Versots dels Diables del Clot a la #FMClotCampdelArpa14
La casa de les xives
1. La casa de “Las Chivas”
Personatges: (per ordre d'aparició)
PETRA
TRINI
VILLALBA
GUZMAN
BUFA
NANO
JOAN
MARIANO
Interior de la casa on la Petra i la Trini viuen amb el seu pare i on, durant
l'acció de l'obra, s'hi allotgen uns quants soldats de la guerra civil espanyola. A
un costat, pati amb un safareig i rebost. En la regió catalano-valenciana.
Estiu-tardor 1938.
1
2. ACTE PRIMER
(La Petra, la Trini i el pare sopen. Capvespre.)
Pare (Acabant de sopar.) No n’hi ha més?
Petra Li he posat la ració més gran que a ningú.
Pare Però, sense pa…
Petra No s’hagués menjat el crostó sencer aquest migdia.
Pare Ja, m’explicaràs de què li serveixen a un home fet i dret com jo
quatre engrunes de pa sec per aguantar vint-i-quatre hores.
Petra Estem en guerra, o és que encara no se n’ha adonat pare?
Pare És clar que me n’he adonat; he de dormir a les golfes perquè m’han
omplert la casa de gentussa!
Petra De què menjaríem, si no fos per ells? Del que vostè treu de l’hort?
Ha hagut de marxar quasi tot el poble per no morir-se de fam aquí.
Pare Doncs a mi no em treuen d’aquesta casa ni que em matin. Les hi vaig
cantar ben clares, a aquell peix gros que volia ficar-nos, tant si com
no, en el tren d’evacuació. A mi no! Jo no! Que he hagut de passar lo
meu abans d’arribar aquí… Massa que he hagut de traginar per
aquests mons de Déu des que vam sortir de Caravaca ara fa deu
anys. Vosaltres, és clar, éreu dues criatures que sols obríeu la boca
per mendicar pa. Els estalvis de tota una vida, el treball d’un home,
des de petit… Això és aquesta casa! I si me l’enderroquen d’una
canonada, et juro que m’agafaré amb les ungles a les parets perquè
em caiguin les pedres al damunt. (Transició.) Una mica de pa per
acompanyar l’arròs… No crec que sigui demanar massa!
Trini (Donant-li un crostó de pa.) Teniu, pare.
Petra (A Trini.) D’on has tret aquest tros de pa?
Trini És meu, la meva ració.
Petra Mentida! T’he vist berenar aquesta tarda.
Trini Somies, maca… D’on vols que tregui jo un berenar?
Petra No ho sé. Pa i pebrots.
Pare Com? Has dit pebrots? Però, has estat capaç d’això, mala filla?
L’únic que quedava a la mata. Jo esperava que creixés per treure’n
llavor.
Trini Bah! No n’hi faci cas, pare. Està borratxa.
Petra No sé de què. Si no hi ha vi!
Pare Això és veritat, filla. Prou que em sap greu!
Trini Doncs bé, sí. M’he menjat el maleït pebrot, què passa? De tota
manera un dia o altre algú li hauria robat.
Pare I perquè no me’l robin els altres, me’l robes tu! Jo que el vigilava dia
i nit, sense treure-li l’ull de sobre!
2
3. Trini Abans que se’l mengi qualsevol desconegut, millor que em faci profit
a mi, o a algú altre de la família, dic jo. (Donant-li un tros de pa.)
Tingui. Intercanvi.
Petra (Prenent-li.) De cap de les maneres.
Pare (A la Petra.) Trauràs el pa de la boca del teu mateix pare?
Petra (A la Trini.) Qui te l’ha donat?
Trini A tu què t’importa?
Petra I tu què li has donat a canvi? Perquè, aquests, no regalen res perquè
si.
Pare Què vols que els doni, pobreta? Si no té res.
Petra Sé molt bé el que dic, pare. Que els homes, amb la guerra, estan con
escaldats i pensen sempre en el mateix, a totes hores!
Pare Et prohibeixo que li parlis així a la criatura!
Petra Una criatura que es deixa grapejar per les cantonades.
Trini Mentidera! Mentidera!
Petra Amb les natges negres de morats, dels pessic de tots...
Trini No és veritat! No se la cregui pare! (Va per aixecar-se les faldilles.)
Les hi ensenyaré ara mateix perquè vegi que no és veritat!
Petra Tapa’t el cul, porca!
Pare (A la Petra.) Filla de la seva mare havia de ser, llengua d’escurçó!
Ets com la “Chiva”. Veus el mal per tot arreu. Però la meva Trini és
diferent.
Petra I tan diferent, pare... Prou me n’he preocupat jo, que fos així! Però
que vagi amb compte. A la més petita relliscada, com em dic Petra
que agafo la ganiveta i l’esberlo de dalt a baix com una truja. A ella i
al que tingui la culpa! O sigui que peus de plom, nena! Perquè el
primer que vingui a espatarrar-se al teu jaç... no tindrà temps
d’inflar-te la panxa. I ara a dormi!
Trini No tinc son.
Pare Ni jo, maleït sigui! Mai m’ha agradat ficar-me al llit amb llum de dia.
Petra Tots dos a les golfes! Jo pujaré més tard. Aviat arribaran els
homes i no els agrada trobar-vos aquí.
Pare Amagar-me a casa meva!
Trini No se’m menjaran pas!
Petra Doncs mira, tot pot ser. Que a més d’un la boca se li fa aigua.
Trini Aquí et cou! No t’agrada la competència. Es creu la reina del
galliner.
Pare Nena! Quines maneres són aquestes! És la teva germana gran i li
deus un respecte.
Trini Seria la primera persona que en aquesta casa la respecta.
Pare Calla, mocosa!
Trini Aquí hi ha ball totes les nits. Escolto la gramola des de dalt.
3
4. Petra I què? Han bregat tot el dia. Els agrada divertir-se una estoneta
abans d’anar a dormir.
Trini Doncs aquesta nit, a la que soni la música, em poso el vestit de
mudar i baixo a la festa.
Petra Te’n cuidaràs prou!
Trini No tinc edat per ballar?
Petra Amb aquests, no. I com baixis per aquí aquesta nit, d’una bufetada
et faig caure els queixals. Així que ja ho saps.
Trini Per què jo no i tu si?
Petra Algú els ha de posar el sopar.
Trini També m’agradaria fer-ho a mi... i escoltar el que expliquen, i les
seves cançons... Des de les golfes s’escolten les riallades! I aquesta
olor de terra i suor que només fan els homes cansats!
Pare No saps el que dius!
Trini Doncs a tu bé que...
Pare Prou. La teva germana sap cuidar-se.
Trini Això...
Petra Almenys... sé cuidar-vos a vosaltres. Bona nit.
Pare I el pa? Deixaràs que es torni sec tot per no voler baixar del burro?
Petra (A la Trini.) Digues-me qui te l’ha donat i l’hi donaré.
Pare (A la Trini.) Dona, no siguis tossuda. A tu què se te’n dóna?
Trini El Mariano, el sergent.
Petra Ho suposava. (Tirant el pa al seu pare.) Que li aprofiti, pare!
Pare Gràcies. Les dues sou bones filles. Teniu compassió del vostre pare.
(Pel pa.) Guardaré la meitat per demà. Una taronja sola no és
esmorzar per un home. Cau malament a l’estómac.
Trini (Somrient a la Petra.) Gelosa?
Petra Emporti’s a la Trini, pare.
Trini M’ha donat, a més, xocolata, dues cigarretes i un pot de llet
condensada.
Pare I no m’has guardat res per a mi, ingrata?
Trini (A la Petra) Diu que li recordo el retrat d’una artista de cinema que
té a la seva maleta.
Petra He vist aquesta fotografia. Està despullada.
Trini I digues-me, té un cos bonic?
Petra Ves-te’n, ves-te’n, o...!
Trini (Triomfant.) Anem, pare, no fos cas que li agafi un atac...
Pare T’has fumat les dues cigarretes? A la teva edat! Això no pot ser.
Trini En guardo una per a vostè, i una presa de xocolata. Tingui.
Pare Ets bona! Beneïda, siguis!
Trini (A la Petra, oferint-li xocolata.) En vols?
Petra Vés a la...
4
5. (L’amenaça de tirar-li un plat dels que està posant a taula. La Trini
fa mutis ràpidament, rient. La Petra, la mira amb temor amb el plat
a les mans. Després, segueix parant la taula preocupada. Com que
està d’esquena a la porta del pati, no veu entrar en Villalba.)
Villalba (Donant-li un cop a la natja.) Endevina el que porto!
Petra Estigues quiet, Villalba.
Villalba Si sabessis el que hi ha aquí dins!
Petra (Sense gran entusiasme.) Queviures, suposo; com cada dia.
Villalba Però de categoria, no ho diguis així! Hi ha hagut sort. Dos oficials
morts. Aquí hi ha el seu menjar. (Treu paquets.) Llenties, sardines...
i, fins i tot, carn!
Petra Valgui’m Déu! El temps que feia que no la tastàvem.
Villalba Fa goig veure-la. (Per la resta dels queviures.) Pa i taronges...
Petra Deus haver buidat el dipòsit.
Villalba Sempre ho he dit. La millor hora del dia perquè es carreguin a algú
és al migdia. Ens han entregat ja els subministrament i els morts ni
dinen ni sopen. En canvi, la setmana passada, esclatà el polvorí a
l’alba. I què va passar? Que el coronel va suprimir el
subministrament de les baixes.
Petra (Recollint els queviures i anant cap a la cuina.) A tu la guerra sols
t’interessa per això... (Gest de menjar.)
Villalba Com a tothom! Si tots els merders comencen pel mateix!... per això...
(Gest de menjar. Apropant-se a la Petra.) També m’agraden altres
coses... que no tota la fam es cura menjant.
Petra (Apartant-lo.) Deixa’m, home. Ara tinc feina i, a més, els altres
estan a punt d’arribar.
Villalba Que es fotin! Què porten aquí els altres, digues? Gana i polls. Res
més. Podries ser més agraïda.
Petra (Apropant-se a ell.) Què diria la teva dona si et veiés?
Villalba Un home, a la meva edat, té les seves necessitats... Prou que ho sap
ella. Tots els dissabtes posava llençols nets al llit i, a més hi tirava
aigua d’olor i tot.
Petra Avui no és dissabte...
Villalba El dissabte passat vaig estar de guàrdia tota la nit... pensant en tu.
Petra I per què no en la teva dona?
Villalba També pensava en ella, però a tu, et tinc més a prop.
Petra Vet aquí quina amabilitat! Almenys ets sincer.
Villalba Els del meu poble, per les dones, són tan homes com el que més,
prou que ho saps tu, per això em sobren les paraules tendres i les
galanteries.
5
6. Petra Més m’ho estimo així. Se’n fastigueja una d’escoltar bajanades i les
mateixes mentides en els mateixos moments. (Apartant-se de
Villalba.) El camió. Deu ser en Guzman o el Mariano.
Villalba Amaga els paquets o aquests morts de gana s’ho menjaran tot
aquest vespre. S’ha de racionar perquè duri uns quants dies. No
sempre s’aconsegueix un botí així.
(Entra, pel pati, en Guzman tot cantussejant.)
Guzman (Traient el cap a l’interior de la casa. A la Petra.) Porta’m una
palangana d’aigua, tu.
Petra (Portant la bossa cap a la cuina.) No sóc la teva criada, tu!
Guzman (A en Villalba.) Mira com m’he posat! (En efecte, va ple de greix.)
Tres hores sota el maleït camió, a ple sol, suant com un negre, amb
una calor que desfeia les pedres... Dues ballestes trencades i el
radiador perdent aigua... Amb aquests trastos volen que guanyi la
guerra! (A la Petra que ha tornat amb la palangana d’aigua.) A veure
si et bellugues, tu.
Petra Mereixeries que te la tirés per la cara. A rentar-se al pati! No vull
que m’emmerdis la casa.
Guzman No t’espatllaré el palau, princesa.
Petra No és un palau. Però, després la que ha de fregar sóc jo. (Ha tret
l’aigua al pati. Guzman la segueix.)
Guzman (Enfonsa les mans dins l’aigua.) Sabó!
Petra No n’hi ha.
Guzman Que més voldries, princesa! (A Villalba.) Villalba, tira’m benzina. N’hi
ha una ampolla plena en aquest rebost . (A la Petra.) I tu, treu sabó
de l’amagatall.
Petra Pedra pómez i fregall. No hi ha altra cosa.
Guzman No sóc una comuna perquè m’hagi de fregar amb un fregall. Fas olor
de sabó perfumat, així que ja l’estàs portant.
Villalba Deixa-la tranquil·la!
Guzman No et fiquis on no et demanen, gamarús! Això no es el teu poble.
Villalba Ni el teu tuguri de Madrid...
Guzman (Rient.) Va, Villalba, no discutirem per aquesta...
Petra Això ho serà la teva mare!
Villalba Tinc un trosset de sabó embolicat en una tovallola sota el meu llit.
(A la Petra) Vés a buscar-lo.
Petra Gràcies. (Mutis.)
6
7. Guzman (Rient.) Quan aprendràs a conèixer les dones, infeliç. A elles els
agrada que les tractis així. Si ho sabré jo... vista! Tira la benzina
més poc a poc, tu. (Mentre li tiren la benzina i es frega les mans.)
Dos anys de cambrer en el bar... A les rodalies, molt discret...; però
no et pensis que em donava per satisfet amb els quatre rals del sou,
no... les dones de la casa se’m rifaven. Les tornava boges això de
tenir-me en exclusiva. Què havia de fer jo? Acontentar una mica a
totes, engelosir l’una amb l’altra i a viure com un pachá. Mai m’he
gastat un cèntim amb una dona. Als divuit anys ja cobrava uns bons
calerons per consolar una vella... Vista! (La Petra arriba amb el sabó
que li entrega a Villalba i no a Guzman, que ja tenia la mà estesa.)
Princesa, que no mossego!
Petra Vés a saber. (Inicia el mutis.)
Guzman I no te’n vagis tan de pressa.
Petra Per què tu ho manis!
Guzman M’agraden les cares boniques.
Petra (Rient.) Doncs no et miris al mirall si no vols caure de cul!
Guzman (Agafant-la pel braç.) A mi no em contestis així! I ara et quedes
aquí amb mi!
Petra He de bullir l’arròs pel sopar. O és que el voleu cru? (Mutis.)
Guzman Qui es pensa que és? Cleopatra? És el dolent de les dones; quan no
tenen competència es prenen confiança com si res. Per tenir-les a
ratlla cal engelosir-les amb tres o quatre més. (Riu.) Ahir,
justament en parlàvem amb l’Alonso... Per cert, no ha vingut amb tu?
Villalba Aquest matí ha marxat per subministrar a primera línia i no he
tornat a veure’l.
Guzman És estrany! Escolta, no l’han matat pas?
Villalba Aquests dies el front està molt tranquil.
Guzman Un tret perdut pot tocar a qualsevol. Ho sentiria. M’ha guanyat
setanta pessetes als daus i avui li penso demanar revenja.
(Entren el Nano i en Bufa. Són enllaços motoristes.)
Bufa Bufa! Quin dia! Estic baldat! Ni un minut amb les motos parades,
veritat, Nano?
Nano Ja ho pots ben dir...
Bufa Encara que siguem del Cos del Tren, aquest tren no hi ha cos que
l’aguanti! (Riu sorollosament.)
Villalba Tu sempre de bon humor.
Bufa Posant-se trist no es guanya res.
Nano I el sopar?
Guzman La Petra l’està fent. Dóna els últims tocs al banquet.
7
8. Bufa (Pel Nano.) Haurà preguntat per ell... la porta de cul.
Villalba Deixa el noi tranquil.
Bufa Apa, home, vés a donar-li un cop de ma. (Amb gest de donar-li un
cop a les natges.) On sigui!
Guzman Però és possible que a la teva edat no t’hagis estrenat encara?
Bufa No saps el que et perds! (Riu.)
Nano Això es cosa meva.
Guzman Et fan por les dones?
Villalba (Rient.) Tot arribarà, veritat, Nano? Quan hagi crescut una mica
més.
Guzman Doncs que procuri no badar gaire, perquè si no plas! Una bala, i
verge i màrtir!
Nano Ja n’hi ha prou! Me’n vaig a la meva habitació.
Guzman Escolta, és veritat que t’està fent un uniforme blanc com el de les
núvies?
Bufa (Rient.) Bufa!
Nano (Molest.) Us asseguro que...! (Vermell de ira.) Aneu a la merda!
(Mutis precipitadament. En Bufa i en Guzman riuen.)
Villalba No el feu enrabiar.
Guzman Amb alguna cosa s’ha de passar l’estona.
Bufa I cal ensenyar a qui no ho sap (Riu.) Escolta! Prepara’m alguna cosa
per menjar que me’n vaig.
Villalba On vas?
Bufa A portar un missatge. Crec que se’n prepara alguna de grossa.
Aquestes corredisses d’avui no són normals.
Guzman Doncs aquí no hi ha moviment.
Bufa M’han dit que a l’altre cantó de la serralada, han creuat el riu
almenys cinc companyies. I que l’enemic està concentrant artilleria
pesada.
Villalba Si és veritat, això, la ballarem de debò, perquè ens agafa ben bé al
mig.
Guzman Que sempre ens toqui pentinar a la més lletja, té pebrots!
Villalba Bah! Contes de velles!
Bufa Ràdio macuto! (Riu.) Fins ara!
Villalba Salut!
(En Bufa va per marxar pel pati. Es troba amb en Joan.)
Bufa Què busques aquí?
Joan El sergent López...
8
9. Bufa (Entrant i adreçant-se als altres.) Ha arribat en Mariano?
Villalba
No.
Bufa (Sortint.) Ja ho has sentit. Què vols d’ell?
Joan Que m’allotgi.
Bufa On? Aquí?
Joan A la casa que en diuen de “Las Chivas”.
Guzman (Que ha sortit al pati.) Sempre el mateix, com si no hi hagués, altra
casa al poble. A la que oloren dones... L’hostal està complet, galant.
Així és que records a la família i vent... que fa calor.
Joan He de veure el sergent.
Guzman No t’he dit que és inútil?
Joan Ordres del coronel.
Guzman I què hi tens tu a veure amb el coronel?
Joan Sóc el seu xofer nou. Ell m’ha donat aquesta adreça.
Guzman Si és així.
(Es retira cap a la casa i parla amb els altres.)
Guzman Ens ha tocat la grossa. Un bufaorelles!
(Per la part de la cuina, apareix la Petra amb una safata fumejant.)
Petra El sopar.
Guzman Què ens has preparat avui, princesa?
Petra Què vols que us hagi preparat?
Guzman Arròs i llenties, llenties i arròs... N’estic fins els pebrots!
Petra Cuino el que em dóna la gana.
Guzman Una cassola de carn estofada amb molt pebre i bon porró de vi
negre! Eh! Villalba?
Villalba Jo em conformo amb el que sigui. Vaig a cridar el Nano. (Mutis.)
Guzman Mira, aquest! Es cruspeix tot el que arreplega a Intendència i
després fa el desganat. (En Joan entra amb un parell de maletes al
pati. Guzman el veu i surt.) Ei, què estàs fent?
Joan No ho veus? Entro les maletes.
Guzman Amb quin permís?
Joan No voldràs que les deixi al carrer per què me les prenguin, oi?
(Surt la Petra al pati.)
Petra Qui és?
Guzman Un regalet del coronel. Vol ficar-se aquí, com tots.
9
10. Petra (A en Joan.) Aquí no ha lloc per a ningú més. Així és que ja pots
marxar per on has vingut!
Joan (A la Petra, molt educat.) Ho faria amb molt de gust per poder
complaure-la, senyora. Però m’han donat ordres de parlar amb el
sergent. Puc seure mentre espero? Gràcies.
Petra (Sorpresa per l’amabilitat.) De res. Però vaja...
(Apareixen per la porta de dalt, en Villalba i el Nano.)
Guzman (Cridant-los.) Ei, Villalba, Nano, baixeu a veure això! (A Joan.) Qui
et penses que és aquesta? L’ambaixadora d’Anglaterra? (Riu.)
Petra (Als altres.) No tothom tracta les dones com vosaltres, animals!
Joan (A la Petra.) Perdoni si he dit alguna inconveniència.
Petra Tot al contrari. Has parlat amb educació. Aquí li dol!
Guzman Ei, tu, para el carro! Estaríem arreglats si haguéssim de convidar el
primer que passa pel carrer.
Villalba Digues que sí. Tothom té la seva ració. No n’hi ha més.
Petra Li dono la meva, entesos? Què passa? (A Joan.) Seu a taula.
Joan (Seient.) Em cal, només, un plat buit. Porto algunes coses per
menjar a la bossa.
Petra (Donant-li un plat.) Té.
Joan Gràcies.
Petra (Servint.) I vosaltres, acosteu el plat.
Villalba (Al Nano.) Tens gana, oi?
Nano Ja ho crec.
Villalba El meu noi gran, que quasi té la teva edat, no l’he vist mai tip.
Guzman (En veure la gran quantitat que li serveix al Nano.) Ja n’hi ha prou,
tu! Sempre li omples el plat més que als altres.
Petra Ha de créixer.
Guzman (Rient i fent un gest ordinari.) Però si no té desgast. Que ho digui la
Petra.
Villalba (En veure que en Joan ha tret de la maleta un gran paquet de
menjar.) Apa, aquí! Però, que és això?
(Tots tres deixen de menjar per contemplar el veritable banquet
que porta en Joan en el paquet.)
Guzman Els xofers dels coronels es mengen aquests ranxos?
Joan (Somrient.) A la meva família els envien, de tant en tant, paquets de
menjar des de França.
Villalba (Agafant una llonganissa.) Però si això sembla... una llonganissa! Com
les del meu poble!
10
11. Guzman (Agafant de la bossa d’en Joan una paperina de paper. ) Estic
somiant? Cafè! Es possible que encara es prengui cafè en alguna
contrada d’aquest món?
Joan (Prenent-l’hi suaument el cafè i donant-lo a la Petra.) Tingui. Faci
una tassa per cadascun.
Petra Ara mateix.
Guzman S’agraeix.
Joan (Tallant llonganissa i repartint-la.) Si voleu tastar-la? No serà tant
bona com la del teu poble...
Villalba (Amb la boca plena.) Que dius, home? Boníssima, veritat, Nano?
Nano Fenomen!
Guzman (Menjant també.) Com et dius?
Joan Joan.
Guzman Jo, Guzman; aquest és el Nano i aquest en Villalba. Escolta, i a la
teva família li envien paquets com aquest cada dia?
Villalba (A la Petra.) Posa-l’hi arròs, dona. És un company.
Joan Molt amables. (Li dóna la resta de la llonganissa a la Petra.) Per
vostè.
Petra Gràcies, Joan.
Guzman Estava pensant que, ja que l’envia el coronel, podríem fer-li un
raconet a dalt a les golfes perquè pogués instal·lar-s’hi.
Petra Cap de vosaltres posarà els peus a les golfes! Entesos? (A Joan.)
Allí hi dorm la meva germana i el meu pare. No pot ser.
Joan És clar. Molt bo l’arròs.
Petra Em dic Petra. Una ha de fer miracles amb el que té.
Joan Molt gustós, de veritat, Petra.
(Entra el sergent Mariano de molt mal geni.)
Mariano Villalba! Villalba!
Villalba Què vols.
Mariano Aixeca el cul de la cadira quan parlis amb un superior, imbècil!
Villalba A què ve ara...?
Mariano I quadra’t com està manat.
Villalba (Obeeix.) A les teves ordres, sergent!
(En Joan també s’aixeca i saluda, però en Mariano no n’hi fa cas.)
Mariano On és l’Alonso?
Villalba No ho sé. No ha arribat encara.
Mariano És clar que no ha vingut! Quan l’has vist per última vegada?
11
12. Villalba Ha anat a subministrar als llocs avançats. M’ha dit que vindria molt
tard.
Mariano I no has sospitat res, estúpid?
Villalba Què ha fet?
Mariano El molt porc! S’ha passat a l’enemic! És un traïdor fastigós, un
desertor. Però tu ho pagaràs molt car.
Villalba Jo?
Mariano Mereixeries que et formessin un consell de guerra. Això es
repeteix massa sovint i cal donar un escarment.
Villalba Però escolta, qui s'ha passat a l'enemic, ell o jo?
Mariano La teva obligació era donar part als teus superiors.
Villalba Jo què sabia.
Mariano Calla! (Transició.) Voldria tenir-lo davant meu en aquests moments!
Mai he matat a sang freda, però et juro que no em tremolaria el
pols, no. Anem a escorcollar el seu quarto. Potser sabrem alguna
cosa més. (Entren a l'habitació del foro.) Diaris de mal llegir, roba,
unes botes... (Obre un calaix de la tauleta de nit.) Aquí hi ha diners.
Tres-centes pessetes, i una estampeta! (Trencant-la.) A veure si
resultarà que era un capellà camuflat.
Petra (Rient.) Doncs no s'hi comportava pas com un capellà, que diguem.
T'ho puc assegurar, Mariano.
Mariano Tu calla! No pots fiar-te de ningú. Un desertor o un capellà! Les
dues coses que més avorreixo en aquest món. A qui li falten unes
botes? Té, Nano, per a tu!
Guzman A mi em va guanyar, ahir, seixanta pessetes als daus.
Mariano Té cent. I una camisa. (Li tira la camisa.) Això per a mi. (Es queda
amb els pantalons.) I els calés per a tu, Petra.
Villalba I per a mi, què?
Mariano Una puntada de peu als ronyons, per imbècil! (Per en Joan.) I tu, qui
dimonis ets?
Joan El coronel m'envia perquè m'allotgi aquí. Sóc el seu xofer nou.
Mariano Doncs si no t'importa dormir al jaç d'un desertor, aquí tens una
habitació. Acaba de quedar lliure.
Joan A les teves ordres.
(Petra posa el sopar a en Mariano. En Joan fa mutis cap al pati per
buscar les seves maletes.)
Guzman (Traient una fotografia de la butxaca de la camisa.) En aquesta
butxaca hi ha una fotografia. Un nadó i una dona. Una dona
grassoneta com a mi m'agraden.
Petra Veus com no era capellà?
12
13. Mariano (Agafa la fotografia.) Sabies que era casat?
Guzman Mai parlava de les seves coses.
VillalbaM'ho va dir una vegada.
Mariano I t'ho vas callar, és clar!
VillalbaVaig pensar que no tenia importància. L'has agafada forta amb mi
aquesta nit, punyetes!
Petra (Al Mariano.) Però bé..., no penses sopar aquesta nit?
Mariano (Seient a taula i veient el plat.) A què ve aquest banquet?
Guzman L'amic ens ha portat una llonganissa.
(Ha entrat en Joan amb les maletes.)
Mariano Vaja, home! On vas tu amb tanta maleta?
Petra (Agafant-ne una.) Jo t'ajudo.
Joan No es molesti. Gràcies.
Petra Cari, quasi no puc, què hi porta?
Mariano Dius que pesa molt? Donem-hi una ullada. Posa-la sobre la taula.
(La Petra ho fa. En Mariano obre la maleta. Hi ha llibres.)
Mariano Vaja, home! Véns al front amb una maleta plena de llibres, com si
això fos un balneari? (Riuen. Pren alguns dels llibres i llegeix els
títols.) Lògica. Pensaments. Història de la Filosofia...
Joan No crec que les ordenances prohibeixin llegir.
Mariano Ets un tipus estrany, però vés en compte amb mi. Sóc el responsable
d'aquesta casa i, a la més petita, et foto un paquet que te'n
recordaràs tota la teva vida, entesos?
Joan No pateixis. No tindràs ni motius ni ocasió.
Mariano Així ho espero.
Joan (Pels llibres.) Si no els has de llegir de seguida, me'ls emportaré a la
meva habitació.
Mariano No et facis el graciós, ho sents?
(En Joan ha desaparegut amb les maletes per la porta del fons. De
la cuina ve la Petra amb una cafetera.)
Petra El cafè!
Guzman I quina flaire, el bé de Déu!
Mariano D’on ha sortit aquest cafè? També l'ha portat aquest?
Joan (Sortint de l'habitació i oferint-li una cigarreta.) Americans
autèntics. Preneu.
13
14. Mariano (Pren el paquet i reparteix als altres.) Vaja! (En veure que el Nano
n'agafa dos.) Ei, tu, només un.
Nano L'altre és per en Bufa.
(Ofereix a la Petra la resta del paquet. Ella n'agafa només un.)
Joan (Agafant el paquet que li torna en Mariano i donant a Petra tot el
paquet.) Per a tu...
Petra Gràcies. (Als altres.) A veure si n'apreneu.
Mariano El que us deia. Vet aquí quin paio!
(Entra en Bufa.)
Nano Tinc un regal per a tu. (Als altres.) A que diu: Bufa! (Donant-li una
cigarreta.) Un Lucky.
Bufa (Sense cap mena d'entusiasme se'l posa a l'orella.) Gràcies.
Villalba I cafè com mai l'has tastat a la vida!
Bufa (Seu a sopar amb el cap cot.) Vaja!
Nano Què et passa?
Bufa Acabo de saber el que ha fet l'Alonso.
Mariano Te n'has assabentat, eh?
Bufa Fa un moment.
Mariano El molt fastigós hipòcrita.
Bufa A l'esquena.
Villalba Què dius?
Bufa Un tret de màuser a l'esquena. Han trobat el seu cadàver en una
incursió.
Mariano Me n'alegro. S'ho mereixia. Si tots acabessin així, no els quedarien
ganes de passar-se a l'enemic.
Guzman El primer d'aquesta casa que cau.
Bufa També jo he pensat això.
Nano Té, Bufa. Et regalo aquestes botes. A mi em van grans.
Villalba I si escrivim a la seva dona?
Mariano Petra, posa en marxa la gramola i a ballar com cada nit! És una
ordre!
(Petra posa la gramola. S'escolta La Cucaracha.)
Guzman No pots posar una altra cosa! L'Alonso sempre estava cantussejant
això.
14
15. Mariano No la canviïs! A mi m'agrada! (A Villalba.) Si vols escriure-li, no t'ho
puc prohibir. En el comandament et donaran l'adreça. (A Petra.)
Treu-te el davantal, preciosa. I anem a donar-los una lliçó, a
aquests.
(Ballen durant uns segons. Apareix la Trini vestida de festa.)
Trini Nois, qui és el guapo que em treu a ballar?
Petra (Separant-se de la seva parella.) Ningú. Vés a dormir.
Trini Ja t'he dit que baixaria si escoltava la música.
Petra I jo t'he dit que et trencaria la cara a bufetades si ho feies.
Trini Algú hi haurà que em defensarà.
Mariano I és clar que sí, petita.
Petra (Al Mariano.) A tu, com et vegi voltant a la nena o li tornis a fer un
altre regalet...
Mariano No t'enfadis, dona. Ha estat amb bona intenció.
Petra Conec molt bé les teves bones intencions i la de tots els homes. A
qui li toqui un fil de la roba a la Trini, el mato!
Trini Faré el que em doni la gana. No sóc una cria.
Petra Ah, no? Doncs que ets, sinó?
Trini Una dona; i com que aquesta nit el cor em demana ball, ballaré, ho
sents? Ballaré fins caure estesa a terra. No crec que aquests siguin
tan gallines que es deixin impressionar per les teves amenaces. (A
Joan.) Em treus, a ballar?
Joan Bé. (Comencen a ballar.) A condició que després te'n vagis a dormir,
com una bona noia. La teva germana té raó; els homes no som de fiar
i ets tan sols una cria encara.
Trini (Rabiosa.) Però què t'has cregut? Deixa'm anar!
Joan (Sense deixar-la.) Bo, noieta. M'has tret a ballar i encara que això
de ballar no és el meu fort, aguantaré fins que s'acabi. I tu amb mi.
(Ballen. Els altres els contemplen.)
FOSC TOTAL
15
16. (És al matí. Han passat uns quants dies. En escena, el pare i la Petra.)
Pare Me'n vaig a l'hort a regar. Encara que no sé per què! Quan comenci
aquesta maleïda ofensiva de què tothom parla, ja m'explicaràs tu
qui és el maco que va a arreplegar la collita.
Petra Bah! Des que vaig néixer, sempre he sentit parlar de calamitats i
desgràcies i, ja veu, pare, encara som vius.
Pare Amb prou feines. (Transició.) He guardat les esclofolles de les
ametlles que va portar ahir en Villalba. Ben triturades cremen com
els àngels a la pipa. (Intenta encendre la pipa inútilment.) Res, que
no hi ha manera que encengui. Deuen estar humides.
Petra (Agafant-li la pipa i buidant-la.) Qualsevol dia se'ns enverina amb
aquestes porqueries que fuma. Ja faré per manera d'aconseguir-li
tabac.
Pare Amb unes quantes burilles ja faria el fet. Les poso al sol perquè
s'eixuguin i es morin els microbis...
Petra Quina marranada!
Pare Tingues en compte que molt del tabac que es ven a preu de gran
cosa, és d'aquesta mena.
Petra (De sobte.) La mare havia treballat en una fàbrica de cigarretes,
veritat, pare? No pensa en ella alguna vegada?
Pare Mai. Una meuca, una mala pècora que havia tingut embolics amb tots
els homes del poble, tu creus que mereix un sol pensament? Quan va
marxar d'aquesta casa, em vaig dir: mai més, s'ha acabat “La Chiva”.
Ni una sola llàgrima rodolà per les meves galtes. Al contrari. Vaig
beure'm no sé quants petricons de vi per celebrar-ho. Sis mesos
tenia la Trini.
Petra Potser és morta.
Pare “La Chiva”? Mala herba no mor mai. Sempre fou una dona sana. Quan
vas néixer tu, al cap de tres dies ja estava treballant a l'hort una
altra vegada.
Petra Era maca?
Pare Molt. Tu i la teva germana només heu tret una part d’ella. La més
formosa de la comarca, això ho sabia tothom. Abans de casar-me
amb ella ja vaig haver d'anar a bufetades amb la meitat dels mossos
del poble, per la quantitat d'històries que d’ella s'explicaven. És
possible que fossin certes. El que sí és segur és que no vaig ser jo el
primer, que prou me'n vaig adonar la nit de nuvis. Però vaig callar.
Per què enfurismar-se si la cosa ja no tenia remei? Després va venir
tot el demes. Com podia ser que es conformés amb un sol home,
després d'haver conegut a tants i tants?
16
17. Petra I això que hi té a veure? Una dona pot casar-se i començar una vida
nova, com si res hagués passat.
Pare (Negant.) Quan es porta a la sang...
Petra Sempre es pot canviar.
Pare No quan es tenen set gats a les entranyes, com la “Chiva”.
Petra Totes les dones els hi tenim, pare. Joioses aquelles que els saben
tenir adormits.
(Apareix la Trini.)
Trini Petra, dóna'm el llibre! El tenia a sota el coixí i me l'has agafat.
Pare Però, és que ara llegeixes llibres, nena?
Petra L'ha pres a en Joan. Jo l'hi tornaré.
Trini Això sé fer-ho jo soleta.
Pare El que em faltava per veure. Les meves filles barallant-se per un
llibre. I pensar que si sabeu llegir i escriure és gràcies a les
garrotades que us donava el mestre i, tot i amb això justet, justet!
Fins després, filles! Un llibre!
(Mutis del pare. La Petra treu un llibre del calaix del moble.)
Petra Me'n vaig al dipòsit a veure si aconsegueixo alguna cosa per dinar.
Mentrestant, frega la casa renta la roba.
Trini Escolta, l'has llegit?
Petra L'hi he donat una ullada.
Trini I l'entens? Perquè el que és jo, ni amb calçador. I pensar que en
Joan el llegeix per distreure's! Quin cap, mare! (De sobte.) Et
sembla que és casat?
Petra No porta aliança.
Trini Però quasi cada dia rep una carta. Després la trenca en mil bocins
perquè ningú sàpiga el que deia.
Petra En la vida de tot home, hi ha una dona, ja se sap.
Trini Si, és clar... però tu sempre dius que les obliden per aquelles a qui
tenen més a prop.
Petra Ell no és com els altres. (Pausa.) Trini... vigila. No facis una bogeria.
Trini Altre cop la mateixa cantarella? N'estic farta! El dia que estimi a
un home, li donaré tot el que em demani! Ni tu, ni les teves
amenaces, podreu evitar-ho!
Petra Però, en Joan és diferent, Trini. Podràs donar-l'hi tot i potser fins i
tot ell t'ho acceptarà, però mai significaràs res per a ell.
Trini I tu què saps!
17
18. Petra T'hi has fixat? Ell no mira les coses, és com si hi veiés, a través
d'elles. Ni nosaltres, ni la guerra, ni tan sols la mort, sembla que el
preocupa gaire, com si estigués en el secret de tot i res el pogués
perjudicar. A vegades es queda absent. Estic segura que si
poguéssim llegir-li els pensaments seria tan difícil entendre el que
pensa com ho és fer-ho el que llegeix. Les dones li importem d'una
altra manera, per alguna raó que ni tu ni jo podem entendre. Els
altres seran tan animals com vulguis, però saben el que busquen i
com trobar-ho, i després es queden quiets i mansois com aquells
gossets que s'han atipat menjant la seva ració de carn. A ell no
l'ompliràs mai.
Trini Parles per despit. Perquè en aquests quinze dies que fa que és a
casa, ni tan sols s'ha apropat a tu!
Petra Calla!
Trini Però el dia que necessiti una dona, potser no serà a tu l'única que
trobarà.
Petra Trini!
Trini Em dónes el llibre? Vaig a deixar-lo al seu lloc.
(La Petra li dóna el llibre. La Trini entra a l'habitació d'en Joan,
deixant la porta oberta. El va a deixar sobre la calaixera quan en
Joan, que estava sobre el llit, s'incorpora.)
Trini Ai, m'has espantat! Què fas aquí? No havies marxat aquest matí
amb els altres?
Joan Si, però he tornat. El coronel està malalt. Diarrees. Bonica malaltia
per un capdavanter, però els homes, estem exposats a les malalties.
Gràcies per tornar-me el llibre, Trini. Ja sabia que te l'havies
emportat tu.
Trini Com és que l'has trobat a faltar? Amb tants que en tens!
Joan Pensaments.
Trini (Llegint el títol.) I era l'últim de la pila!
Joan Si el vols, te'l deixo.
Trini Per què? Diu coses que no hi ha qui les entengui.
Petra (Entrant a l'habitació.) Surt d'aquí, haig de netejar l'habitació.
Trini Tu? I per què tu? No tenies d'anar al dipòsit?
Petra Hi aniré més tard.
Joan No cal que pateixis, Petra. Pots marxar tranquil·la. Us deixo el
quarto lliure. Me'n vaig al pati a prendre el sol. No li passarà res a
la petita, jo la cuidaré.
Trini Guaita'l aquest! I per què m'hauries de cuidar tu? Sé fer-ho soleta.
Joan (A la Petra.) No et mereixo confiança?
18
19. Petra Sí.
Joan Fins ara, doncs. Quan passis per correus mira si hi ha un paquet per
mi.
Trini Vols que pregunti si tens carta?
Joan No cal. Ja l'he rebuda aquest matí. (Surt al pati i s'estira al sol.)
Trini (A la Petra.) Te n'adones. S'ha oblidat del paquet però no de la
carta.
Petra Això no és cosa nostra. Fins ara. I tu, a la feina! (Fa mutis pel pati.)
Joan (A la Petra quan aquesta passa.) És bonic el que fas per ella, Petra.
Petra Pel que m'ho agraeix...
Joan Un dia o altre ho farà. No hi ha, al món, mascle que la mereixi!
(Joan es posa a llegir tot prenen el sol. La Trini surt al pati.)
Trini En què penses? La Petra diu que sóc una burra, que no sé entendre
els teus pensaments.
Joan (Rient.) Dona...
Trini Explica-me'ls, a veure si sóc capaç.
Joan Doncs, penso que estic molt a gust en aquell lloc. Si tanques els ulls,
aquest pati pot convertir-se en una platja meravellosa i el safareig
en un immens mar. Fins i tot podràs escoltar el murmuri de les
onades.
Trini És l'aixeta que goteja.
Joan No hi ha guerra, no hi haurà ofensiva i no es dispara un sol tret a
l'altra vora del riu. Un meravellós dia de vacances i un bon llibre per
llegir a les mans!
Trini Et burles de mi?
Joan No. Per què?
Trini Perquè això no és res més que un pati un safareig ple d'aigua bruta.
Estem en guerra; l'ofensiva, diuen, començarà d'un moment a
l'altre, i els homes es maten els uns als altres a l'altra vora del riu.
A més, no n'hi ha prou amb un bon llibre a les mans. Ni tan sols per
a tu.
Joan Si arriba la teva germana i et troba gandulejant, et renyarà.
Trini M'és igual! Mai està contenta per res. (Es puja les faldilles.)
Joan Baixa't les faldilles.
Trini No t'agraden les meves cuixes? El que donarien molts per poder-les
tenir entre les mans.
Joan Va, Trini, no diguis bestieses!
Trini Trobes que són bonica, Joan?
Joan Saps molt bé que ho ets.
19
20. Trini Però t'agrado? Mira'm. Seré tan ruca com vulguis, però estem
solets en una casa on no hi ha ningú i sé que no et faig fàstic. Sé el
que estàs pensant.
Joan Un home ha de ser amo fins i tot dels seus pensaments.
(La Trini es baixa les faldilles. Agafa el llibre que en Joan ha deixat
a terra, prop d’ell.)
Trini És aquell llibre tan estrany que et vaig agafar. Qui l'ha escrit?
Joan Un francès.
Trini Amic teu.
Joan En certa manera.
Trini És el que envia els paquets a la teva família?
Joan No. Va morir ara fa tres-cents anys. Es deia Pascal.
Trini (Rient.) I dius que és amic teu?
Joan Per què no? Dels millors.
Trini De què parla?
Joan De moltes coses. Del món, dels homes...
Trini Dels homes? Vaja, això tindria que llegir-ho la Petra. Ella diu que
tots els homes són iguals.
Joan Escolta (llegint.) !Què és l'home? Un no-res en relació a l'infinit, un
tot en relació al no-res”.
Trini (Rient.) Apa aquí! Embolica que fa fort! Saps que és un home? L'únic
ser de la creació que té dos sexes. El seu... i el de la dona, que el té
sempre ficat aquí. (Assenyala el front.) Segur que això no ho diu el
teu llibre, ni el teu amic francès. (Riu.)
Joan D’on has tret aquestes bestieses?
Trini Me les empesco jo soleta, què et creus? (En veure que en Joan no la
creu.) M'ho ha explicat en Mariano, però no li diguis a la meva
germana. A la que apareix ella per la porta, s'acaben les bromes.
Tant animal com és el sergent, sembla que li tingui por. En Mariano
m'ha dit que si un dia l'acompanyo, m'explicarà moltes coses i
m'ensenyarà a conduir un camió!
Joan No se t'acudeixi!
Trini No pateixis, home! Sé cuidar-me sola i em defenso molt bé. Et
molestaria que no fos així?
Joan Naturalment.
Trini De veritat, Joan, que t'importo una miqueta?
Joan Sempre es desitja el millor per una persona amiga.
Trini Deixa d'una vegada aquest maleït llibre!
Joan No t'agrada llegir?
Trini No.
20
21. Joan I que llegeixi jo?
Trini Tampoc. (Canvi.) Fes el que vulguis. Jo prendre el sol o dormiré.
(S'estira amb els ulls aclucats.)
Joan (Llegint.) “Si hom examina el seu pensament, sempre el trobarà
ocupat pel passat o pel pervenir. Mai amb el present. Aleshores,
podem dir clarament que no vivim, sinó que desitgem viure, sempre
esperançats de ser joiosos. I és evident que no ho serem mai.”
Trini Jo sé com trobar la felicitat. Sent estimada per l'home que
estimes.
Joan La felicitat no és una cosa fàcil, tanmateix diria que complexa,
Trini. Com una fantasia estranya.
Trini No t'entenc.
Joan M'ha enganyat massa vegades com per que pugui il·lusionar-me més
cops.
Trini No et facis l'interessant.
Joan Hi ha només un ésser que pot, realment, donar-nos aquesta felicitat.
I tan sols renunciant hi ha possibilitats de trobar-lo.
Trini Bé, potser és que fins ara no l'has trobat encara. (Incorporant-se.)
O és que ja l'has trobada, la felicitat?
Joan Sí. (Pausa molt llarga.) Mira, és curiós. Va ser escrit fa tres segles:
“El més gran dels mals és la guerra civil.”
Trini (Tancant-li el llibre de cop.) Qui pot fer-te feliç, Joan? M'ho has
de dir! Vull saber-ho, encara que em faci mal. Aquestes cartes que
reps cada dia i després esbocines perquè ningú pugui llegir-les, són
d'aquesta persona?
Joan En certa manera.
Trini Deu ser molt bonica, veritat? I deu ser molt instruïda; segur que
entén a la primera tots els teus llibres.
Joan Qui m'escriu no és una dona. És un home, un home gran.
Trini I aquest home vell, pot donar-te la felicitat?
Joan Almenys m'ajuda a trobar-la?
Trini Parla més clar. Ho fas expressament perquè no t'entengui.
Joan Passo moltes hores al voltant del cotxe per aquests camins de Déu.
Necessito una veu amiga que hem guiï en la recerca.
Trini Què busques? Quan et sento parlar, així, em fas por. Et noto molt
lluny. (Transició.) És cert que aquestes cartes no són d'una dona?
No ho dius pas per consolar-me?
Joan Però, escolta...
21
22. Trini Estic contenta. Sols una dona pot impedir que s'estimi a una altra.
(S'aixeca de cop en sentir soroll. Treu el cap per veure qui és.)
Mare de Déu! La meva germana torna amb el Guzman! Vaig corrents
a fer la bugada. (Ho fa.) Tu no diguis res que he estat parlant amb
tu.
Joan Està bé.
(Entren la Petra i en Guzman.)
Joan De tornada?
Petra He trobat a en Guzman al poble i m'ha obligat, tan si com no, a
tornar a casa.
Guzman M'ha d'ajudar a fer les maletes. Me'n vaig, sabeu? Em traslladen.
Joan On?
Guzman No ho sé. Sembla ser que s'ha de transportar material a diversos
sectors i canvien la base de poble. Tant bé que estava jo aquí!
Sobretot per la Petra. (L'agafa per la cintura.)
Petra (Deslliurant-se'n.) Deixa'm, anar. (A la Trini.) I la feina, què?
Trini Estic fent bugada. Tot alhora no pot ser.
Petra (A Guzman.) Si vols fer les maletes, espavila't. Tinc moltes coses a
fer.
(Entren dins la casa.)
Joan Creus que l'ofensiva serà imminent?
Guzman Ens han repartit conyac. Això és mal senyal. Beure per no pensar en
el que ens espera. Sempre he dit que a aquesta vida s'hi ha de
saber treure el suc els quatre moments bons que tenim. Després no
et queda altra cosa que les pellofes, sempre massa amargants i
dures com per poder-les pair a gust.
Joan S'ha de ser valent i afrontar la vida cara a cara.
Guzman Jo no sóc, ni vull ser valent. Sóc, simplement, un cambrer de bar que
viu del que bonament pot treure amb el seu esforç. En tinc prou
amb les propines.
(Mutis cap a l'interior de la casa. La Petra apareix amb roba i
objectes personals d'en Guzman que deixa sobre la taula.)
Petra Aquí tens les teves coses. (Les fica dins una maleta.)
Trini Té raó, en Guzman. S'hi ha de treure el suc als bons moments de la
vida. Si sabessis que d'aquí a una estona el poble sencer volaria i
amb ell, tots nosaltres, què faries tu?
22
23. Joan No ho sé. Suposo que seguir llegint Pascal.
Trini Tot el que desitges és aquest llibre?
Joan M'has preguntat què faria, no què desitjo.
Guzman (Agafant la mà de la Petra.) Un dia tot això acabarà. Si aleshores
encara som vius, vine a buscar-me. T'esperaré al bar.
Petra Què vols? Que faci cantonades per tu, com totes les altres?
Guzman Tu ets diferent. Podríem treure molts calés. A canvi d'uns bitllets
la mentida, el fingiment. No ho dónes ara per molt menys que això?
Però el veritable amor serà només per nosaltres.
Petra (Deixant-se anar.) Ets un porc! Aquí tens les teves coses. Ves-te'n!
Guzman (Agafant-la molt fort.) Et penses que he tornat per aquests quatre
parracs? (Els llença a terra.) Se me'n fot rebentar amb una camisa
nova o amb una de bruta! He vingut perquè volia veure't; perquè
necessito acomiadar-me de tu!
Petra Jo no. Ves-te'n!
Guzman Tu faràs el que jo et mani.
Petra Deixa'm!
Guzman Anem! (Intenta portar-la cap dalt. Lluiten.)
Petra No vull! (Guzman la deixa.)
Guzman Petra. Quan l'enemic sàpiga el que transportem als camions, ens
perseguiran com a rates, amb els seus avions pudents. Des de dalt
és fàcil metrallar una columna de camions. N'hi ha prou amb una
bala, una sola bala en una caixa de municions, i... tot a fer punyetes!
No hi ha prou conyac en el món com per fer oblidar això. (Seu,
abatut, en el graó de l'escala.)
Petra (Seu al seu costat.) Tens por, oi?
Guzman Creus que no tinc motius com per tenir-ne? Petra! Petra!
(S'abraça a ella. La Petra l'acarona maternalment. Es posa dreta i
comença a pujar les escales.)
Petra T'espero a dalt, al teu quarto. (Guzman la segueix.)
Joan (Llegint.) “Com que els homes no poden guarir la mort, la misèria o la
ignorància, tot el que sabem fer és deixar de pensar-hi. Però
malgrat tot, la mort, la ignorància i la misèria existeixen. I amb la
pretensió d'amagar-les no fan, sinó deixar de pensar en el remei
per poder eliminar-les.”
Trini (Apropant-se a Joan.) No t'adones que podem morir d'un moment a
l'altre? Però jo abans de morir, vull viure Joan, viure!
FOSC TOTAL
23
24. (De matinada. Tot sembla adormit a la casa. En Joan arriba del carrer
extraordinàriament cansat. Va al safareig, beu aigua, es renta la cara i
després es dirigeix a l'interior de la casa. Va a la seva habitació. Obre la
porta. Asseguda en el llit es troba la Trini que l'espera en roba interior.)
Trini Per fi arribes.
Joan Però, que fas aquí en el meu quarto?
Trini Ja ho veus. Esperant.
Joan Vés al teu llit ara mateix.
Trini Et penses que he estat esperant tanta estona com per que ara me'n
vagi al meu quarto amb les mans buides? Com és que has trigat
tant? Aviat sortirà el sol.
Joan El coronel m'ha tingut ocupat fins ara. Trini, per favor, surt del meu
llit i del meu quarto, vols?
Trini No. Un dia em vas dir que havia de guardar-me per a un home.
Deixa'm, almenys, que sigui jo qui decideixi l'home que ha de ser.
Joan No n'hi ha prou de voler-ho tu.
Trini És que no t'agrado? Encara que no m'estimis és igual. Et penses que
a aquestes bèsties els preocupa el més mínim la meva germana? N'hi
ha prou que jo t'estimi. (Joan va cap a l'escala.) On vas?
Joan A buscar el teu pare i la teva germana perquè entris en raó.
Trini Què et passa? Tens por de fer el ridícul amb mi? O és que ets com
el Nano, que com que no coneix res de les dones, els té por?
Joan Tens cinc segons. Un, dos...
Trini Està bé. Fem un tracte. Marxaré a condició que siguis tu qui em
vingui a buscar.
Joan Tres, quatre i cinc. (Inicia el mutis.)
Trini Escolta'm, tu. No t'atreveixes o què? Ets alt i fort i jo menuda.
Perquè demanes ajut? Covard!
Joan Tu ho has volgut.
(Entra en el seu quarto i molt decidit la fa fora d'una estrebada.
Ella se li enganxa al coll. Cauen tots dos sobre el llit.)
Trini No pots entendre que et desitjo, estúpid! I que no puc viure sense
tu?
(Ell es queda immòbil, nerviós, angoixat. Dominant amb prou feines
les mans tremoloses que intenten abraçar-la, que l'abracen, però
que les deixa anar poc a poc. S'incorpora.)
Joan Bona nit, Trini.
24
25. Trini De veritat que vols quedar-te sol?
Joan Sí.
Trini La meva germana diu que ets una cosa estranya i té raó. Què
esperes d'una dona? No sóc plat de bona taula per al teu paladar,
veritat? Tinc el cap ple de pardals i no entenc res dels teus llibrots
però t'ofereixo l'únic que tinc, maleït estúpid! I no penso consentir-
te que, amb el teu menyspreu; m'escupis a la cara com si fos una
vulgar porqueria.
Joan Això no és cert, Trini, tot el contrari. Però no t'estimo, no puc
estimar-te.
Trini Què t'has cregut? Que pots consolar-me amb un mos de pa sec com
si fos una gossa famolenca? (Es posa a cridar.) Pare! Petra! Socors!
Deixa'm mal parit! Deixa'm! Socors!
Joan Però que fas? T'has tornat boja? Per què crides d'aquesta manera?
Trini Te'n recordaràs d'aquesta nit i de la Trini mentre et quedi vida.
Pare! Pare!
Joan Estàs folla.
Trini Et mataria, t'escorxaria com a un porc i em menjaria les entranyes.
Joan Va, dona, va.
Trini Pare!
(Apareix el pare. Després el Nano i en Bufa.)
Pare Però, filla, Trini què passa? Què són aquests crits i què hi fas aquí a
aquestes hores i sense vestir?
Bufa Comença a prendre mides, Nano! Així és una dona mig despullada!
Nano Deixa'm.
Trini (Abraçant al seu pare.) Pare! Pare!
Pare Però, filla meva, què et passa?
(Apareix per l'escala en Villalba.)
Villalba Què es tot aquest escàndol? Ni dormir amb tranquil·litat et deixen?
Trini (En mig de plors, assenyalant a en Joan.) S'ha abraonat sobre meu
com una fera. Després m'ha arrossegat al seu quarto i, d'una
empenta, m'ha tirat sobre el llit. Per sort ha arribat a temps, pare.
Bufa Obre bé els ulls, Nano. Així es fan aquestes coses. (Riu. El Nano fa
mutis per l'escala tot contrariat.)
Pare Seduir una menor, una pobra noia innocent! El denunciaré,
l'arrestaran...
Joan Tranquil·litzi's. No ha passat res d'això.
Pare De miracle!
25
26. Joan Les coses no són com les explica la Trini.
Pare Calli! Déu meu, quins temps! Voldria ser mort cent vegades per no
haver de suportar aquestes escenes a casa meva.
(Apareix la Petra seguida de Mariano.)
Petra A casa de “la Chiva” se'n han vist de tots colors i encara ningú s'ha
mort, que jo sàpiga. Prou romanços, pare!
Pare Si no fos un pobre vell, li asseguro que...
Joan Escolti'm...
Pare Calli.
Joan Que m'escolti, dic! Fa quasi vint hores que estic de servei i no
m'aguanto dret. No és moment per aguantar farses. Demà el matí
en parlarem de tot això. Bona nit. (Es fica dins el quarto.)
Villalba Jo també me'n vaig a dormir. Estic baldat ! (Mutis.)
Mariano Què ha passat?
Bufa Res, que en Joan volia... ja m'entens. S'ha emportat a la noia al
quarto, però es veu que no hi hagut sort. (Riu.)
Pare No et burlis així d'un pobre pare. Dormiu sota el meu sostre,
mengeu en la meva taula...
Petra Pare, en Joan té raó. No és moment de fer comèdia. La casa està
requisada i encara gràcies que ens deixen un raconet per dormir. La
taula és possible que hagi estat nostra alguna vegada, però són ells
qui hi posen quelcom per menjar.
Pare És tot el que saps dir? Defensar aquesta xusma mentre la pobra
criatura tremola com una fulla?
Petra La conec molt bé aquesta criatura.
Trini És que no em creus?
Petra Ha pujat ell a buscar-te a les golfes?
Trini No.
Petra Aleshores, com s'ha pogut organitzar tot aquest sarau?
Trini He baixat a beure un got d'aigua.
Petra Ja. Mig despullada.
Trini He pensat que tots estarien dormint i que no calia vestir-me.
Pare I tu, Petra? Tampoc tu estàs vestida. I el teu llit està intacte.
Petra També tenia set.
Mariano (Rient.) Ja ho crec que en tenia de set!
Petra Tu calla! (Al seu pare.) Vagi a dormir, pare. Ja veu que per sort no
ha passat res. La Trini l'acompanyarà. Jo pujo de seguida.
Trini Ni parlar-ne, maca! Estic farta d'obeir les teves ordres. Si et
destorba el pare, el puges tu, a les golfes.
Petra I, és clar que si! Anem pare.
26
27. Pare (A Petra.) Tapa't. (A Trini.) I tu també, filla! Mira que tenir el
desvergonyiment de baixar així davant de tants homes!
Petra Jo li portaré alguna cosa per tapar-se.
Pare (Per la porta d'en Joan.) Tocant aquest pocavergonya, no
descansaré fins que el facin fora d'aquesta casa, que encara és
meva, diguis tu el que diguis. Una família decent mereix un
respecte.
Petra És clar que sí, pare. Ja ho arreglaré jo després amb el sergent. Pugi
amb mi. (Mutis de la Petra i el seu pare.)
Trini Mireu-lo! Ni que fos el pare de les onze mil verges. I la meva mare li
posava unes banyes que no li cabien al front. I si poséssim en fila
tots els que s'han tirat la meva germana, la cua arribaria fins a
Madrid. (Riu.)
Bufa Vet aquí la mosqueta morta d'en Joan!
Mariano (A la Trini.) Si un dia canvies de pensament, aquí tens al sergent
Mariano...! (Riu.)
Bufa Millor el Nano. Així n'aprendran tots dos alhora . (Riu.)
Trini Calleu, bordegassos! El que li he explicat al pare, és mentida. Aquest
no m'ha tocat ni un pèl del cap. No és un home de veritat per molts
pantalons que porti. Us ho dic jo! No ho és!
Mariano Què dius?
Trini El que sents. Jo era la que l'esperava al seu quarto. Però no ha
volgut saber res de mi. M'ha obligat a sortir.
Bufa Bufa! No fotis!
Trini Us creieu que s'hagués estat tan quiet amb la Petra o que m'hagués
rebutjat a mi si fos com els altres?
Bufa Potser és que es tímid, com el Nano.
Trini O potser el que desitjava és que hi entrés el Nano i no jo al seu
quarto.
Mariano Ara ho entenc! Ja ho deia jo, des del primer dia m'ha semblat
sempre que era una cosa estranya! És d'aquests... (Gest
significatiu.)
Trini Segur.
Mariano T'has equivocat de porta, princesa. Si haguessis trucat a la meva, jo
no t'hagués fallat. (L'agafa per la cintura.) I si no, pregunta-ho a la
teva germana.
(Entra la Petra amb una bata posada i una altra a la mà.)
Petra Deixa-la anar! I tu, tapa't. S'ha acabat la festa!
Trini No vull.
Mariano Te raó la nena.
27
28. Trini No li feu cas. Està gelosa. No veieu que se li posen els ulls blancs
quan parlem d’ell.
Petra Va, anem. Ja has fet prou el ridícul. O és que ni tan sols et queda ni
una mica d'amor propi?
Trini No.
Petra Tant l'estimes?
Mariano Ni que fos la teva filla. Sembles una lleona defensant la seva cria.
Trini Doncs, a la cria, li han sortit les ungles i no està disposada que la
manin.
Mariano Molt ben dit.
Petra Vaig advertir-te una vegada que si t'entregaves a un d'aquests
homes, us obriria en canal a tots dos. Saps que no amenaço en va. Ho
sabeu tots! I ara, a dalt!
(S'escolta una forta detonació que paralitza l'acció. En segueixen
d'altres.)
Bufa Què és això?
Trini Què passa?
Bufa Bufa!
Trini Compte! Compte!
(Segueixen escoltant-se més explosions. Soroll de motors.)
Nano (Apareix a dalt l'escala.) L'aviació! Ens fregiran, Bufa!
Bufa Comença per fi la ballaruga, eh?
Villalba (Entrant.) Heu vist? Disparen des de tot arreu. Aquesta vegada la
cosa és seriosa!
Mariano És l'ofensiva. Presenteu-vos a les vostres bases. No hi ha temps de
perdre. De pressa! (Fa mutis per la porta del carrer.)
Petra (A la Trini.) Puja a les golfes a buscar el pare.
Trini Pare! Pare!
(Tots fan mutis. S'escolta soroll de bombardeig, crits, etc... la
Petra va cap a la porta de la habitació d'en Joan.)
Petra Joan! (Obre la porta. Joan és agenollat prop del llit. S'aixeca
lentament.) En Mariano ha ordenat que us presenteu immediatament
a les vostres bases. (Joan es dirigeix cap a fora.) Escolta, és
veritat, el que diu la meva germana? Que no ets un home... és dir,
com els altres...
Joan Per ella no pot haver-hi una altra explicació.
28
29. Petra Jo no m'ho crec.
Joan T'ho agraeixo.
Petra Què feies agenollat? És aquesta la resposta, Joan? Vés en compte.
Cuida't i sort!
(Mutis d'en Joan. La Petra se'l queda mirant. El Nano, Villalba i en
Bufa apareixen amb uniformes, corretges i armes i surten a corre
cuita cap al carrer.)
FI DE L'ACTE PRIMER
29
30. ACTE SEGON
(Uns dies després. Capvespre. En Bufa arranja la seva moto al pati. En
Villalba es renta, despullat de cintura en amunt, al safareig. De lluny
s'escolten canonades.)
Villalba Sembla que aquesta tarda la cosa s'anima.
Bufa Quins dies portem, rebufa! I sense moure's ningú de les seves
posicions, esclafant-nos els uns als altres. No quedarà ningú viu per
poder-ho explicar.
Villalba Han arribat dos camions de l'última quinta. Si els haguessis vist,
pobrets! Criatures que no poden ni amb el fusell. Quasi de la edat
del meu fill.
Bufa I aquesta tossuda que no li dóna la gana d’engegar-se. Tota la tarda
darrera d’ella. No hi ha bugies, no hi ha recanvis, no hi ha res de
res! Se les ha de compondre cadascú solet. (Intenta posar-la en
marxa.) Res! No hi ha manera. De bona gana l'estimbaria riu avall,
però si em quedo sense màquina, apa! A infanteria falta gent! (Riu.)
Fes-me un lloc, Villalba, que vull rentar-me jo també.
Villalba I el Nano?
Bufa (Rentant-se al safareig.) Fent la feina dels dos. El fart de
quilòmetres que es fa, pobre!
Villalba Al pobre l'han fet home abans de temps.
Bufa Només li falta el doctorat, i això li aconsegueixo jo molt aviat. Mira.
(Li ensenya el macuto.)
Villalba Què es això?
Bufa Tabac, mongetes i dues llaunes de sardines. I m'han promès que
demà hi haurà xocolata i, fins i tot, bacallà. Per a la Petra. A canvi
de tot això, li organitzo un envelat al noiet que veuràs si l'espavilo.
(Riu.)
Villalba Però, home!
Bufa El menjar, com el gratar: tot és qüestió de començar! I el Nano no
serà diferent dels altres!
Joan (Que ha entrat fa uns moments i també es renta.) Què esteu
tramant?
Bufa Això a tu no t'importa.
Villalba Ja coneixem el seu parer en certs assumptes...
Bufa A lo millor, vol enamorar el Nano, tu!
Joan (Agafant el Bufa pel coll.) Retira el que acabes de dir o et parteixo
el cap contra la barana.
Bufa Era una broma, home.
Joan Sense cap gràcia. Retira-ho!
30
31. Bufa Està bé, no et posis així. No he dit res. (Joan el deixa anar.) Ja
sabem tots que ets un valent... amb els homes.
Joan (Agafant-lo una altra vegada.) No segueixis per aquest camí.
Bufa Deixa'm anar!
Villalba Ei, vigila que l'estrangules. Deixa'l! Però Joan, que li trencaràs el
coll. Joan! Joan!
(Joan el té fortament agafat pel coll. El deixa anar i en Bufa cau a
terra amb les mans al coll.)
Joan Ho sento. Vaig molt cansat aquests darrers dies i tinc els nervis a
flor de pell. Perdona'm Bufa, i tu també, Villalba. (Mutis a l'interior
de la casa.)
Bufa Quasi em trenca la carcanada i encara té les penques de demanar-
me perdó com aquell que no ha fet res de dolent. Mira que és
torrapebrots!
(Es refresca al safareig. Apareix per l'escala de la casa la Trini. Ho
fa en el moment que en Joan va per entrar al seu quarto.)
Trini On vas?
Joan Anava a estirar-me una estona abans de sopar.
Trini (Rient.) Per cert, no t'he donat les gràcies tal com et mereixes.
Joan Què?
Trini Per allò de l'altra nit. Mira per on, ara resultarà que tenies raó i que
anava a cometre una bajanada. El primer home és el que et deixa un
record més profund i entranyable. Ara sé perfectament el que
m'hagués perdut amb tu.
Joan Prou!
Trini (Rabiosa.) Què et pensaves, doncs? Eh, digues? Que seuria al meu
jaç plorant i esperant que et decidissis a cridar-me el dia que a tu
et donés la gana? Ni parlar-ne, fillet! Hi ha on escollir.
Joan Qui ha estat?
Trini (Riu.) Un o altre, que tant li fa. Pel que t'importa.
Joan Però, és que no pots entendre-ho? És clar que m'importes. Tu, la
Petra, el teu pare, aquesta casa...
Trini Ets tu qui no vol comprendre. Que m'importa a mi que estimis o no
aquesta casa?
Joan Trini, donaria qualsevol cosa per poder ajudar-te.
Trini Prou que ho vaig veure en el seu moment. No em vinguis ara amb
llàstimes. Això no! Llàstima, no!
31
32. (Entra en Mariano.)
Mariano Què passa? (Pausa.) No li has omplert encara prou el cap de
tonteries i coses rares a la pobra? (A la Trini.) Té. Per al teu pare.
Picadura.
Trini S'agraeix. (Va cap a la cuina.) Vaig a fer el sopar. Ja és molt tard.
Mariano No t'amoïnis. Hi ha pa i taronges per a tots. Ja en tenim prou amb
això. Jo ho repartiré. I tu, a viure com una marquesa, que això és el
que tu ets per a mi. (Va cap a la cuina.)
Trini (A Joan.) Ja ho veus.
Mariano (Surt de la cuina i donant-li pa i taronges.) El vostre sopar.
(Donant-n'hi més.) I això per si et quedes amb gana.
Trini Ets molt amable.
Mariano (Agafant-la per la cintura.) Només amb qui s'ho mereix.
Trini (Donant-li peu.) I jo, ho mereixo?
Mariano Saps perfectament que em tens boig. (L'envolta amb els braços.)
Trini (A Joan.) Vés prenent nota.
Joan Va, ja n'hi ha prou! Puja el sopar al teu pare. Estarà neguitós.
Trini No hi ha pressa. Dóna gust sentir-se protegida pels braços d'un
home veritable.
Joan (A Mariano.) Deixa-la anar.
Trini (Riu.) Si no fossis com ets, creuria que estàs gelós.
Mariano Perquè un gall pugui treure els esperons, cal que primer tingui
cresta.
Joan Et dic que la deixi's anar.
Mariano Què vols dir amb això?
Trini Bah! No en facis cas. (A en Mariano.) Fins ara, Mariano.
Mariano On vas?
Trini A portar-li el sopar al pare. (Riu assenyalant en Joan.) Mira'l, s'ha
posat nerviós i tot, no ho veus? (Mutis.)
Mariano (Donant-li la ració.) Té el teu sopar. (Surt al pati i crida.) Ei, nois, el
sopar!
Bufa Ara venim.
(S'eixuguen i es posen la camisa. Tot seguit entren a la casa.)
Joan Mariano, tu ets un home assenyat, amb dona i fills.
Mariano I què?
Joan Ella és una criatura encara. Li faràs molt de mal.
32
33. Mariano Jo no sóc de la teva mena, entens? A mi no se m'escapa un àngel
així mentre tingui entre les cames el que s'ha de tenir. A més, per
si t'interessa saber-ho, és un petit caprici que tinc. A la meva edat
no et cauen rossinyols com aquests cada dia.
Joan I després?
Mariano No faltarà qui la consoli, no pateixis.
Villalba (Entrant i agafant el sopar que li dóna en Mariano.) Això és tot?
Bufa (Agafant el seu.) Dóna’m bicarbonat, també. A mi els menjars
forts...
Mariano Si no us agrada, aneu al Ritz. I a menjar al vostre quarto. La
serenata comença de matinada i el sol, en aquest temps, surt molt
aviat. (A en Joan.) I tu, ja ho has sentit. Escolta, passa el forrellat
a la porta, no fos el cas que entri una dona al teu quarto i tinguis un
ensurt. (Riuen els tres.)
Joan Treu-te els galons de la camisa i et contestaré com et mereixes!
Mariano L'homenet!
Joan Treu-te la camisa!
Mariano Què vols ara... tinc fred. (Riu.) Guarda les energies pel front. Les
necessitaràs. Però vigila, senyoret. Quan arribi el moment oportú,
no et càpiga cap dubte que en trauré la camisa.
(En Joan entra dins el seu quarto. Apareix el Nano.)
Nano No m'aguanto dret! I tinc una fam!
Villalba Doncs quan vegis el sopar que t'espera! Apa, sergent, dóna-li la
sorpresa.
Mariano (Donant-li la ració.) Té. I al quarto a menjar. Bona nit. (Fa mutis.)
Nano (Per la ració.) Què us sembla?
Villalba No t'amoïnis, home. En Bufa et prepara un banquet...
Bufa (Senyala el macuto.) Per un altre dia! Ja veuràs quina festassa!
(Riu.) Véns?
Nano Ara vinc. He de donar-li una ordre al Joan. (Mutis de Bufa i Villalba.
El Nano truca a la porta d'en Joan.) Joan! El coronel t'espera al
cotxe d'aquí a mitja hora.
Joan Oh, no!
Nano No et queixis. Almenys tu vas còmodament assegut. (Inicia el
mutis.)
Joan Espera. No tinc el costum de portar noves a ningú, però em penso
que en Bufa te n'està preparant una.
Nano Ja ho sé. Fa temps que no parla d'altra cosa.
Joan No permetis que els altres decideixin per tu.
Nano Potser sí que sóc un tímid, però sóc tant home com el que més!
33
34. Joan Ser home és ser amo de si mateix. No et deixis manegar com un
titella.
Nano Si al poble hi hagués una casa de putes, seria tan bon client com
qualsevol altre. Què et creus?
Joan Si això és el que desitges, endavant! Però que respongui a una
voluntat teva, sense que ningú s'hi barregi. I si el que desitges és
ser fidel a tu mateix i a les persones en les que confies i confien en
tu, fes-ho; però sense que cap estúpid hi interfereixi.
Nano Què vols dir?
Joan És molt bonica, oi?
Nano Qui?
Joan Em vas llegir una carta seva fa temps, no ho recordes? (Pausa.)
Quants anys té?
Nano Quinze, però sembla més gran.
Joan L'estimes molt?
Nano Crec que sí.
Joan És ella qui t'ha regalat la medalla?
Nano Sí, com ho saps?
Joan Quan sues, se't nota la forma en la roba de la camisa... A més, t'he
vist besar-la sovint...
Nano Què se li'n fa a ella el que jo faci. És molt lluny per saber-ho.
Joan Seràs tant mesquí com per emmascarar-te en la distància? (Pausa.)
Nano També t'espera una dona a tu?
Joan No. Ni tan sols la mare.
Nano (Reaccionant.) No vull que em diguin això que et diuen a tu!
Joan Saps que no és veritat.
Nano Tots riuen quan passes!
Joan Hi ha raons de més pes i més convincents que les riallades de quatre
desgraciats. (Transició.) Com es diu?
Nano A tu què t'importa! (Transició.) Carme.
Joan Carme! Un nom molt bonic. La meva mare se'n deia, de Carme.
(Apareix la Petra.)
Petra Bona nit. (Al Nano.) Hola, bon mosso.
Nano Bona nit. (Mutis.)
Petra Què et sembla? Ni que hagués vist el dimoni. Són a dormir els
altres?
Joan Sí.
Petra I tu?
Joan Què més voldria! He de presentar-me al coronel d'aquí una estona.
34
35. Petra (Ensenyant el cistell.) Buit! Tota la tarda intentant trobar quelcom
per menjar i, ja ho veus, res de res.
Joan (Que ha portat la ració a la Petra.) El sopar.
Petra (Seient a taula.) Fes-me companyia, home. No m'agrada menjar sola.
Uf, quina calor! Tens un mocador? (En Joan n'hi dóna un.) Gràcies.
(S'eixuga el front i l'escot. De sobte es posa a riure.)
Joan De què rius, ara?
Petra De tu. Se te'n van els ulls, no pots evitar-ho. Fixos en l'escot! I
l'estúpida de la Trini dient que no t'agraden les dones. Us conec
massa i sé distingir. Tu n'has tingut a munts, Joan; t'ha estat fàcil.
I ara, neguitós com un gat en una nit de lluna, no pots dominar el
desig. (Riu.)
Joan No parlem de mi, vols?
Petra Potser té raó la meva germana i em senti ofesa perquè mai m'has
demanat res, o potser és perquè les dones sempre volem allò que no
tenim o, simplement, perquè admiro el teu valor. Sé que és difícil
menysprear el que es desitja. Però no entenc la raó.
Joan Sóc amo i senyor de fer el que em dóna la gana.
Petra Mira, Joan. Si a una persona famolenca li poses davant un plat de
bona teca, o se'l menja o és que està malalt.
Joan O és que dejuna. Aquí tens en Gandhi. (Somriu.) Les coses no són
tan senzilles com semblen, Petra...
Petra (Amb intenció.) I després del dejuni... s'agenolla també aquest
Gandhi per resar?
Joan És possible. (S'aixeca de la taula i inicia el mutis.)
Petra M'ho estic preguntant des de l'altra nit. No seràs... per casualitat...
un capellà?
Joan Com!
Petra M'has entès perfectament. Ara jo no porten aquelles horribles
faldilles negres, ni la coroneta rapada. I si els treus l'uniforme, no
es diferencien en res de la resta d'homes.
Joan No. No sóc capella.
Petra Però el vell, sí que ho és, veritat? El que t'escriu les cartes. L'he
vist una vegada, però en tinc prou. Els capellans, els conec per l'olor.
Joan Però tu...?
Petra No et facis l'orni. Abans d'ahir a la taverna. Era sol, en un racó al
costat de la porta del fons. El vaig veure per casualitat al sortir de
la botiga i em va cridar l'atenció. No tan sols per l'edat, sinó perquè
em va semblar que el coneixia. El primer que em va venir al cap, és
que m'havia ficat al llit amb ell, perdona, però és el primer que
35
36. sempre em ve al cap. Però no era això. Els gestos i la manera de
moure's em resultaven familiars. Vatua!, sols li falta cantar el
dominus vobiscum. I just en aquells moments, vas aparèixer tu.
Joan Et passes d'espavilada.
Petra Allí us tocaren les hores xerrant i xerrant. Suposo que li vas
demanar que vingués al poble a donar-te un cop de mà. Vaig pensar
que, al millor, seria per això de la Trini.
Joan És possible.
Petra Ha marxat ja? (Somriu.) No t'espantis, sé tenir la boca closa. És
part de l'ofici. Els homes, quan els tens a sobre en plena foscor, uns
abans i altres després, tenen necessitat d'explicar-te coses. A
vegades ho penso seriosament: hagués estat una bona confessora.
(Riu.) Parlant de confessions, no seria el que estaves fent amb el
vell, confessar-te?
Joan Sí.
Petra (Sorpresa per la franquesa d'en Joan.) Vaja! Em pensava que això
era patrimoni exclusiu de les velles beates del meu poble. Ho
aboques tot, una creu, tres parenostres i, apa!, neta. No pot ser
veritat. Massa fàcil.
Joan Cal tenir el desig de voler-se netejar.
Petra (Interessada.) Vols dir-me que si un dia em dóna per canviar de
vida, de ser diferent del que sóc, n'hi hauria prou amb el desig de
voler-ho deixar per convertir-me, de sobte, en verge? Flas!, com un
miracle?
Joan Per Déu, sí, Petra. N'hi hauria prou.
Petra (Riu.) En fa l'efecte que Déu es massa ingenu. (Transició.) Joan,
creus en tot això de veritat? Deu ser que el vell t'ho ha repetit
tantes vegades que...
Joan No acostumo a deixar que els altres pensi per mi.
Petra Deu ser bonic creure en una cosa així de gran. En Déu o en el que
sigui. Et burlaràs de mi però de vegades envejo els homes que em
busquen. Ells, al cap i a la fi, creuen. En l'amor, en el plaer, en mi.
Una vegada un oficial em va dir que l'home ve de les entranyes de la
dona i que sols desitja tornar-hi. Potser en nosaltres busquen un
més enllà. (Pausa llarga.) Sempre has cregut?
Joan De nen la mare m'explicava moltes històries que després vaig
oblidar. En acabar els estudis a la universitat, em va tocar fer un
estudi important sobre la Bíblia. M'impressionà fortament i va fer
que tornés a conèixer Déu. Més tard, el vell, m'ensenyà a estimar-
lo. Aquell dia em vaig adonar que aquesta havia de ser la gran raó de
la meva existència.
36
37. Petra I es van acabar per tu les dones! Mai he entès perquè Déu dóna
tanta importància a això del sexe.
Joan Vés a saber. A vegades en la guerra un terreny erm o un turó en
aparença insignificant, costa rius de sang, però és aquell objectiu
-justament aquell- el que pot donar-nos la victòria final. Potser Déu
vol que lliurem -en això- la nostra batalla. (Pausa llarga.) Petra, no
deu ser que també tu comences a creure?
Petra Tant de bo! Ho desitjaria, o almenys, voldria desitjar-ho. Ja t'he
dit abans que m'agradaria pensar que existeix alguna cosa gran. La
vida no pot ser solament això tant mesquí, tan avorrit, tan monòton.
Potser si cregués seria més fàcil ser feliç, malgrat que al final
resultés tot una immensa mentida. No ho sé, no ho sé. (Es posa a
plorar.)
Pare (Des de dins.) Però, t'has tornat boja? Mala filla! Perduda!
Trini (Des de dins.) No m'espanten els seus crits.
Pare (Des de dins.) Mentre jo visqui, respectaràs el nostre nom. Petra,
Petra! (Apareix.) Filla del meu cor! La teva germana ha perdut el
senderi!
Petra Què passa?
Pare Que amb això de la guerra, tot se'n va en orris i a la pobra criatura
li han robat el cervell.
Petra Què ha fet?
Pare Diu que no vol estar-se més a les golfes amb nosaltres. Ha fet el
farcell i vol anar a dormir a l'habitació del sergent.
Petra Aquesta desgraciada!
Trini (Apareix.) Per què desgraciada, vejam! Per què? Per què no
m'agrada anar escalfant llits tota la nit com fas tu, i després a
l'alba arribar com una santa a dalt les golfes amb nosaltres perquè
el pare estigui tranquil?
Pare Calla, llengua llarga! No et permeto que parlis així de la teva
germana. Una santa que t'ha fet de mare, t'ha donat les primeres
farinetes, t'ha ensenyat a caminar, a...
Trini No segueixi, pare, que em cauran les llàgrimes. (Rabiosa.) Hi ha
coses que la Petra no em podrà ensenyar mai! En canvi, en Mariano,
ja me les ha ensenyades, i de quina manera!
Petra No et fa vergonya parlar d'aquesta manera?
Trini Un o altre havia de ser el primer, no? (Cridant per l'escala.)
Mariano! Mariano! (A la Petra.) I tu, no m'havies d'obrir en canal
amb la ganiveta? (Riu.) Si amb totes fessis igual, feina no et
faltaria! Hauries d'escorxar totes les dones. (Crida una altra
vegada.) Mariano!
Mariano (Apareix.) Què passa?
37
38. Trini Que vinc amb tu com cada nit. Però aquesta vegada no cal amagar-
nos de ningú.
Mariano (Violent per la sobtada situació.) Dona...
Trini No te'n desdiràs ara, oi?
Mariano I és clar que no, però tampoc calia muntar un numeret com aquest.
Trini Millor que ho sàpiguen. Així ens estalviarem malentesos. El pare ha
posat el crit al cel en veure que m'emportava les coses cap al teu
quarto, però tant em fa. Sembla que havies de demanar-li permís.
Pare Naturalment que sí. Sóc el teu pare. He de parlar amb aquest home
primer, com sempre s'ha fet en aquest poble.
Trini Els temps canvien.
Mariano La Trini té raó. M'agrada, l'estimo, ella em correspon... Doncs ja
està! No crec que perquè l'alcalde no hi posi una firma, la cosa
canviï. Sent dos, prou i massa!
Petra T'equivoques en la suma, Mariano. Has oblidat la teva dona i els teus
fills.
Trini No puc donar-li fills, jo també? Doncs tant per tant. No crec que
s'hagi d'esguerrar una vida per això. Quan no convingui, a fer
punyetes i en paus!
Mariano Estem en guerra. S'han de viure els bons moments, aprofitar el
temps, perquè a la més mínima et foten un tret al clatell o a la
panxa i s'ha acabat la festa.
Pare En això, el noi té la seva raó, Petra. No es pot anar amb etiquetes
quan la vida perilla a cada moment. (A Mariano.) Miri, sergent, jo
sempre l'he tingut en gran estima.
Petra Però consentirà...?
Pare Tu calla. Sóc el pare . (A Mariano.) La Trini és la petita de les meves
filles, la nineta dels meus ulls! El tresor de la família.
Trini Però, pare!
Mariano En el meu quarto tinc una ampolla de conyac. La guardo des de fa
mesos. Què li sembla si ho celebrem?
Pare Un detall a agrair, si senyor! La de temps que fa que no tasto el
conyac!
Mariano (A la Trini.) La trobaràs amagada sota el llit. Dins una caixa.
(Mutis de la Trini.)
Petra Es pot saber que és el que hem de celebrar?
Mariano Amb tu no la vaig destapar mai. L'ocasió no s'ho mereixia. No en
tens prou amb això, mala pècora? (Al pare.) Perdoni'm però em treu
de polleguera.
38
39. Pare No m'estranya. Sempre ha tingut un caràcter molt difícil. Hauries
de ser més amable amb el teu cunyat, filleta.
Petra El meu cunyat? Quin riure!
Trini (Apareix amb l'ampolla.) El conyac!
Pare Alça! (Mirant l'ampolla.) Bona marca!
(La Trini destapa l'ampolla.)
Mariano I d'ara endavant, que ningú s'atreveixi a aixecar-li la veu. Vostè és
l'amo de la casa.
Pare Fill meu, ets un gran noi. La Trini ha tingut bon ull en escollir-te.
Petra! Gots per a tothom. Ja ho has sentit, aquí mano jo. Ja era
hora que algú poses ordre en aquesta casa.
Petra Com vostè mani, pare. (Treu del moble amb molt mala gana uns
gots.)
Mariano (A Trini.) Tu i jo en el mateix got.
Pare És bo, molt bo!
Mariano (A Petra.) Té.
Petra No, gràcies.
Pare No penses beure per la felicitat de la teva germana, mal cor?
Petra Oh, sí, és clar! Com si celebréssim un banquet de bodes. (Riu.)
Trini T'oblides del nostre convidat. (Dona un got a Joan.) No vols brindar
amb mi?
Joan Gràcies, però no bec.
Trini Ni conyac, ni dones. No saps la pena que em fas! Però jo bé mereixo
una excepció, o és que no em vols desitjar felicitat?
Joan Tota la felicitat del món, Trini. Però em sembla que l'estàs buscant
pel camí errat.
Mariano Tu beuràs, ara mateix, un got de conyac com tots; per que és un
caprici de la Trini i perquè jo t'ho mano.
Joan Els teus galons no m'obliguen a tant. (Inicia el mutis.) El coronel
m'espera. Bona nit.
Mariano T'he dit que beguis! (L'hi aboca el got per la cara. Tensió.)
Joan No hauries d'haver fet això, Mariano!
(La Petra s'acosta a en Joan. L'agafa pel braç per evitar que es
barallin.)
Petra No!
Joan (Dominant-se i eixugant-se la cara.) Gràcies, Petra. Serà millor. A
les teves ordres, sergent. (Fa mutis. En Mariano riu.)
39
40. (El sergent abraça grollerament la Trini. El pare es serveix conyac i
la Petra segueix amb la mirada en Joan.)
FOSC TOTAL
40
41. Una setmana després. Durant el fosc s'escolta una forta explosió, sorolls de
vidres i veus. En fer-se la llum -és ala matinada- veiem que una bomba
d'aviació acaba d'explotar a l'habitació d'en Joan que ha quedat enrunada
del tot. Una boira s'estén per l'escena.
Petra (Apareix.) Ha caigut a la casa! (En veure l'habitació d'en Joan
crida.)
Trini (Apareix.) On ha estat? (En veure la desfeta.) L'han matat! No, no!
Joan, Joan!
Petra (Aturant-la.) On és en Mariano?
Trini Ha sortit ara fa cosa d'una hora.
Petra (Cridant.) Nano, Villalba, Bufa! On us heu ficat?
Bufa (Apareix.) El teu pare està plorant com una criatura.
Trini No n'hi feu cas! En Joan és aquí sota. (Assenyala les runes.)
Bufa (Impressionat.) Bufa!
Trini Vine, ajuda'm! (Comencen a treure pedres. Apareix el pare plorant
ajudat per Villalba.)
Bufa Villalba...! S'han carregat a en Joan!
Villalba Què? (Ajuda el Bufa a treure runes.)
Pare (Gemegant.) La meva casa, pobreta casa. Destruïda!
Petra No gemegueu més, pare.
Pare Quin mal he fet jo, Senyor, per rebre aquest càstig del cel? La
meva casa!
Trini Voleu callar d'una punyetera vegada! Deixi de plànyer-se a si
mateix! Que calli, dic! (El pare deixa de gemegar.) Hi ha un home
esquarterat sota les runes.
Pare Ell era jove. Un soldat. Els soldats hi són per això, per morir a les
guerres. Però jo...
Trini Vell egoista i fastigós!
Petra Trini!
Pare (A Petra.) Tu sents això? Recorda-li a la teva germana que sóc el
seu pare!
Trini Vés a saber qui és el meu pare de veritat. Vés a saber qui és el pare
de les filles de “la Chiva”.
Pare Això no és una dona, això es un dimoni. Renegada, mala pècora.
Petra Deixi-la pare... No sap el que diu.
Pare No ho entenc. Ni que fos el sergent el qui hi ha aquí sota.
Trini Tant de bo fos ell! Tan de bo mil vegades!
Pare Què dius desgraciada? Si et sent...
Trini Se me'n fot que em senti aquesta bèstia!
Pare Són aquests els principis que jo t'he ensenyat? La dona es deu al
seu home! O és que tu també sortiràs com la “Chiva”?
41
42. Trini Sóc pitjor que ella, pare! (Pausa. De sobte a Villalba i Bufa que
segueixen treballant entre les runes.) I vosaltres, què feu? Esteu
adormits, o què? No penseu treure'l mai?
Villalba No es pot.
Bufa Pesa massa, bufa! Hem de demanar reforços.
Trini Doncs ràpid. Encara podria ser viu.
Villalba Amb tot això al damunt?
Petra No us quedeu amb els braços creuats. Aneu a buscar a qui sigui.
Bufa A on?
Petra Jo què sé. A la vostra secció, a Sanitat, allà on vulgueu! Però
busqueu-la! Va, de pressa!
(Inicien el mutis en Villalba i en Bufa. En el pati es troben amb
Mariano, que entra.)
Mariano Què passa?
Villalba Ha caigut una bomba. Ha enxampat a en Joan.
Mariano No és l'única casa destruïda. Hi ha moltes baixes.
Villalba Hem intentat treure'l, però no hi ha manera.
Mariano Avisaré el comandament perquè vinguin a treure el cos de seguida
que puguin.
Trini Però... Mariano!
Mariano Calla! (A Bufa i Villalba.) Vosaltres als vostres llocs de combat. Fan
falta homes en tots els sectors! De pressa!
Els dos (Es quadren i fan mutis.) A les teves ordres.
Trini No pots deixar-lo aquí sota, Mariano, s'ha de fer alguna cosa.
Mariano Haig d'atendre els vius abans que els morts.
Trini Potser només és malferit i encara es pot salvar.
Mariano Ja t'he dit que donaria part. És tot el que puc fer. (A la Petra.)
Vosaltres, agafeu l'imprescindible. Hi ha ordres d'evacuar tots els
civils que quedin al poble.
Petra Vols dir que...?
Mariano L'ofensiva acaba de començar, i la consigna és no replegar-se costi
el que costi. Aquí no quedarà pedra sobre pedra.
Pare No toquis les meves coses, filla. Prefereixo seguir a casa meva
encara que m'hi enterrin dins, com a en Joan, abans que...
Mariano No digui bajanades!
Pare Ningú té dret a fer-nos fora. Sóc l'amo. Tu ho vas dir davant de
tots. L'amo!
Mariano (A la Petra.) Només el necessari. Hi ha poc espai.
Petra On portaran als evacuats?
42
43. Mariano No ho sé del cert, però el més segur és que a la ciutat. Vosaltres,
però, no anireu amb els altres. Tinc un pla. Apa, afanyeu-vos.
Petra Si, ara mateix. (Agafa el vell.) Anem pare.
Pare (Seguint-la malgrat les queixes.) Deixa'm dona, deixa'm! No vull.
(Mutis de la Petra i el pare. Pausa curta.)
Mariano I tu, Trini, agafa les nostres coses. Hi ha una casa vella i
abandonada dalt el turó. T'instal·laràs amb tota la família. No vull
que et portin amb aquests desgraciats. Necessito tenir-te prop
meu.
Trini No, Mariano.
Mariano Ja t'he dit que en donaré part i se'n cuidaran d'ell.
Trini Jo esperaré.
Mariano No entens que si et troben aquí els del servei d'evacuació se
t'emportaran amb els altres?
Trini Vull veure'l. I no penso marxar d'aquí fins que l'hagi vist.
Mariano Quina família! Estàs més boja que el teu pare.
Trini Suposo que t'alegra. Així et deslliures d'ell.
Mariano Tots ens hi juguem la pell en aquesta ratera! Avui li ha tocat a en
Joan, demà potser serà el meu torn. No per això em posaré a plorar.
Va, puja al nostre quarto. (Trini no es mou.) Fes-ho per les bones o
t'ho faré fer per les dolentes! (L'agafa per un braç. Veu que té un
llibre.) Què és això? (Agafa el llibre.) Un dels seus llibrots? (El tira
a terra.) Prou de ximpleries! Tu vens amb mi, passa!
Trini No Mariano, ara ja no.
Mariano Vols dir-me amb això que l'únic motiu... era ell? (Pausa llarga.) No
consentiré que em posis en ridícul!” (L'agafa pel braç un altre cop
per fer-la pujar. Apareix Petra.)
Petra (Sense cridar però visiblement trastornada.) Mariano, vine...
Mariano Què passa?
Petra No ha baixat amb els altres, i ningú se n'ha adonat. Ha estat en
obrir la porta del seu quarto...
Mariano Però, de qui dimonis estàs parlant?
Petra Del Nano. (Pausa. Mutis de la Trini escales amunt.) En veure'l tan
quiet, he pensat que encara dormia. La ferida és molt petita. Al ca.
Suposo que un tros de metralla. La finestra era oberta. L'he tapat
amb un llençol. No li hagués agradat que el veiéssim així,
completament despullat.
Mariano Com dius? Què no portava...?
Petra Tot just començava a ser home. No tenia, encara, els divuit anys.
43
44. (Mutis de Petra. Apareix en Guzman pel pati.)
Guzman (Veient en Mariano.) Mariano!
Mariano Guzmán, però què fas tu aquí?
Guzman Una abraçada, mala peça! (Ho fan.) Havia d'anar al poble del costat
a fer una missió i he aprofitat per venir a veure-us.
Mariano S'agraeix.
Guzman Si sabessis com trobo a faltar això! En el meu emplaçament no hi ha
una dona en deu quilòmetres a la rodona! I la Petra?
Mariano Bé. Una mica trasbalsada pel que li ha passat al Nano. El noi ha
tingut mala sort. Un tros de metralla no més gran que l'ungla del
dit, i llestos!
Guzman Quan ha estat?
Mariano Ara mateix, en l'últim bombardeig.
Guzman Ho sento.
Mariano També ha caigut en Joan.
Guzman En Joan?
Mariano Sí.
Guzman No pot ser. L'acabo de veure a la plaça del poble.
Mariano Què dius? Que l'has vist on?
Guzman Anava conduint el cotxe del coronel. M'ha saludat amb la mà i tot.
Mariano N'hi ha que tenen sort.
Guzman He passat pel teu poble moltes vegades, cau dins el meu sector, i he
conegut la teva dona i els teus fills.
Mariano Com estan?
Guzman Bé. Sembla que no has escrit gaire a casa últimament.
Mariano Si m'hagués passat alguna cosa, ja els ho haguessin comunicat.
Guzman M'han fet un munt de preguntes.
Mariano No deus haver dit res de les noies veritat? Ja saps com són les
dones, per quatre bestieses de no res, et fan la vida impossible.
Guzman No pateixis, home. T'he fet quedar com un heroi. (Pausa.) En saber
que venia cap aquí, la teva dona m'ha donat això per a tu. Una
fotografia d'ella i dels nens...
Mariano (Mirant la fotografia.) Com han crescut!
Guzman Els l'ha fet un veí vostre, el de la botiga. Per què no escrius unes
ratlles? Se n'alegraran moltíssim!
Mariano No tinc temps ara per això. He de presentar-me al poble
immediatament. Acaben d'enrunar mig poble i no trigaran en tornar.
Guzman Encara que només siguin dues paraules, què et costa?
Mariano Bah! Sempre ha estat una ploramiques. Per no res, llàgrimes!
Guzman Mentrestant, vaig a veure els altres.
44
45. (Fa mutis per l'escala. En Mariano seu a taula. Agafa paper i llapis i
després de mirar la fotografia una bona estona, comença a
escriure. Apareix la Trini.)
Trini Mariano! En Guzman acaba de veure en Joan a la plaça del poble viu
com tu i com jo!
Mariano Ja ho sé.
Trini Què fas? (Agafa la fotografia.) La teva dona i els teus fills, oi?
Mariano Me l'ha portat en Guzman. El meu poble cau a prop d’on està.
Trini Són guapos. S'assemblen molt a tu. (Pausa.)
Mariano Marxarem de seguida. O sigui que afanya't.
Trini No acabes la carta per la teva dona?
Mariano No. I ja no és la meva dona. Diguin el que diguin els papers. Tu ets
ara la meva dona, la veritable dona. La resta no és res més que
paperassa. (Trenca la carta. La Trini li torna la fotografia.)
Trini També penses esbocinar això?
Mariano Justament anava a posar-ho a la carta.
Trini No et crec. Però t'ho agraeixo. Recullo les nostres coses i en un
minut estic de tornada.
Mariano Ja no vols veure en Joan, ara que ha ressuscitat?
Trini No. No vull veure'l mai més!
(Inicia el mutis quan apareix la Petra amb uns farcells a la mà
seguida d'en Guzman.)
Petra (A la Trini.) On vas?
Trini A buscar les nostres coses.
Petra No cal. He agafat del vostre armari el que m'ha semblat més
imprescindible. (Li dóna un farcell.) Millor que hi clavis una ullada
per si falta alguna cosa. (La Trini agafa el farcell.) A dalt hi ha dos
farcells més.
Mariano Vaig a buscar-los.
Trini (Mirant el farcell.) I el pare?
Petra Ploriquejant com una criatura. Enganxat als mobles sense voler
baixar.
Mariano Quina pena de vell! I tu, Guzman, fot el camp d'una vegada! Com is
amb els de casa no n'hi hagués prou!
Guzman I la carta?
Mariano Digues-li que no m'has vist, que no quedava ningú al poble o què sé
jo... el primer que et vingui a la llengua.
45
46. (Mutis d'en Mariano. La Petra i en Guzman porten els seus farcells
al pati.)
Guzman Per fi podré parlar-te a soles.
Petra No has sentit el Mariano? Fot al camp!
Guzman Abans no eres tan esquerpa. He vingut només per veure't a tu, i així
és com m'ho pagues?
(Trini passa pel pati amb el seu farcell.)
Trini Està tot bé. Gràcies.
(La Petra aprofita per entrar a la casa. Apareixen en Mariano i el
pare.)
Mariano Va, endavant!
Pare T'aprofites que sóc un vell i no puc valdre'm.
Mariano (A Guzman.) Encara ets aquí? Ves-te'n d'una punyetera vegada!
(La Petra ajuda a baixar els farcells. En Mariano segueix amb el vell
i el porta al pati.)
Guzman Ja va, home, ja va! Doncs sí que he ensopegat el dia, jo! Ni fet a
mida.
(Mutis d'en Guzman. Tots els farcells són al pati. Entra en Joan.)
Petra Joan!
Joan Venia a fer-vos saber que pensen evacuar el poble, però veig que no
fa falta.
Pare (Abraçant-lo.) No deixis que em treguin d'aquí!
Joan Em sembla que no hi ha més remei.
Mariano Has vist com ha quedat el teu quarto?
Joan I pensar que aquest matí, quan m'han donat l'ordre de sortir més
aviat, m'he posat que treia foc pels queixals! (Agafa el llibre de
terra.) La meva biblioteca!
Mariano No sembles gaire afectat!
Joan No sóc home d'escarafalls.
Mariano Doncs aquí, en canvi, tothom s'ha endut un espant de mort.
Sobretot la Trini. Semblava folla!
46
47. Trini Estava nerviosa. Crec que hi havia motius, no? (Intenta dissimular.)
S'ha ensorrat mitja casa i podríem haver mort tots. Què? Marxem
o ens quedem tot el dia aquí plantats?
Mariano Sí, va, som-hi! S'ha de carregar el camió.
Trini Doncs som-hi.
(En Mariano agafa un farcell, la Trini un altre i la Petra un altre.)
Joan (Agafant el farcell de la Trini.) T'ajudo.
Trini No cal. (Mutis de la Trini, Mariano i Petra.)
Joan (Agafant un altre farcell.) No plori, home. Procuraré conservar la
casa dempeus per quan torni. (Ha entrat en Mariano, que agafa el
farcell que porta en Joan i surt. Entren la Petra i la Trini, que
agafen el seu pare i se l'emporten de bracet.) A reveure! Adéu,
Petra! Adéu, Trini!
Petra (Com si volgués dir alguna cosa més.) Adéu, Joan! (Canvia d'idea.)
Sort.
Joan (A la Trini.) I tu, no em desitges sort?
Trini A mi què, m'importa que tinguis sort o no? En tinc prou de perdre't
de vista.
Joan Doncs jo voldria trobar-te més endavant, en un altre lloc, i poder
comprovar que ets realment feliç.
Trini Ho seré, no pateixis. (Mutis amb el pare.)
Mariano (Entrant.) De pressa! Tu, avisa els nois de les lliteres. Pensava fer-
ho jo, però així m'estalviaré donar una volta.
Joan Als de les lliteres? Per què?
Mariano Per recollir els cos del Nano. ( En veure que en Joan s'ha quedat
sobtat.) No ho sabies? (Es toca el front.) Mort a l'acte. Ja veus,
semblava que la cosa anava per tu i l'hi ha tocat a ell.
(Mutis. En Joan està molt afectat. Es dirigeix poc a poc a la casa.)
Mariano (Des de dins.) Eh, tu, on vas?
Petra (Des de dins.) Em descuido una cosa. Ara torno. (Entra a la casa i es
dirigeix a en Joan.) Joan, he de demanar-te un favor. (Li dóna un
macuto.) Que tornis al Bufa això. Digues-li que tot és aquí, que no
he tocat res, que no el vull. Me'l va donar ahir a la nit . (Plora.) Joan!
Joan!
Joan Per què te'l va donar?
Petra Tu, en una ocasió, em vas dir que si un desitjava netejar-se, n'hi
havia prou de voler-ho. Ho desitjo, ho necessito, ho vull, Joan! Em
sento terriblement angoixada i tan sols tu pots ajudar-me.
47