DD

1. 1

2. 2
ÍNDEX
Introducció ...................................................................................................... 3
1. Idea global ........................................................................................... 4
2. Diagnòstic inicial ................................................................................. 5
2.1. Anàlisi de l'entorn ........................................................................... 5
2.2. Marc teòric ..................................................................................... 6
2.3. Característiques aprenents ...................................................... 9
2.4. Resum Idea global ..................................................................... 10
3. Objectius .............................................................................................. 11
4. Continguts ............................................................................................ 11
5. Activitats d'ensenyament- aprenentatge .............................................. 12
6. Temporalització ................................................................................... 15
7. Activitats i criteris d'avaluació .............................................................. 16
8. Estratègies didàctiques ......................................................................... 20
9. Conclusions ........................................................................................... 24
10.Bibliografia ............................................................................................ 25

3. 3
INTRODUCCIÓ
Hem escollit elaborar una unitat didàctica en món de l’educació perquè
professionalment ens volem dedicar al món de l’ensenyament, i vam trobar una
bona oportunitat elaborar una unitat didàctica que ens servís d’entrenament per
a un futur.
La elecció de dur-la a terme sobre la expressió corporal i la dansa va estar pressa
per dos raons; la primera, és que ambdues hem practicat activitats d’expressió
corporal i dansa i per tant, ens agrada i coneixem aquest terreny, fet que ens
dona més eines per poder crear una bona unitat didàctica, ja que aprofitem les
eines que tenim de base. A més, una de nosaltres està molt implicada en la
pràctica i ensenyament de tècniques de correcció postural, aportant un extra de
coneixement en aquest camp tant ampli.
La segona raó perquè escollim aquest tema és que trobem que amb l’expressió
corporal i la dansa es poden treballar moltes competències de les que apareixen
al currículum escolar, com ara l’esperit crític, o el desenvolupament de la
creativitat, però malgrat aquesta gran aportació d’aquest camp a l’ensenyament,
actualment, no es treballa massa, ja que s’acaba donant més importància a
l’aprenentatge esportiu o el treball de les capacitats físiques bàsiques de manera
tradicional.
Pretenem doncs, que la nostra unitat didàctica sigui una aportació d’aire fresc al
camp de la expressió corporal i la dansa en l’ensenyament, esperant que sigui
realment útil per al treball de l’educació física en l’ensenyament secundari
obligatori.

4. 4
1. IDEA GLOBAL
La Unitat Didàctica va dirigida als alumnes de quart d’E.S.O d’un centre
educatiu, per tant aquesta UD es compren dins l’àmbit d’educació física escolar,
dins l’horari lectiu.
La finalitat és que els alumnes aprenguin a desenvolupar les seves capacitats,
l’esperit emprenedor i la confiança en si mateixos, la participació, el sentit crític,
el coneixement personal i de l’entorn i la iniciativa personal, utilitzant mitjans
d’expressió corporal i representació.
L’objectiu és utilitzar el cos com a eina de comunicació, expressió i creació. Per
tal de conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar
les diferències, el respecte, la col·laboració, l’autosuperació i prendre
consciència dels hàbits de salut i incorporar la pràctica de l’activitat física i l’esport
a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social a través
del descobriment guiat.
La durada d’aquesta és d’un trimestre. L’horari escolar consta de dues sessions
d’educació física per setmana i aquestes tenen una durada d’una hora. Per tant
cada mes contarem, aproximadament, amb 14 sessions, ja que trobem ponts i
algun dia no lectiu en el calendari. Aquesta Unitat Didàctica s’ubica concretament
al primer trimestre del curs.
Els tipus d’activitats seran diverses, passant pel teatre, on fomentem la
comunicació expressiva amb els companys, realització de representacions
utilitzant la imaginació i la improvisació, pràctica de malabars i castellers.
Realització de danses actuals i tradicionals com els balls de saló per al treball de
l’expressió d’emocions i sentiments. Farem servir les tècniques posturals per al
treball de la millora de la consciència corporal. A través del treball continuat, amb
l’ajuda de graelles d’observació anirem comprovant l’assoliment dels criteris
d’avaluació preestablerts que marca el currículum relacionats amb els continguts
treballats en aquest bloc específic.

5. 5
2. DIAGNÒSTIC INICIAL
2.1. Anàlisi de l’entorn
La nostra unitat didàctica va dirigida als alumnes de 4t curs del Col·legi Sant
Gabriel. El col·legi està situat a Sant Adrià de Besòs, Barcelona, al carrer Ricart
número 8-14 just al costat del centre cultural i esportiu Polidor. És un centre
religiós i de tipus concertat. En aquest col·legi s’imparteixen quatre etapes
educatives com són educació infantil, primària, secundària obligatòria i
batxillerat. Ens proporcionen unes instal·lacions molt adequades a les funcions
del nens, sobretot en l’àmbit de l’activitat física i esportiu com són, un pati
descobert dividit en quatre zones:
 Porxo amb uns 45 metres de llargada i 20 d’amplada.
 Zona de jocs adaptada a nens d’educació infantil d’uns 45 x 30 metres.
 Pistes de bàsquet: dues pistes de bàsquet de ciment.
 Pista de futbol de sorra d’uns 45 x 90 metres.
També, ens proporciona un pavelló poliesportiu de bàsquet i futbol sala, un
gimnàs cobert amb pista de bàdminton, una sala de psicomotricitat, vestidors…
Tot i que no es troba dins del recinte, a uns 10 metres trobem el centre esportiu
polidor que ens ofereix una piscina coberta.
Totes aquestes instal·lacions ens seran útils per a la pràctica esportiva.
El material del que disposem per dur a terme la nostra unitat didàctica és el
següent:
- -30 màrfegues de MAT Pilates
- -Equip de música amb altaveus
- -5 cordes per saltar
- -25 pilotes de goma i plàstic
- -30 mocadors de diferents colors

6. 6
Per poder mostrar d’una manera molt clara, evident i gràfica el diagnòstic inicial
utilitzem la metodologia DAFO que es una manera de mostrar els punts forts i febles
en el que ens podem trobar per tal de poder millorar:
OPORTUNITATS AMENACES
Anàlisi
extern
- És una assignatura obligatòria en l’educació secundària.
- La majoria de nens tenen coneixements previs.
- És una edat on els nens ja han assolit un nivell físic
de força i coordinació per dur a terme qualsevol activitat.
- Els alumnes es coneixen entre ells.
- Ens trobem en un entorn molt favorable en relació amb
els alumnes.
- Que els alumnes no mostrin ganes
per fer l’activitat.
- Que hi hagi molta diferència de
nivells entre alumnes.
- Que no doni temps de fer el que
esperem per les poques hores de
pràctica.
FORTALESES DEBILITATS
Anàlisi
intern
- Tenir instal·lacions ideals per a la pràctica esportiva.
- Poder comptar amb altres instal·lacions properes al
centre educatiu .
- Ser una classe en la que sempre en son el mateix
número d’alumnes.
- Disposar del material idoni.
- Els 15- 16 anys són una edat
difícil.
- Les instal·lacions poden estar
ocupades per altres grups.
2.2. Marc Teòric
La matèria d’educació física té un rol clau en la millora del desenvolupament
personal i social dels alumnes i en el desenvolupament de les competències a
assolir durant la etapa d’ensenyament obligatòria.
Durant aquest període els alumnes han d’interioritzar la importància que té la
pràctica d’activitat física continuada per a la millora de la salut i com aquesta pot
suposar una bona inversió del temps de lleure. Per aconseguir-ho, cal vincular la
pràctica d’activitat física a una escala de valors, actituds i normes i al
coneixement de l’efecte que té el treball del cos sobre la salut, el creixement
personal i la millora de la qualitat de vida.

7. 7
Trobem dos competències pròpies de la matèria, la primera és la comunicativa,
que es treballa a través de l’experimentació del cos i el moviment com
instruments d’expressió i comunicació de sentiments i emocions, tant individuals
com grupals; i la segona la social, que se centra en les relacions interpersonals
per mitjà de l’adquisició de valors com el respecte, la cooperació i l’acceptació,
transferits a través de jocs i esports, activitats a la natura i manifestacions
corporals d’expressió.
Cal senyalar la contribució de la matèria d’educació física en el desenvolupament
de les competències bàsiques, remarcant com a principal el coneixement i
interacció amb el món, mitjançant el propi cos en els diferents espais que es
poden trobar i el coneixement, la pràctica i la valoració de l’activitat física per la
preservació i millora de la salut.
Contribueix, alhora, a l’assoliment de la competència social i ciutadana, ja que
es treballa l’acceptació de normes col·lectives i la convivència i col·laboració
entre iguals, i la crítica dels valors socials envers l’activitat física i l’esport. També
treballem la competència artística i cultural, gràcies al coneixement de
manifestacions artístiques com els balls tradicionals i moderns, el teatre, el jocs
tradicionals…
Es desenvolupa el coneixement d’un mateix i de les pròpies possibilitats i
carències, l’autosuperació, perseverança i actitud positiva i l’organització
individual i col·lectiva que contribueixen, alhora, a la competència d’aprendre a
aprendre i a l’autonomia i iniciativa personal.
Les persones ens comuniquem constantment amb els nostre cos, tant quan
estem en moviment com quant adoptem una postura determinada estàticament.
El moviment i el gest del cos son la matèria prima dels continguts del treball de
la expressió corporal, considerant qualsevol d’aquests dos com una manifestació
comunicativa.
Dins la expressió corporal, la dansa ens obre una porta a la creació d’un missatge
estètic a través del moviment del nostre cos. Aspectes com la mirada, l’espai que
ocupa el cos al ballar i l’actitud corporal ens poden transmetre tot tipus de
sentiments i missatges; es per això que tot treball educatiu centrat en el

8. 8
desenvolupament de la motricitat ha de comprendre el descobriment i creixement
del llenguatge motor, fent que l’individu sigui el més conscient possible de totes
les possibilitats de manifestació corporal que té i pot arribar a descobrir.
Cal tenir en compte que la expressió corporal és perenne, es a dir, es treballada
durant tota la vida de l’individu i que té molt a veure la imatge social que és té del
propi cos i que afecta al tractament del mateix.
Existeixen molts mots per definir la noció del propi cos, diferenciant entre:
-Imatge corporal: aquesta és el nivell qualitatiu, està condicionada pels caràcters
físics de l’individu, fet que implica que la persona té una concepció subjectiva de
com és el seu cos, que va paral·lela a la concepció objectiva de com veuen el
nostre cos els demés.
-Esquema corporal: aquest és el nivell quantitatiu, és el tipus de adaptació que
s’estableix entre l’estructura de l’esquelet i els graus de tensió muscular de tots
els segments corporals, fet que fa possible la percepció global del cos i de cada
segment.
-Consciència corporal: suma continuada dels dos conceptes anteriors.
Totes les millores que es produiran en l’àmbit motor d’aquelles persones que
practiquin dansa vindran donades per la millora dels aspectes comentats
anteriorment. Aquestes persones milloraran la seva competència motriu.
Segons l’estudi de Fructuaoso, C. i Gómez C., (1999) La danza como elemento
educativo en el adolescente, Revista Apunts. Educación física i deporte 66, 31-
37 trobem, a l’etapa de l’adolescència, falta d’harmonia en el moviment que es
tradueix en certa dificultat del domini motor, aquests fet, segons l’estudi, es pot
donar per la velocitat en els canvis morfològics i fisiològics que marquen el pas
de l’etapa infantil a l’adulta, fent que la persona s’hagi de readaptar funcionalment
a cada canvi que pateix. En aquest sentit el treball de dansa aportarà els
següents beneficis:
- Augment de la competència motriu
- Millora de la percepció de l’esquema corporal
- Millora de la coordinació neuromuscular
- Desenvolupament dels sentits rítmics i espacials
- Millora de la capacitat de control postural

9. 9
Per últim, cal recordar que els canvis que pateixen els joves no són només de
caire físic, sinó també psicològics i sentimentals. L’adolescència és la etapa on
una persona construeix la seva identitat. En aquests sentit podem destacar que
la dansa aportarà les següents millores en la persona:
- Millora en el coneixement i acceptació del propis cos (formació d’una imatge
corporal positiva)
- Millora en el procés de comunicació (desenvolupament de la expressió no
verbal)
- Millora en el procés de socialització (integració i cooperació)
- Canalització i alliberació de tensions
- Desenvolupament del sentit estètic i creatiu
2.3. Característiques del aprenents
La nostra programació anirà dirigida a un total de 50 alumnes en les edats
compreses entre 15 i 16 anys, que cursen el quart curs de l’Educació Secundària
Obligatòria (ESO). Es troben repartits en dues classes de 25 alumnes
cadascuna. D’aquests 50 alumnes 23 d’ells són noies i 27 nois, repartits de
manera igualitària entre una classe i l’altre, per tant, el nombre de nois i noies en
una mateixa classe es bastant semblant. Tots els alumnes són de nacionalitat
catalana excepte dos d’ells que són de nacionalitat marroquina.
Ens trobem en una etapa bastant complicada com es l’adolescència i època de
canvis que poden dificultar a l’hora de realitzar alguna tasca. L’autoestima és la
imatge que tenim de nosaltres mateixos i en aquesta edat, encara s’està
formant, per això, els educadors els hi hem de transmetre un missatge positiu
per a la millora de l’autoestima. Hem de reconèixer les petites coses diàriament,
estimular-los per a la pràctica de noves habilitats, fer que millorin el
comportament, que acceptin a tothom tal i com és, ajudar-lo a tolerar frustracions,
ensenyar-lo a adonar-se dels seus sentiments i emocions, fomentar la seva
creativitat, etc. Tot i això, ens trobem davant d’un grup de nens i nenes amb unes
característiques molt positives on predomina la cohesió i la igualtat que existeix
entre diferents sexes. Existeix un alt grau de participació per part de la majoria

10. 10
dels alumnes, encara que ens hi trobem amb una minoria poc participativa. Es
caracteritzen per ser un grup en el qual els agrada compartir experiències. Un
70% dels alumnes mostren un interès per l’activitat física i l’esport vers un 30%
que no.
Cal dir que els alumnes també, que els alumnes no decideixen si fer la classe o
no ja que parlem d’una educació obligatòria i, que per tant, les expectatives i
actituds de cada alumne a l’hora de la pràctica poden ser diferents.
2.4. Resum
Un cop finalitzat el diagnòstic inicial amb totes les seves parts, podem dir que
estem preparats per iniciar-nos a definir els objectius de la unitat didàctica.
En l’anàlisi del entorn hem pogut conèixer quina és la situació externa i interna
del lloc on durem a terme la nostra unitat. Hem analitzat tot allò bo i dolent ja
sigui de dins o dels voltants de la zona. Per que quedes més clar tots els aspectes
positius i els negatius del entorn hem creat un DAFO. Després d'haver analitzat
l'entorn podem dir que creiem que el club on es durà a terme la nostra unitat
didàctica te una situació interna i externa molt favorable perquè la UD es
desenvolupi correctament i es compleixin els objectius amb èxit.
Pel que fa al marc teòric, hem explicat que la matèria d’educació física té un
“paper” clau en l’edat escolar, ja que permet la millora del desenvolupament
personal i social dels alumnes. A través de l’expressió corporal, podem fer un
treball educatiu centrat en el desenvolupament de la motricitat, a la creació i
expressió mitjançant el cos i a interioritzar la importància que té la pràctica
d’activitat física diària.
A partir d’aquí, ens plantejarem uns objectius centrats en l’expressió corporal, on
a través del cos, puguin ser capaços d’expressar-se i comunicar-se, per tal de
millorar el seu desenvolupament personal.

11. 11
3. OBJECTIUS
L’alumnat, en acabar aquesta unitat didàctica serà capaç de:
1. Controlar la postura corporal en els exercicis de la coreografia
2. Col·laborar amb els companys per a la creació d'una coreografia
3. Conèixer les possibilitats de moviment del cos de manera individual.
4. Reconèixer les parts del cos com a eina de comunicació, expressió i
creació.
5. Expressar-se lliurement mitjançant el cos d’una manera autònoma
4. CONTINGUTS
 El domini de les Tècniques de correcció postural,
 La col·laboració en equip de les activitats per tal d’assolir un objectiu comú
 La cooperació entre els companys.
 La participació a classe i a les activitats
 Respecte entre els companys
 La realització de les tècniques de balls tradicionals
 L’execució de les tècniques de balls contemporanis
 La adequació dels moviments als diferents ritmes musicals
 L’execució amb bon domini dels moviments i gestos de les coreografies
 La disposició i orientació del cos respecte de l’espai
 La localització de les parts del cos en tot moment (ulls tancats, amb
música, etc)
 La representació d’escenes teatrals
 La creació i representació de coreografies.
 El desenvolupament de la creativitat
 La millora de la improvisació individual
5. ACTIVITATS D’ENSENYAMENT- APRENENTATGE

12. 12
1. Qüestionari d’avaluació inicial on els alumnes contestaran tot el que
coneguin sobre expressió corporal i dansa, si han practicat o practiquen
alguna branca de l’expressió corporal i la dansa i què n’esperen d’aquesta
unitat didàctica. Aquest qüestionari ens servirà per tenir una referència del
nivell inicial de la classe respecte a la unitat didàctica (Activitat d’avaluació
inicial)
2. Pràctica d’exercicis de MAT Pilates i pre-pilates per a treballar la correcció
postural en diferents posicions i el reconeixement de les parts del cos, així
com el coneixement de la tècnica per a la millora de la condició física i la
salut.
Per exemple la execució de la sèrie abdominal de MAT Pilates, on els
alumnes ha de dur a terme els exercicis amb la tècnica i el ritme adequat,
adaptant la respiració a l’exercici.
3. Pràctica d’exercicis de gimnàstica hipopresiva per a treballar la correcció
postural en diferents posicions i el reconeixement de les parts del cos, així
com el reconeixement de la tècnica per a la millora de la condició física i
la salut.
Una activitat exemple seria la execució de les posicions hipopresives
dempeus, duent-les a terme amb la tècnica correcta i adaptant la
respiració al tipus d’exercici que es demana.
4. Creació de coreografies en grup i exposició davant el grup classe de les
creacions. Els grups d’alumnes creen les seves composicions amb
músiques determinades per a fomentar la col·laboració en equip i el
desenvolupament de la creativitat, així com la millora de la coordinació, el
sentit rítmic i la expressió corporal.
La activitat tipus constaria de proporcionar una música determinada per
part del professor, els alumnes s’agrupen per crear les coreografies i en
la classe següent s’exposa el ball davant la classe. (activitat d’avaluació
formativa)

13. 13
5. Valorar davant el grup classe les creacions dels demés companys,
comentant els punts forts de la composició i aportant crítiques
constructives a la millora de la coreografia o properes creacions (activitat
d’avaluació formativa)
6. Balls en grup i individuals improvisats amb músiques diferents per a
fomentar la creativitat i l’expressió corporal, així com la millora de les
capacitats físiques que hi intervenen . Una activitat tipus seria la següent:
el professor posa una música amb un ritme ràpid i senyala als alumnes
que han de fer moviments petits al ritme de la música, seguidament els
assenyala que s’agrupin per parelles i es coordinin per dur a terme el
mateix moviment.
7. Realització de balls grupals típics catalans per a fomentar la col·laboració
del treball en grup per a l’assoliment d’un objectiu comú i promocionar la
cultura pròpia tot treballant els aspectes propis de la dansa, com ara el
ritme i la coordinació.
Per exemple la sardana.
8. Realització individual de coreografies d’aeròbic, funky i hip-hop actuals
per a fomentar el sentit rítmic, la coordinació i la millora de la condició
física, així com promocionar l’activitat per a la seva possible inclusió dintre
de les activitats extraescolars dels alumnes. Per exemple una coreografia
d’aeròbic duta a terme per el professor on tots els alumnes han de seguir
els seus passos i moviments.
9. Improvisació individual o per parelles d’una escena teatral escollida a
l’atzar, per a treballar la disposició del cos en l’espai i la bona execució
dels gestos i moviments, així com la resta de característiques de
l’expressió corporal. Per exemple el joc de les pel·lícules. Cada parella o
persona agafa un paper on hi ha escrit el títol de una pel·lícula o una obra
de teatre coneguda i han d’improvisar l’escena que escullin davant la
classe.

14. 14
10. Representació final. Els alumnes s’agruparan en grups de cinc o sis i
hauran de presentar davant la classe un dels balls realitzats durant les
sessions i una escena teatral que tingui a veure amb el món de l’expressió
corporal i la dansa, com per exemple la vida de Chaplin, o la reproducció
d’algun musical conegut. Aquesta activitat serà valorada pel professor i
per la resta de companys. (Avaluació final)
6. TEMPORALITZACIÓ

15. 15
7. ACTIVITATS I CRITERIS D’AVALUACIÓ

16. 16
AVALUACIÓ INICIAL
Aquesta activitat ens ajudarà a conèixer els coneixements individuals sobre la
matèria a tractar i ens mostrarà la situació global de la classe respecte la unitat
didàctica, fet que ens ajudarà a ajustar-la, si fos necessari.
Constarà d’un qüestionari que presentarà el següent format:
Nom i cognoms:
Data:
1.Que en saps de la expressió corporal i la dansa (actors importants, companyies,
estils…)
2.Has practicat o practiques alguna branca de la expressió corporal i/o de dansa?
3.Que esperes aprendre d’aquesta unitat didàctica?
AVALUACIÓ FORMATIVA
Per avaluar els alumnes durant la unitat didàctica, hem dissenyat dos activitats
en les quals la seva participació com a avaluats és important, i formarà part de
la seva pròpia avaluació. Per tal de que quedi un registre de les avaluacions
dutes a terme pel professor i pels alumnes hem creat dos instruments
d’avaluació, un per cada agent avaluador.
L’instrument dissenyat és una graella d’observació on s’apunta si compleix o no
l’ítem. Al costat de la graella de cada ítem hem deixat un espai per tal de poder
escriure comentaris sobre la valoració apuntada. Al final de la graella disposem
d’un apartat per a poder apuntar la nota final de l’activitat.

17. 17
Per tal de que el professor pugui dur a terme l’avaluació de l’alumne, la realització
de la coreografia serà enregistrada en vídeo per un company, per poder ser
analitzada posteriorment.
Un dels objectius a avaluar és la col·laboració amb els companys durant la
creació de la coreografia, fet que valorarem a cada sessió que deixem per a la
preparació de la composició. Valorarem subjectivament la participació de cada
alumne i posarem un signe positiu o un de negatiu al costat del nom de cada
persona a la llista d’assistència.
La valoració d’aquest ítem quedarà de la següent manera: si l’alumne obté
majoria de positius se sumarà 0.5 a la nota final de l’activitat, i en canvi si l’alumne
té la majoria de valoracions negatives es restarà -0.5 de la nota final de l’activitat.
També tindrem en compte la valoració que en facin cada company del company
assignat a avaluar, sumant la seva valoració a la del professor; per altra banda
valorarem a l’alumne avaluador, tenint en compte els seus comentaris, si són
constructius i si realment han sabut veure els aspectes importants de la
composició.
Valorarem aquestes aportacions sumant 0.5 a la nota final de l’avaluador en cas
de que les aportacions i els comentaris siguin correctes i, si en canvi les
aportacions no són adequades no sumarem res a la nota final
La valoració final de l’activitat, la creació, execució i valoració de la coreografia
suma un total de 5 punts. Aquesta activitat sumativa volem que tingui el valor del
40% del total de la nota de la unitat didàctica.

18. 18

19. 19
AVALUACIÓ FINAL
Com a avaluació final plantegem una activitat composta per dos exposicions, la
primera serà una coreografia semblant a la composició de l’avaluació sumativa,
on els alumnes poden aprofitar algunes passes de l’anterior però la composició
general ha de ser diferent i intentant incloure les millores aportades pel professor
i pels companys, i la segona constarà d’una representació teatral de creació
pròpia. Aquesta representació teatral ha de tenir la temàtica de expressió
corporal o la dansa, com per exemple la representació de la biografia d’un artista
rellevant en el món de l’expressió corporal o la dansa i aquesta no pot durar
menys de 7’ i no es pot estendre més de 10’.
Aquesta activitat, igual que l’anterior serà valorada pel professor i pels alumnes
amb el mateix sistema que hem emprat en l’avaluació anterior i comptarà un 60%
de la nota final. Per tal de calcular la nota final sumarem tots els punts atorgats
pel professor (màxim 9) i tots els punts atorgats per l’alumne avaluador (màxim
2), farem la proporció sobre 10 i n’extraurem el 60%.
Aquesta nota se sumarà a la nota de l’avaluació formativa fent el total de la nota
final de la unitat didàctica.

20. 20
Els instruments que farem servir en aquesta avaluació són els següents:
8. ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES
8.1. Metodologia emprada i estils d’ensenyament
Per a escollir l’estil d’ensenyament hem tingut en compte les nostres
característiques personals, ja que l’ensenyament parteix sempre del professor i
cal conèixer els punts forts i febles d’un mateix; també hem tingut em compte el
objectius que hem de treballar, el temps del que disposem, la distribució de les
pràctiques i, un dels punts més importants: les característiques de l’alumnat.
L’estil d’ensenyament que es farà servir es veurà condicionat per les
característiques del professor i les dels alumnes, per la organització i els recursos
que tenim a l’abast, per tant, no podem enfocar el nostre ensenyament en un sol
estil, sinó que cal que siguem flexibles per tal d’adaptar-nos a les circumstàncies
que es poden donar durant el curs, inclús durant una sessió concreta.

21. 21
Els estils que trobem que encaixen amb les característiques mencionades
anteriorment són els estils que fomenten la participació dels alumnes en
l’ensenyament i l’impliquen cognoscitivament; aquests estils demanen que
l’alumne interactuí en el seu ensenyament i en l’ensenyament dels demés, fent
que s’impliquin i es responsabilitzin de les seves tasques. Les modalitats que
farem servir d’aquest estil són l’ensenyança recíproca i grups reduïts, on cada
membre del grup aporta el seu coneixement per al creixement comú i es
autoavaluat i avaluat durant el procés per els seus companys. Aquest estil es
basa en la metodologia del descobriment guiat, on el professor marca un objectiu
a aconseguir, donant unes eines bàsiques, i els alumnes construeixen el seu
propi aprenentatge.
L’altre grup d’estils fonamentals que trobem interessants per al tipus de procés
que volem realitzar són aquells que fomenten la socialització de l’alumne, ja que
escollint aquesta modalitat treballem elements curriculars transversals a tot
l’ensenyament.
Aquest estil es basa en la necessitat de treballar conjuntament amb un company
per tal d’assolir l’objectiu proposat, fent de l’alumne una persona més
col·laboradora i capacitada per a la resolució de possibles conflictes, ja que per
trobar el camí a seguir per a la consecució de l’objectiu, haurà de posar-se
d’acord i treballar a la una, amb el seu company.
8.2. Aspectes de gestió i organització de les sessions
Per dur a terme la nostra unitat didàctica ens caldrà fer servir el pavelló interior,
ja que a les pistes cobertes es on disposem d’endolls per a l’equip de música i
on tenim emmagatzemats tots els materials necessaris per a fer les activitats i
els materials dels que disposem per dur a terme la nostra unitat didàctica: 30
màrfegues de MAT Pilates, equip de música amb altaveus i 30 mocadors de
diferents colors.
Per tal de que els alumnes adquireixin certs hàbits importants per a la preparació
del cos i la ment per dur a terme les sessions, primerament presentarem la sessió

22. 22
per tal de que els alumne se situïn i puguin entendre el perquè de les activitats
que duran a terme a continuació, seguidament farem un escalfament conjunt de
la natura que la sessió requereixi, aquesta primera part durarà quinze minuts,
cinc per a la presentació de la sessió, i deu per a la realització de l’escalfament
específic. Com a part principal presentarem la tasca a realitzar, les quals
habitualment seran en grups de treball, els quals intentarem que cada setmana
siguin els mateixos i que canviïn a la setmana següent, per tal de fer que els
alumnes treballin amb la majoria de companys. Finalment durem a terme un
feedback final de cinc minuts, sobre les activitats dutes a terme durant la sessió,
i situar la sessió següent:
8.3. Sessió tipus
Nº de
sessió:
7
Organització del grup: tot el grup classe
Metodologia: Treball per grups
Material: Equip de música, música de sardanes, música
clàssica i música rock & roll
Temps
Objectius:
-Conèixer les possibilitats de moviment del cos de manera
individual.
-Reconèixer les parts del cos com a eina de comunicació,
expressió i creació.
Continguts:
-L’execució de les tècniques de balls tradicionals-La
adequació dels moviments als diferents ritmes musicals -
L’execució amb bon domini dels moviments i gestos de les
coreografies -La disposiciói orientació del cos respecte de
l’espai
Escalf. 1.Presentació de la sessió 5’

23. 23
-Explicar dels objectius a treballar
-Explicació dels balls que es faran per a la consecució dels
objectius:
sardanes
Escalf 2. Escalfament global
-Activació cardiovascular comandat per un alumne
-Escalfament articular comandat per un alumne
-Escalfament múscular comandat per un alumne
10’
Part P. 3. Ensenyament de la passa curta
-Sense música
-Amb música de sardanes
5’
Part P. 4. Ensenyament de la passa llarga
-Sense música
-Amb música de sardanes
-Enllaç de la passa curta a la llarga
10’
Part P. 5. Ball tot el grup classe d’un ball de sardanes convinant
la passa curta i la llarga segons el ritme de la música
Variant 1: posem música clàssica i els alumnes han
d’adaptar-se la ritme
Variant 2: posem música càassica i els alumnes han
d’adaptar-se al ritme
20’
Tornada
C.
Eestiraments en grup tot fent una valoració general de la
sessió
5’

24. 24
9. CONCLUSIONS
Aquesta unitat didàctica sobre l’expressió corporal i la dansa en edat escolar, ha
estat una programació molt exhaustiva i ben documentada.
Després d'un bon diagnòstic inicial on hem estudiat la situació interna i externa,
el marc teòric i les característiques dels nens.
Hem pogut desenvolupar 5 objectius adequats al diagnòstic, on treballarem la
postura corporal, a utilitzar el cos com a eina de comunicació, expressió i creació,
a treballar en equip i a expressar-se lliurement.
Un cop establerts els objectius hem ideat uns continguts i unes activitats per a
poder assolir els objectius. Tan objectius, continguts i activitats les hem distribuït
en el temps, mitjançant la temporalització. Finalment hem explicat les estratègies
didàctiques, és a dir, com transmetrem aquestes activitats d'ensenyament-
aprenentatge.
Com a parella podem dir que tot i que al principi ens va costar posar-nos d'acord
en quina Unitat didàctica escollir i com dur-la a terme finalment em acabat
coincidint en molts aspectes i treballant coordinadament.
Creiem que hem escollit molt bé el tema ja que ens pot ser útil de cara a un futur
quan treballem en aquestes edats i en el camp de l’educació.
Ja que mai havíem dut a terme mai una programació tan completa i pautada,
hem estat força motivades i ens ha donat moltes eines per poder programar més
endavant.

25. 25
10.BIBLIOGRAFIA
Articles
Fructuaoso, C. i Gómez C., (2001) La danza como elemento educativo en el
adolescente, Revista Apunts. Educación física i deporte 66, 31-37
Sampedro J., (2010) Danza, arquitectura del movimiento, Revista Apunts.
Educación física i deportes 101, 99-107
Viciana J., Delgado M.A.,(1999) La programación e intervención didáctica en el
deporte (II) Aportaciones de los diferentes estilos de enseñanza, Revista apunts.
Educación física i deportes 56, 17-24
Llibres
Castanyer, M (2000) Expresión corporal y danza, Zaragoza: INDE