SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  37
UNITAT 4
INDÚSTRIA, MINERA,
CONSTRUCCIÓ I
ENERGIA
 El sector secundari agrupa les activitats basades en l’extracció
i transformació de matèries primeres en altres productes.
 El desenvolupament de la indústria va crear molts llocs de
treball, però actualment l’automatització creixent dels
processos ha provocat la disminució de l’ocupació industrial.
 Algunes empreses industrials han multiplicat els seus
establiments o fàbriques i els han dispersat per diferents
països. Aquestes empreses multinacionals o globalitzades
atenen un mercat d’àmbit mundial.
05
Les matèries primeres naturals i la Mineria
05
1.1. Les matèries primeres naturals
• Les matèries primeres naturals són necessàries per elaborar
un producte industrial.
• Es troben a la natura i, després de ser degudament
transformades a les indústries, es converteixen en productes
utilitzables.
• Les matèries primeres naturals es poden classificar en:
matèries d’origen animal, vegetal i mineral.
05
1.2. La mineria
• La mineria és el conjunt de processos que permet extreure els
minerals, la majoria dels quals es troben al subsòl.
• Les explotacions mineres o mines poden ser de dos tipus: a cel
obert o subterrànies.
05
05
1.3. Producció i consum de minerals
• Els països industrials consumeixen molts recursos minerals i
per això la seva producció és sovint insuficient. En d’altres
ocasions els manquen minerals que tenen molt interès per a la
indústria.
• Aquests països compren els minerals que necessiten a grans
empreses nacionals o internacionals que exploten o
comercialitzen els minerals que s’extreuen en altres països.
05
2. Les fonts d’energia tradicionalsLes fonts d’energia
Les fonts d’energia tradicionals
05
2.1. Classificació de les fonts d’energia
• Les fonts d’energia són recursos naturals a partir dels quals és
possible obtenir formes d’energia necessàries per al
funcionament d’indústries, transports i per a l’ús domèstic.
• Les fonts d’energia poden classificar-se en dos grups:
• Segons la possibilitat que s’esgotin, les fonts d’energia poden
ser renovables i no renovables.
• Segons la seva importància econòmica, les fonts d’energia es
classifiquen en tradicionals i alternatives.
05
2.2. Les fonts d’energia tradicionals
• El carbó. Avui en dia, s’empra principalment com a
combustible per produir energia tèrmica.
• El petroli. És la font d’energia més utilitzada, ja que posseeix
un gran poder calorífic, i és fàcil d’extreure i de transportar.
• Gas natural. Es fa servir com a combustible o com a matèria
primera a la indústria química. El seu consum és cada cop més
gran.
05
• Energia hidràulica. És l’energia de l’aigua acumulada
als embassaments, que s’utilitza per obtenir electricitat.
• Energia nuclear. Els combustibles nuclears són una font
d’energia. A les centrals nuclears, un reactor genera la
calor necessària per obtenir electricitat.
3. Localització de les fonts d’energia tradicionals
05
• El carbó és un combustible fòssil molt abundant a la natura.
Destaquen per la seva producció la Xina, els Estats Units i els
països de la Unió Europea.
• El petroli. Els principals jaciments es localitzen a l’Orient
Mitjà. Els segueixen els Estats Units i Rússia.
• El gas natural es concentra als països del Golf Pèrsic i, també,
als Estats Units, Rússia i Canadà.
• Els principals productors d’energia nuclear són Canadà i els
Estats Units.
• Destaquen per la seva producció d’hidroelectricitat Canadà, la
Xina, els Estats Units, Noruega i Japó.
05
En cerca de fonts d’energia alternatives
L’energia solar o fotovoltaica i l’energia eòlica
05
4.1. En cerca de fonts d’energia alternatives
• L’esgotament de les energies tradicionals no renovables com el
carbó o el petroli i la contaminació que generen fan desitjable la
seva substitució per altres fonts d’energia.
• Actualment hi ha un gran interès per desenvolupar fonts
d’energia alternatives que són, en general, renovables i poc
contaminants.
• Les fonts d’energia alternatives més desenvolupades són
l’energia solar i l’energia eòlica.
05
4.2. L’energia solar o fotovoltaica
• L’energia solar és abundant, inesgotable i no contaminant,
però la intensitat de la radiació solar no és igual a totes les
zones de la Terra. Existeixen variacions al llarg del dia i de
l’any.
05
• Les aplicacions de l’energia solar són tant industrials com
domèstiques. Es fa servir sobretot per obtenir aigua calenta i
electricitat.
• Les plaques fotovoltaiques solars permeten convertir
l’energia solar en elèctrica.
4.3. L’energia eòlica
• L'energia eòlica s’obté a partir de l’aprofitament de la força del
vent per a l’obtenció d’energia elèctrica.
• Aquest tipus d’energia és renovable i no contamina l’atmosfera,
malgrat que està molt localitzada i no és regular, ja que la força
del vent no és constant.
05
La indústria: una mica d’història05
• El treball artesà. Abans de la indústria, els artesans
elaboraven els seus productes manualment, encara que
s’ajudaven de les eines pròpies del seu ofici.
La indústria: una mica d’història05
• Els inicis de la industrialització. Al segle XVIII se
substitueix el treball manual i les eines per la màquina-eina.
Les màquines van augmentar la productivitat.
• Les màquines es van instal·lar en fàbriques o factories
situades a les ciutats en utilitzar el carbó com a font
d’energia.
La indústria: una mica d’història05
• La indústria actual. Es caracteritza per l’automatització i
sofisticació dels seus processos, la reducció de mà d’obra i
la fabricació de productes cada cop més diversos.
Tipus d’indústries
• Les indústries presenten característiques diverses i admeten
nombroses classificacions. Un criteri de divisió és segons la
destinació dels productes fabricats. Es poden distingir:
• Indústries de béns de producció.
• Indústries de béns d’ús i consum.
05
Tipus d’indústries
• Indústries de béns de producció. Elaboren productes que no es
consumeixen directament sinó que són productes semielaborats,
que serveixen com a matèria primera d’altres indústries. Sol
anomenar-se també indústria pesant.
05
Tipus d’indústries
• Indústries de béns d’ús i consum. Produeixen articles que van
destinats directament al mercat i als consumidors. Solen
denominar-se també indústries lleugeres.
05
6.2. Les indústries punta
• Les indústries es poden classificar segons el seu nivell
tècnic. S’anomenen indústries punta aquelles que
utilitzen les tecnologies més avançades i recents com la
microelectrònica, les telecomunicacions, la informàtica,
etc.
05
6.2. Les indústries punta
• Es caracteritzen perquè requereixen un personal molt
preparat i especialitzat, i per mantenir equips
d’investigació nombrosos que comporten invertir molt
capital.
05
6.3. La classificació de l’empresa industrial
• La unitat bàsica de l’activitat industrial és l’empresa. Les
empreses poden classificar-se amb criteris diferents:
• Classificació segons la dimensió.
-petites empreses
-mitjanes
-grans empreses.
05
6.3. La classificació de l’empresa industrial
• La unitat bàsica de l’activitat industrial és l’empresa. Les
empreses poden classificar-se amb criteris diferents:
• Classificació segons la dimensió. Poden ser petites empreses,
mitjanes o grans empreses.
• Classificació segons l’organització. Poden ser societats
limitades o societats anònimes.
• Classificació segons la procedència del capital. Poden ser
públiques o privades.
05
6.4. La concentració de l’empresa industrial
• Les empreses es poden concentrar, és a dir, agrupar. La
concentració de l’empresa industrial pot ser horitzontal o
vertical.
• Concentració horitzontal. S’uneixen diverses empreses d’un
mateix sector, com per exemple l’agrupació d’empreses que
exploten el carbó o el petroli.
• Concentració vertical. S’agrupen empreses que fabriquen
diversos productes d’un mateix sector. Per exemple, en el sector
tèxtil s’agrupen empreses de filatures, confecció, etc.
05
• Una indústria necessita treballadors que realitzin un treball
indispensable per obtenir el producte final, però també unes
persones que realitzin treballs de manteniment de les màquines,
administració, vendes, etc.
• Aquesta divisió tècnica del treball impedeix que el treballador
pugui iniciar i acabar el procés productiu per si mateix.
• La divisió tècnica del treball a l’empresa industrial comporta a
la vegada una divisió social del treball.
05
8. Localització de la indústria al mónFactors de localització / Regions industrials05
Alguns factors que determinen la localització
 El cost del transport, és a dir la distància de transport de les matèries
primeres a la fàbrica, el tipus de transport, i els tipus de càrrega a
transportar (àcids)
 Les matèries primeres. A prop de les que són difícils de transportar
(carbó, sucre, productes peribles, etc.)
 La proximitat al mercat. Algunes indústries es situen prop dels
consumidors, productes peribles, estalvi en transport...
 Mà d’obra. Més barata, submissa o més qualificada, les indústries punta
es situen prop de les universitats , parcs tecnològics.
 Avantatges fiscals (zona franca d’exportació )
 Factors polítics zones sense conflictes
 Proximitat d´altres indústries( polígons o parcs empresarials)
 Preu del sòl.

Contenu connexe

Tendances

Unitat 6 el sector secundari
Unitat 6   el sector secundariUnitat 6   el sector secundari
Unitat 6 el sector secundarijordimanero
 
6 El Sector Secundari
6   El Sector Secundari6   El Sector Secundari
6 El Sector Secundarijordimanero
 
5 2 industria factores de localización
5 2 industria factores de localización5 2 industria factores de localización
5 2 industria factores de localizaciónToni Guirao
 
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r esoL’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r esohistgeo345
 
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.Marcel Duran
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaJulia Valera
 
L'activitat industrial
L'activitat industrialL'activitat industrial
L'activitat industrialjgutier4
 
Unitat 6 2017-18 - el sector secundari
Unitat 6   2017-18 - el sector secundariUnitat 6   2017-18 - el sector secundari
Unitat 6 2017-18 - el sector secundarijordimanero
 
Sector secundari classe
Sector secundari classeSector secundari classe
Sector secundari classemarivisaiz
 
Sector secundari
Sector secundariSector secundari
Sector secundariMarlluch
 
Gª6 els espais del sector secundari (2010-11)
Gª6   els espais del sector secundari (2010-11)Gª6   els espais del sector secundari (2010-11)
Gª6 els espais del sector secundari (2010-11)naranjitosiesarta
 

Tendances (18)

Unitat 6 el sector secundari
Unitat 6   el sector secundariUnitat 6   el sector secundari
Unitat 6 el sector secundari
 
6 El Sector Secundari
6   El Sector Secundari6   El Sector Secundari
6 El Sector Secundari
 
5 2 industria factores de localización
5 2 industria factores de localización5 2 industria factores de localización
5 2 industria factores de localización
 
El sector secundari
El sector secundariEl sector secundari
El sector secundari
 
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r esoL’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
 
Sector secundari
Sector secundariSector secundari
Sector secundari
 
Sectors EconòMics
Sectors EconòMicsSectors EconòMics
Sectors EconòMics
 
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
 
Secundari
SecundariSecundari
Secundari
 
Sectors economics
Sectors economicsSectors economics
Sectors economics
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústria
 
Sector Secundari
Sector SecundariSector Secundari
Sector Secundari
 
L'activitat industrial
L'activitat industrialL'activitat industrial
L'activitat industrial
 
Unitat 6 2017-18 - el sector secundari
Unitat 6   2017-18 - el sector secundariUnitat 6   2017-18 - el sector secundari
Unitat 6 2017-18 - el sector secundari
 
El sector primari
El sector primariEl sector primari
El sector primari
 
Sector secundari classe
Sector secundari classeSector secundari classe
Sector secundari classe
 
Sector secundari
Sector secundariSector secundari
Sector secundari
 
Gª6 els espais del sector secundari (2010-11)
Gª6   els espais del sector secundari (2010-11)Gª6   els espais del sector secundari (2010-11)
Gª6 els espais del sector secundari (2010-11)
 

Similaire à Unitat4

Similaire à Unitat4 (13)

Ud 5. la indústria.
Ud 5. la indústria.Ud 5. la indústria.
Ud 5. la indústria.
 
T4 Sector Secundari.pptx
T4 Sector Secundari.pptxT4 Sector Secundari.pptx
T4 Sector Secundari.pptx
 
Centrales Termoeléctricas de Cogeneración
Centrales Termoeléctricas de CogeneraciónCentrales Termoeléctricas de Cogeneración
Centrales Termoeléctricas de Cogeneración
 
Ud3. Mineria, energia, construcció i indústria
Ud3. Mineria, energia, construcció i indústriaUd3. Mineria, energia, construcció i indústria
Ud3. Mineria, energia, construcció i indústria
 
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIAL’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
 
El sector secundari al segle XXI. Presentació Tema 6 punt 1.
El sector secundari al segle XXI. Presentació Tema 6 punt 1.El sector secundari al segle XXI. Presentació Tema 6 punt 1.
El sector secundari al segle XXI. Presentació Tema 6 punt 1.
 
Importancia de la proximitat en la simbiosi industrial
Importancia de la proximitat en la simbiosi industrialImportancia de la proximitat en la simbiosi industrial
Importancia de la proximitat en la simbiosi industrial
 
Josep Puig a Coenercat, sessió de Girona (28.11.2013)
Josep Puig a Coenercat, sessió de Girona (28.11.2013) Josep Puig a Coenercat, sessió de Girona (28.11.2013)
Josep Puig a Coenercat, sessió de Girona (28.11.2013)
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
 
Industria 3
Industria 3Industria 3
Industria 3
 
Ud 4. Mineria, energia i construcció.
Ud 4. Mineria, energia i construcció.Ud 4. Mineria, energia i construcció.
Ud 4. Mineria, energia i construcció.
 
Mineria, energia i construcció
Mineria, energia i construccióMineria, energia i construcció
Mineria, energia i construcció
 
3r eso tema 5-la industria_feina i material de consulta
3r eso tema 5-la industria_feina i material de consulta3r eso tema 5-la industria_feina i material de consulta
3r eso tema 5-la industria_feina i material de consulta
 

Plus de sole toribio

Plus de sole toribio (20)

Unitat 1 crisi antic règim
Unitat 1 crisi antic règimUnitat 1 crisi antic règim
Unitat 1 crisi antic règim
 
Unitat 3 bloc 1
Unitat 3 bloc 1Unitat 3 bloc 1
Unitat 3 bloc 1
 
TABLEAU VIVANT 2
TABLEAU VIVANT 2TABLEAU VIVANT 2
TABLEAU VIVANT 2
 
TABLEAU VIVANT
TABLEAU VIVANTTABLEAU VIVANT
TABLEAU VIVANT
 
Presentación unitat 8
Presentación unitat 8 Presentación unitat 8
Presentación unitat 8
 
comercio justo
comercio justocomercio justo
comercio justo
 
Unitat 8
Unitat 8Unitat 8
Unitat 8
 
Unitat 7
Unitat 7Unitat 7
Unitat 7
 
Unitat 5
Unitat 5Unitat 5
Unitat 5
 
Unitat 3.1 organització econòmica
Unitat 3.1 organització econòmicaUnitat 3.1 organització econòmica
Unitat 3.1 organització econòmica
 
Unitat 2
Unitat 2Unitat 2
Unitat 2
 
Unitat 3
Unitat 3Unitat 3
Unitat 3
 
Què és la història?
Què és la història?Què és la història?
Què és la història?
 
Unitat 8 bloc 3 segona part2
Unitat 8 bloc 3 segona part2Unitat 8 bloc 3 segona part2
Unitat 8 bloc 3 segona part2
 
Unitat 8 bloc 32
Unitat 8 bloc 32Unitat 8 bloc 32
Unitat 8 bloc 32
 
Unitat 7 bloc 2 versio 2
Unitat 7 bloc 2 versio 2Unitat 7 bloc 2 versio 2
Unitat 7 bloc 2 versio 2
 
Unitat 6 bloc 2.
Unitat 6 bloc 2.Unitat 6 bloc 2.
Unitat 6 bloc 2.
 
Unitat 5
Unitat 5 Unitat 5
Unitat 5
 
Unitat 2 bloc1
Unitat 2 bloc1Unitat 2 bloc1
Unitat 2 bloc1
 
Crack del 29
Crack del 29 Crack del 29
Crack del 29
 

Dernier

Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 

Dernier (8)

Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 

Unitat4

  • 2.  El sector secundari agrupa les activitats basades en l’extracció i transformació de matèries primeres en altres productes.  El desenvolupament de la indústria va crear molts llocs de treball, però actualment l’automatització creixent dels processos ha provocat la disminució de l’ocupació industrial.  Algunes empreses industrials han multiplicat els seus establiments o fàbriques i els han dispersat per diferents països. Aquestes empreses multinacionals o globalitzades atenen un mercat d’àmbit mundial. 05
  • 3. Les matèries primeres naturals i la Mineria 05
  • 4. 1.1. Les matèries primeres naturals • Les matèries primeres naturals són necessàries per elaborar un producte industrial. • Es troben a la natura i, després de ser degudament transformades a les indústries, es converteixen en productes utilitzables. • Les matèries primeres naturals es poden classificar en: matèries d’origen animal, vegetal i mineral. 05
  • 5. 1.2. La mineria • La mineria és el conjunt de processos que permet extreure els minerals, la majoria dels quals es troben al subsòl. • Les explotacions mineres o mines poden ser de dos tipus: a cel obert o subterrànies. 05
  • 6. 05
  • 7. 1.3. Producció i consum de minerals • Els països industrials consumeixen molts recursos minerals i per això la seva producció és sovint insuficient. En d’altres ocasions els manquen minerals que tenen molt interès per a la indústria. • Aquests països compren els minerals que necessiten a grans empreses nacionals o internacionals que exploten o comercialitzen els minerals que s’extreuen en altres països. 05
  • 8. 2. Les fonts d’energia tradicionalsLes fonts d’energia Les fonts d’energia tradicionals 05
  • 9. 2.1. Classificació de les fonts d’energia • Les fonts d’energia són recursos naturals a partir dels quals és possible obtenir formes d’energia necessàries per al funcionament d’indústries, transports i per a l’ús domèstic. • Les fonts d’energia poden classificar-se en dos grups: • Segons la possibilitat que s’esgotin, les fonts d’energia poden ser renovables i no renovables. • Segons la seva importància econòmica, les fonts d’energia es classifiquen en tradicionals i alternatives. 05
  • 10. 2.2. Les fonts d’energia tradicionals • El carbó. Avui en dia, s’empra principalment com a combustible per produir energia tèrmica. • El petroli. És la font d’energia més utilitzada, ja que posseeix un gran poder calorífic, i és fàcil d’extreure i de transportar. • Gas natural. Es fa servir com a combustible o com a matèria primera a la indústria química. El seu consum és cada cop més gran. 05
  • 11. • Energia hidràulica. És l’energia de l’aigua acumulada als embassaments, que s’utilitza per obtenir electricitat. • Energia nuclear. Els combustibles nuclears són una font d’energia. A les centrals nuclears, un reactor genera la calor necessària per obtenir electricitat.
  • 12. 3. Localització de les fonts d’energia tradicionals 05
  • 13. • El carbó és un combustible fòssil molt abundant a la natura. Destaquen per la seva producció la Xina, els Estats Units i els països de la Unió Europea. • El petroli. Els principals jaciments es localitzen a l’Orient Mitjà. Els segueixen els Estats Units i Rússia. • El gas natural es concentra als països del Golf Pèrsic i, també, als Estats Units, Rússia i Canadà. • Els principals productors d’energia nuclear són Canadà i els Estats Units. • Destaquen per la seva producció d’hidroelectricitat Canadà, la Xina, els Estats Units, Noruega i Japó. 05
  • 14. En cerca de fonts d’energia alternatives L’energia solar o fotovoltaica i l’energia eòlica 05
  • 15. 4.1. En cerca de fonts d’energia alternatives • L’esgotament de les energies tradicionals no renovables com el carbó o el petroli i la contaminació que generen fan desitjable la seva substitució per altres fonts d’energia. • Actualment hi ha un gran interès per desenvolupar fonts d’energia alternatives que són, en general, renovables i poc contaminants. • Les fonts d’energia alternatives més desenvolupades són l’energia solar i l’energia eòlica. 05
  • 16. 4.2. L’energia solar o fotovoltaica • L’energia solar és abundant, inesgotable i no contaminant, però la intensitat de la radiació solar no és igual a totes les zones de la Terra. Existeixen variacions al llarg del dia i de l’any. 05
  • 17. • Les aplicacions de l’energia solar són tant industrials com domèstiques. Es fa servir sobretot per obtenir aigua calenta i electricitat. • Les plaques fotovoltaiques solars permeten convertir l’energia solar en elèctrica.
  • 18.
  • 19. 4.3. L’energia eòlica • L'energia eòlica s’obté a partir de l’aprofitament de la força del vent per a l’obtenció d’energia elèctrica. • Aquest tipus d’energia és renovable i no contamina l’atmosfera, malgrat que està molt localitzada i no és regular, ja que la força del vent no és constant. 05
  • 20. La indústria: una mica d’història05 • El treball artesà. Abans de la indústria, els artesans elaboraven els seus productes manualment, encara que s’ajudaven de les eines pròpies del seu ofici.
  • 21. La indústria: una mica d’història05 • Els inicis de la industrialització. Al segle XVIII se substitueix el treball manual i les eines per la màquina-eina. Les màquines van augmentar la productivitat. • Les màquines es van instal·lar en fàbriques o factories situades a les ciutats en utilitzar el carbó com a font d’energia.
  • 22. La indústria: una mica d’història05 • La indústria actual. Es caracteritza per l’automatització i sofisticació dels seus processos, la reducció de mà d’obra i la fabricació de productes cada cop més diversos.
  • 23. Tipus d’indústries • Les indústries presenten característiques diverses i admeten nombroses classificacions. Un criteri de divisió és segons la destinació dels productes fabricats. Es poden distingir: • Indústries de béns de producció. • Indústries de béns d’ús i consum. 05
  • 24. Tipus d’indústries • Indústries de béns de producció. Elaboren productes que no es consumeixen directament sinó que són productes semielaborats, que serveixen com a matèria primera d’altres indústries. Sol anomenar-se també indústria pesant. 05
  • 25. Tipus d’indústries • Indústries de béns d’ús i consum. Produeixen articles que van destinats directament al mercat i als consumidors. Solen denominar-se també indústries lleugeres. 05
  • 26. 6.2. Les indústries punta • Les indústries es poden classificar segons el seu nivell tècnic. S’anomenen indústries punta aquelles que utilitzen les tecnologies més avançades i recents com la microelectrònica, les telecomunicacions, la informàtica, etc. 05
  • 27. 6.2. Les indústries punta • Es caracteritzen perquè requereixen un personal molt preparat i especialitzat, i per mantenir equips d’investigació nombrosos que comporten invertir molt capital. 05
  • 28.
  • 29. 6.3. La classificació de l’empresa industrial • La unitat bàsica de l’activitat industrial és l’empresa. Les empreses poden classificar-se amb criteris diferents: • Classificació segons la dimensió. -petites empreses -mitjanes -grans empreses. 05
  • 30. 6.3. La classificació de l’empresa industrial • La unitat bàsica de l’activitat industrial és l’empresa. Les empreses poden classificar-se amb criteris diferents: • Classificació segons la dimensió. Poden ser petites empreses, mitjanes o grans empreses. • Classificació segons l’organització. Poden ser societats limitades o societats anònimes. • Classificació segons la procedència del capital. Poden ser públiques o privades. 05
  • 31. 6.4. La concentració de l’empresa industrial • Les empreses es poden concentrar, és a dir, agrupar. La concentració de l’empresa industrial pot ser horitzontal o vertical. • Concentració horitzontal. S’uneixen diverses empreses d’un mateix sector, com per exemple l’agrupació d’empreses que exploten el carbó o el petroli. • Concentració vertical. S’agrupen empreses que fabriquen diversos productes d’un mateix sector. Per exemple, en el sector tèxtil s’agrupen empreses de filatures, confecció, etc. 05
  • 32.
  • 33. • Una indústria necessita treballadors que realitzin un treball indispensable per obtenir el producte final, però també unes persones que realitzin treballs de manteniment de les màquines, administració, vendes, etc. • Aquesta divisió tècnica del treball impedeix que el treballador pugui iniciar i acabar el procés productiu per si mateix. • La divisió tècnica del treball a l’empresa industrial comporta a la vegada una divisió social del treball. 05
  • 34.
  • 35.
  • 36. 8. Localització de la indústria al mónFactors de localització / Regions industrials05
  • 37. Alguns factors que determinen la localització  El cost del transport, és a dir la distància de transport de les matèries primeres a la fàbrica, el tipus de transport, i els tipus de càrrega a transportar (àcids)  Les matèries primeres. A prop de les que són difícils de transportar (carbó, sucre, productes peribles, etc.)  La proximitat al mercat. Algunes indústries es situen prop dels consumidors, productes peribles, estalvi en transport...  Mà d’obra. Més barata, submissa o més qualificada, les indústries punta es situen prop de les universitats , parcs tecnològics.  Avantatges fiscals (zona franca d’exportació )  Factors polítics zones sense conflictes  Proximitat d´altres indústries( polígons o parcs empresarials)  Preu del sòl.