1. FEIM POESIA MARE SI FOS MARINER Mare, si fos mariner, mariner de bona traça, me n'aniria mar endins tot sol amb la meva barca. Miquel Martí i PoI
2. Vine a fer bombolles, que tinc un tassó ple d’aigua i sabó. Mira com voleien i brillen al sol tot fent tornassol! Si la més bonica proves d’agafar, se’t fon a la mà… I et quedes en dubte de si l’has bufat o ho has somniat! Joana Raspall BOMBOLLES
3. DESOLACIÓ Jo sóc l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir, que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta; mes branques una a una va rompre la tempesta, i el llamp fins a la terra ma soca migpartí. Brots de migrades fulles coronen el bocí obert i sense entranyes, que de la soca resta; cremar ha vist ma llenya; com fumerol de festa, al cel he vist anar-se’n la millor part de mi. I l’amargor de viure xucla ma rel esclava, i sent brostar les fulles i sent pujar la saba, i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort. Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca; sens mi, res parlaria de la meitat que em manca; jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort. Joan Alcover
4. La bicicleta Jo tinc una “bici” pintada de nou. Quan vull s'està quieta i quan vull es mou. Avui no vol córrer i no sé per què; l'he greixada amb oli d'un setrill sencer! Amb draps de camussa tota l'he eixugat, i ja un cop polida així ha rondinat: M'ha dit: - Estic prima; no em tractes prou bé. - Si tu ets la més ferma de tot el carrer! - Mira quines rodes té aquella d'allà! - Parles d'una moto! No et pots comparar! Joana Raspall Il·lustració d'Ofra Amit
5. La vella Montserrat, desperta el barri A cops d'escombra tot cantant, Les primeres persianes, sobren feixugues badallant. Rere el vidre entelat, el cafeter assegura que no era penal I es desfà la conversa igual que el sucre del tallat. Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia, Damunt els caps un sol ben insolent Il·lumina descarat tot l'espectacle de la gent. Al bell mig de la plaça La peixatera pren paciència amb la consol Que remuga i regala Grans bafarades d'alcohol. I al pedrís reposant L'avi Josep no es deixa perdre cap detall I amb esguard es pregunta Quants dies més té de regal. Bon dia... Nens xisclant, olor a pixum de gat, Veïnes que un cop has passat et critiquen. Gent llençant la brossa d'amagat I un retardat que amb ulls burletes et mira I diu Bon dia... BON DIA ELS PETS
6. Aquesta pluja Aquesta pluja que ho banya tot treu de ses coses s'olor del món. Aquesta pluja no té un hivern, només té un dia un poc xerec. Tothom té defectes, jo encara t'enyor. Ningú no és perfecte, ja no te faré pus cançons. I avui som dimecres, també som dijous, jo sempre com sempre. Demà pintaré amb ses mans es meu sol de jugueta que té un satèl·lit solar i un solàrium d'estrelles. Demà pintaré as cel ras un segon domicili, semiaquàtic i deshabitat perquè m'estic tranformant en un amfibi. Joan Miquel Oliver ANTÒNIA FONT
