1. Autors: Alumnes de 2n ESO
Assignatura: Socials Tema 2
Professor: Albert Ferrarons
Curs: 2011/2012
Les Ciutats Medievals

4. Rotació triennal:
 Es divideix el camp en 3 parts.
 A una part es plantava un
tipus de conreu, a la segona
part un altre tipus de conreu i
la tercera es deixava en
guaret (descans).
 Cada any, s’anava rotant.
 Amb aquest sistema,
s’aprofiten 2/3 del camp.

5. Rotació triennal

6. Millors eines
Molí de vent Dalla
Arada Normanda (amb rodes)
Molí fariner hidràulic

7.  Les ciutats no eren regulars, el edificis es construïen al primer lloc que
es podia.

8.  A mesura que la
ciutat creixia, les
muralles s’amplia-
ven.
Plànol de les 3 Muralles de
Barcelona

9. Plànol de les 3 Muralles de Barcelona sobre el traçat actual de la ciutat

10.  Els carrers eren molt estrets i irregulars.
 La zona més important era la plaça,
que és on estava l’església major i el mercat.

11.  Les condicions higièniques eren molt dolentes:
 Les persones vivien amb animals.
 Les cases estaven molt juntes.
 No hi havia clavegueram.
 La brutícia provocava malalties.
 Hi havia molta diferència entre les cases dels
nobles i les cases dels no privilegiats.

12.  Els incendis eren freqüents perquè s'utilitzava
fusta en la construcció de les cases.
Incendi de la
ciutat de Londres

13. Reconstrucció
digital d’una
ciutat
medieval

14.  Les cases del privilegiats solien ser de
pedra i tenien dues plantes:
 Planta alta: hi havia les habitacions, el
saló, la cuina i una petita capella.
 Planta baixa: hi havia un pati on es
trobava el celler, un graner on es
guardava el menjar dels animals i els
estables.
 Les dones decoraven les cases i tenien
servei: cuiners, servents...

15.  Les cases del poble eren de
fusta i tova.
 Aquestes cases estaven fetes
de materials inflamables: es
podien cremar fàcilment.
 Els llits solien ser grans i hi
dormia tota la família. Els
matalassos eren de palla.

16.  Els artesans eren el sector més nombrós a les
ciutats.
• Les seves cases tenien
dues plantes:
• A la planta baixa, hi
havia el taller – botiga.
•A la planta alta, hi
havia les habitacions.
•Podia haver-hi també
golfes on també s’hi
treballava.

17.  Els gremis eren agrupacions de treballadors
d’un mateix ofici.
Gremi de Gremi de
sastres sabaters

18.  Tots els artesans d’un
gremi solien tenir els
seus tallers al mateix
carrer.
 Per això, avui alguns
carrers conserven el
nom del gremi
medieval.

19.  La funció dels gremis era regular i controlar:
 Els preus.
 Els horaris.
 La qualitat dels productes.
 Els treballadors de cada taller.
 D’aquesta manera, no hi havia competència entre els
artesans.

21.  Un taller artesà estava format per:
 Mestre: amo del taller.
 Oficial: treballador expert. Rebia un petit salari.
 Aprenent: jove que aprenia l’ofici. Vivia a casa del mestre.
 El negoci es passava de pares a fills.
 L’aprenent podia arribar a obrir el seu propi taller o seguir
sempre amb el mestre.

22. • A les ciutats, el comerç es feia al mercat, que
estava a la plaça central.  Als mercats, hi anaven els
pagesos per a
intercanviar els seus
productes agrícoles i
ramaders.
 A algunes ciutats, el
mercat es feia uns dies
determinats de la
setmana.

23.  Les fires eren mercats
periòdics (es feien només
un cop cada cert temps)
on es compraven i venien
grans quantitats de
productes.
 Es feien fora de la ciutat i
hi anava gent de totes
bandes.

24.  Als mercats i les fires,
hi havia moltes
monedes diferents.
 Hi havia persones als Monedes de la Corona de Castella
mercats que
s’encarregaven de
canviar les monedes:
eren els canviadors.
Monedes de la Corona d’Aragó

25. Qui eren els burgesos?
 Els burgesos eren persones riques, però no
privilegiats, per molts diners que tinguessin.
 Es dedicaven el comerç i les finances: eren
mercaders, banquers, comerciants, prestamistes,
canviadors...
 No eren privilegiats, però tampoc depenien de cap
senyor feudal.
 Reclamaven participar en política, ja que
consideraven injust, no poder participar-hi malgrat
les seves riqueses.

26.  A les ciutats, també hi vivien
minories socials. Per exemple,
els jueus, una minoria
religiosa que vivien en barris
aïllats, anomenats calls.
Carrers del call jueu de Barcelona

27. Imatges del call jueu de Girona, el
més important de Catalunya

28. Les ciutats estaven governades
pels privilegiats, que feien
assemblees per decidir sobre els
assumptes de la ciutat.
 Ajuntament: era l’edifici on feien
les assemblees.
Façana de l’Ajuntament medieval de
 Batlle (alcalde): era el cap de Barcelona, anomenat Casa de la Ciutat
l’assemblea.

29. Com es governava a Barcelona?
 El Consell de Cent era la institució
de govern de Barcelona, és a dir,
era l’assemblea de 100 privilegiats
de la ciutat que es reunien al Saló
de Cent de l’Ajuntament per decidir
sobre els assumptes de Barcelona.
 Actualment, el Consell de Cent és el
nom d’un conegut carrer de la
ciutat.
El Saló de Cent

30.  A finals de l’Edat Mitjana, els clergues deixen de ser els únics
que sabien llegir i escriure.
 A les grans ciutats, moltes escoles es van convertir en
universitats.
 A Europa, les més destacades
van ser:
 La Universitat de Bolonya (Itàlia).
 La Universitat de París (França).
 La Universitat d’Oxford (Anglaterra).
Universitat d’Oxford

31.  Aquest canvi en els coneixements va
ser gràcies a les obres filosòfiques de
l’Antiguitat (dels grecs i romans), que
s’havien perdut i van tornar a arribar
a Europa a través de les traduccions
àrabs.
 Tot i això, els estudis a les universitats
eren molt llargs i només una petita
part de la població es podia
permetre estudiar a una universitat.

32.  A Catalunya, també es va crear una universitat a
l’Edat Mitjana: la universitat de Lleida.