Aqui podeu trobar el diari d'avui en format PDF. Que tingueu un Bondia¡¡¡ :)

1. DIMECRES, 23 DE GENER DEL 2013 / NÚM. 2.234 / ANY 9
Per un millor preu
tindrà més
30 min. Gratuïts
1ª hora 0,90 €
+15 min. 0,35 €
AVUI ÉS NOTÍCIA Pàgina 3 ANDORRA Pàgina 10
Baixen un 1,5% els Les entitats de
visitants rebuts a discapacitats es
ANDORRA Pàgina 6 l’Oficina Nacional retiren de la Conadis
DA considera necessari
diversificar les fonts de les
de Turisme el 2012 i reclamen accions
pensions en el futur
Tati Masià
ANDORRA Pàgina 7
La bandera andorrana oneja a
Estrasburg per la presidència
del Consell d’Europa
ANDORRA Pàgina 7
Els liberals abordaran
l’avortament i el matrimoni
homosexual al proper congrés
ANDORRA Pàgina 11
Més força a les queixes dels
comerciants del Pas per la
indignació d’alcaldes de la zona
CULTURA Pàgina 14
El nombre de visitants als
museus s’incrementa un 4%
al llarg del 2012
ESPORTS Pàgina 16 CULTURA Pàgina 15
La selecció vol posar calma
davant la rapidesa en el joc
El Centre Cultural Lauredià
acull fins al 4 de febrer una
mostra de treballs dels alum-
Reflexions sobre
que imposa Estònia nes de l’Escola d’Art sota el
denominador del petit format. el petit format
WWW.BONDIA.AD / TEL. 808 888 / FAX 828 888

2. 2 d’interès Dimecres, 23 De gener Del 2013
INFONEU
OrdinO arcalís EL TEMPS meteo@bondia.ad
Cota mínima cm 200
Cota màxima cm
Qualitat de la neu
260
Pols
Pertorbació al Mediterrani
Accessos Equipaments Vent i algunes nevades
Instal·lacions obertes 14/15 08.16 h
Pistes obertes 24/27 17.56 h
Telèfon estació 739 600 El front que ha anat travessant pels Pirineus en
-8/-1
Pal les últimes hores continua afectant-nos amb la
Cota mínima cm 100
Cota màxima cm 130 -7/1 -8/0 formació d’una pertorbació activa i profunda
Qualitat de la neu Pols al golf de Lleó que al llarg del dia anirà dei-
Accessos Oberts
Instal·lacions obertes 15/18
-6/2 -6/2
-12/-4 xant nuvolositat i algunes precipitacions. La Quart creixent
Pistes obertes 23/23 -4/3 cota de neu estarà situada cap als 600 o 700
Telèfon estació 878 000 -4/4
metres, així que ens pot afectar en qualsevol
arinsal
Cota mínima cm 100 punt. Les nevades seran febles i s’alternaran
Cota màxima cm 130 -4/5 amb moltes estones de sol cap al sud. Les tem-
Qualitat de la neu Pols
Accessos Oberts -8/0 peratures es mantindran molt baixes tot el dia,
Instal·lacions obertes 11/12 -5/7
com les d’ahir. El vent serà el protagonista, ja
Pistes obertes 18/19
Telèfon estació 878 000 que bufarà del nord al nord-est fort als cims i
divendres
també es farà notar en moltes àrees més bai-
dijous
xes. Que tinguin un BONDIA.
Pas de la casa-grau rOig
Cota mínima cm 110
Cota màxima cm 160
Qualitat de la neu Pols
Accessos Oberts
Instal·lacions obertes 28/29
Pistes obertes 44/50
Telèfon estació 872 900
sOldeu el tarter
Cota mínima cm 80
Cota màxima cm 140
Qualitat de la neu Pols
Accessos Oberts
Instal·lacions obertes 36/36
Pistes obertes 62/64
Telèfon estació 890 500
Circuit de fons 15/15
Cota mínima cm 40
Cota màxima cm 90
Qualitat de la neu Pols
Accessos Equipaments
Telèfon estació 741 444
aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les condicions
meteorològiques.
Cuina casolana
amb un toc italià
Menú
diari 16 €
tot inclòs Participa en el proper Envia un SMS
* COST DEL MISSATGE: 1,50 € + CÀNON
al 789*
CUINA PERMANENT
A PARTIR DE LES 8.30 h sorteig d’un amb la paraula clau
836 063
iPad mini IPAD
NITS AMB
RESERVA
espai i el teu nom
Carretera general · PAL · La Massana

3. Dimecres, 23 de gener del 2013 3
promoció del país
Baixen un 1,5% els visitants rebuts a
l’Oficina Nacional de Turisme el 2012
Passen de 45.560 el 2011 a 44.868 el 2012 i destaca l’increment del 78,7% de turistes russos
tati masià
m. f.
Andorra la Vella any i un altre són els de nacio-
nalitat belga. D’aquesta manera,
El volum de persones rebudes l’increment se situa en el 32,6% i
a l’Oficina Nacional de Turis- es passa de 818 a 1.084 persones
me (ONT) durant l’any passat d’aquesta nacionalitat.
va experimentar una lleuge- Tot i aquests increments, cal
ra disminució respecte a l’any destacar que els turistes més
anterior. D’aquesta manera, es nombrosos a l’ONT són els de
passa de 45.560 visites el 2011 a nacionalitat espanyola, que
44.868 l’any passat, de manera l’any passat van representar
que el descens se situa en l’1,5%. el 30,1% del total, amb 13.523
Per nacionalitats, la davallada persones. El descens respecte
més important és la que es va de l’any anterior se situa en un
registrar entre els visitants pro- 3,8%. En segon lloc es troben els
cedents dels Països Baixos (un 11.669 turistes de nacionalitat
-46,7%) i, pel que fa als mesos, el francesa (26% del total), un 14%
que va registrar un descens més menys que l’any precedent.
gran va ser el desembre, amb un Per mesos, cal destacar que és
-33,3%. entre l’abril i el setembre quan
Entre les dades facilitades per es registra un volum més elevat
Andorra Turisme cal destacar de visitants a l’Oficina. D’aques-
l’important increment de per- ta manera, en aquests mesos el
sones de nacionalitat russa que nombre de persones que s’hi van Davalla un 1,5% el volum de persones ateses a l’ONT.
van visitar l’any passat l’Oficina adreçar per demanar una infor-
Nacional de Turisme per dema- mació va oscil·lar entre les 4.059 amb 2.007 turistes, un 15,3% lar les davallades registrades visitants que vénen de Rússia o
nar algun tipus d’informació. de l’abril i les 7.253 que es van més que l’any anterior; l’abril, als mesos d’octubre (un 20,2%) el descens dels turistes de nacio-
D’aquesta manera, l’augment se comptabilitzar al mes d’agost. amb 4.059 (un 26,8% més); el i febrer, amb un 13% menys de nalitat espanyola.
situa en un 78,7%. Mentre que De fet, va ser aquest últim mes maig, amb 4.766 i un 14,1% més turistes que l’any 2011. Des de l’Oficina Nacional de
el personal d’aquesta oficina va quan es va registrar el màxim de que l’any precedent, i a l’últim, Cal destacar que aquestes Turisme han posat en relleu, en
atendre durant el 2011 un total visitants, fins i tot per sobre del el juny, que va registrar 5.114 dades de l’Oficina Nacional de altres ocasions, el volum im-
de 3.231 persones d’aquesta na- que s’havia donat l’any anterior turistes, xifra que va representar Turisme són un reflex, en certa portant de persones que dema-
cionalitat, el 2012 el total es va (un 0,2%). un 11,8% més. manera, de l’evolució de turis- naven informació relativa a la
situar en 5.773. Altres mesos que també van En canvi, i fora del desembre, tes registrada al país. En aquest natura o altres aspectes com la
Percentualment, els altres tu- tenir xifres positives respecte de que és quan hi va haver la caigu- sentit, entre altres aspectes cal cultura, més enllà de les com-
ristes que més creixen entre un l’any anterior van ser el març, da més important, cal assenya- tenir en compte l’increment de pres o l’esquí.
Av. Consell de la Terra, 14-16, pl.2
AD700 Escaldes-Engordany
Tel. 737 550
QUALITAT MEDI AMBIENT PREVENCIÓ
EMPRESA CERTIFICADA EMPRESA CERTIFICADA DE RISCOS LABORALS
EMPRESA CERTIFICADA
ISO 9001 ISO 14001 OSHAS-18001
EC-7066/12 MA-2561/12 PRL-0492/12
ACREDITAT PER ENAC ACREDITAT PER ENAC

4. 4 OPINIÓ DIMECRES, 23 DE GENER DEL 2013
EDITORIAL ENQUESTA DE LA SETMANA
¿França ha pres les mesures necessàries per
Continuar la tendència ascendent evitar el tall dels accessos amb Andorra?
El nombre de visitants als museus del país va ment de les visites és l’ampliació d’horaris Envia un SMS al 789 amb la teva
augmentar l’any passat un 4% respecte del que es va fer durant l’estiu. Per tant, caldria
2011. D’aquesta manera, han estat 163.173 avaluar si aquesta ampliació, tot i que no si-
resposta ENQ SI o bé ENQ NO
les persones que han visitat les infraestruc- gui amb les mateixes hores, també es podria Cada dimarts el resultat de l’enquesta es publicarà
tures culturals al llarg del 2012. Una de les fer alguns mesos, com per exemple a l’hivern, en aquest espai i entre els participants se sortejaran
dades que posen en relleu des del ministeri de quan al país hi ha molts visitants. D’aquesta tres lots de productes
Cultura és la forta estacionalitat que marca manera, cal no oblidar que com més es facili- per al bany.
aquestes visites, ja que es concentren espe- ti als turistes que puguin visitar les instal-
cialment a l’estiu. D’aquesta manera, seria lacions culturals més visitants es registraran,
necessari que hi pogués haver, en aquest cas, ja que de ben segur que moltes persones es de-
una desestacionalització i que també en altres cantaran per aquesta opció després d’haver fet
èpoques de l’any, fora de l’estiu, hi hagués altres activitats. A més, cal conti-
una afluència més elevada que l’actual. Un nuar apostant per fer una bona di-
dels elements que es destaquen per a l’incre- fusió dels museus.
T’HO DIC EN CONFIANÇA TRIBUNA
Vermeer de Delft i el seu
Els friquis són de la Lluna entorn musical
ALEXANDRA GREBENNIKOVA MARIA TERESA JULIÀ
Últimament m’he obsessionat amb les sé fer res del que podria fer de mi un Delft, la ciutat on va néixer el pintor ens dóna una idea del seu excepcional
diferències entre homes i dones. No “superhome” o una “superdona”, un holandès Johannes Vermeer (1632- talent musical. Huygens considerava
amb els genitals i altres atributs cor- ésser perfecte. Tant per ser una dona 1675), era a principis del segle XVII la ciutat de París el centre de l’univers
porals: amb allò que arribem a ser a la “com Déu mana” com per ser un home un important centre de comerç, on musical, i es relacionava amb un mú-
vida. Amb el que considerem realment “com Déu mana” em falten competèn- coexistien les religions catòlica i cal- sic de la petita noblesa, Chambonières
important. Amb el que trobem impres- cies. Alguna cosa bona dec tenir. vinista. (1602-1672), fundador de la primera
cindible. Potser no es pot dividir per escola del clavecí, que va ser alhora
gèneres. Potser som tots iguals. Vol- Un dia, a un dels amics que tinc se Als Països Baixos s’acostumava a músic de la cort de Lluís XIII. Recor-
dria pensar que sí. Si no, em faig un li va ocórrer enviar-me un test molt exposar a la vista de la gent, mitjan- dant els instruments musicals que
embolic amb mi mateixa. simple que consistia a buscar parau- çant els grans finestrals que donaven apareixen en l’obra de Vermeer, en
les en una sopa de lletres força gran. al carrer, tot el que era propietat de destaca el llaüt, el més noble de tots
Diuen que als nens els agraden les Les instruccions asseguraven que les cada llar familiar: mobles, decoració, els instruments, sigui per la dolçor del
coses, i a les nenes, les persones. Diuen primeres tres paraules que hi trobaves objectes fastuosos, instruments musi- seu cant o per l’harmonia de les cor-
que els homes no escolten i les dones retrataven el teu jo interior. Les meves cals, etcètera. des, veritable símbol de la nació fran-
no saben llegir mapes. Que les dones van ser experiència, poder, diners. Vaig cesa i que inspirà els grans mestres de
no saben conduir de nit i els homes no continuar buscant paraules, per pura Vermeer va ésser un pintor meticu- la família Gaultier a iniciar una litera-
saben trobar la mantega a la nevera. curiositat, només per descobrir que lós i pintava tot el que veien els seus tura idiomàtica absolutament nova.
Que les nenes volen ser la dona ideal totes les que quedaven eren molt mi- ulls: la serenitat de la vida domèstica,
tal com l’imaginen els seus pares (i els llors: amor, joventut, diversió, amistat. la plàcida vida burgesa en l’Holan- Entre la pintura i la música
nens suposo que volen ser l’home ide- N’hi havia unes quantes. I si la compa- da del segle XVII. Una bona part de d’aquests anys trobem en els camins
al tal com l’imaginen les seves mares). rava amb altres opcions disponibles, l’obra de Vermeer està dedicada a la d’Europa un home de salut delicada,
Que els homes solen ser, a la família, la combinació que m’havia sortit em representació d’interiors, on hi havia melancòlic, pioner a unificar la suite
figures indiscutibles d’autoritat. Que semblava un autèntic malson. diferents personatges elengantment de danses, un geni refinat i hipersen-
el pare és la força i la mare és la ten- vestits fent música i mostrant els dife- sible: J. J. Froberger. Nascut a Stuttgart
dresa. ¿Què és el més important per un rents instruments musicals de l‘època: el 1616, coneixedor dels estils musi-
ésser humà? Ni els diners, ni el poder. violes de gamba, guitarres, mandoli- cals francès, italià i anglès del segle
Els homes són de Mart, les dones ¿Com puc saber si arribaré a ser la mi- nes, espinetes, clavicèmbals... XVII, la seva música no estava des-
són de Venus. És una teoria tan arrela- llor versió de mi mateixa? Ho tinc di- tinada a cap instrument en concret i
da que no la puc discutir. I no m’ajuda fícil. ¿Aconseguiré convertir les meves Tenim referències d’alguns com- podia ésser interpretada en clavecins,
gens el fet que si hi començo a pensar obsessions en alguna cosa que millori positors que podien estar relacionats orgues, clavicordis i espinetes.
resulta no sóc d’enlloc. Sóc atípica. el món? No ho sé. No sé si sóc el que amb el cercle musical del temps de
Quan de mi es tracta, l’assignació dels voldria ser. No sé si sóc prou bona, Vermeer, com per exemple Cons- L’atmosfera d’introspecció i quie-
planetes del sistema solar i dels déus però sóc el que sóc. Ciutadana i mare, tantijn Huygens (1596-1687) músic i tud que sorgeix de la pintura de Ver-
romans adequats fracassa estrepitosa- treballadora i amiga, lectora i profes- home de lletres, compositor d’obres meer de Delft ens convida a imaginar
ment. No condueixo ni de dia ni de nit. sora, de Mart, de Venus o de la Lluna, vocals, que en l’obra Pathodia Sacra i com serien d’enigmàtics el sons musi-
No sé on para la mantega. No sé com- faré el millor que pugui amb el que Profana, publicada a París l’any 1647, cals de la seva època.
prar. No sé fer dues coses a la vegada. tinc. ¿Què és, l’important de la vida?
I moltes vegades, més vegades de les L’alegria. La pau. La fe. La fermesa. La Cartes al director
que transpira dels meus escrits, sóc sort. El coratge. L’amistat. L’esperança. Envia les teves cartes al director o les teves opinions a l’adreça electrònica director@bondia.ad
Recorda que ens has de facilitar les teves dades, així com la parròquia de residència.
insensible als sentiments humans. No L’amor.
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BONDIA es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Dipòsit Legal AND. 114-2004
DIRECTORI
LA VEU DEL POBLE S. A. PRESIDENT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SECRETARI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GERENT Thomas Kampfraat
BONDIA DIRECTOR Marc Segalés CAP DE REDACCIÓ Marta Fernández REDACCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CORRECCIÓ M. Àngels Sala MAQUETACIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FOTOGRAFIA Tatiana Masià,
Iñaki Rubio, COMERCIAL I ADMINISTRACIÓ Ricard Vallès, Isabel Diaz, Joan Nogueira, Virginia Yáñez DISTRIBUCIÓ Premsa distribució TRANSPORT Trans Integral Seu SL.
Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad

5. Dimecres, 23 de gener del 2013 opinió 5
tribuna
Apologia dels funcionaris (i 2) na, ha dividit els Països Catalans perquè
així no tinguem tanta força a Espanya. No
segueixen la Constitució Espanyola, que
mai més. Ni els d’aquí ni els de Madrid.
Hem tingut paciència, però ja n’hi ha
Josep Maria Corretger Olivart afirma que s’han de protegir totes les llen- prou. Estem en aquesta situació de crisi
gües del país en el preàmbul. ¿L’ha llegit, actual perquè ells no han estat prou sabe-
Els nostres polítics estan aprofitant la crisi preparant, s’auguren fortíssimes retalla- el senyor Wert? Adéu, Espanya! ruts per aturar-la, quan no es feia res més
per canviar normatives i estem anant en- des per aquest any acabat en 13, ¿però que construir al país, tothom especulant,
darrere trenta anys, però no passa res, els algun polític ha tingut el coratge solidari Per una altra banda, ha estat erroni de- fins i tot ells mateixos. Si tot el funciona-
funcionaris estem malvistos, tenim tres de rebaixar-se el sou 12.000 o 18.000 euros manar la independència en aquests mo- riat fes una vaga indefinida sense serveis
mesos de vacances –diuen–, ens critiquen per evitar perjudicar tant el funcionariat? ments i tapar la crisi amb una estelada. mínims això no els faria cap gràcia, però
per haver superat unes oposicions que Ningú. Segueixen viatjant en AVE, avions, Tothom vol la independència, però, com els aturaríem, però tots estem separats i
malauradament molts mai aconseguiran fan eleccions abans d’hora, van gastant diria el president Pujol, “ara no toca”. A pensant en els nostres interessos parti-
aprovar, però cal destacar que alguns milions sense cap mena de mesura, no hi més, a Catalunya ja tenim prou vaques culars i ja estem tips de fer vagues, o hi
criticadors també han intentat entrar a ha dret. Un polític a Catalunya Ràdio va grasses, farien por els feixos de bitllets anem tots o no se’n fan. Amb les vagues
l’administració pública sense èxit, els dir que criticar el tema dels cotxes ofici- que percebrien els nostres governants, al- els governs han estalviat molts milions, ¿a
devia faltar talent o sort per superar-les, als era una idiotesa. Sí ho és per a ells, no guns cobren més que els que hi ha a cinc- on han anat a parar?
i ara per enveja dels que som a dins ens per a nosaltres, si paguessin aquest servei cents quilòmetres d’aquí. Com deia Wi-
ataquen. El funcionariat ha estat despres- veurien que el preu no és cap idiotesa. lliam Shakespeare, “la paciència és una No és pragmàtic treballar per a l’Estat
tigiat i menyspreat pels nostres mateixos Desitjaria que paguessin els serveis com virtut”, però ja l’hem acabada. No ens en aquests temps que corren, és una fei-
governants, ells sabran l’administració tothom, segur que no n’abusarien molts fan falta tants consellers, ells haurien de na molt digna i que ens hem guanyat a
pública que volen. Potser si van a algun d’ells –per sort, no tots ho fan–. Molts es començar donant exemple i fer una bona pols, amb anys d’estudi i preparació per
hospital i els posen en llista d’espera, com posen al poder per arreglar-se ells matei- retallada als seus sous; no ho han fet. D’al- superar una oposició que en molts casos
a tothom, i no els avancen –per ser cone- xos i no el poble o la ciutat, emplenar-se tres cobren per tenir diversos càrrecs, ¿ho ens ha martiritzat, que ha volgut sacrifici
guts– no els farà cap gràcia. Però que no bé les butxaques, col·locar els seus parents poden compaginar tot? ¿Per què no donar i molt esforç, però anem a treballar amb
aprofitin la crisi per canviar normatives; i amics i arreglar-se la casa; segueixen te- opcions a un altre individu i no ésser tan un somriure cada dia tot i que els polítics
ara bé, trobo adequat que qui faci molt nint privilegis. No volem més farsants, acaparador políticament parlant? ens l’intentin robar. Actualment, ens fan
temps que està baixa hagi de suportar una més capitans Aranya. Aquest fou un indi- falta molts Robin Hoods o Joans de Serra-
retallada del sou. N’hi ha que treballem vidu que al segle XVIII anava de població També estem empipats amb els sindi- llonga, que ajudin els febles, i no capitans
i d’altres també s’acomoden a la situació en població del litoral mediterrani enta- cats perquè estampen la signatura sense Aranya. Estudiar ja és cosa de rics. Canta-
que viuen; d’altres potser han fingit estar banant la gent perquè anés a les colònies preguntar-nos el nostre parer democràti- rem el Pay me pay me my Money down, pay
malalts –també és cert–, però no tothom d’Amèrica a lluitar contra els insurrectes. cament parlant sobre una mesura adopta- me or go to jail, pay me my Money down. La
és igual, i molts complim. És tasca dels Els convencia, però ell no anava a la guer- da o retallada, només volen el vot. Els que cantaven els morenos estivadors de Geor-
inspectors i dels directors bellugar-se i in- ra, s’ho mirava de ben lluny. treballem per al Govern hem de rebre pel gia als seus patrons després de ser mal-
vestigar. També seria beneficiós premiar que oferim, anem camí del mileurisme. tractats laboralment i fou recollida per
amb algun petit complement els que han La nostra societat critica els funcionaris També convé que sàpiguen que hi ha di- Lydia Parrish en l’obra Cançons d’esclaus
treballat ics temps sense patir cap baixa, i en fa burla contínua, i encara més amb versos cossos i que hi ha funcionariat que de les illes del mar de Georgia (1942) popu-
per la seva dedicació. les retallades. Continuem essent privile- guanya poc més de 800 euros. Però l’Estat laritzada per Pete Seeger als The Weavers
giats, perquè tenim la feina assegurada (si no té cap compassió, et trau de cada nò- durant els concerts que tingueren lloc al
Els polítics han portat a terme polí- no ens fan fora els governants o no fem mina el que pertoca. Ens costa més de set- Carnegie Hall de Nova York el 1955.
tiques errònies per tapar els seus forats res greu), però volen els nostres serveis cents milions de pessetes de les d’abans
negres i molts d’ells estarien suspesos en i una atenció de qualitat; contradictori, mantenir la família reial. Cada dia que Els funcionaris hem estat d’acord amb
matemàtiques o economia, de debò, no ¿no? És verídic que a la vinya del senyor passa els rics són més rics i els pobres més algunes retallades, però ja s’estan passant.
en saben prou. Ens governen, cert, amb hi ha tota mena d’individus: alguns fun- pobres, va desapareixent la classe mitja- Prou de sostenir tota la societat a costa
la sapiència que tenen, ja sigui amb més cionaris de presons que fitxen sense anar na. Les ajudes han d’arribar a les famílies nostra. Si no hagués superat les oposici-
o menys fortuna, ens obliguen a seguir la a treballar i el seu instructor-amic els ho realment necessitades, mirant les seves ons, jo segurament també estaria a l’atur.
seva cantarella com aquell vell conte, però permet, que jutgen mossos d’esquadra nòmines i béns. Sovint famílies que esta- Als nostres polítics i la nostra societat:
no dirigeixen el país amb la saviesa que ho setmanalment pel tema que sigui –prova ven bé han rebut ajudes que no els feien “No maltractin més el funcionariat i re-
feien els grecs. Els vull comentar una cosa: que les oposicions a aquest cos necessiten falta per una mala gestió i llavors trobem torni’ns els nostres diners.” Els individus
si no tenen mesures per afavorir la soci- més grau d’exigència d’estudis i no no- el pobre pensionista, que no arriba a final d’arreu ja n’estan pagant les conseqüènci-
etat en lloc de perjudicar-la, que pleguin, més un graduat escolar d’abans–, o que de mes amb el que rep de l’Estat. Per això es, però el pobre funcionari seguirà essent
que dimiteixin, que una retirada a temps la Generalitat no reconegui el tema de em fa una mica de por la independència criticat, indiferentment de la seva qualitat
és una victòria diuen, perquè el pou cada l’ús de les pilotes de goma en la darrera de Catalunya –tot i que és positiva i hi es- a la feina. La nostra col·lectivitat està per-
cop és més profund i l’equació, impossible vaga general, que van fer perdre l’ull a tic a favor–, perquè aquí també tenim pei- dent els valors, només compta tenir di-
de resoldre: Augment d’impostos = més una senyora. La nostra Generalitat no té xos grossos que s’embutxaquen milions, ners si no no podràs progresar, però una
aturats i menys solucions. D’aquí no en diners, perquè a Madrid no obren l’aixeta. imposen lleis i impostos i fan pagar fortes cosa és ben clara, l’enveja al funcionariat
sortirem en deu anys vaticinen els experts. De la qüestió lingüística sí que en parlen, taxes a les autopistes. No podem seguir està a la flor del dia. No volem més capi-
Ara, els que sigueu funcionaris aneu-vos massa. El PP destrueix la llengua catala- confiant en ells, ningú hauria de votar tans Aranya, gràcies!
Un producte AnyósPark
No deixis que t’ho expliquin i bufa-les amb nosaltres!
Demana informació de menús i condicions trucant al 738573.
Organitzem aniversaris per infants de totes les edats i adults.

6. 6 Dimecres, 23 de gener del 2013
Caixa andorrana de seguretat social
DA considera necessari diversificar
les fonts de les pensions en el futur
Els demòcrates conviden l’oposició a reflexionar sobre els canvis per fer viable el sistema
agències
Julià rodríguez / Agències
Andorra la Vella DA considera que les mesu- “no n’hi ha prou amb modificar
res que es prenguin per garantir aquesta variable, sinó que és
Demòcrates per Andorra (DA) la viabilitat futura de la branca una més de les que s’han d’es-
considera que l’estudi actuarial de jubilació de la CASS haurien tudiar”. A més, DA planteja me-
encarregat per la Caixa Andor- de ser “ponderades” i a partir sures com augmentar el període
rana de Seguretat Social (CASS) dels principis de “justícia, equi- mínim necessari per cobrar una
“confirma malauradament” la tat”. En concret, els demòcrates pensió de jubilació, que avui dia
situació “insostenible” en què aposten per diversificar les fonts està estipulat en set anys, o mo-
està la branca de jubilació i, de les pensions que rebran en el dificar els factors de conversió
per tant, cal prendre mesures futur els actuals afiliats a la Se- dels punts de la CASS.
per “assegurar” les pensions guretat Social: una part corres- Herver va destacar que l’es-
futures. Per aquesta raó els de- pondria als anys de cotització tudi actuarial, que va donar a
mòcrates conviden l’oposició a a la Seguretat Social acumulats, conèixer el Govern la setmana
aprofundir en la reflexió sobre una altra als complements de les passada, deixa clar que amb l’ac-
les iniciatives que s’haurien de empreses i, finalment, una altra tual model l’any 2040 no tan sols
posar en marxa, encaminades, provindria de les assegurances s’hauran exhaurit els aproxima-
per una banda, a “allargar” la privades. dament 800 milions d’euros del
viabilitat de l’actual model a Diversificar és una de les re- fons de reserva de la CASS, sinó
curt i mitjà termini, i per una al- Xavier Herver i Estanislau Sangrà a la roda de premsa d’ahir. comanacions emanades dels que s’haurien d’afegir a aques-
tra, a “repensar” el sistema per organismes internacionals, com ta quantitat entre 3.500 i 4.000
fer-lo viable a llarg termini. ció, Estanislau Sangrà, en l’ha- de l’estudi se’n dedueixin da- la UE, l’OCDE o l’Organització milions, “que és deu vegades el
“Pensem que és una qüestió bitual roda de premsa setmanal. des catastrofistes perquè l’únic Internacional del Treball, per re- pressupost actual de l’Estat”.
de màxima prioritat i que s’hau- Sangrà va rebutjar les críti- que fa és confirmar la tendència formar els sistemes de pensions “La no sostenibilitat del siste-
ria d’abordar de manera conjun- ques expressades en els últims que ja s’apuntava el 2009, quan dels països europeus, segons va ma està més marcada pel passat
ta amb totes les forces polítiques dies des de les files socialde- el PS estava al Govern”, va indi- assenyalar Sangrà, que va negar que no pel futur. No hi ha ha-
i amb una posició de màxima mòcrates, que van titllar de car Sangrà. El polític escaldenc també que les conclusions de gut una adequació entre el que
responsabilitat des de l’oposi- “catastrofista” l’estudi actua- va felicitar també l’executiu per l’estudi persegueixin promoure es cotitzava i el que es rebia, fet
ció”, va manifestar el portaveu rial. “Si algú aporta dades més adoptar una “posició valenta, les assegurances privades. que ha provocat que la CASS
del partit, Xavier Herver, que va optimistes que les contingudes agafant el toro per les banyes”, i DA no descarta que també hagi contret una sèrie d’obligaci-
estar acompanyat ahir del secre- a l’estudi actuarial, estarem en- haver expressat la seva voluntat s’hagin d’incrementar les co- ons importants quant al seu vo-
tari d’organització de la forma- cantats, però no es pot dir que d’abordar aquesta matèria. titzacions, tot i que troba que lum econòmic”, va dir Herver.
Estanislau Sangrà reconeix que està a favor especialment curós”. Considera que és “d’aquelles que li agrada colar a Jaume
millor “buscar un territori de consens” i Bartumeu”, i ha demanat que “intentem
de l’avortament i del matrimoni homosexual no plantejar-ho “a fets consumats”, i que deixar les pallassades per a temes menys
per tant el que falla “de manera estrepito- seriosos”.
El secretari d’organització de Demòcrates aldemòcrata (PS) d’engegar una inici- sa és el procediment”. D’altra banda, Sangrà també va res-
per Andorra (DA), Estanislau Sangrà, va ativa legislativa per a la despenalització Tot i això, va reconèixer que “personal- pondre a les declaracions que va fer el
respondre ahir a les crítiques del presi- de l’avortament i el reconeixement del ment sóc favorable” a la despenalització president del grup parlamentari social-
dent del PS, Víctor Naudi, i el president matrimoni homosexual, el secretari d’or- de l’avortament en determinats supòsits i demòcrata, Jaume Bartumeu, a RTVA,
del grup parlamentari socialdemòcrata, ganització de DA, Estanislau Sangrà, va al matrimoni homosexual, però que tam- dient que “no podem treballar sobre si els
Jaume Bartumeu, sobre el seu posicio- criticar que no es tingués en compte la bé respecta els qui no hi estan d’acord. A coprínceps acceptaran o no, perquè hem
nament “poc progressista” respecte al institució dels coprínceps. Després de les més, va considerar que “és un debat que de saber quin és el seu paper”. Bartumeu
debat del matrimoni homosexual i la des- declaracions de Sangrà, el president del no em sorprèn”, perquè assegura que ”la també va titllar Sangrà de “polític d’ex-
penalització de l’avortament. Sangrà va PS, Víctor Naudi, va criticar-lo assegurant societat andorrana està tan o més pre- trema dreta” i va criticar que “va fer cam-
assegurar que el que no comparteix és la que era “més conservador que mossèn parada que qualsevol altra societat per panya contra la Constitució”. En aquest
forma en què el PS ha plantejat aquest Ramon Sàrries”. assumir aquest tipus de debats amb les sentit, Sangrà va lamentar la “dèria” de
debat, sense tenir en compte un consens En resposta a Naudi, Sangrà va recor- implicacions que puguin tenir”. Bartumeu per “posar bones notes de
amb els coprínceps. Tal com va indicar, dar que el que critica no és el fons del Pel que fa al comentari de Naudi di- comportament democràtic o constituci-
en el fons de la qüestió, però, “personal- debat sinó la forma com el PS el vol plan- ent que és menys progressista que mos- onal”, i va afegir que “això em fa pensar
ment sóc favorable” a la despenalització tejar, directament al Consell General. Se- sèn Sàrries, va opinar que “és graciós” en la dita espanyola Dime de qué presu-
de l’avortament en determinats supòsits i gons Sangrà, amb una qüestió d’aquesta i que no li suposa cap problema que el mes y te diré de qué careces”. A més, va
al matrimoni homosexual. magnitud, tenint en compte que un dels comparin amb mossèn Sàrries. Tot i així, opinar que Bartumeu ha mostrat “la seva
Després de l’anunci del Partit Soci- coprínceps és arquebisbe, “s’ha de ser va dubtar de si era una frase pròpia o faceta més esquerpa i irrespectuosa”.

7. Dimecres, 23 de gener del 2013 andorra 7
CONSELL D’EUROPA POLÍTICA
Gilbert Saboya assisteix a la Els liberals abordaran
pujada de bandera d’Andorra l’avortament i el
SFGA
matrimoni homosexual
Redacció
Andorra la Vella
AGÈNCIES
Andorra la Vella
La bandera andorrana oneja des El PLA inclou aquests
d’aquest dimarts a la plaça Bro- El Partit Liberal d’Andorra temes al seu proper
glie d’Estrasburg, amb motiu (PLA) abordarà durant el pro-
de la presidència del Comitè de per congrés de la formació
congrés en entendre
Ministres del Consell d’Europa. el tema de la despenalització que s’han d’afrontar
A l’acte hi van participar el mi- d’alguns supòsits de l’avorta-
nistre d’Afers Exteriors i actual ment i el reconeixement de les
president del Comitè de Minis- parelles homosexuals. Així ho amb l’avortament i al matrimo-
tres del Consell d’Europa, Gil- va anunciar ahir el president ni homosexual, i va afegir que
bert Saboya; el síndic general, del PLA, Jordi Gallardo, du- ara és el moment d’afrontar
Vicenç Mateu, i l’adjunta a l’al- rant una entrevista al progra- aquesta qüestió perquè “és un
calde d’Estrasburg, Nawel Ra- ma Ara i Aquí de Ràdio Naci- debat que sempre hem tingut
fik-Elmnri. Saboya va pronunci- onal, en què va explicar que la al partit” però que “potser cir-
ar un discurs en què va agrair posició de l’executiva és portar cumstancialment” s’ha tapat
la col·laboració i el suport que Les autoritats andorranes que van assistir a la hissada de bandera. aquest debat al congrés perquè “per l’ala més conservadora”.
l’Ajuntament d’Estrasburg ha consideren que és una qüestió En aquest sentit, Gallardo
proporcionat a Andorra des de dels drets humans prop de la D’altra banda, tant l’adjunta que cal afrontar. va dir que, en la línia marcada
l’inici dels preparatius de la pre- ciutadania. Aquesta va ser la a l’alcalde d’Estrasburg com la El president del PLA ha ex- per l’executiva per fer emergir
sidència andorrana del Comitè primera vegada que l’Ajunta- secretària general adjunta del plicat que aquests dos temes, un corrent més progressista,
de Ministres, segons va infor- ment d’Estrasburg organitzava Consell d’Europa, Gabriella juntament amb el de la reduc- no volen defugir aquest tipus
mar el Govern en un comunicat. una pujada de bandera a la pla- Dragoni Battaini, van posar en ció dels anys per obtenir la na- de debat. Tot i que va reconèi-
Saboya també va esmentar ça de Broglie amb el país que relleu el fet que Andorra sigui cionalitat, que ja van anunciar xer que “potser no són dues
l’acord de col·laboració que té la presidència del Comitè de un dels països d’Europa amb en l’últim congrés, probable- lleis transcendentals o necessà-
l’Ajuntament va firmar amb el Ministres del Consell d’Europa, una paritat parlamentària entre ment els situen en un “espectre ries”, va destacar que el debat
Consell d’Europa el maig del un acte que es continuarà rea- homes i dones més gran, enca- més allunyat” del que és DA. existirà i “nosaltres ens posici-
2010 per promoure les activi- litzant cada sis mesos amb la ra que no disposa de cap llei Gallardo va fer referència a onarem i defensarem de cara al
tats i els valors de pau, demo- resta de països que assumeixin específica que reguli aquesta les dues proposicions de llei partit que la posició de l’execu-
cràcia, d’Estat de dret i respecte aquesta responsabilitat. matèria. que presentarà el PS en relació tiva és coincident amb el PS”.

8. 8 andorra Dimecres, 23 de gener del 2013
furt danys materials i dolosos
Acusada de modificar tiquets
tati masià
per quedar-se 3.200 euros
Petició d’una pena de 18 mesos i un any i la defensa vol l’absolució
tati masià
m. f.
Andorra la Vella
El ministeri fiscal i l’acusació
particular consideren provat
que l’acusada va modificar els ti-
quets de la caixa enregistradora
de l’hotel on treballava per fer- Una vista de la seu de la justícia.
hi constar imports més baixos,
un cop ja havia cobrat l’import
correcte, i d’aquesta manera
quedar-se els diners que resta- Una discussió per
ven per fer quadrar la caixa amb
els nous imports modificats. És gelosia que acaba
amb un incendi
per aquest motiu que l’acusen
d’un delicte de furt continuat
amb abús de confiança i de crea-
ció o alteració d’enregistrament
m. f.
tècnic i volen que la pena im- Andorra la Vella relleu les paraules de la dona
posada sigui d’un any i divuit en què manifestava que la seva
mesos més de presó condicional El que per la defensa és el re- intenció no era provocar un
qualificada a pagar, en un perío- El judici contra la dona es va celebrar ahir. sultat d’una nit d’excés d’alco- incendi i que va actuar sota els
de de sis mesos, els 3.200 euros hol i de gelosia, pel ministeri efectes de l’alcohol i de la gelo-
que li reclama l’empresa per a la companys de feina de la dona grama l’hi va explicar. Quan ho fiscal és un incendi que hauria sia, cosa que va desencadenar
qual treballava. havien constatat que després va saber va fer comprovacions i pogut acabar en una desgràcia els fets que ahir es jutjaven. Per
La defensa, però, creu que d’un seguit de sospites havien va veure que era quan treballa- i unes lesions doloses. La dona això vol que la pena no sigui
s’hauria d’haver aportat una pogut aconseguir dades que as- va l’acusada quan es donaven va reconèixer ahir que després superior a sis mesos de presó
pericial que hagués servit per senyalaven que era la dona qui aquestes modificacions i, a més, d’una discussió sentimental condicional.
auditar els comptes de l’empre- s’havia quedat els diners. aquests canvis es feien en dies amb la seva parella va comen- D’altra banda, el Tribunal
sa, ja que va posar en relleu que Així, entre altres elements de màxima afluència, perquè el çar un intercanvi de cops i que de Corts va jutjar ahir un home
únicament consten en la causa posats en relleu per la fiscalia, suposat furt passés més desa- després ella es va tancar a l’ha- que està acusat d’haver cau-
“irregularitats aparentment in- hi ha que els tiquets que van percebut, tal com va constatar. bitació, on, amb un encenedor, sat a un altre lesions en haver
formàtiques” i, sobre aquesta ser modificats tenen el mateix La defensa va exposar que va calar foc a un matalàs. llançat una ampolla de vidre
base, considera que hi ha dubtes número, tot i que els conceptes altres persones podien haver Per aquests fets el ministeri contra una paret. La fiscalia
més que raonables per condem- cobrats que hi consten són di- tingut accés al codi per emetre fiscal demana una pena de dos demana una pena d’un any de
nar la seva clienta i per això vol ferents. De fet, sempre apareix anul·lacions de tiquets i, per anys de presó, part condicio- presó condicional, mentre que
la lliure absolució. un primer tiquet amb un import tant, que qualsevol podria haver nal qualificada a no entrar en la defensa considera que no ha
La dona no va poder explicar superior i un segon amb un altre fet les modificacions que ara es contacte amb l’exparella, i vol quedat acreditat que l’home
per què hi havia alguns tiquets d’inferior. jutgen. A més a més, va posar també una multa de 1.800 eu- agafés o llancés cap ampolla
que havien estat modificats. També va destacar el fet que en relleu que si realment la seva ros. D’aquesta manera, l’acu- contra una de les parets del bar
Aquesta falta d’una explicació només l’acusada, el director de clienta hagués estat “una exper- sació pública considera que la on es trobava la víctima i per
clara sobre els fets, a més de la l’hotel i la cap de recepció tenien ta informàtica” no hauria fet dona era conscient dels danys això vol la lliure absolució.
declaració dels testimonis, ser- el codi que permetia fer anul· aquestes modificacions mentre que podia haver causat l’incen- La fiscalia assenyala que el
veix tant a la fiscalia com a l’acu- lacions de tiquets. Sobre aquest hi havia altres persones a la fei- di i va recordar, en aquest sen- més versemblant és que l’home
sació particular per demanar punt cal assenyalar que ahir el na (tal com havia assenyalat una tit, que l’immoble on vivia era llancés l’ampolla i no, segons
que la dona sigui condemna- director va manifestar que no de les companyes) i que a més a escassos metres d’una benzi- ell exposa, que rebotés quan
da. D’aquesta manera, les dues sabia que es podien modificar no hauria deixat pistes, com ara nera i que a més els veïns van va topar amb la barra després
parts van posar en relleu que tiquets fins que l’empresa in- els tiquets originals llençats a la haver de ser desallotjats. de rebre el cop de puny d’un
tant els responsables com els formàtica proveïdora del pro- brossa. La defensa, però, posa en tercer.

9. Dimecres, 23 De gener Del 2013 andorra 9
fauna d’alta muntanya
Andorra assisteix a una reunió
DAAm
sobre el projecte Gallipyr
AGÈNCIES
AnDorrA lA VellA diferents amb legislacions dife- ció: creació d’una base de dades
rents i maneres de fer diferents. comuna per recollir la informa-
Andorra va participar ahir en L’interès d’un projecte de tipus ció de les tres espècies i fer-la
la Jornada sobre el projecte transfronterer és treballar con- accessible a tots els socis del
transfronterer d’espècies prote- juntament a banda i banda de la projecte; actuacions de formació
gides de fauna d’alta muntanya frontera per anar tots en la ma- i d’intercanvi d’experiències per
organitzada pel departament teixa direcció. fer comparables les dades ob-
d’Agricultura, Ramaderia, Pes- Per aconseguir aquesta com- tingudes a les diferents zones, i
ca, Alimentació i Medi Natural penetració de criteris s’ha treba- creació d’una xarxa de comuni-
de la Generalitat. La jornada va llat en tres grans línies d’actua- cació i informació. un moment de la jornada celebrada ahir organitzada per la Generalitat.
servir per donar a conèixer els
resultats de les accions executa-
des a Catalunya dins el projec-
te Gallipyr. L’objectiu d’aquest
Orquestra Simfònica
projecte ha estat crear una xarxa
de seguiment dels gal·liformes
de muntanya i millorar l’hàbitat
i les poblacions d’aquestes espè-
cies de manera concertada entre
els diferents territoris a banda i
de Berlín
banda dels Pirineus.
Gallipyr pretén la creació
Lior Shambadal director
d’una xarxa de coneixement,
gestió i protecció de tres espèci- Una nit amb Mozart i Beethoven
es de gal·liformes de muntanya:
el gall fer (Tetrao urogallus), la
perdiu blanca (Lagopus mutus) dijous 31 de gener | 21.30 h
i la perdiu xerra (Perdix per-
dix). El projecte forma part del Auditori del Centre de Congressos d’Andorra la Vella
Programa operatiu de coopera-
ció territorial Espanya-França-
Andorra 2007-2013 i es finança
mitjançant els Fons Europeus Fa més de quaranta anys que l’Orquestra Simfònica de Berlín està contribuint a engrandir el patrimoni
de Desenvolupament Regional musical de Berlin. En la seva programació ha mantingut sempre l’equilibri entre la tradició i l’evolució
(Feder). musical constant, i així ha aconseguit un gran reconeixement mundial que es fa palès en les innombrables
Els gal·liformes de munta- gires que fa per tots els continents. Ara arriba a Andorra per interpretar peces de Mozart i Beethoven
nya són una fauna que viu en sota la direcció del mestre Lior Shambadal.
un fràgil equilibri amb les acti-
vitats humanes, tant agrícoles
com recreatives, i que habita en
un espai transfronterer: països
salut
Conferència
sobre l’extracte
de banyes
de cérvol siberià
REdACCIó
AnDorrA lA VellA
La doctora Ester Torrella, ho-
meòpata espagírica, oferirà
una xerrada demà dijous a dos
quarts de vuit del vespre, a l’ho-
tel Husa Cèntric, sobre les pro-
pietats altament beneficioses
que té per a la salut l’extracte de venda d’entrades col·laboren
banyes de cérvol siberià.
Pyrénées Andorra | Cambra de Comerç, Indústria i Serveis
A la conferència està prevista morabanc.ad/entrades ticketmaster.es
l’assistència de professionals de Pianos Marrugat | Andorra Park Hotel | Champagne Deutz
Oficines de MoraBanc Oficina de Turisme Comunal
la salut de diversos àmbits. AB
Oficina Nacional de Turisme Centre de Congressos organitza amb el suport de
Distribucions i els laboratoris d’Andorra la Vella
Pantoproject Europe presenta- Departament de Cultura
del Comú d’Andorra la Vella Pyrénées Andorra
ran la seva gamma de productes a “La Llacuna”
alimentaris de cérvol maral sibe-
rià cent per cent naturals.

10. 10 andorra Dimecres, 23 De gener Del 2013
BENEsTAR REMODELACIó DE MERITxELL
Les entitats de discapacitats el COaa lamenta que el
es retiren de la Conadis Comú els deixi al marge
m. s. c.
Comú se’ls ha mantingut total-
Anuncien que no hi tornaran fins que no es respongui a les demandes anDorra la Vella
ment al marge. Per aquest mo-
tati masià El Col·legi d’Arquitectes tiu, fonts de l’entitat van afir-
Redacció
anDorra la Vella (COAA) va tornar a lamentar mar que “estem patint el que el
la forma de procedir del Comú Comú va patir amb el projecte
Les associacions representants de capital a l’hora d’impulsar de l’heliport del Patapou”. En
del col·lectiu de persones amb el projecte de millora de l’avin- aquest sentit van argumentar
discapacitat no tornaran a assis- guda Meritxell i les zones co- que no se’ls ha donat cap mena
tir a cap més reunió de treball mercials de la parròquia. Preci- d’informació sobre el plec de
del Consell Nacional de la Dis- sament, en el consell convocat bases ni la possibilitat de tenir
capacitat (Conadis) “fins que per demà la corporació analit- un representant del col·legi
no veiem traduïdes en resultats zarà la proposta de concurs per en el jurat que valorarà les
efectius i clars les demandes que adjudicar la contractació d’un propostes que es presentin. El
fa anys que s’han proposat”. tècnic per a la redacció del pro- COAA creu que en aquest cas
Així ho van decidir les entitats jecte de remodelació, l’aprova- el Comú hauria de convocar
després de la reunió de l’ens, ció del plec de bases i la publi- un concurs d’idees. Al mateix
que ahir havia de tractar temes cació al BOPA de l’edicte. I tot temps es van mostrar ferms
relatius a l’àmbit laboral. Segons i que el col·lectiu professional en la decisió presa per la junta
va informar la Federació Andor- va expressar la voluntat de d’impugnar-lo si no compleix
rana d’Associacions de Persones col·laborar en aquest proce- els requisits que ha de tenir un
amb Discapacitat (FAAD) a tra- El president de la FAAD, Lluís sàmper. diment, indiquen que des del concurs d’idees.
vés d’un comunicat, la decisió
es va comunicar ahir mateix als que el conveni tindria unes persones amb malalties men-
representants del Govern. implicacions importants per a tals i serveis residencials per a DADEs DEL MEs DE DEsEMBRE
En concret, les associacions aquest col·lectiu. El mes de de- aquest col·lectiu.
de discapacitats reclamen veure
materialitzades les mesures que
sembre passat la ministra de
Salut i Benestar, Cristina Rodrí-
Sobre l’accés al treball, una
de les principals dificultats amb el Funicamp dobla els
aquest col·lectiu ha proposat a
través del Pla nacional d’aten-
ció social (PNAS) de l’any 2007
guez, va assegurar que l’execu-
tiu hi està treballant. Tot i així,
va avisar que primer de tot
què es troben, la FAAD ha plan-
tejat que es bonifiqui fiscalment
les empreses que contractin dis-
usuaris respecte al 2011
i del Pla nacional per la igualtat s’han de mesurar els impactes capacitats. En el marc del PANI
Redacció
(PANI) dels anys 2010 i 2011. que suposarà. també es va proposar l’aprova- anDorra la Vella deu en bona part a les bones
Però la principal demanda és la Algunes de les reclamacions ció d’una llei de dependència, condicions meteorològiques i
ratificació de la Convenció de que des de fa anys ha traslladat realitzar un cens de persones Un total de 25.020 persones l’estat de la neu. De les 25.020
Nacions Unides sobre els drets la FAAD han estat la revisió dels amb discapacitat i garantir la han utilitzat el Funicamp du- persones, 22.208 eren esquia-
de les persones amb discapaci- barems per accedir a les pensi- mobilitat d’aquestes persones. rant el desembre, mentre que dors i 2.812, vianants. La majo-
tat. Va ser signada per Andorra ons d’invalidesa i que es tinguin La reunió d’ahir era la tercera el mateix mes del 2011 se’n van ria de passatgers del desembre
el 27 d’abril del 2007 i avui dia més en compte els factors soci- que es mantenia en el marc de comptabilitzar 12.492, cosa que tenien un forfet d’entre dos i
encara està pendent de ratifica- als. Així mateix, ha reclamat la la Conadis, en què es van trac- suposa un increment d’usuaris cinc dies seguits i, pel que fa a
ció pel Consell General. creació d’un centre sanitari de tar altres qüestions relacionades d’un 100,2%. Segons el Comú la tipologia dels vianants, gai-
Els discapacitats defensen mitjana o llarga durada per a amb aquest col·lectiu. d’Encamp, aquest augment es rebé tots eren adults.
Guia de serveis
Monedes,
joies usades,
trencades,
rellotges, peces
d’ortodòncia...
24 k, 18 k, 14 k,
12 k 9 k i plata
Abans de vendre...
COMPARA, NINGÚ ET FARÀ
UNA OFERTA MILLOR
Av. Bonaventura Riberaygua, 6 Andorra la Vella (a 50 m d’antics bombers)
Forn del barri Cuina manxúria imperial
满族宫廷菜 Hon cuina
Pastisseria - Granja - Fleca - Restaurant
Telèfon: 826260
ERT
JA HEM OB
C/ Ciutat de Consuegra, 10 C/: Av. Fener, 3.
Andorra la Vella Facebook: cuina manxuria imperial
NCIA
NOVA GERÈ
Al costat de la papereria Carlin E-mail: cuinahon@hotmail.com
Telèfon: 860 520

11. Dimecres, 23 de gener del 2013 andorra 11
tancament de l’accés a frança joves
Més força a les queixes del Pas
tati masià
per la indignació dels alcaldes
Empleats de Saetde ofereixen col·laboració per mantenir la via oberta
agències
m. s. c.
Andorra la Vella
El president d’Iniciativa Pu·
blicitària (Inpub) del Pas de la
Casa, Jean-Jacques Carrié, va as·
senyalar ahir que la indignació
que ha provocat el tancament Natàlia Cusnir i Gemma Riba van presentar ahir la iniciativa.
dels accessos cap a França en·
tre els alcaldes, els comerciants i
les estacions d’esquí de la zona
afectada dóna més força a la de· Un concurs de vídeo per
manda de mantenir la carretera
en bones condicions. En aquest
sentit, Carrié va destacar que
potenciar les colònies
el fet de tallar la via des d’Acs-
m. s. c.
dels-Tèrmes ha aixecat “les quei· la massana minut, i ha de ser en català, en
xes de tots els Pirineus Orientals, La carretera RN-22 dilluns al matí, quan es va reobrir a la circulació. el cas que hi hagi narracions. A
l’Arièja alta i Andorra”. Els comuns de la Massana i més, els autors s’hauran d’asse·
Els comerciants del Pas indi· només reivindiquen que es facin tanqui”. Així mateix, va indicar Ordino han impulsat un con· gurar que els vídeos no vulne·
quen que gràcies a tot aquest ma· segures les canals d’allaus que es que, a part del que es deixa d’in· curs de vídeo per promocionar ren els drets d’autor.
lestar el prefecte de l’Arièja “és troben en aquesta via. gressar, el tall representa una les colònies de joves que s’han Es podrà participar en el
possible que es mogui” i s’avanci Precisament, responsables de pèrdua important per als trans· programat per a aquest estiu concurs individualment o per
cap a la demanda dels territoris Saetde com Nadal Antor van ex· fronterers que no han pogut ac· a Llafranc, a la Costa Brava. parelles i s’hi podrà presentar
afectats d’“arreglar la carretera”. posar a títol personal que l’esta· cedir al Pas, que han perdut així Aquesta iniciativa té com a ob· un màxim de dues obres. Les
El fet és que, tot i que ara les vies ció disposa de gent preparada i dies de feina. jectiu fer que els joves s’impli· bases es poden trobar a les
RN-20, 320, 22 estan obertes, el material per ajudar els veïns en Antor també va destacar que quin en aquesta activitat oferint webs dels dos comuns i els tre·
problema no està resolt ja que es situacions excepcionals. Antor “ha nevat tant a Andorra com a la seva visió d’unes vacances a balls es poden presentar fins a
poden tornar a tancar en cas de va remarcar que no seria el pri· la part francesa, però a Andorra la platja a través d’un espot. Els l’11 de març. El guanyador es
nous episodis de neu. mer cop que es col·labora amb no s’ha tancat cap carretera”. Per guanyadors obtindran l’estada divulgarà a les xarxes socials i
Alhora, Carrié va respondre França en cas de nevada. Tot aquest motiu va afirmar que pot· gratuïta a les colònies. les webs comunals.
a les paraules de l’ambaixador i així, va indicar que l’ajuda no ser si s’hagués fet la prevenció El concurs està obert als Les colònies es faran del 21
francès, que va argumentar di· s’enviarà sense l’autorització de necessària al país veí no s’hauria joves residents a Ordino i la al 27 de juliol i són una conti·
lluns que cap raó econòmica jus· les autoritats d’aquest país. hagut de tallar. També indica que Massana d’entre 12 i 16 anys. nuïtat de les organitzades per
tificava obrir la carretera quan Antor va posar en relleu que una cosa són les zones d’allau a Es demana que realitzin un ví· als infants. S’oferiran 24 places
hi ha vides en joc. El president “tancar l’accés amb França fa sobre de l’Ospitalet i que una al· deo amb el mòbil, tot i que per i es faran sempre que hi hagi
d’Inpub va remarcar que els molt mal”, ja sigui a l’estació o tra és el port de Pimorent, on el editar-lo poden utilitzar altres un mínim de deu inscrits. El
empresaris del Pas compartei· als comerciants i hotelers, i que risc no existeix però que també eines. Ha de ser inèdit, d’una preu és de 210 euros i preveuen
xen aquestes declaracions i que “del que es tracta és que no es s’ha tancat. durada d’entre 30 segons i un activitats lúdiques a la platja.
la massana
El cicle Pensa en ciència se
centra divendres en la química
Redacció
Andorra la Vella tra vida quotidiana i ens ajuda voluntari hi introduirà la mà per C
que sigui molt més agradable i mostrar els efectes del corrent
Divendres es farà una nova ses· segura”. altern a través del cos humà. M
sió del cicle Pensa en ciència, El responsable de la sessió La sessió serà aquest diven· Y
organitzat conjuntament pel va explicar que el taller de di· dres, a les 18.30, a la sala de La CM
Comú de la Massana i el Col· vendres serà molt divertit. En Closeta i està oberta a tothom. MY
legi Internacional dels Pirineus, aquest sentit va avançar que hi La consellera de Cultura de la
i que té per objectiu posar la haurà experiments amb llum Massana, Jael Pozo, va remarcar CY
cultura científica a l’abast de tot· ultraviolada per explicar els que “la ciència té a veure amb la CMY
hom. En aquest cas, la jornada procediments de la policia cien· nostra vida quotidiana i això és K
es realitzarà sota el títol Química, tífica. També es farà un mirall in el que volem transmetre d’una
la gran desconeguda i anirà a càr· situ mitjançant una reacció de manera senzilla, amena i didàc·
rec de Carlos Moreno i Esther precipitació de la plata, hi haurà tica” a través d’aquests tallers.
Márquez. canvis màgics de colors i líquids Totes les sessions organitzades
Segons afirma Moreno, “la que descobreixen els bitllets fal· fins ara han tingut una resposta
química es relaciona sempre sos i els cremen, respectant els molt positiva pel que fa a assis·
amb aspectes negatius, sembla de veritat, entre altres activitats. tència. Així, des de la Massana
que com menys química tingui També s’introduirà un asseca· es va indicar que s’ha registrat
una substància millor serà. Però dor connectat al corrent elèctric més d’un centenar de persones
la química forma part de la nos· en un recipient amb aigua i un per taller.