SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  39
Tema 4: Magmatisme Realitzat: professor Albert Batllori
Tema 4: Magmatisme 4.1 Roques líquides 4.2 Muntanyes de foc
4.1. Roques líquides Les roques es fonen segons el seu punt de fusió. La massa fosa s’anomena magma (conté mineral, fonamentalment silicats, gasos, sulfurs, etc.) La presència d’aigua i gasos fa disminuir el punt de fusió Les temperatures dels magmes oscil·la entre 650 o C i 1.500 o C
4.1. Roques líquides 1.1 Viscositat dels magmes Magma basàltic fluid ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
4.1. Roques líquides 1.1 Viscositat dels magmes Magma neutre 4. Composició química en silicats : *  Màgmes àcids [Si] > 65% Derivats de granit *  Magmes neutres 55% < [Si] < 65% *  Magmes bàsics [Si] < 55% Derivats basàltics
4.1. Roques líquides 1.2 Localització dels magmes a la Terra ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
4.1. Roques líquides 1.3 Formació del magma Es forma per 3 processos: 1. Augment de temperatura : per fregaments i descens de material (zones de subducció) 2. Descens de pressió : masses molt calentes i poc denses ascendeixen per fractures i es passa a l’estat líquid (dorsals, rift i Hot Spot) 3. Presència de fluids : en augmentar la pressió, en subduir-se el material, s’allibera aigua, aixó fa que disminueixi el punt de fusió de les roques continentals adjacents que es fonen (zones oceà-continent)
4.1. Roques líquides 1.4 Tipus de magmes (segons el seu origen) a) Magmes primaris : conserven la composició de la roca que els ha originat. Hi ha dos grans grups: 1. Granítics : fusió de materials de l’escorça continental molt rics en sílice (SiO 2 ) 2. Basàltics : pobres en concentració de sílice. * Toleítics (dorsals oceàniques) * Alcalins (Hot Spot oceànic) * Calcoalcalins (subduccions oceà-oceà)
4.1. Roques líquides 1.4 Tipus de magmes (segons el seu origen) b) Magmes secundaris : els més abundants per què freqüentment hi ha processos de mescla, diferenciació o assimilació de roques envoltants *  Mescla : dos o més cambres s’uneixen *  Diferenciació : alguns minerals abans de sortir poden haver-se consolidat i no estiguin en el magma final. *  Assimilació : el magma fon part de les roques encaixants incorporant-les al magma final que surt.
4.1. Roques líquides 1.5 Estructures originades pels magmes Els components d’un magma quan augmenta la seva temperatura augmenten al seu volum i, en conseqüència, tenen tendència a ascendir Factors a tenir en compte: 1. Profunditat : Com més fondària més pressió litosfèrica i més problemes per ascendir. 2. Presència de fractures : poden provocar un ascens molt ràpid 3. Viscositat : si és elevada l’ascens es fa més difícil.
4.1. Roques líquides 1.5 Estructures originades pels magmes ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Si les roques pugen lentament i abans d’arribar a la superfície ja s’han solidificat, s’anomenen roques intrusives i generen diferents formes:
4.2. Muntanyes de foc  ,[object Object],[object Object],[object Object]
4.2. Muntanyes de foc  2.1 Anatomia d’un volcà 1. Cràter : obertura superior per on surten els productes volcànics 2. Con volcànic : superposició de capes de material volcànic sòlid 3. Con lateral o adventici 5. Xemeneia central o lateral : escletxa per on surt el material 4. Cambra magmàtica : espai on està el material fos i els gasos suportant una pressió i temperatura elevades
4.2. Muntanyes de foc  2.2 Productes volcànics: Lava 1. Productes líquids : Les  laves  més efusives o líquides (elevada temperatura i baix contingut en sílice) viatgen per al pendent per gravetat i viatgen a més velocitat (20 km/h) que les més viscoses Dom de lava basàltica en zona oceànica
4.2. Muntanyes de foc  2.2 Productes volcànics: Gasos La sortida de gasos és un indicador d’una propera explosió 2. Productes gasosos : En una explosió poden arribar els gasos fins l’estratosfera. Solen ser molt diversos i, a més de contenir diverses concentracions de vapor d’aigua entre 60-90%, contenen CO 2 , SH 2 , SO 2 , SO 3  principalment
4.2. Muntanyes de foc  2.2 Productes volcànics: Piroclasts (cendres) ,[object Object],[object Object],[object Object]
4.2. Muntanyes de foc  2.2 Productes volcànics: Piroclasts (cendres) En algunes ocasions es generen, per la gran quantitat de cendres i aigua, un  núvol ardent  amb cendres incandescents que circulen per el pendent del volcà a uns 100-200 km/h que arrasen tot el que es troben
4.2. Muntanyes de foc  2.2 Productes volcànics: Piroclasts (cendres) Laha r: són corrents de cendres i material volcànic que quan se saturen d’aigua (pluja, contacte amb llacs o neu fosa) descendeixen inundant grans espais. Poden ser molt destructius
4.2. Muntanyes de foc  2.2 Productes volcànics: Piroclasts (Lapil·li) Lapilli : material piroclàstic de mida intermèdia (2-10 mm) que s’acumula no molt lluny del cràter, normalment forma part important del volcà. Pot emmagatzemar-se molt metres i és un recurs ( gredes ) doncs és un material amb sals, molt porós i amb capacitat de retenir aigua
4.2. Muntanyes de foc  2.2 Productes volcànics: Bombes volcàniques Bombes : si són més grans de 50 mm. Si tenen un vol llar agafen formes aerodinàmiques o fusiformes. Si es solidifiquen en el terra es coneixen com  escòria
4.2. Muntanyes de foc  2.3 Estructures volcàniques: (escut) La forma d’un volcà depèn en gran manera de la viscositat del magma a) Volcà en escut : acumulació de colada de lava molt fluida
4.2. Muntanyes de foc  2.3 Estructures volcàniques: (estratovolcà) b) Volcà compost o estratovolcà : con integrat per superposició i alternança de capes de lava i piroclasts. Es forma en volcans de prolongada explosió i de lava neutre
4.2. Muntanyes de foc  2.3 Estructures volcàniques: (banyó o dom) c) Volcà en dom o banyó : El magma és molt viscós i després de l’explosió solidifica en els eu interior i surt un  dom  àcid viscós.
4.2. Muntanyes de foc  2.3 Estructures volcàniques: (banyó o dom) c) Volcà en dom o banyó : Amb freqüència la cambra es buida amb l’explosió i el sostre s’enfonsa deixant una depressió molt ample de forma circular o el·líptica amb forma de  caldera .
4.2. Muntanyes de foc  2.4 Fases de l’erupció d’un volcà ,[object Object],[object Object],[object Object]
4.2. Muntanyes de foc  2.5 Tipus d’activitat volcànica Per avaluar el risc es va fer un índex ( IEV o VEI índex d’explosió volcànica ) que és més alt com més sílice i aigua hi hagi. Per això es va tenir en compte: * volum de material emès * volum de piroclasts llançats * alçària de la columna eruptiva * durada de l’erupció IEV  Denominació  Predomini en    Tipus d’edifici    les emissions     construït 0-1  Hawaiana   Colades de lava  Escut volcànic 1-2  Estromboliana Piroclasts i colades Con típic 2-4  Vulcaniana Colades i piroclasts   Volcà compost 4-8   Pliniana Núvols ardents     Dom (alt i vertical) 5-8  Ultrapliniana Núvols ardents Caldera
4.2. Muntanyes de foc  2.5 Tipus d’activitat volcànica: Hawaià Lava fluida que s’alibera mansament. Nèixen en els fons oceànic
4.2. Muntanyes de foc  2.5 Tipus d’activitat volcànica: Hawaià Forma volcà en escut Hawai correspon a un Hot Spot fixe oceànic
4.2. Muntanyes de foc  2.5 Tipus d’activitat volcànica: Estrombolià Lava menys fluides. Els gasos ja tenen alguns problemes per sortir i ho fa de forma més o menys contínua a la vegada que poden sortir a intèrvals piroclasts
4.2. Muntanyes de foc  2.5 Tipus d’activitat volcànica: Vulcanià Lava poc fluida, els gasos ja surten en petites explosions que expulsen quantitats importants de cendres amb colades.
4.2. Muntanyes de foc  2.5 Tipus d’activitat volcànica: Plinià La lava és tan viscosa que no corre sinó que tapona la sortida. Això genera fortes explosions amb molta sortida de material
4.2. Muntanyes de foc  2.5 Tipus d’activitat volcànica: Ultraplinià Lava tan densa que sol explotar i s’enfonsa la cambra en buidar-se en molt poc dens
4.2. Muntanyes de foc  2.6 Altres fenòmens volcànics: Colades fissurals La lava molt fluida surt al llarg de fractures (fins a 25 km de llargada i 15m d’amplada). Típic d’Islàndia
4.2. Muntanyes de foc  2.6 Altres fenòmens volcànics: Hidrofreàtics Quan hi ha entrada d’aigua a la cambra o aquesta entra en contacte amb una massa important d’aigua, aquesta s’evaporitza i s’afageix a la pressió dels gasos provocant fortes explosions. Cas del Krakatoa
4.2. Muntanyes de foc  2.7 Vulcanisme atenuat: fonts termals L’aigua freàtica escalfada sorgeix en algun punt
4.2. Muntanyes de foc  2.7 Vulcanisme atenuat: Guèisers Fonts periòdiques de vapor d’aigua que bulleig. En omplenar-se la cavitat l’aigua va augmentant de temperatura fins que la part inferior es converteix en gas i expulsa l’aigua de la cavitat.
4.2. Muntanyes de foc  2.7 Vulcanisme atenuat: Fumaroles Cràters amb sortida de gasos rics en CO 2  i Òxids de sofre
4.2. Muntanyes de foc  2.7 Vulcanisme atenuat: Fumaroles marines L’aigua escalfada sorgeix amb una quantitat elvada de compostos sulfurats que permet una vida microbiana peculiar i altres organismes que viuen d’aquesta font d’energia
4.2. Muntanyes de foc  2.7 Vulcanisme atenuat: Bombolles de fang L’alta temperatura fon el material argilós superior i apareixen bombolles o volcans de fang

Contenu connexe

Tendances

CTMA recursos i impactes de la geosfera
CTMA recursos i impactes de la geosferaCTMA recursos i impactes de la geosfera
CTMA recursos i impactes de la geosferaMireia Llobet
 
PETROLOGIA METAMORFISME
PETROLOGIA METAMORFISMEPETROLOGIA METAMORFISME
PETROLOGIA METAMORFISMEIgnasi.Pilar
 
Quevedo analisis geomecanico caylloma
Quevedo analisis geomecanico  cayllomaQuevedo analisis geomecanico  caylloma
Quevedo analisis geomecanico cayllomaDiego Arana
 
Po ctmait8mapageo11 12
Po ctmait8mapageo11 12Po ctmait8mapageo11 12
Po ctmait8mapageo11 12nuriamarti
 
Vulcani
VulcaniVulcani
Vulcanifms
 
Ud 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanismeUd 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanismeMireia Llobet
 
CTMA Recursos hídrics
CTMA Recursos hídricsCTMA Recursos hídrics
CTMA Recursos hídricsMireia Llobet
 
Procesos y geoformas volcánicas (1).ppt
Procesos y geoformas volcánicas (1).pptProcesos y geoformas volcánicas (1).ppt
Procesos y geoformas volcánicas (1).pptDanitzaLeyvaHurtado
 
Higiene Ocupa. 2022 (1).pptx
Higiene Ocupa. 2022 (1).pptxHigiene Ocupa. 2022 (1).pptx
Higiene Ocupa. 2022 (1).pptxJosep200082
 
Unitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímics
Unitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímicsUnitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímics
Unitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímicstiotavio
 
Le Rocce Semplificato
Le Rocce SemplificatoLe Rocce Semplificato
Le Rocce Semplificatocomicosol
 

Tendances (20)

CTMA recursos i impactes de la geosfera
CTMA recursos i impactes de la geosferaCTMA recursos i impactes de la geosfera
CTMA recursos i impactes de la geosfera
 
PETROLOGIA METAMORFISME
PETROLOGIA METAMORFISMEPETROLOGIA METAMORFISME
PETROLOGIA METAMORFISME
 
Quevedo analisis geomecanico caylloma
Quevedo analisis geomecanico  cayllomaQuevedo analisis geomecanico  caylloma
Quevedo analisis geomecanico caylloma
 
Po ctmait8mapageo11 12
Po ctmait8mapageo11 12Po ctmait8mapageo11 12
Po ctmait8mapageo11 12
 
Vulcani
VulcaniVulcani
Vulcani
 
I vulcani
I vulcaniI vulcani
I vulcani
 
Ud 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanismeUd 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanisme
 
Meteoritzacio
MeteoritzacioMeteoritzacio
Meteoritzacio
 
CTMA Recursos hídrics
CTMA Recursos hídricsCTMA Recursos hídrics
CTMA Recursos hídrics
 
Roques sedimentàries
Roques sedimentàriesRoques sedimentàries
Roques sedimentàries
 
Procesos y geoformas volcánicas (1).ppt
Procesos y geoformas volcánicas (1).pptProcesos y geoformas volcánicas (1).ppt
Procesos y geoformas volcánicas (1).ppt
 
Cap iii petrologia
Cap iii petrologiaCap iii petrologia
Cap iii petrologia
 
Higiene Ocupa. 2022 (1).pptx
Higiene Ocupa. 2022 (1).pptxHigiene Ocupa. 2022 (1).pptx
Higiene Ocupa. 2022 (1).pptx
 
Tema 08.1 gg- metamorfismo
Tema 08.1 gg- metamorfismoTema 08.1 gg- metamorfismo
Tema 08.1 gg- metamorfismo
 
Rocas metamorficas
Rocas metamorficasRocas metamorficas
Rocas metamorficas
 
Explosivos
ExplosivosExplosivos
Explosivos
 
Ud magmatismo
Ud magmatismoUd magmatismo
Ud magmatismo
 
Unitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímics
Unitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímicsUnitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímics
Unitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímics
 
Le Rocce Semplificato
Le Rocce SemplificatoLe Rocce Semplificato
Le Rocce Semplificato
 
I vulcani
I vulcaniI vulcani
I vulcani
 

En vedette

Volcanes
VolcanesVolcanes
Volcaneslugedo
 
Riesgos Geológicos: volcanes y terremotos
Riesgos Geológicos: volcanes y terremotosRiesgos Geológicos: volcanes y terremotos
Riesgos Geológicos: volcanes y terremotosMargarita Matas
 
Cortes geologicos-teoria
Cortes geologicos-teoriaCortes geologicos-teoria
Cortes geologicos-teoriapedrohp19
 

En vedette (8)

Volcanes
VolcanesVolcanes
Volcanes
 
Teledetección
TeledetecciónTeledetección
Teledetección
 
Magmatisme
MagmatismeMagmatisme
Magmatisme
 
С
СС
С
 
Volcans_4rt
Volcans_4rtVolcans_4rt
Volcans_4rt
 
U4.magmatisme
U4.magmatismeU4.magmatisme
U4.magmatisme
 
Riesgos Geológicos: volcanes y terremotos
Riesgos Geológicos: volcanes y terremotosRiesgos Geológicos: volcanes y terremotos
Riesgos Geológicos: volcanes y terremotos
 
Cortes geologicos-teoria
Cortes geologicos-teoriaCortes geologicos-teoria
Cortes geologicos-teoria
 

Similaire à Tema 4 Ct1 0607 (20)

080319 unitat 4-14352
080319 unitat 4-14352080319 unitat 4-14352
080319 unitat 4-14352
 
Magmatisme
MagmatismeMagmatisme
Magmatisme
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 
Els Volcans
Els VolcansEls Volcans
Els Volcans
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 
Els volcans 2n eso
Els volcans 2n esoEls volcans 2n eso
Els volcans 2n eso
 
Les Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i Tsunamis
Les Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i TsunamisLes Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i Tsunamis
Les Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i Tsunamis
 
CMC Volcans i terratrèmols
CMC Volcans i terratrèmolsCMC Volcans i terratrèmols
CMC Volcans i terratrèmols
 
A.A.A volca
A.A.A volcaA.A.A volca
A.A.A volca
 
Els volcans
Els volcans Els volcans
Els volcans
 
L'energia interna de la Terra
L'energia interna de la TerraL'energia interna de la Terra
L'energia interna de la Terra
 
Espai_geo_Espanyol_2rocam
Espai_geo_Espanyol_2rocamEspai_geo_Espanyol_2rocam
Espai_geo_Espanyol_2rocam
 
ELS VOLCANS
ELS VOLCANSELS VOLCANS
ELS VOLCANS
 
Minerals
MineralsMinerals
Minerals
 
Els volcans
Els volcansEls volcans
Els volcans
 
treball roques
treball roquestreball roques
treball roques
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 
ELS VOLCANS
ELS VOLCANSELS VOLCANS
ELS VOLCANS
 

Plus de tiotavio

Soteriología 06
Soteriología 06 Soteriología 06
Soteriología 06 tiotavio
 
Soteriología 05
Soteriología 05 Soteriología 05
Soteriología 05 tiotavio
 
Soteriología 04
Soteriología 04 Soteriología 04
Soteriología 04 tiotavio
 
Soteriología 03
Soteriología 03 Soteriología 03
Soteriología 03 tiotavio
 
Soteriología 02
Soteriología 02 Soteriología 02
Soteriología 02 tiotavio
 
Soteriología 01
Soteriología 01 Soteriología 01
Soteriología 01 tiotavio
 
Cristologia 06
Cristologia 06 Cristologia 06
Cristologia 06 tiotavio
 
Cristologia 05
Cristologia 05 Cristologia 05
Cristologia 05 tiotavio
 
Cristologia 04
Cristologia 04Cristologia 04
Cristologia 04tiotavio
 
Cristologia 03
Cristologia 03Cristologia 03
Cristologia 03tiotavio
 
Cristologia 02
Cristologia 02Cristologia 02
Cristologia 02tiotavio
 
Cristologia 01 introduccion
Cristologia 01 introduccionCristologia 01 introduccion
Cristologia 01 introducciontiotavio
 
Tierra santa judea
Tierra santa judeaTierra santa judea
Tierra santa judeatiotavio
 
Tierra santa galilea
Tierra santa galileaTierra santa galilea
Tierra santa galileatiotavio
 
Microbiology
MicrobiologyMicrobiology
Microbiologytiotavio
 
Alba, 11 de junio, 2011
Alba, 11 de junio, 2011Alba, 11 de junio, 2011
Alba, 11 de junio, 2011tiotavio
 
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)tiotavio
 
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_EcosistemesTema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemestiotavio
 
U10 Ct2 0910(Recurs Energias)
U10 Ct2 0910(Recurs Energias)U10 Ct2 0910(Recurs Energias)
U10 Ct2 0910(Recurs Energias)tiotavio
 
U9 C T2 0910( Recurs L Aigua)
U9  C T2 0910( Recurs  L Aigua)U9  C T2 0910( Recurs  L Aigua)
U9 C T2 0910( Recurs L Aigua)tiotavio
 

Plus de tiotavio (20)

Soteriología 06
Soteriología 06 Soteriología 06
Soteriología 06
 
Soteriología 05
Soteriología 05 Soteriología 05
Soteriología 05
 
Soteriología 04
Soteriología 04 Soteriología 04
Soteriología 04
 
Soteriología 03
Soteriología 03 Soteriología 03
Soteriología 03
 
Soteriología 02
Soteriología 02 Soteriología 02
Soteriología 02
 
Soteriología 01
Soteriología 01 Soteriología 01
Soteriología 01
 
Cristologia 06
Cristologia 06 Cristologia 06
Cristologia 06
 
Cristologia 05
Cristologia 05 Cristologia 05
Cristologia 05
 
Cristologia 04
Cristologia 04Cristologia 04
Cristologia 04
 
Cristologia 03
Cristologia 03Cristologia 03
Cristologia 03
 
Cristologia 02
Cristologia 02Cristologia 02
Cristologia 02
 
Cristologia 01 introduccion
Cristologia 01 introduccionCristologia 01 introduccion
Cristologia 01 introduccion
 
Tierra santa judea
Tierra santa judeaTierra santa judea
Tierra santa judea
 
Tierra santa galilea
Tierra santa galileaTierra santa galilea
Tierra santa galilea
 
Microbiology
MicrobiologyMicrobiology
Microbiology
 
Alba, 11 de junio, 2011
Alba, 11 de junio, 2011Alba, 11 de junio, 2011
Alba, 11 de junio, 2011
 
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
 
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_EcosistemesTema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
 
U10 Ct2 0910(Recurs Energias)
U10 Ct2 0910(Recurs Energias)U10 Ct2 0910(Recurs Energias)
U10 Ct2 0910(Recurs Energias)
 
U9 C T2 0910( Recurs L Aigua)
U9  C T2 0910( Recurs  L Aigua)U9  C T2 0910( Recurs  L Aigua)
U9 C T2 0910( Recurs L Aigua)
 

Dernier

ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 

Dernier (7)

itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 

Tema 4 Ct1 0607

  • 1. Tema 4: Magmatisme Realitzat: professor Albert Batllori
  • 2. Tema 4: Magmatisme 4.1 Roques líquides 4.2 Muntanyes de foc
  • 3. 4.1. Roques líquides Les roques es fonen segons el seu punt de fusió. La massa fosa s’anomena magma (conté mineral, fonamentalment silicats, gasos, sulfurs, etc.) La presència d’aigua i gasos fa disminuir el punt de fusió Les temperatures dels magmes oscil·la entre 650 o C i 1.500 o C
  • 4.
  • 5. 4.1. Roques líquides 1.1 Viscositat dels magmes Magma neutre 4. Composició química en silicats : * Màgmes àcids [Si] > 65% Derivats de granit * Magmes neutres 55% < [Si] < 65% * Magmes bàsics [Si] < 55% Derivats basàltics
  • 6.
  • 7. 4.1. Roques líquides 1.3 Formació del magma Es forma per 3 processos: 1. Augment de temperatura : per fregaments i descens de material (zones de subducció) 2. Descens de pressió : masses molt calentes i poc denses ascendeixen per fractures i es passa a l’estat líquid (dorsals, rift i Hot Spot) 3. Presència de fluids : en augmentar la pressió, en subduir-se el material, s’allibera aigua, aixó fa que disminueixi el punt de fusió de les roques continentals adjacents que es fonen (zones oceà-continent)
  • 8. 4.1. Roques líquides 1.4 Tipus de magmes (segons el seu origen) a) Magmes primaris : conserven la composició de la roca que els ha originat. Hi ha dos grans grups: 1. Granítics : fusió de materials de l’escorça continental molt rics en sílice (SiO 2 ) 2. Basàltics : pobres en concentració de sílice. * Toleítics (dorsals oceàniques) * Alcalins (Hot Spot oceànic) * Calcoalcalins (subduccions oceà-oceà)
  • 9. 4.1. Roques líquides 1.4 Tipus de magmes (segons el seu origen) b) Magmes secundaris : els més abundants per què freqüentment hi ha processos de mescla, diferenciació o assimilació de roques envoltants * Mescla : dos o més cambres s’uneixen * Diferenciació : alguns minerals abans de sortir poden haver-se consolidat i no estiguin en el magma final. * Assimilació : el magma fon part de les roques encaixants incorporant-les al magma final que surt.
  • 10. 4.1. Roques líquides 1.5 Estructures originades pels magmes Els components d’un magma quan augmenta la seva temperatura augmenten al seu volum i, en conseqüència, tenen tendència a ascendir Factors a tenir en compte: 1. Profunditat : Com més fondària més pressió litosfèrica i més problemes per ascendir. 2. Presència de fractures : poden provocar un ascens molt ràpid 3. Viscositat : si és elevada l’ascens es fa més difícil.
  • 11.
  • 12.
  • 13. 4.2. Muntanyes de foc 2.1 Anatomia d’un volcà 1. Cràter : obertura superior per on surten els productes volcànics 2. Con volcànic : superposició de capes de material volcànic sòlid 3. Con lateral o adventici 5. Xemeneia central o lateral : escletxa per on surt el material 4. Cambra magmàtica : espai on està el material fos i els gasos suportant una pressió i temperatura elevades
  • 14. 4.2. Muntanyes de foc 2.2 Productes volcànics: Lava 1. Productes líquids : Les laves més efusives o líquides (elevada temperatura i baix contingut en sílice) viatgen per al pendent per gravetat i viatgen a més velocitat (20 km/h) que les més viscoses Dom de lava basàltica en zona oceànica
  • 15. 4.2. Muntanyes de foc 2.2 Productes volcànics: Gasos La sortida de gasos és un indicador d’una propera explosió 2. Productes gasosos : En una explosió poden arribar els gasos fins l’estratosfera. Solen ser molt diversos i, a més de contenir diverses concentracions de vapor d’aigua entre 60-90%, contenen CO 2 , SH 2 , SO 2 , SO 3 principalment
  • 16.
  • 17. 4.2. Muntanyes de foc 2.2 Productes volcànics: Piroclasts (cendres) En algunes ocasions es generen, per la gran quantitat de cendres i aigua, un núvol ardent amb cendres incandescents que circulen per el pendent del volcà a uns 100-200 km/h que arrasen tot el que es troben
  • 18. 4.2. Muntanyes de foc 2.2 Productes volcànics: Piroclasts (cendres) Laha r: són corrents de cendres i material volcànic que quan se saturen d’aigua (pluja, contacte amb llacs o neu fosa) descendeixen inundant grans espais. Poden ser molt destructius
  • 19. 4.2. Muntanyes de foc 2.2 Productes volcànics: Piroclasts (Lapil·li) Lapilli : material piroclàstic de mida intermèdia (2-10 mm) que s’acumula no molt lluny del cràter, normalment forma part important del volcà. Pot emmagatzemar-se molt metres i és un recurs ( gredes ) doncs és un material amb sals, molt porós i amb capacitat de retenir aigua
  • 20. 4.2. Muntanyes de foc 2.2 Productes volcànics: Bombes volcàniques Bombes : si són més grans de 50 mm. Si tenen un vol llar agafen formes aerodinàmiques o fusiformes. Si es solidifiquen en el terra es coneixen com escòria
  • 21. 4.2. Muntanyes de foc 2.3 Estructures volcàniques: (escut) La forma d’un volcà depèn en gran manera de la viscositat del magma a) Volcà en escut : acumulació de colada de lava molt fluida
  • 22. 4.2. Muntanyes de foc 2.3 Estructures volcàniques: (estratovolcà) b) Volcà compost o estratovolcà : con integrat per superposició i alternança de capes de lava i piroclasts. Es forma en volcans de prolongada explosió i de lava neutre
  • 23. 4.2. Muntanyes de foc 2.3 Estructures volcàniques: (banyó o dom) c) Volcà en dom o banyó : El magma és molt viscós i després de l’explosió solidifica en els eu interior i surt un dom àcid viscós.
  • 24. 4.2. Muntanyes de foc 2.3 Estructures volcàniques: (banyó o dom) c) Volcà en dom o banyó : Amb freqüència la cambra es buida amb l’explosió i el sostre s’enfonsa deixant una depressió molt ample de forma circular o el·líptica amb forma de caldera .
  • 25.
  • 26. 4.2. Muntanyes de foc 2.5 Tipus d’activitat volcànica Per avaluar el risc es va fer un índex ( IEV o VEI índex d’explosió volcànica ) que és més alt com més sílice i aigua hi hagi. Per això es va tenir en compte: * volum de material emès * volum de piroclasts llançats * alçària de la columna eruptiva * durada de l’erupció IEV Denominació Predomini en Tipus d’edifici les emissions construït 0-1 Hawaiana Colades de lava Escut volcànic 1-2 Estromboliana Piroclasts i colades Con típic 2-4 Vulcaniana Colades i piroclasts Volcà compost 4-8 Pliniana Núvols ardents Dom (alt i vertical) 5-8 Ultrapliniana Núvols ardents Caldera
  • 27. 4.2. Muntanyes de foc 2.5 Tipus d’activitat volcànica: Hawaià Lava fluida que s’alibera mansament. Nèixen en els fons oceànic
  • 28. 4.2. Muntanyes de foc 2.5 Tipus d’activitat volcànica: Hawaià Forma volcà en escut Hawai correspon a un Hot Spot fixe oceànic
  • 29. 4.2. Muntanyes de foc 2.5 Tipus d’activitat volcànica: Estrombolià Lava menys fluides. Els gasos ja tenen alguns problemes per sortir i ho fa de forma més o menys contínua a la vegada que poden sortir a intèrvals piroclasts
  • 30. 4.2. Muntanyes de foc 2.5 Tipus d’activitat volcànica: Vulcanià Lava poc fluida, els gasos ja surten en petites explosions que expulsen quantitats importants de cendres amb colades.
  • 31. 4.2. Muntanyes de foc 2.5 Tipus d’activitat volcànica: Plinià La lava és tan viscosa que no corre sinó que tapona la sortida. Això genera fortes explosions amb molta sortida de material
  • 32. 4.2. Muntanyes de foc 2.5 Tipus d’activitat volcànica: Ultraplinià Lava tan densa que sol explotar i s’enfonsa la cambra en buidar-se en molt poc dens
  • 33. 4.2. Muntanyes de foc 2.6 Altres fenòmens volcànics: Colades fissurals La lava molt fluida surt al llarg de fractures (fins a 25 km de llargada i 15m d’amplada). Típic d’Islàndia
  • 34. 4.2. Muntanyes de foc 2.6 Altres fenòmens volcànics: Hidrofreàtics Quan hi ha entrada d’aigua a la cambra o aquesta entra en contacte amb una massa important d’aigua, aquesta s’evaporitza i s’afageix a la pressió dels gasos provocant fortes explosions. Cas del Krakatoa
  • 35. 4.2. Muntanyes de foc 2.7 Vulcanisme atenuat: fonts termals L’aigua freàtica escalfada sorgeix en algun punt
  • 36. 4.2. Muntanyes de foc 2.7 Vulcanisme atenuat: Guèisers Fonts periòdiques de vapor d’aigua que bulleig. En omplenar-se la cavitat l’aigua va augmentant de temperatura fins que la part inferior es converteix en gas i expulsa l’aigua de la cavitat.
  • 37. 4.2. Muntanyes de foc 2.7 Vulcanisme atenuat: Fumaroles Cràters amb sortida de gasos rics en CO 2 i Òxids de sofre
  • 38. 4.2. Muntanyes de foc 2.7 Vulcanisme atenuat: Fumaroles marines L’aigua escalfada sorgeix amb una quantitat elvada de compostos sulfurats que permet una vida microbiana peculiar i altres organismes que viuen d’aquesta font d’energia
  • 39. 4.2. Muntanyes de foc 2.7 Vulcanisme atenuat: Bombolles de fang L’alta temperatura fon el material argilós superior i apareixen bombolles o volcans de fang