- Proposta: Cicle Documental Gestió del Territori i Medi Ambient - Tríptic Cicle GTiMA - Entrevista a Joan Romero: "El territori és molt més que una extensió de terreny". Revista de Difusió Científica Mètode, Primavera 07. - La unió fa la força, i tots junts podem evitar que es repetisquen injustícies socials Entrevista en Universitar, nún. 03, 2007.

1. PROJECTE
CC II CC LL EE DD OO CC UU MM EE NN TT AA LL ::
GG EE SS TT II ÓÓ DD EE LL TT EE RR RR II TT OO RR II
II MM EE DD II AA MM BB II EE NN TT
(( ff ee bb rr ee rr -- mm aa ii gg 22 00 00 77 ))
COMITÉ ORGANITZADOR: Lucas Sanchis Monsalve (estudiant de 5º de
Comunicació Audiovisual i membre de l’AECA), Àlvar Peris Blanes (professor de
C.A., membre del Portal de Medi Ambient de la Universitat de València), Toni Cerdà
i Pastor (estudiant de 4º de Periodisme), Germà Llorca Abad (professor de C.A.,
membre del Portal de Medi Ambient - UV), Laura Parejo Pardo (estudiant de 5º de
C.A. i membre de l’AECA), Ana Zoé Marí Bataller (estudiant de 4º de C.A. i membre
de l’AECA), Eva Pastor Serra (responsable del Gabinet de Comunicació i Cultura del
Jardí Botànic) i Sònia Broch i Camarelles (estudiant de Doctorat Interdisciplinari en
Comunicació, membre de l’AECA i becària al Gabinet de Comunicació i Cultura del
Jardí Botànic).

2. 2
CICLE DOCUMENTAL: GESTIÓ DEL TERRITORI I MEDI AMBIENT
Presentació del projecte
Des de l’AECA (Associació d’Estudiants de Comunicació Audiovisual de la Universitat de
València), conjuntament amb el Portal de Medi Ambient i el Jardí Botànic de la Universitat de
València, hem organitzant el Cicle Documental: Gestió del Territori i Medi Ambient. El cicle naix
de la idea de proporcionar eines de reflexió, pels estudiants i pel públic en general, sobre una de
les problemàtiques més importants que avui en dia afrontem a nivell global i local, com és la
GESTIÓ DEL TERRITORI I EL MEDI AMBIENT: especulació urbanística, contaminació ambiental,
explotació de recursos naturals, etc. Tanmateix, una altra realitat què pretenem aproximar és de
la PARTICIPACIÓ CIUTADANA articulada per col·lectius, plataformes i, en definitiva, agrupacions
de ciutadans units per defensar una forma de viure en un paisatge i terreny habitable, en últim
terme, sostenible que respecte el medi ambient i la qualitat de vida. En concret, el territori al
voltant del qual proposem “pensar” és l’estatal i, particularment, el valencià.
Per portar a terme aquesta proposta hem realitzat una acurada tasca de recerca de
DOCUMENTALS “alternatius” i/o “difícils de veure” realitzats a Espanya. Quant la primera
etiqueta, etiquetem d’alternatius els documentals, en tant la seua realització i distribució, açò és:
per una banda, la temàtica i tematització realitzada al documental; la majoria dels realitzadors dels
documentals que componen la mostra del cicle, no necessariament tenen a les seues espatlles una
sòlida carrera “audiovisual”, ara bé, els uneix el fet de “tenir una idea al cap i una càmera a la
mà”, com deia una de les figures més importants del Cinema Nôvo, el director brasiler Glauber
Rocha1
. En aquest darrer sentit, són documentals independents, crítics i compromesos amb la
realitat actual i, una de les seues finalitats és propiciar el debat en la societat mitjançant la seua
difusió en diferents canals de distribució/comunicació, com ara cases culturals, cinefòrums, etc.
Per això mateix, considerem que també se’ls pot entendre com a documentals “difícils de veure”,
incloent aquells documentals que no s’ajusten completament a la definició anteriorment
proposada (naturalesa).
Considerem que en són “difícils de veure” atès que mostren una realitat des de la mirada
implicada del realitzador que normalment no es transmet als mitjans de comunicació, per la qual
cosa, la seua circulació mitjançant altres canals. Tanmateix, una segona accepció que cal destacar,
és que la realitat que se’ns mostra es fa costosa de veure, ja que l’obra audiovisual en si mateixa
(es) tradueix (en) un reclam, una reivindicació, una denúncia social de diferents injustícies
inferides sobre el medi ambient i la qualitat de vida de la ciutadania.
En els tres sentits esmentats (l’interès audiovisual dels documentals lligat a la preocupació
pels problemes actuals en la gestió del territori i el medi ambient i la participació ciutadana per
altre tipus de progrés, desenvolupament social, cultural, econòmic i medi ambiental), es
fonamenta aquesta proposta, els quals, sens dubte, precisen d’una visió interdisciplinar
(comunicació audiovisual, periodisme, geografia, dret, biologia, sociologia, etc.). L’altre eix que
sustenta aquest projecte de cicle documental són les TAULES REDONES, composades per
especialistes en les diferents temàtiques abraçades en cada sessió, representants de col·lectius i
1
La mostra de documentals socials que es projectaran durant el cicle, també es troben propers, quant a maneres
de fer (realització, producció i distribució) i d’enfocar la realitat (tematització, estètica i ètica), a altres conceptes
com ara: el tercer cinema, el cinema pobre, el direct cinema, el “cine-ojo”, el cinéma vérité, el cinema militant,
etc.

3. 3
plataformes per la defensa del territori i el medi ambient, així com alguns dels realitzadors dels
documentals programats.
Quant els estudiants de diferents àrees acadèmiques, considerem que aquest cicle pot ser de
gran interès per tal de complementar la formació adquirida a les respectives carreres universitàries
i adquirir una visió global per a entendre aquest complex problema actual. Per altra banda, es
preveu que es puga convalidar l’assistència al cicle (21 hores) per crèdits de lliure elecció
(pendent d’aprovació del Consell de Govern de la Universitat de València). Els assistents inscrits,
en el cas que vulguen obtenir crèdits de lliure elecció, rebran una carpeta amb documentació sobre
els diferents aspectes que es tractaran al llarg del cicle.
Descripció del programa del cicle: documentals i participants en les taules redones
(Veure annex 1)
El cicle documental es portarà a terme en l’Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de la
Universitat de València, amb una periodicitat setmanal/quinzenal (a causa de les festivitats),
s’iniciarà el 19 febrer i conclourà el 7 de maig; en total, seran set sessions, que a continuació
passem a descriure breument:
1- PRESENTACIÓ DEL CICLE. Estat de la qüestió
El dia de la presentació, estaran presents a la taula el director del Jardí Botànic, Antoni
Aguilella, el director del Servei de Seguretat, Salut i Qualitat Ambiental i representants de
l’organització. Aquest dia es projectarà un vídeo resum dels documentals que es podran veure al
llarg del cicle.
Més tard, es realitzarà una introducció a l’estat de la qüestió a Espanya i, especialment, a terres
valencianes. La ponència serà a càrrec del professor del departament de Geografia de la Universitat
de València, Joan Romero. I després, com en les altres sessions que li seguiran, s’obrirà el debat
entre els assistents.
2 – TERRITORI I ESPECULACIÓ [I]
El segon dia està dedicat a la primera sessió que hem encunyat sota l’epígraf “territori i
especulació”. Es projectarà el nou documental del realitzador valencià Pau Soler, Green paradise en
la Califòrnia europea (serà una de les primeres passes del mateix, ja que actualment es troba en
procés de muntatge). Després, intervindran a la taula el propi realitzador i Vicent Torres,
representant de la Plataforma Compromís pel Territori.
Sobre el documental: Després de realitzar Reflexions sobre l’Urbanisme a la Marina Alta. Un cercle
viciós?, el nou documental de Pau Soler i Pablo Martos, Green paradise en la Califòrnia
europea, és una crítica a l’actual urbanisme a terres valencianes i una crida a la participació
ciutadana per defensar el territori.
3 - GESTIÓ DE L’AIGUA

4. 4
Dia en què es reflexionarà sobre la problemàtica de l’aigua, a partir del visionat del
documental Contracorrent (Mario Pons, 2005. 57 min.), que ha sigut valedor de diferents premis i
reconeixements, com ara la menció especial del Jurat del Festival Internacional de Cinema de
Medi Ambient de Catalunya (FICMA, 2006) celebrat l’any passat. Tanmateix, després del
documental Aigua, la font de la vida, es tracta del segon treball que realitza sobre la gestió de
l’aigua. Per altra banda, en la taula redona participaran el propi realitzador, compromès amb la
Plataforma per la Defensa de les Terres de l’Ebre i, Pedro Arrojo, president de la de la Fundación
Nueva Cultura del Agua.
Sobre el documental: CONTRACORRENT aporta llum a l'obscur rerefons de la guerra de l'aigua a
l'Estat espanyol, lluita que durant dècades ha mantingut enfrontats el nord amb el sud de la
península, ha destapat escandaloses corrupteles polítiques i ha suposat la pèrdua de la llar de
milers de persones. Serà l'aigua el motiu principal de les guerres del segle XXI?
4 - TERRITORI I ESPECULACIÓ [II]
Durant la segona sessió dedicada al territori i especulació es projectaran dos documentals que
reflecteixen realitats i problemàtiques distintes: El oro de las californias (Contratiempo, 2004. 25
min.) i Mi Huelva tiene una ría (Mavi Villatoro, 2005.45 min.). A la taula redona intervindran
dos membres del Centre Social Seco de Madrid, que també han participat en l’elaboració del
primer documental i, per altra banda, un membre del Col·lectiu Terra Crítica, col·lectiu composat
per professionals provinents de diferents titulacions, preocupats pels assumptes relacionats amb el
territori, el medi ambient i l’urbanisme a terres valencianes.
Sobre els documentals: EL ORO DE LAS CALIFORNIAS - Primer trabajo editado por la productora
audiovisual contratiempo, con la participación de la revista confederal Libre Pensamiento. Este
DVD de excelente factura técnica da la palabra a los vecinos y vecinas de Las Californias en su
larga lucha contra la vorágine especuladora. Este barrio madrileño, un reducto de casa pequeñas
y naves industriales que hace frontera entre los distritos de Vallekas y Retiro, está en plena
remodelación urbanística. Las viejas edificaciones son derribadas para sustituirlas por modernos
y lujosos bloques de pisos, con la consiguiente expulsión de sus anteriores habitantes y la
destrucción de su tejido y formas de vida. Si bien este proceso capitalista de enriquecimiento de
unos pocos en detrimento de la vida de muchos, es habitual –se reproduce en casi todas las
ciudades y barrios viejos- no lo es la respuesta que ha generado. Uno de los principales aciertos
del vídeo es reflejar la singularidad de la propuesta política y del trabajo de un grupo de vecinos y
vecinas que simultáneamente desde un centro social ocupado y desde una asociación de vecinos se
han organizado para protestar, para hacerse oír y para elaborar y defender alternativas (desde la
defensa de los espacios autogestionados a la creación de una cooperativa de viviendas). Un vídeo
muy recomendable que difunde unas perspectivas muy sugerentes para los movimientos sociales.
MI HUELVA TIENE UNA RIA - Huelva es una ciudad portuaria del sur de España. En 1964,
Franco impone la creación de un Polo Químico sobre el paseo marítimo que une la ciudad con la
Ría.
Huelva pierde su identidad marinera. Los habitantes sufren las consecuencias de la
contaminación sobre su salud y el medio ambiente. 4 nuevas CENTRALES TÉRMICAS pretenden
instalarse en esta zona contra el deseo de los ciudadanos de recuperar su Ría. Hoy, en
democracia, la instalación de estas industrias vuelve a vivirse como una imposición del poder en
contra de la voluntad del pueblo.
5 - PARTICIPACIÓ, CIUTAT I PROBLEMÀTIQUES [I]
La quinta sessió, serà la primera de les dues que hem acordat posar sota el lema “participació,
ciutat i problemàtiques”. Es projectaran dos documentals ben diferents, com ho són ¿De quién es
la calle? (Francotiradores del Vídeo (r), 2005. 60 min.) i Biotopo (Carles Mira, 1973. 23min.). Per

5. 5
encetar el debat posterior, comptarem amb la intervenció d’un membre de Salvem el Botànic.
Recuperem la Ciutat, Maria José Carrau, Responsable del Gabinet Didàctic del Jardí Botànic i,
Enric Amer, president d’Acció Ecologista – Agró).
Sobre els documentals: ¿DE QUIÉN ES LA CALLE? - La lucha cuenta el aparcamiento de la avenida
Eladio Perlado", donde se narra gran parte de los acontecimientos que han marcado esta lucha en
la ciudad de Burgos.
BIOTOPO - Primer curt d’un dels més destacables directors valencians als anys vuitanta.
Documental sobre l’entorn ambiental de l’Albufera de València.
6 - GESTIÓ DE RESIDUS
Durant la sisena sessió es projectaran el vídeo Abocador de Residus Tòxics i Perillosos a
Mejorada del Campo (Plataforma Les Coves – Salzadella, 2006. 20 min.) i, el documental Al
Calor de las Chimeneas (Enrique Pacheco, 2006. 47 min.). Després de veure’ls, intervindran en la
taula redona Maria Josep Picó, periodista i directora de la revista de divulgació de la natura, NAT
i, Paula Marzal, professora del departament d’Enginyeria Química de la Universitat de València.
Sobre els documentals: ABOCADOR DE RTP DE MEJORADA DEL CAMPO – Reportatge realitzat
per la Plataforma de Les Coves-Salzadella en la seua visita a Mejorada del Campo (Madrid), on
s’ubica un dels huit abocadors que funcionen actualment a Espanya. L’objetiu principal de la
visita i realització del reportatge era conèixer com funciona un abocador de residus tòxics i
perillosos que porta 20 anys funcionant i els seus greus efectes sobre la salut de la població i el
medi ambient, ja que es barallava instalar-ne un molt prop de les seues localitats.
AL CALOR DE LAS CHIMENEAS - Este documental nace a raíz de la amenaza que sufre la
Vega del Tajo a su paso por el Sureste de Madrid, de la implantación en ella de 8 centrales
térmicas, por lo que la mayoría de las secuencias se rodaron en estos parajes, que en el caso de
Aranjuez, son Patrimonio de la Humanidad.
Pero creímos necesario acudir a emplazamientos ya castigados por estas instalaciones, como
Arcos de la frontera, donde una inmensa central recientemente instalada, vierte ya sus
contaminantes al cauce de los regantes. O San Roque, donde se aglutinan hasta 6 centrales,
produciendo lluvias acidas, vertidos y calentamiento de las aguas.
Pero no todo son centrales, también visitamos El Alto Tajo, donde empieza esta historia, con el
trasvase de su río, su sequía y el fuego que lo devastó durante el rodaje de este documental.
7 – PARTICIPACIÓ, CIUTAT I PROBLEMÀTIQUES [II]
El cicle conclourà amb la segona sessió dedicada a “participació, ciutat i problemàtiques”. Es
projectarà el documental sobre la lluita social de La Punta, A tornallom (Enric Peris, 2005. 58
min.), així com un vídeo de realització pròpia (el propi equip d’organització del cicle) sobre les
problemàtiques i reivindicacions ciutadanes actuals al territori valencià. En l’última taula de debat
estaran presents el director del documental, Enric Peris, Carmen González, portaveu de La
Unificadora – La Punta i el professor del Departament d'Estructura Econòmica (Economia
Aplicada II) de la Universitat de València, Josep Sorribes.
Sobre el documental: Anar “a tornallom” és quan els llauradors s’ajunten per a fer feines en comú,
hui al camp d’un, demà al de l’altre i així successivament. “A tornallom” és el nom d’un
documental que narra la lluita que a La Punta van mampendre en comú joves vinguts de la ciutat i
els veïns de tota la vida, per la defensa de l’horta.
La Punta, zona d’horta situada al sud de la ciutat de València, entre les poblacions de Natzaret i
Pinedo. Declarada a l’any 1987 “Zona Agrícola d’Especial Protecció”.

6. 6
A l’any 1993 els veïns s’assabenten de la ZAL, un projecte d’expansió del Port que amenaça el seu
territori. S’organitzen creant una associació veïnal “La Unificadora” i decideixen lluitar per
romandre en la seua terra i preservar la seua forma de vida.
A l’any 2000, el veïnat ofereix unes poques cases que havien quedat buides a gent Jove de
diferents col·lectius de la ciutat, per a que les okupen i participen en la vida de l’horta.
Entre setembre de 2002 i març de 2003, es va portar a cap la major part dels desallotjaments i
enderrocs de les cases de La Punta per tal d’executar la ZAL. Els veïns hagueren de buscar-se
pisos de lloguer, ja que les cases previstes per al reallotjament dels afectats ni tan sols s’havien
començat a construir.
Han passat ja 3 anys i les cases de “retorn” no estan encara adjudicades, ni s’han construït en
quantitat suficient.
Esperem que aquest documental servisca per a mantindre la memòria de La Punta, com a
denúncia de l’actitud irrespectuosa de l'administració cap a la cultura i les persones, i com a eina
de discussió i mobilització.
L’entrada al cicle serà lliure i es podrà convalidar l’assistència amb crèdits de lliure elecció. Els
alumnes o públic en general que es matricule, rebrà una carpeta de documentació sobre les
diferents subtemàtiques que s’hi debatran.
Justificació del pressupost
A continuació, s’afegeixen algunes concrecions respecte a la taula del pressupost (Veure
annex 2):
a) A cada convidat li proporcionarem una còpia dels documentals que es projectaran el dia de
la seua intervenció. Tanmateix, farem còpies per l’equip organitzador, per tal de preparar la
presentació de les sessions.
b) El pagament per passe del vídeos serà 150 euros pels documentals i 75 pels reportatges, a
part de les despeses de l’adquisició. Els DVDs originals, una volta conclòs el cicle es
donaran a la Biblioteca d’Humanitats Joan Reglà
c) Lloguer d’equip de muntatge per l’elaboració del vídeo resum dels documentals que es
projectaran en el cicle, així com d’un vídeo propi sobre les diferents problemàtiques en el
territori valencià. El vídeo es muntarà a partir material audiovisual propi i d’imatges cedides
per Pluràlia TV, la Plataforma Compromís pel Territori i altres. Aquest vídeo, a banda de
passar-se el dia de presentació del cicle, està previst projectar-lo en altres mitjans i suports,
com ara, la pàgina web del cicle, a la pantalla de l’entrada del Jardí Botànic i televisions
locals.
Actualment, tan sols comptem amb una ajuda econòmica de 1.000 euros proporcionada al Portal
de Medi Ambient pel Servei de Seguretat, Salut i Qualitat Medi Ambiental de la Universitat de
València.

7. Annex 1: PROGRAMA 7
CICLE DOCUMENTAL
GESTIÓ DEL TERRITORI I MEDI AMBIENT
1- PRESENTACIÓ DEL CICLE
Estat de la qüestió
Dilluns, 19 de Febrer.
Vídeo-resum dels docus
- Antoni Aguilella (Director del Jardí
Botànic)
- Màrius Fuentes (Servei de Seguretat,
Salut i Qualitat Ambiental)
- Joan Romero (Universitat de València)
2 – TERRITORI I ESPECULACIÓ [I]
Dilluns, 26 de Febrer.
Green paradise en la Califòrnia europea
- Vicent Torres (Plataforma Compromís
pel Territori)
- Pau Soler (director del documental)
3 - GESTIÓ DE L’AIGUA
Dilluns, 5 de Març.
Contracorrent
- Graciela Ferrer (Xúquer Viu)
- Mario Pons (director del documental)
4 - TERRITORI I ESPECULACIÓ [II]
Dilluns, 26 de Març.
El oro de las californias
Mi Huelva tiene una ría
- membre de Terra Crítica [per confirmar]
- membres del Centro Social SECO –
Madrid (realització del documental El oro
de las Californias)
5 - PARTICIPACIÓ, CIUTAT I
PROBLEMÀTIQUES [I]
Dilluns, 2 d’Abril.
De quién es la calle
Biotopo
- Marí José Carrau (responsable del
Gabinet Didàctic del JBUV)
- Enric Amer (president d’Acció
Ecologista-Agró)
6 - GESTIÓ DE RESIDUS
Dilluns, 23 d’Abril.
Abocador RTP de Mejorada del Campo
Al calor de las chimeneas
- Mª. Josep Picó (periodista, directora de
la revista NAT)
- Paula Marzal (Univesitat de València)
7 – PARTICIPACIÓ, CIUTAT I
PROBLEMÀTIQUES [II]
Dilluns, 7 de Maig.
A tornallom
Vídeo: Compromís pel Territori
- Josep Sorribes (Universitat de València)
- Enric Peris (director del documental)
- Carmen González (portaveu de La
Unificadora – La Punta)

11. JOAN ROMERO
Director de l'lnstitut Interuniversitari de Desenvolupament Local de la Universitat de Valencia
Sónia Broch
«EL TERRITORI ÉS MOLT MES Q U E UNA EXTENS1Ó DE TERRENY
PER A L A CONSTRUCCIÓ»
Joan Romero, catedrátic de Geografía Humana i pro-
fessor del departament de Geografía de la Universitat
de Valencia, va inaugurar, al mes de febrer al Jardí
Botánic de Valencia, el cicle de cinema documental
«Gestió del terrítori i medí ambient» amb una con-
ferencia sobre el govern del territori i les polítiques
publiques. Director de l'lnstitut Interuniversitari de
Desenvolupament Local de la Universitat de Valencia,
ha publicat nombrosos articles en revistes especialit-
zades i l'any passat va ser un deis impulsors del «Mani-
fest per una nova cultura del territori», signat per un
centenar de geógrafs i arquitectes espanyols. Com ens
comenta, des que publica conjuntament amb uns
companys Los límites del territorio. El País Valenciano
en la encrucijada, no deixa de rebre invitacions a fer
xarrades per compartir les seues opinions amb altres
especialistes i amb plataformes en defensa del territo-
ri. En el passat va ser conseller d'Educació i Ciencia de
la Generalitat Valenciana (1993-1995), entre altres
carrees de l'esfera política. Avui día és un professor
proper i exemplar, que obre les portes a tot aquell
interessat en el seu camp de treball.
Quins son els majors problemes en materia territorial
al País Valencia?
Per comencar, l'absencia d'un model territorial ciar
en 1'escala regional i , per tant, supramunicipal, que
permeta donar coherencia a les polítiques publiques i
a les iniciatives privades. Es discuteix molt sobre si el
model territorial hauria de ser el model California o
Florida. Per a mi qualsevol model serviría, perqué si
no n'hi ha cap, al final el que trobem és el model
Torrevella de males practiques reproduit en tots els
municipis. Tal volta, com a conseqüéncia de la manca
d'un model territorial esdevé el segon problema, les
dinámiques territorials insostenibles. I en tercer lloc,
la crisi d'un model productiu que pressiona molt
sobre un sector en detriment d'altres, el sector immo-
biliari.
Qué entén per gestió prudent del territori?
«EL " C A P I T A L I S M E D E C A S I N O "
E N S H A A C O M P A N Y A T D E S D E F A
U N S D E U ANYS»
24 Núm.53 MÉTODE

12. La que fan aquelles socielats, sobretot a escala regio-
nal, que s'inspiren en l'Estratégia Territorial Europea
del 1999 i impregnen les seues polítiques publiques
d'aquelles directrius básiques. Perqué aquella estrate-
gia deia que els territoris havien de fonamentar-se en
tres grans pilars, sense desequilibris: competitivitat
económica, cohesió social i gestió mediambiental sos-
tenible. La suma d'aquests tres vectors dona una ges-
tió prudent del territori.
I per un ús descontrolat del sol?
El que es fa en bona part de l'estat espanyol, especial-
-^ent en el litoral mediterrani i, singularment, a Valen-
cia, Murcia i Andalusia. És al Mediterrani on és mes
visible des de fa ras vuit o nou anys, des que el cicle
expansiu de l'economia ha generat una demanda sol-
vent que, unida a la crisi d'altres sectors productius tra-
dicionals, ha exercit una extraordinaria pressió sobre el
sector de la construcció. A partir
d'aquest sector s'han iniciat
un seguit de processos que teñen
m impacte territorial molt nega-
tiu, i, en absencia de mares legis-
latius clars, s'ha donat un ús
desordenat del sol, abusiu diria el
Parlament Europeu, i per des-
eomptat, insostenible.
Una ordenació mes racional del
territori passa per la modificado
del régim de finan^ament deis
ajuntaments?
Probablement el territori eixiria
guanyant a l'Estat espanyol si
els ajuntaments disposaren d'un mecanisme de
ñnancament mes estable i suficient per tal d'atendre
els creixents servéis que requereixen'els municipis,
per a molts deis quals no teñen competencia assigna-
da (formació de persones adultes, servéis socials, pro-
moció económica, cultura, etc.) i, tot i així, els atenen.
Aquesta és una paradoxa molt espanyola. I, qué está
passant? Molts ajuntaments entenen que una via d'ob-
tenir ingressos és vendré patrimoni, requalificar sol
per a obtenir ingressos associats a l'activitat immobi-
liária, bé per impostas de béns immobles o bé per
llicéncies d'obres, que és una component menys
important. Encara no s'ha fet una investigado sobre
quins son els beneficis i els costos reals (recollida
d'escombrarles, provisió d'energia i aigua potable,
seguretat...) d'un model d'urbanisme dispers a mig
termini. Probablement els ajuntaments s'endurien una
sorpresa, potser no siga un bon negoci.
En el seu Uibre Espanya inacabada parla d'abséncia
de cultura política de cooperado i instáncies formáis
de codecisió en qüestions que afecten tot l'Estat, com
ara l'ordenació del territori...
Tenim un Estat compost que en ocasions -així ho defi-
neix el Tribunal Constitucional- sembla mes aviat un
Estat juxtaposat. Un Estat compost obliga necessária-
ment a imaginar mecanismes formáis i informáis de
coordinado i de cooperado entre els tres pilars en qué
se sustenta: el Govem central i els govems regionals i
locáis. En aquest punt tenim déficit, ens falta respecte
i lleialtat institucional. Quan acó falta es judicialitza la
discrepancia i es recorre al Tribunal Suprem, al Tribu-
nal Superior o al Tribunal Constitucional. D'aquesta
manera es construeix molt malament un Estat com-
post. Quant a ordenació territorial, quatre exemples de
fracassos coHectius, sense atribuir responsabilitats a
ningú en concret, en serien: la política estatal d'infra-
estructures, el govern de les
regions urbanes i metropolitanes,
la gestió de recursos hídrics i la
d'espais litarais.
Peí que fa al creixement sense
desenvolupament, sovint basat
en ('especulado, vosté empra
l'expressió «capitalisme de casi-
no». En qué consisteix aquest
model?
És una expressió que vaig co-
mencar a utilitzar fa cosa d'any
i mig. Em vingué al cap fent una
comparado amb un terme molt
semblant que s'utilitza a Améri-
ca Llatina, «capitalismo de cafetín» o «de camarilla»,
que significa prendre decisions entre particulars i res-
ponsables públics a l'esquena de la societat. En
aquest sentit, per capitalisme de casino entenc grans
projectes que modifiquen substancialment territoris
concrets i responen a acords previs presos entre parti-
culars a l'esquena de la societat, buscant 1'interés
propi o el negoci.
Vosté no és partidari d'una moratoria urbanística...
En efecte, no sóc partidari, tal i com s'entén una
moratoria, de parar-ho tot per a poder imaginar un
escenari alternatiu. Una moratoria urbanística, de la
manera com han evolucionat les coses a Espanya, tin-
dria unes conseqüéncies incalculables des del punt de
vista económic i social. Convé recordar que del creixe-
ment económic espanyol, al voltant del 3,9 % del PIB,
almenys 2 punts están relacionáis amb l'activitat de la
«ESPANYA ÉS L'ESTAT QUE
MES PISOS CONSTRUEIX
I ALHORA UN DELS QUE TÉ
UNA DE LES MAJORS
DEMANDES DE POBLACIÓ DE
MENYS DE 35 ANYS QUE NO
TÉ L'ACCÉS A L'HABITATGE
ASSEGURAT»
Núrn.53 MÉTODE 25

13. construcció. En aqueste momente la construcció és el
motor de l'economia, juntament amb aspectes relació-
nate amb els servéis. Per tant, és una qüestió rellevant
sobre la qual no convé fer demagogia ni lectures sim-
plistes. Qualsevol decisió que es prenga d'una manera
precipitada i sense avaluar totes les conseqüéncies té
una traducció automática en el nivell d'atur laboral.
Ara bé, aixó no significa que no siga partidari de fer les
coses d'una altra manera mes ordenada, d'acord amb
unes normes que aporten coherencia a les decisions,
respectuoses amb la memoria col-lectiva, la historia, la
cultura i amb les generacions vinente que no poden
votar perqué encara no han nascut. És perfectament
possible que l'activitat constructiva continué tenint un
paper important en 1'economia, per exemple, vinculada
a l'atenció de demandes insatisfetes com ara l'habitat-
ge de grups de població que teñen menys recursos o
menys de 35 anys. Espanya té una gran paradoxa, és
l'Estat que mes pisos construeix i alhora un deis que té
una de les majors demandes de població de menys de
35 anys que no té l'accés a
l'habitatge assegurat.
Quins elements hauria de teñir
en compte una nova cultura
del territori?
Es tracta de repensar el territo-
ri, entendre'l d'una altra mane-
ra. El territori és molt mes que
una extensió de terreny per a la
construcció. Conté valors
ecológics, histories i culturáis.
El territori és memoria collec-
tiva, referent d'identitat, un bé
no renovable, essencial i limitat, una realitat comple-
xa i frágil. Per altra banda, el territori requereix un pía
d'ordenació territorial que ha perdut virtualitat a l'Es-
tat espanyol, un planejament que estiga de nou cir-
cumscrit al planejament urbá. Al mateix temps, cal
incorporar en les decisions relacionades amb la políti-
ca territorial un conjunt de directrius europees de ges-
tió prudent del territori, protecció del paisatge, gestió
de recursos hídrics... La UE ens ajuda mes del que
creiem en aquest sentit. Afortunadament algunes
directrius d'obligat compliment venen quasi en auxili
nostre perqué com a mínim no les podem obviar.
H¡ ha en marxa una fiscalía específica per posar fre a la
corrupció urbanística i a la destrossa mediambiental.
Qué creu que necessita per a ser efica??
Em sembla una excel-lent decisió del poder judicial
perqué confie molt en l'acció especifica. Per cert, al
capdavant de la fiscalía hi ha un valencia molt com-
petent i sensible a aqueste temes, el senyor Antonio
Vercher. També em sembla molt positiu que altres
poders de l'Estat, com per exemple les forces de
seguretat com ho és la Guardia Civil, estiguen pen-
sant en figures especifiques per a ocupar-se d'aqües-
tes qüestions. L'única crítica que faig a la creació d'a-
questa fiscalía és que no se la dote del personal espe-
cialitzat i els mitjans suficiente per a poder emprendre
seriosament la tasca que l'Estat li ha encomanat.
Al mes de marc, una delegació de la Comissió de Peti-
cions del Parlament Europeu visita poblacions madri-
lenyes, andaluses i, per tercera vegada, valencianes,
per a conéixer les situacions urbanístiques. Com valora
aquest fet?
Ho valore molt positivament. No em vull aturar en
la lletra menuda, sino en el que simbolitza. La
darrera visita deis eurodiputats té un impacte
formidable en Fámbit mediátic i en l'atenció
ciutadana, la qual cosa
contribueix a conformar
contextos mes madurs en
materia de política territorial.
Si un mira la historia d'Europa
s'adona que la seqüéncia sem-
pre és la mateixa: primer, sec-
tors académics paren atenció a
una qüestió rellevant; després,
els mitjans de comunicació se
n'ocupen cada dia mes; segui-
dament, la ciutadania comenca
a percebre que és un problema
important per al conjunt de la
coMectivitat i, per últim, les polítiques publiques es
desenvolupen i son efectives.
A poc a poc, arreu de l'Estat espanyol han anat emer-
gínt collectius que aposten per una altra manera de
gestionar el territori i que acaben confluint en nom-
brases agrupacions que treballen conjuntament en
plataformes, com ara Compromís peí Territori en el
cas valencia o la federado estatal Coordinadora Ciu-
dadana en Defensa del Territorio. Un ciar símptoma
de malestar amb l'actuat política territorial, i una espe-
ranza de canvi?
Cree que és un molt bon senyal el moviment ciutadá
que entén el territori com un actiu de la coMectivitat i
no com un territori per a ser construit. Cada vegada hi
ha mes actors en cada lloc que teñen visions que no
son productivistes, que se centren mes en el desenvo-
lupament que no en el creixement, en la gestió pru-
«CREC Q U E ÉS U N MOLT B O N
S E N Y A L E L MOVIMENT CIUTADA
Q U E ENTÉN E L TERRITORI
C O M U N ACTIU D E
L A COL-LECTIVITAT I NO C O M
UN TERRITORI P E R A S E R
CONSTRUÍT»
26 Núm. 53 MÉTODE

14. «POTSER, EN EL TRÁNSIT, ALGUNS
PAISATGES CULTURALS IRREPETIBLES
COM L'HORTA DE VALENCIA
DESAPAREGUEN. JO NO SÓC MOLT
OPTIMISTA»
dent que no irracional del territori i deis recursos. L'e-
mergéncia d'aquests col-lectius i plataformes és
essencial per reconduir les coses cap a una direcció
contraria al capitalisme de casino que ens ha acom-
panyat en els últims vuit o deu anys.
Jo sóc deis que pensen que encara és minoritari a
Espanya, pero si fem memoria i mirem paísos avui
dia en l'avantguarda, com Holanda, en qué costa uns
vint o vint-i-cinc anys que la ciutadania comencara a
percebre els problemes mediambientals com a proble-
mes de la collectivitat, veiem que en aquesta direcció
estem avancant mólt en menys temps.
Considera que la democracia representativa ha de
madurar cap a una democracia mes participativa?
Sí. En aquest ámbit per a mi la democracia és recom-
pondré els protocols de l'Estat de dret, en primer
terme. En segon, la qualitat de la democracia passa
perqué cadascun deis poders de l'Estat facen bé els
seus deures. En tercer 11oc, que cada escala de govern,
central, regional i local, goveme de manera coherent
i a ser possible cooperant i coordinant les seues políti-
ques. En quart lloc, anar cap a governs mes horitzon-
tals i porosos en la presa de decisions, per tant, deci-
sions cada vegada mes participades. I per últim,
democracia és una major presencia deis ciutadans en
alguns processos essencials. Tot aixó donaría lloc a
una estructura democrática que ens allunyaria deis
mecanismes de capitalisme de casino i ens simaría en
mecanismes mes propis d'un govemament territorial
democrátic.
En un article seu publicat el 1999 a MÉTODE sobre el
futur deis regadius histories a Valencia acabava vosté
amb una pregunta: «quines raons hi ha per a ser opti-
mista?». Amb la mateixa qüestió sobre el territori del
futur, el futur de la política d'ordenació territorial,
volem acabar.
Cree que estem a l'inici d'un canvi de tendencia. Hi
ha una percepció creixent, en la meua opinió encara
minoritaria, en sectors académics, els mitjans de
comunicado que son molt importants en aquest pro-
cés, sectors ciutadans i polítiques publiques, en aquest
ordre.
Ara bé, el meu optimisme no m'impedeix veure que
hi ha situacions irreversibles, així com dramática per
a mi és la del paisatge cultural mes important de tota
la conca del Mediterrani occidental, l'Horta de Valen-
cia. Aquest cas és un magnífíc exemple de territori
que cavalca sobre desenes de municipis i de la neces-
sitat de dissenyar mecanismes de govern coherent a
escala supramunicipal, la qual cosa és possible i li
correspon imaginar-los al govern regional. No era jo
tan pessimista com algún altre collega en aquell
mateix número de la revista que has esmentat. Tho-
mas F. Glick, especialista en l'horta de Valencia
medieval deia que a l'Horta li quedaven quinze anys.
Avui lamente dir que probablement tenia rao. I tot i
que estic segur que és un bon pía el Pía d'Actuado
Territorial que arriba ara, si s'instrumenta, arriba tard.
Ens queda molt de terreny per recorrer en 1'ámbit
de la cultura, i en concret de la política territorial i de
cultura política, intangibles que no canvien ni amb
liéis ni amb pressuposts, perqué fan referencia a con-
textos ciutadans que costen molt de canviar. 1 potser,
en el tránsit, alguns paisatges culturáis irrepetibles
com l'Horta de Valencia desapareguen. Jo no sóc molt
optimista. ©
Sonia Broch. Gabinet de comunicado, Jardí Boranic. Universitat de Valencia.
Núm.53 MÉTODE 27