Power point Aqüeducte de les ferreres

1. Aqüeducte
de les
Ferreres
Tatiana Ruiz Roldan
HISTÒRIA DE L’ART

2. Fitxa tècnica
Nom de l’edifici: Aqüeducte de les
Ferreres (Pont del Diable)
Nom de l’autor: desconegut
Cronologia: primera meitat del segle
I d.C
Estil: Romà, període republicà tardà
Tipus d’edifici: aqüeducte
Ubicació: Barranc dels Arcs
(Tarragona)
Escala/dimensions: 27mx217m
Tarragona - Aqüeducte 2008
Tarragona - Aqüeducte 1923

3. Anàlisi formal
Material:
Pedra Calcària local (saldó). Originàriament
recobert en part d’estuc
Sistema constructiu:
Volta, (té la seva base en l’arc que genera una coberta en
forma de volta)
Emlpea el sistema voltat pels arcs
Elements de suport: -pilars, els de dalt tenen forma
rectangular i els de sota triangular. Troncopiramidal o de
piràmide escapçada
Suportats:
-arcs de ½ punt

4. TRONCOPIRAMIDAL
PILAR
ARC
SAGITA
SALMER LLUM
CLAU
intradós
ROSCA

5. Anàlisi formal
L’aqüeducte té el punt d’origen a uns 15 km de
Tarragona, a l’actual localitat de Puigdelfí, on pren aigua
del cabal del riu Francolí. Aprofitant els pendents
naturals del terreny, la canalització arriba fins al barranc
dels Arcs, on s’aixeca la part visible de l’aqüeducte, que
salva el desnivell de la vall. El conjunt està construït amb
carreus en sec, és a dir, ensamblats sense utilitzar cap
tipus d’argamassa o de material aglutinant.
Els carreus perfectaments tallats i encaixats

6. Anàlisi formal
Bastit sobre dues fileres d’arcades de mig
punt, totes de la mateixa llum (5,9m). Té vint-i-cinc
arcs a la fila superior i onze a la inferior. La
distància entre el centre dels pilars és de 7,95m.
L’amplada de d'intradós és de 1,89. I tots els arcs
són de ½ punt.

7. Anàlisi formal
-El pont està realitzar amb carreus isòdoms de
dimensions notables. La cara externa és llisa a
nivell dels arcs i presenta un encoixinat rústic
als pilars i les impostes.
- Els pilars tenen una estructura graonada, i cada
filera presenta un retrocés de mig peu romà.
IMPOSTA

8. Spectus de l’aqueducte
L’aigua hi circulava fins arribar al
castell d’aigües , castellum aquae, que
era l’estació de la distribució de les
aigües, a prop de la ciutat en un punt
elevat.

9. Espai exterior
Es tracta d’un pont de 217m de llargada i 27 m
d’alçada màxima. S’adapta al terreny i als
desnivells (càlculs matemàtics)També càlculs
matemàtics per buscar el recorregut més curs i
amb una mica d’inclinació perquè l’aigua
circulés
217 m

11. Interpretació
 Funció: Tenia doble funció:
-Portar l'aigua (suministrar aigua a la ciuatat de
Tarraco) Es construeix l’aqüeducte per superar
un desnivell)
- Romanitzar l'imperi: la construcció d’obres
públiques com ara aqüeductes, xarxes de
comunicació.... eren una eina de propaganda,
romanització, i unificació del territori.

12. Significat: No té un significat contret però al voltant dels
aqüeductes i ponts ronden diferents llegendes d'origen medieval
que van tenir molta difusió a Europa. Totes aquestes llegendes
tenen un denominador comú: hi ha un pacte amb el diable i una
ànima en joc. La llegenda del Pont del Diable de Tarragona
comença quan el constructor ja havia aixecat les dues rengleres
d'arcades. Un fort temporal van fer caure el viaducte i el
constructor en veure aquell desastre va invocar el diable perquè
l'ajudés a reconstruir-lo. Quan Satanàs va aparèixer li va proposar
un pacte: ell li construiria un pont en una sola nit a canvi de
l'anima de la primera persona que begués l'aigua que transportava
l'aqüeducte.
L'endemà el pont estava construït però el constructor va fer beure
a un ase la primera aigua del pont i el pobre animal va ser la
recompensa que va obtenir Satanàs.

14. Context històric
La ciutat romana de Tarraco té
l’origen en la creació pels
germans Escipió d’un petit
assentament militar, l’any 218
a.C, durant la Segona Guerra
Púnica. Al llarg dels anys
Tarraco va anant adquirint
importància estratègica en el
procés de conquesta del territori
peninsular. La societat romana
era una gran demandant
d’aigua. A les necessitats
bàsiques (consum, neteja, rec)
s’hi afegien uns hàbits culturals
de tipus higiènic que
n’implicaven un consum
important.

15. Context històric
La ciutat de Roma posseïa una
aigua freàtica de dolenta
qualitat. L’escassetat d’aigua
devia ser a un problema seriós a
inicis del s. IV aC. La
romanització va implicar
l’extensió arreu de l’Imperi dels
usos econòmics i socioculturals
de l’aigua. Els romans varen
incorporar els coneixements de
tecnologia hidràulica heretats
del proper Orient i del món
hel·lenístic i hi varen afegir la
seva pròpia experiència.

16. Antecedents: estil etrusc, tot i que l'aqüeducte
és un invent romà.
Influències: Els aqüeductes foren una
innovació característica de l’enginyeria romana.
L’aqüeducte de les Ferreres és un dels més ben
conservats i una de les restes arqueològiques
mès importants de tot el conjunt monumental de
Tarraco.

17. • A banda d’això, la seva importància rau en el fet que
els estudis semblen concloure que fou el primer assaig
dels enginyers i constructors romans per superposar
dos pisos d’arqueries. Així sembla demostrar-ho el fet
que empressin grans pilars troncopiramidals a la base
de la part central de l’obra, la tècnica en els arquitectes.
•Aquesta inseguretat,en canvi fou superada en
l’aqüeducte de Segòvia, de construcció més tardana i
considerat el més important de la Península Ibèrica i un
més rellevants d’Europa.