2. Inicis de la cultura DISCO
Mitjans anys 1970s: nous espais per a la música discoteques.
Inicis com a música minoritària i marginal (des dels anys 70s
moltes discoteques eren clubs gays).
Es punxa sobretot rock, funk i soul.
Secció rítmica com a protagonista (baix i bateria).
Música utilitària (sense pretensions artístiques ni
contraculturals): al servei de la pista de ball!!
3. Inicis de la cultura DISCO
So característic: veus soul + ritmes de sintetitzador i caixes de ritmes electròniques.
Consolidació d’imatges, hàbits i cultura del ball (look Toni Manero).
Retrats cinematogràfics: Saturday Night Fever (1977): BSO de Bee Gees, la més
venuda de la història del cinema occidental.
4. Inicis de la
cultura DISCO
Grease (1977-1978 a partir d’un musical de Broadway de 1971):
You’re The One That I Want’, Summer Nights, Sandy i altres temes al
Top 10 per setmanes.
5. La música DISCO
Final dels 70s: nou filó per a les discogràfiques (música creada
per a ser ballada a les discoteques).
Disco com a mainstream alternatiu al Rock.
MAINSTREAM (corrent principal), designa els treballs que
compten amb grans mitjans per a la seva producció i comercialització i
que arriben amb molta facilitat al gran públic.
Paral·lelament el rock continua erigint-se en la música autèntica
(canvi de paradigma!) i els punks adopten com slogan disco
sucks!
7. De la banda de rock al DJ
S’anirà consolidant la figura del DJ com a creador.
El DJ unifica el repertori per tempo i característiques rítmiques (música
utilitària!).
Aparició progressiva de tècniques de manipulació: scratch, parlar
sobre la base enregistrada...
Polèmica sobre l’autenticitat :
El DJ i el productor són tècnics o artistes?
Manipulació discos vs manipulació d’instruments
Recreació de música ja existent o creació en temps real?