1. Granollers i el seu passat medieval
- PAM!
Se sentí un tret. El senyor feudal estava matant perdius. Era un dia d’estiu
molt calorós, per això no li impedia la seva caça.
Alguns nens treballaven per ell, recollint les perdius mortes que queien del cel.
Una escena terrorífica.
...
Quan va arribar a casa, en Pere es va asseure en una cadira. Estava exhaust.
Havia treballat pel senyor feudal durant 19 hores seguides!
En Pere era un nen de dotze anys. Tenia el cabell força llarg i castany,
exactament igual que els seus ulls, tendres i marrons com les castanyes de la
tardor.
Ell era humil, noble i educat. Semblava un nen més gran, perquè era un noi
raonable que tenia un cor gegant.
- Què, Pere, estàs molt cansat, oi? – li va dir la seva mare.
Ella era una dona humil, llesta, sàvia i pensativa. Era la millor mare que en
Pere podia tenir. Si no hagués estat vídua del seu marit, seria la família
perfecta.
El pare d’en Pere era militar. Sempre estava de guerres i era per aquest motiu
que, en una guerra, l’enemic el va disparar just al cor.
La seva mare, Maria de nom, estava embarassada del noi, així que ell mai va
poder conèixer el seu pare.
- Sí, mare, estic exhaust. El senyor feudal no m’ha deixat ni un minut
lliure. – va contestar el nen.
- Oh, Pere, no ho puc consentir més! Aniré a parlar amb ell costi el que
costi, peti qui peti! – exclamà la mare.
- No, mare! No sabem què pot passar! I si decideix matar-te? – en Pere li
va aconsellar.
- Fill, hi he d’anar i tu no m’ho impediràs! – decidí la mare.
El nen l’agafà pel braç, però ella s’hi va alliberar i, decidida, va anar a veure a
qui ho dirigia tot, el senyor feudal, que estava al castell.
En arribar, uns guardes que vigilaven la porta, la van interrogar:
- Què és? Què pretén? Què desitja?
- Vull parlar amb excel·lentíssim senyor feudal. – contestà ella intentant
dissimular el fàstic que li tenia al senyor.
- Mmm... Portem-la cap a dins. – va dir un guardià a l’altre.
I així ho van fer.

2. La van portar de genolls fins al senyor feudal.
- Aquesta dona vol parlar amb vostè, senyor! – digué un d’ells.
- Amb mi, Maria? Què desitja? – va contestar amb fàstic ell.
- Vull dir-li que li deixi temps lliure al meu fill Pere.
- Temps lliure? Com t’atreveixes? Malaïda siguis! – exclamà el senyor.
- Mateu-la! – ordenà.
De seguida, els dos guàrdies la van portar a la sala dels sacrificis i, allà, la van
matar.
En Pere, que se les veia venir, s’estranyava que la mare no vingués, així que
va anar al castell i, finalment, el van portar davant del senyor, també de genolls.
- Vol parlar amb vostè, senyor! – va dir altre cop un dels guàrdies.
- Pere? Què vols? – s’estranyà el senyor feudal en veure’l.
- La meva mare, vull! – exclamà el noi.
- Ahh, la teva mare, eh? DONCS ESTÀ MORTA! –digué amb fàstic i
alegria.
- QUÈ?! – plorà en Pere.
- Ara, mateu-lo!
Però en Pere era llest, li donà una patada forta a un dels guàrdies, fent impuls
cap a una estanteria de vidre que se li va clava a l’esquena i el matà.
L’altre guàrdia va dir:
- Ara és el meu moment!
I va treure una navalla amb la que va matar al senyor.
Llavors, guàrdia i Pere se’n van anar cap a casa del guàrdia i començaren una
nova vida. Intentarien esborrar el passat i vrear un futur on ja no hi hauria més
crueltat ni més despreci.
Anna Barrocal (6èB)
Can Pedrals
Curs 09 - 10