4. El naixement de l’ Estat modern : LES MONARQUIES AUTORITÀRIES El monarca concentra en les seves mans un gran poder, en contraposició a la disgregació política de l’edat mitjana, moment en què els nobles eren molt poderosos. A més, unifica en un sol estat territoris que geogràficament o històricament poden ser poc o molt afins. El monarca també institucionalitza un seguit de parcel·les (encunyació de monedes, recull d’impostos, administració de justícia...) que fins llavors estaven disperses en mans dels nobles. MONARQUIA FEUDAL (EDAT MITJANA) MONARQUIA AUTORITÀRIA (EDAT MODERNA)

6. Un model de monarquia autoritària : a la Península Ibèrica van regnar ELS REIS CATÒLICS (finals del segle XV), CARLES I i FELIP II (segle XVI)

7. 1469: El matrimoni dels REIS CATÒLICS ( FERRAN D’ARAGÓ i ISABEL DE CASTELLA ) va comportar la UNIÓ DINÀSTICA entre les dues corones. Unió només de caràcter personal: cada regne va mantenir les lleis i institucions pròpies (no va ser unió política ni territorial) La monarquia hispànica: ELS REIS CATÒLICS (finals s.XV)

8. Isabel I de Castella

9. Ferran II d’Aragó , de la dinastia dels Trastàmara

11. Joana I de Castella “la Boja” , filla dels Reis Catòlics, es casa amb l’arxiduc Felip I “el Bell” , fill de Maximilià I i Maria de Borgonya, reis de territoris al centre d’Europa Casament de Joana I de Castella i Felip I Enterrament de Felip, marit de Joana

12. Carles I de Castella i Aragó i V d’Alemanya (1516-1556), fill de Joana “la Boja” i Felip “el Bell” Joana “la Boja” Felip “el Bell” Carles I de Castella i V d’Alemanya

13. Possessions de Carles I De la mare, Joana I de Castella, filla d’Isabel I, la Catòlica La Corona de Castella i els territoris americans conquerits De l’avi matern, Ferran II el Catòlic La Corona d’Aragó: Aragó, Catalunya, València, Mallorca, a més de Sardenya i els regnes de Nàpols i Sicília Del pare, Felip el Bell Països Baixos, Flandes i Franc Comptat De l’avi patern, Maximilià d’Àustria Ducat d’Àustria i drets a l’imperi germànic

14. Possessions de Carles I “ l’Imperi Universal ” A EUROPA AL MÓN

15. Felip II (1556-1598) Rei de Castella, de Catalunya-Aragó i de Portugal. Fou el primogènit de l'emperador Carles I i d'Isabel de Portugal. Carles I d’Espanya i V d’Alemanya Isabel de Portugal Felip II

16. Possessions de Felip II La Corona de Castella i els territoris americans conquerits (i les Filipines) La Corona d’Aragó: Aragó, Catalunya, València, Mallorca, a més de Sardenya i els regnes de Nàpols i Sicília Del pare, Carles I de Castella i Aragó i V d’Alemanya Països Baixos, Flandes i Franc Comptat (l’Imperi Germànic no) De la mare, Isabel de Portugal Portugal i els territoris americans, africans i asiàtics conquerits

17. Possessions de Felip II: “L’imperi en què no es ponia mai el sol”

18. CONFLICTES INTERNS durant el regnat de Carles I i Felip II Execució dels cabdills comuners a Villalar de los Comuneros el 1521, per A. Gisbert REVOLTA DELS COMUNEROS , A CASTELLA REVOLTA DELS AGERMANATS, A VALÈNCIA La pau de les Germanies , per M. Unceta. REVOLTA DELS LUTERANS, ALS PAÏSOS BAIXOS REVOLTA DELS MORISCOS A LAS ALPUJARRAS

19. CONFLICTES EXTERNS durant el regnat de Carles I i Felip II Batallla de Lepant, a Grècia GUERRA CONTRA ELS TURCS-OTOMANS GUERRA CONTRA ELS ANGLESOS Batalla entre l’Armada Invencible i els corsaris anglesos (Blake)

20. GUERRA ANGLO-ESPANYOLA (1585-1604): el fracàs de la Armada Invencible enviada per Felip II a conquerir Anglaterra

21. aparició del capitalisme > Importància de la burgesia (estament popular) i > Aparició i extensió de les grans ciutats: Londres Lisboa Hamburg Gènova Nous ideals de la burgesia: El treball, ELS DINERS !! el guany, el benestar, el plaer , L’alta burgesia acumula grans fortunes amb què compra títols nobiliaris i càrrecs importants. També s’emparenta amb la noblesa mitjançant el matrimoni Gargantua Venècia Bruges NOVA SOCIETAT, NOVA ECONOMIA

22. Vestimenta italiana de l’època renaixentista

23. L’home de Vitrubi, de Leonardo da Vinci Humanisme

25. Del teocentrisme (concepció medieval) a l’ antropocentrisme (concepció humanista)

26. Nicolau Copèrnic formula la teoria heliocèntrica (s.XVI) Uns anys més tard, Galileu Galilei confirmarà aquesta teoria, tot i l’oposició de la Inquisició

27. De la teoria geocèntrica (concepció medieval) a la teoria heliocèntrica (concepció humanista basada en el mètode científic)

28. Difusió de l’humanisme mitjançant dos instruments: 1. Acadèmies i universitats 2. La impremta , invent atribuït a Johann Gutenberg , 1448

29. Prové de renéixer = Tornar a néixer la cultura grega i llatina el terme Renaixement

31. XVI XV Roma Gènova Florència Ubicació temporal i espaial del Renaixement

32. Exaltació del món i de l’home Nuesa Proporció Equilibri Perfecció Elements d’una obra artística Perspectiva en la pintura

33. ESCULTURA , dos exemples d’artistes més destacats: Donatello Miquel Àngel

34. Donatello : David Sant Jordi

35. La Pietat (St. Pere del Vaticà) Miquel Àngel: David

36. La tensió corporal: la musculatura (i fins i tot els tendons i les venes) són clarament perceptibles Els trets són típics d’un lluitador que es prepara per al combat. Aquesta expectació es tradueix en la mirada penetrant

37. PINTURA , quatre exemples d’artistes més destacats: Botticelli Leonardo da Vinci Miquel Àngel Rafael Masaccio

38. Botticelli: El naixement de Venus La Primavera

39. Leonardo da Vinci: Dama amb ermini El sant sopar La Gioconda

40. En el fons pot veure’s un paisatge inspirat en les vistes que Leonardo pogué divisar als Alps, quan viatjà a Milà. Cal destacar que el costat esquerra sembla estar més alt que el dret, entrant en contrast amb la física, ja que l’aigua no pot trobar-se estàtica a desnivell en el terreny. La mirada i el somriure de la Mona Lisa

41. Miquel Àngel: Capella Sixtina La creació

42. Rafael: Escola d’Atenes Verge amb el nen

43. ARQUITECTURA, tres exemples d’artistes més destacats: Brunelleschi Miquel Àngel Bramante Andrea Palladio, Michelozzo

44. Brunelleschi: Cúpula de Santa Maria del Fiore, Catedral de Florència

45. Miquel Àngel: Cúpula de Sant Pere del Vaticà, Roma

46. Bramante: San Pietro in Montorio (Roma) i Santa Maria delle Grazie (Milà),

49. Nit de Sant Bartomeu, durant les guerres de religió a França hi va haver aquesta matança d’hugonots (protestants) per part dels catòlics

50. FI!! Per a la confecció d’aquest document s’han utilitzat fonts diverses. La seva finalitat és totalment educativa, sense ànim de lucre