1. unitat 8: primera part
LA RECONSTRUCCIÓ
D’EUROPA I LA GUERRA
FREDA
1.-EL NOU MAPA POLÍTIC D’EUROPA:
ÀUSTRIA I ALEMANYA
L’OTAN I EL PACTE DE VARSÒVIA
LA RECONSTRUCCIÓ ECONÒMICA D’EUROPA
L’EVOLUCIÓ ECONÒMICA INTERNACIONAL
LA GUERRA FREDA I LES RELACIONS INTERNACIONALS
2. La formació de blocs
El sistema de relacions
internacionals que es donà al món
després de la II Guerra Mundial
Enfrontament entre les dues
superpotències vencedores: els EUA
(capitalista) i l’URSS (comunista).
3. Cadascuna d’elles representava una
concepció política, econòmica i social del
món, oposada i irreconciliable amb l’altra.
Cadascuna volia assegurar-se aliats i
zones d’influència al món i consolidar el
seu model social, econòmic i polític.
4. La Guerra Freda
Situació internacional extremadament tensa en la qual
les dues superpotències, els EUA i l’URSS, van iniciar una
cursa d’armaments i van mantenir una actitud bel·ligerant i de
confrontació ideològica permanent, malgrat que no va arribar
mai a un enfrontament armat directe.
.
5. Els líders dels dos blocs sabien que era
necessari assegurar-se el suport o el
control del nombre més ampli de països i
mantenir un enfrontament permanent i
constant
6. Final de la Segona
Guerra Mundial
Conseqüències
Nou Ordre Mundial
Conferències de Ialta i Potsdam
Noves fronteres a Europa
Tribunal de Nuremberg
ONU “Declaració del Drets Humans” (1948)
Carta de les Nacions Unides de San Francisco (1945)
Assemblea General, Consell de SeguretatDues superpotències
EE.UU. Capitalisme i democràcia parlamentària
URSS Socialisme i democràcia popular
Ruptura, tensió, divisió Guerra Freda
LA POSTGUERRA
11. L’OTAN
Davant la por de la situació econòmica i social
d’Europa, EEUU va dissenyar un plà polític i
ecònomic per aturar l’expansió soviètica.
PLÀ MARSHALL
CREACIÓ DE L’OTAN
12. ORGANITZACIÓ DEL
TRACTAT DE L’ATLÀNTIC
NORDFunfada a Washington 1949
Objectiu: autodefensa col.lectiva en cas d’una
guerra a Europa
Canadà, Dinamarca, Bèlgica, EEUU, França,
Gran Bretanya, Islàndia, Itàlia, Luxemburg,
Noruega, PPBB, Portugal.
1951: Grècia, Turquia.
1954: RFD
13. PACTE DE VARSÒVIA
Creada al 1955 com a resposta de l’OTAN
Objectiu: intervenció militar a Europa en cas de
conflicte
Albània, Bulgària, Hongria, Polònia, RDA,
Romania, Txecoslovàquia i URSS
Tractats amb : Xina Popular, Afganistan i
Filància.
15. 2. La reconstrucció econòmica
d’Europa
EEU
U
La guerra va
rellançar
l’economia
EEUU:
PRIMERA
POTÈNCIA
MUNDIAL
BANC
MUNDIAL:
funció inicial “ajudar
a les víctimes de la
guerra”
FMI: objectiu
promoure la
cooperació
monetària
intercional i facilitar
el creixement
equilibrat
1944
16. 2.1 Una europa en ruïnes
EUROPA
Surt
debilitada
de la guerra
Cau la
producció
industrial
Materialment està
destrossada
Agitació social
Milions de
morts i ferits
FRANÇA
GRAN BRETANYA
URSS
18. És una injecció de capital
nord-americà per
reconstruir les economies
europees de mercat.
Acceptat per 16 països
d’Europa (acords bilaterals)
entre EEUU i cada país.
Es van destinar a
infraestructures: transports,
instal.lacions i
construccions públiques…
19.
20. EEUU aconseguia:
Evitaven crisi de sobreproducció
Asseguraven mercats de productes nord-
americans
Evitaven quedar-se al marge de mercats entre
Europa-antigues colònies
Evitaven l’hegemonia de l’URSS a Europa
El mercat mundial quedaria controlat pels
interessos dels EEUU
21.
22.
23. COMECON
1949: L’URSS com a resposta crea el Consell
d’Assitència Econòmica Mútua) per potenciar
la integració econòmica dels països
socialistes.
Constituir un àrea d’influència econòmica en
funció dels interessos de l’URSS.
26. 4. La guerra freda i les
relacions internacionals
Guerra freda: període d’enfrontament i tensió
permanent entre les superpotències sorgides
de la IIGM: EEUU i URSS
Les dues potències van practicar la política de
contenció: mantenir el contrari dintre dels seus
límits i evitar-ne l’expansió.
27. UN MÓN DIVIDIT EN
BLOCS
(1945-1991)
- EE.UU. primera potència del món
occidental capitalista.
- Model de vida americà emulat a
tots els països capitalistes.
- Europa occidental: Creixement
econòmic i democratització.
- Japó: Gran potència econòmica.
- 1973: crisi llarga i profunda per
l’augment dels preus del petroli.
- URSS: també gran creixement.
Rival dels EE.UU.
-
Sistema comunista a tots els països
de l’est d’Europa. Estès també altres
continents.
-
Màxima extensió anys 70.
-
Dècada dels 80 problemes al bloc
soviètic.
-
Gorbatxov inicia reformes que
porten a la crisi del sistema i
desaparició de l’URSS i el socialisme
a Europa de l’Est.
Dècada anys 90: fi política de blocs,
nova etapa històrica.
http://www.historiasiglo20.org/GLOS/index.htm#La%20Guerra%20Fría
28. LA
FORMACIÓ
DE BLOCS
1945-1948
•
FORMACIÓ
OTAN I
PACTE DE
VARSOBIA
LA GUERRA
FREDA
1947-1962
•
BLOCATGE
BERLÍN
•
GUERRA DE
COREA
•
GUERRA DE
VIETNAM
•
CRISI DE
SUEZ
•
MUR DE
BERLIN
•
CRISI DELS
MÍSSILS A
CUBA
LA COEXISTÈNCIA
PACÍFICA
1962-1979
•
FINAL
EXPERIMIENTS
NUCLEARS
•
CONFERÈNCIA DE
SEGURETAT I
COOPERACIÓ
•
DESARMAMENTS
NUCLEARS
TORNADA A
LA
GUERRA
FREDA
1979-1991
•
CRISI
AFGANIST
AN
•
REVOLUCIÓ
ISLAMISTA
A IRAN
•
INVASIÓ DE
L’ILLA DE
GRENADA
•
GUERRA DE
LES
GALÀXIES
30. LA GUERRA DEL VIETNAM
COLÒNIA FRANCESA DE INDOXINA: 1945
Les forces comunistes del Vietminh van
proclamar la seva independència (amb el
suport dels soviètics)
L’exèrcit francès tenia el suport d’EEUU
1954 acaba la guerra i es consolida la divisió
entre Vietnam del Nord (govern comunista) i
Vietnam del Sud (prooccidental)
31. GUERRA DEL VIETNAM 1957-
1973
El dirigient comunista
del Vietnam del Nord
Ho Chi Minh va
anunciar que enviaria
tropes al sud per
reunificar el territori
1957 EEUU comença
a enviar tropes i
armament
49. 961 EL GOVERN CUBÀ ES PROCLAMA PROCOMUNIST
ntent d’invasió de l’illa (CIA, exiliats cubans)
Badia de Cochinos”
1962 crisi dels míssils
ACORDS DE COOPERACIÓ AMB L’URSS
Míssils soviètics a l’illa de Cuba
provoca
Bloqueig marítim de la marina americana
S’aconsegueix la retirada dels míssils
50. KHRUIXOV I KENNEDY
La tensió
provocada
reforçarà la
necessitat de
comunicació
directa entre
americans i
russos (telèfon
vermell)
51. Política anticomunista i conservadora.
La legislació social quedà oblidada.
President Eisenhower
Joseph McCarthy
Cacera de bruixes 1945-1960
52. 1950: Il.legalització del PC
“Comité d’investigació sobre activitats
norteamericanes” dirigit pel senador McCarthy
S’acaba perseguint els lliberals del New Deal
54. Es publica “100 coses que ha
de saber sobre els
comunistes”
Es fan llistes negres: entitats,
partits, sindicats, associacions
culturals, intelectuals,
guionistes, actrius i actors…
Depuració a les universitats,
diaris, funcionaris
(s’acomiaden 7000 funcionaris
acusats de comunistes)
56. Interrogatori Charles Chaplin
«qué quería
dar a
entender en
un discurso
cuando dijo:
“camaradas”»
, él
respondió:
“Exactamente
eso. Busque
la palabra en
60. 4.2 La distenció 1962-1979
URSS: XX Congrés del PCUS (1956)
N. Khruixov Denuncia públicament el stalinisme
Procés de desestalinització
Proposa la coexistència pacífica
No exportar la revolució
Diversos camins al socialisme
EE.UU.
Eisenhower
Petites reformes: Fora govern anticomunistes
radicals, destitueix a McCarthy
J.F. Kennedy
(1960)
61. KENNEDY NOVA FRONTERA
1960-63
•
lluita contra la pobresa i la segregació
racial (lleis sobre drets civils...)
•
progrés científic i tecnològic (arribada
a la Lluna, 1969)
•
foment de la pau (coexistència
pacífica).
62.
Feu clic per editar el
format del text de
l'esquema
Segon nivell
d'esquema
− Tercer nivell
d'esquem
a
Quart
nivell
Inici període de diàleg entre les dues superpotències. Raons:
- Perill de la imparable cursa d’armaments.
- Descolonització: països no alineats.
- Despeses econòmiques excessives en armament.
Primers acords:
- 1959: Khruixov va a EE.UU. A entrevistar-se amb Eisenhower.
- 1961: Khruixov i Kennedy es troben a Viena.
- 1963: “telèfon vermell”.
Fre de la cursa armamentista:
- 1968: prohibició de determinades proves nuclears
- 1972: Acords SALT (Stategic Arms Limitation Talks)
- 1973: L. Breixnev i R. Nixon tractat sobre prevenció guerra nuclear.
63. Armstrong, Collins y Aldrin, astronautes
de l’Apolo XI, primera nau en arribar a
la Lluna (1969)
Lindon B Johnson continuà part de la
política del seu antecessor.
64. -
Tecnologia espacial: 1957, primer satèl·lit artificial (Sputnik 1) i 1961, primera
nau tripulada.
Yuri Gagarin primer
astronauta de la història.
Viatjà en la nau Vostok 1Sputnik 1
66.
Feu clic per editar el format del text
de l'esquema
Segon nivell d'esquema
− Tercer nivell d'esquema
Quart nivell d'esquema
− Cinquè nivell
d'esquema
− Sisè nivell
d'esquema
− Setè nivell
El moviment negre
Són un grup molt heterogeni
Integració
Lluita de classe
No violència
independència
Invisibil
itat
22
milion
s
(12%).
Els
blancs
veuen
els
67.
Feu clic per editar el
format del text de
l'esquema
Segon nivell
d'esquema
− Tercer nivell
d'esquem
a
ell
d'e
squ
em
a
− Sisè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Setè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Vuit
è
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Sisè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Setè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Vuit
è
niv
MARTIN LUTHER
KINGPartidari de la no violència i la
integració social de la minoria
negra.
MALCOM X
Grups com els Panteres Negres,
radicalitzaren el moviment.
68.
Feu clic per editar el
format del text de
l'esquema
Segon nivell
d'esquema
− Tercer nivell
d'esquem
a
ell
d'e
squ
em
a
− Sisè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Setè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Vuit
è
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Sisè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Setè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Vuit
è
niv
Marxa sobre
Washington
de 1963
69.
Feu clic per editar el
format del text de
l'esquema
Segon nivell
d'esquema
− Tercer nivell
d'esquem
a
ell
d'e
squ
em
a
− Sisè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Setè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Vuit
è
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Sisè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Setè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Vuit
è
niv
70.
Feu clic per editar el
format del text de
l'esquema
Segon nivell
d'esquema
− Tercer nivell
d'esquem
a
ell
d'e
squ
em
a
− Sisè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Setè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Vuit
è
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Sisè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Setè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Vuit
è
niv
71.
Feu clic per editar el
format del text de
l'esquema
Segon nivell
d'esquema
− Tercer nivell
d'esquem
a
ell
d'e
squ
em
a
− Sisè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Setè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Vuit
è
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Sisè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Setè
niv
ell
d'e
squ
em
a
− Vuit
è
niv
ROSA PARKS
1955
MÈXIC 1968
72. La protesta juvenil es concretà en el moviment hippy: no violència, no
consumisme, llibertat sexual i vida comunitària.
Moviments feministes
rebutgen el sexisme de la
societat i reclamen igualtat
de drets i oportunitats.
“Women's Liberation”
73. 1.Revolució del llenguatge: argot dels negres
2.Llenguatge universal: rock’n’roll
3.Vestimenta: texans
4.Reivindicació del propi cos: sexualitat explícita
5.Feminisme: la dona passa a d’objecte a subjecte
6.Budisme: rebuig a la religió dels pares
7.Drogues: LSD
8.Comnes: trobar un model de vida alternatiu
9.No violència: entre el 1967-1971 hi ha 350.000 desertors
10 trànsfugues diaries que es passen al viet cong al 1970
75. ENADORS I CONGRESSISTES, ESCOLTEU LA CRIDA
O US QUEDEU A LA PORTA
O BARREU EL PAS
FORA HI HA UNA BATALLA I ÉS BRUTAL
VIAT SACSEJARÀ LES VOSTRES FINESTRES I FARÀ TREMOLAR LES VOSTRES PAR
ARES I PARES D’ARREU DEL MÓN
O CRITIQUEU ALLÒ QUE NO PODEU ENTENDRE.
LS VOSTRES FILLS I FILLES SÓN MÉS ENLLÀ DEL VOSTRE CONTROL
L VOSTRE VELL CAMÍ ENVELLEIX RÀPIDAMENT.
IS-PLAU, SORTIU-NE DEL NOU
ERQUÈ ELS TEMPS PESTAN CANVIAT
OB DYLAN, ELS TEMPS ESTAN CANVIANT 1963
85.
.Entren en crisi les organitzacions sindicals i
partits. Es possa en dubte el sistema polític de
blocs
Antiautoristarisme: desaparició de la mili
obligatòria, igualtat jurídiques entre homes i
dones
Ecologia: rebuig a la competitivitat
S'accepten els canvis en la manera de vestir
90.
Restableix relacions
diplomàtiques amb
Cuba i Vietnam
Nacionalitza
empreses i sectors
productius
Reforma agrària
Embargament al poble xilè
Vagues d'empresaris
“caceroladas”
Sabotatge instal.lacions
elèctriques
Entrenament de joves
militars xilens al Brasil
“Patria y Libertad”
La democraciacristiana
deixa de donar suport a
Allende”
98. 4.3 El nou clima de guerra freda
1975-1985
Implantació de règims comunistes a Vietman,
Laos i Cambodja
Pèrdua d’imatge internacional d’EEUU per la
retirada de les tropes de Vietnam, el cas
Watergate de Nixon
Augment de la influència de l’URSS al
continent africà:Moçambic, Angola i Etiòpia
Intervenció militar soviètica a l’Afganistan,
EEUU proporciona armes a les guerrilles
anticomunistes (talibans)
99. Boicot dels EEUU als jocs olímpics de
Moscow 1980
URSS dóna suport a la revolució sandinista a
Nicaragua
23/05/16
100. 1983 comença la “Guerra de les
Galàxies”
Esforç econòmic i
tecnològic en matèria
d’armament.
101. 1.Llançament de
míssils soviètics.
2.Els satèllits
americans detecten
els míssils i disparen
armes làser
3.els raigs làsers
destrueixen els
míssils soviètics
4.alguns míssils
escaparan del làser
5.els míssils que
han escapat del
làser són destruïts
102. LA PERESTROIKA 1985
La tensió es va reduir quan Mijail Gorbatxov va
accedir a la secretaria general del PC de
l’URSS
Va iniciar tot una sèrie de reformes per canviar
aspectes del sistema soviètic pero mantenir
els principis socialistes de l’URSS
103. • POLÍTICA INTERIOR: aconseguir noves
formes de govern parlamentàries i
democràtiques.
• POLÍTICA EXTERIOR: abandonar l’ús de la
força en les relacions amb l’exterior.
Respectar sobirania dels països soviètics.
• ECONOMIA: pujar la producció i estimular
l’autonomia d’empreses. Relacions de lliure
mercat.
• COHESIÓ RESPECTANT LES
REPÚBLIQUES DE L’URSS
104. Es va acabar amb la dissolució de l’URSS al
1991
Polònia: es fan eleccions lliures al 1989
Hongria: el PC també accepta eleccions lliures
Txecoslovàquia: mobilització popular pacífica
Caiguda del mur de Berlín per la pressió
ciutadana
108. LA DESINTEGRACIÓ DE L’URSS
ECONOMIA: les reformes van provocar la
caiguda de la productivitat i pujada de preus
23/05/16
109. POLÍTICA INTERIOR: Gorbatxov impulsa un
TRACTAT DE LA UNIÓ.
Les repúbliques soviètiques intenten la seva
independència: LETÒNIA, LITUANIA,
ESTONIA, ARMÈNIA, GEÒRGIA I
MOLDÀVIA
23/05/16
114. 3.1 L’edat daurada (1950-1973)
Creixement econòmic constant i fort
EEUU, CEE, JAPÓ
CAUS
ES
Integració dels mercats
Producció industrial d’alt nivell
tècnic
Preus competitius
Augment dels intercanvis
comercials
115. 3.1 L’edat daurada
CONSEQÜÈNCIE
S
Globalització i interdependència
econòmica
Construcció de l’ESTAT DE BENESTAR:
Àmplies cobertures econòmiques de
l’atur, malaltia com sanitat pública
educació obligatòria i gratuïta…
116.
117. 3.2 L’aturada del creixement
1974-1991
La fi d’un cicle expansiu del capitalisme:
s’havia incrementat el deute de les empreses
havien baixat les inversions
caiguda de la producció
118. Crisi del petroli, en el context de la quarta
guerra araboisraeliana (GUERRA DEL YOM
KIPPUR),
23/05/16
973 L’exèrcit egipci i sirià comencen una ofensiva contra Israel
119. L’OPEP anuncia una reducció del 5% de la
producció del petroli quadripliquen el preu del
barril fins que Israel no es retiressin dels
territoris palestins ocupats
Reunió de l’OPEP en 1973
121. L’augment del petroli va fer:
-augmentar els preus de tots els productes
-la demanda va caure
-l’atur es disparà.
122. Impacte diferent de la crisi:
-
Països dependents del petroli augmenten el dèficit
comercials.
-
Economies industrialitzats disminueixen les
importancions.
-
El comerç internacional cau.
-
Països en procés de industtrialització:
disminueixen les exportacions, creix l’atur i la inflació.
123. Recessió
econòmic
a
Va comparar-se amb la dels anys 30, però la gran
diferencia va ser la intervenció dels governs en
l’economia.
Gràcies al sistema de
protecció públic a aturats i
pensionistes es va
continuar consumint
124. Sortides de la crisi
Jimmy Carter (EEUU)
Jacques Chirac (França)
Keynesiana
ncrementar les prestacions socials
Oferta de llocs de treball públics
Va permetre mantenir la demanda
L’atur no va disminur significativamen
125. Fracàs parcial:
●
per la globalització de
l’economia
●
perquè no va poder
incrementar molt més la
despesa social
126. Ronald Reagan (EEUU)
Margaret Tatcher (Gran
Bretanya)
Liberal
Retallar les despeses socials
Abaixar els impostos
Abaixar els salaris
Retallar el consum
Controlar els sindicats
Va baixar la inflació
No va reduir l’atur
127. 1979: Nova alça de preus, triplicant l’atur i la
inflació. No es va poder controlar.
Començament dècada del 1980:
Grans canvis en el sistema capitalista.
Revolució tecnològica, sistemes informàtics.
Canvis en els mètodes de producció i
l’estructura de les empreses.
Augment de la liberalització del comerç, mercat
128. El llegat Margaret Tatcher
●
There is no
alternative”
●
PRIVATIZACIÓ
D'EMPRESES
PÚBLIQUES
●
RETIRADA D'AJUDA
SOCIALS
●
REBAIXAR
IMPOSTOS A LES
EMPRESES