El conseller d'Educació planteja la voluntat del govern de cercar l'equitat i la igualtat entre l'escola pública i la concertada sense oblidar de garantir el respecte a l'ideari i al projecte pedagògic de cada centre.

1. EL PUNT | Diumenge, 6 de maig del 2007 S O C I E TAT 13
opinió | ERNEST MARAGALL Conseller d’Educació El «capellà roig»
rep el premi del
Equitat i qualitat al sistema educatiu de Catalunya festival de cinema
El conseller d’Educació planteja la voluntat del govern de cercar l’equitat i la igualtat entre l’escola pública i la solidari de
concertada sense oblidar de garantir el respecte a l’ideari i al projecte pedagògic de cada centre Navarcles
L
G Navarcles. Enrique de
a història del nostre país ministrativa, en què el sosteni-
Castro, conegut com el
ens ha llegat des de ben ment de la major part de l’escola
capellà roig, va rebre
lluny un sistema educatiu concertada depenia de l’efectiva
ahir el premi Pere Ca-
format per una doble xarxa d’es- aportació «voluntària» de les fa-
saldàliga del Clam, el
coles: les públiques i les priva- mílies. És el punt de partida que
festival internacional
des; en una proporció gairebé del cal modificar.
de cinema solidari de
50% de cadascuna. L’adveni- El Pacte Nacional per a l’Edu-
Navarcles. De Castro
ment de la democràcia (i el pri- cació reconeix explícitament
ha rebut un gran aplau-
mer govern socialista de l’Estat) que les escoles concertades re-
diment dels assistents a
consolida aquest sistema i pro- ben un finançament que mai nin-
l’auditori d’aquesta po-
porciona els elements per inten- gú no va calcular amb prou ga-
blació, i ha reconegut a
tar garantir la igualtat d’accés a ranties. Es van fer aproxima-
Efe que s’ha emocionat
totes i cadascuna de les escoles. cions. L’escola concertada, durant el lliurament
Contemplant un sistema de fi- doncs, ha hagut de buscar fórmu- d’aquest guardó solida-
nançament públic per a les esco- les de finançament que fessin ri. El sacerdot fa 37
les privades, conegut amb el viable la seva supervivència. anys que exerceix la se-
nom de concert, de manera que Sense elles, moltes d’aquestes va tasca pastoral al barri
ens trobem amb un sistema mixt escoles haurien fet fallida. madrileny de Vallecas.
d’escoles públiques i concerta- Aquest curs hem començat a Actualment, treballa
des, totes sostingudes amb fons aplicar algunes de les mesures amb joves i amplis
públics. recollides en l’acord. Contractes grups de marginats a la
En aquest procés hem vist programa amb centres concer- parròquia de San Car-
aparèixer iniciatives excel·lents, tats o les ajudes als centres que los Borromeo. Conegut
de molta qualitat, tant a les esco- escolaritzen alumnes amb neces- com el capellà roig de
les públiques com a les escoles sitats educatives especials. I, so- Vallecas, al seu voltant
concertades. Així hauríem pogut bretot, la constitució d’una co- s’aglutinen una sèrie de
pensar que els ciutadans acce- Nens a escola, en una imatge d’arxiu. / JORDI SOLER missió que estudiarà exacta- col·lectius «indispensa-
dien a cada una de les escoles en ment, quin és el cost real del con-
bles» de la lluita social,
funció de la seva voluntat i de la cert perquè el finançament sigui
com són Mares contra
seva llibertat d’elecció. Aquest fet provoca el risc de quen diverses realitats que ajustat. El pacte també recull que
la Droga i la Coordina-
La veritat és que el resultat del consolidació d’un tòpic injust aquesta mateixa setmana he tin- les escoles concertades hauran
dora de Barrios de Ma-
procés no ha estat aquest. Ens que associa l’escola concertada gut l’oportunitat de recordar pú- de coresponsabilitzar-se en l’es-
drid, des d’on es fan
hem trobat amb un doble proble- com la de la qualitat i l’escola blicament. colarització de tothom, sense ex-
múltiples denúncies so-
ma: d’una banda una deixadesa pública com la de la igualtat. El govern de la Generalitat ha clusions. I garantir que les famí-
bre la realitat social de
de l’administració molt impor- Cal aturar aquest risc. És hora de preocupar-se que tot el siste- lies tinguin la llibertat d’accés
nens i joves amb pro-
tant al sector públic i, de l’altra, d’acabar amb el tòpic. El país en ma educatiu garanteixi equitat i als centres, sense que les barre-
blemes. / AGÈNCIES
un finançament insuficient del té ara l’oportunitat i el govern qualitat. Garantir que tots els res econòmiques siguin cap im-
sector concertat. l’assumeix i s’hi compromet. Hi nois i noies tinguin els recursos pediment.
Això ha provocat que durant ha un sistema i dos actors princi- per tenir una educació «que no Plantejar novament que públi- Els experts diuen
23 anys hàgim assistit a un pro- pals. Cal exercir la comuna capa- busqui aprovar exàmens, sinó ca i concertada són dos models
cés que progressivament ha anat citat dels dos actors d’exercir la treure nota». Aconseguir un in- contraposats seria anar contra la que la violència
generant diferències notables responsabilitat social de l’equi- crement real i efectiu de l’èxit es- mateixa filosofia de l’acord de la entre els alumnes
entre les dues xarxes: la deixade- tat i garantir la mateixa recerca colar, i aconseguir augmentar comunitat educativa. Hem de ga-
sa de l’administració ha ofegat de l’excel·lència. significativament el nombre rantir el respecte al caràcter, a d’ESO ha baixat
moltes de les iniciatives del sec- El primer govern catalanista i d’alumnes que cursin estudis l’ideari, al projecte pedagògic de G Elx. Un estudi de
tor públic i la mateixa deixadesa d’esquerres va aconseguir allò postobligatoris. cada centre. Públic i concertat. l’Institut Universitari
ha fet que el finançament insufi- que molts havien desitjat però La meva obligació principal, Però, per damunt de tot, hem de de Necessitats i Drets
cient del sector concertat s’hagi que cap administració va acon- en tant que conseller d’Educa- garantir equitat i qualitat com a de la Infància i Adoles-
pal·liat buscant recursos addi- seguir. El Pacte Nacional per a ció, és que l’escola pública esti- obligacions i objectius a complir cència mostra que la
cionals alternatius. l’Educació amb mesures concre- gui al capdavant d’aquest pro- sense excuses. Ja hem viscut violència entre iguals
El canvi social que s’inicia a tes en diferents àmbits, un finan- cés. Però també afavorir que la prop de 23 anys d’excuses. als centres de secundà-
meitat dels 90 i que s’accentua çament detallat per a cadascuna i concertada hi pugui ser. La llei d’educació de Catalu- ria ha disminuït en els
en els darrers 7 o 8 anys fa que la participació de tots els agents És en aquest marc que després nya, fixarà, per fi, quin és l’ano- darrers set anys. Aques-
aquestes diferències vagin pre- implicats. Un dels capítols del de 23 anys s’ha consolidat una menat model educatiu de Catalu- ta investigació, presen-
nent un paper molt important en pacte, duu per títol «El servei pú- realitat emparada per l’ambigüi- nya, tant pregonat, alhora que tada a Elx per la direc-
la dinàmica social de Catalunya. blic educatiu». Allà s’identifi- tat normativa i la tolerància ad- fictici. tora de l’institut, Espe-
ranza Ochaíta, trenca
amb l’estereotip creat
Els alumnes d’una escola de Palafrugell estrenaran al voltant del creixe-
ment de l’assetjament
escolar. Basant-se en
l’edifici nou un mes abans que s’acabi el curs 3.000 entrevistes a
alumnes de totes les co-
munitats, es demostra
DANI VILÀ / Palafrugell ció troba bé aprofitar el tal·lacions es pugui fer la s’han de solucionar alguns tiu del centre no considera que s’ha reduït deu
G Els alumnes de l’escola mes que queda per adap- setmana del 21 de maig. degoters i treure alguns vi- que sigui un problema el punts la violència ver-
Carrilet de Palafrugell es- tar-se a l’edifici nou i a L’equip directiu ja té a dres que quedaven al pa- fet d’estrenar l’edifici bal i que també s’ha no-
trenaran l’edifici nou no- Educació també li convé el punt com es portarà a ter- ti», explica la directora. quan només queda un mes tat un descens en l’as-
més un mes abans que trasllat, ja que necessita me el trasllat durant el cap El centre educatiu es va per acabar el curs. Yago setjament sexual, les
s’acabi el curs. Les obres els mòduls actuals per si- de setmana anterior i cal- posar en funcionament el creu que «fer el trasllat ara amenaces i l’ús de so-
de la nova escola estava tuar-los en un altre centre. cula que el dilluns i di- curs 2003/2004 en mòduls facilitarà l’adaptació a les brenoms ofensius i els
previst que s’acabessin el La directora del CEIP marts d’aquella setmana prefabricats i actualment noves instal·lacions». La insults. Segons Ochaí-
mes de desembre i que en Carrilet de Palafrugell, també s’haurien d’utilitzar té uns 200 alumnes. Les previsió del centre és que ta, els estudiants d’ara
el segon trimestre s’estre- Maribel Yago, espera que per col·locar cada cosa al noves instal·lacions s’han la setmana abans els alum- exposen més que abans
nessin les instal·lacions, en les dues pròximes set- seu lloc. «Cal garantir que fet tenint en compte el nes facin visites per conèi- els seus problemes. Set
però l’endarreriment en manes s’acabin tots els de- quan hi anem funcioni el creixement de l’alumnat i xer les instal·lacions amb de cada deu ho fan als
les obres ha obligat a pos- talls que cal arreglar i que rentaplats perquè anem podria donar servei a 500 l’objectiu de familiaritzar- amics o familiars.
posar el trasllat. La direc- l’estrena de les noves ins- amb càtering, i també estudiants. L’equip direc- se amb els nous espais. / AGÈNCIES