31. <número>
  32. <número>
  33. <número>
  34. <número>
  35. <número>
  36. <número>
  37. <número>
  38. <número>
  39. <número>
  40. <número>
  41. <número>
  42. <número>
  43. <número>
  44. <número>
  45. <número>
  46. <número>
  47. <número>
  48. <número>
  49. <número>
  50. <número>
  51. <número>
  52. <número>
  53. <número>
  54. <número>
  55. <número>
  56. <número>
  57. <número>
  58. <número>
  59. <número>
  60. <número>
  61. <número>
  62. <número>
  63. <número>
  64. <número>
  65. <número>
  66. <número>
  67. <número>
  68. <número>
  69. <número>
  70. <número>
  71. <número>
  72. <número>
  73. <número>
  74. <número>
  75. <número>
  76. <número>
  77. <número>
  78. <número>
  79. <número>
  80. <número>
  81. <número>
  82. <número>
  83. <número>
  84. <número>
  85. <número>
  86. <número>
  87. <número>
  88. <número>
  89. <número>
  90. <número>
  91. <número>
  92. <número>
  93. <número>
  94. <número>
  95. <número>
  96. <número>
  97. <número>
  98. <número>
  99. <número>
  100. <número>
  101. <número>
  102. <número>
  103. <número>
  104. <número>
  105. <número>
  106. <número>
  107. <número>
  108. <número>
  109. <número>
  110. <número>
  111. <número>
  112. <número>