Quin és el centre de recerca català amb més seguidors a Twitter? I a Facebook? Quins centres encapçalen el rànquing de reputació digital? Quins indicadors mesuren aquesta reputació (Klout, Kred...)? De tot això en parlo en aquest article del meu bloc, publicat inicialment en anglès en el bloc UK Web Focus de Brian Kelly.

1. Mètriques 2.0 del sistema català d’R+D
Xavier Lasauca i Cisa, responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes
d’Informació en R+D de la Direcció General de Recerca (Generalitat de Catalunya)
Brian Kelly és membre de l’executiva de UKOLN (Universitat de Bath). El seu
bloc UK Web Focus és un autèntic referent pel que fa a l’ús en el món
acadèmic de les TIC i les eines que la web 2.0 ens proporciona. Kelly va tenir la
deferència de convidar-me a escriure un article sobre la presència a les xarxes
socials de les estructures de recerca de Catalunya, i sobre quins indicadors
utilitzava per mesurar aquesta presència i com es podia avaluar el seu impacte.
Aquest article va ser publicat en anglès a principis de novembre de 2012 en el
bloc de Kelly amb el títol de Social Media Analytics for R&D: a Catalan Vision,
així com a l’apartat de notícies de la conferència anual sobre comunicació
científica 2.0 Spot-On London 2012, on em consta que va tenir molt bona
acollida. Aquest article n’és la traducció al català.
Research.cat 2.0, by Maricel Saball (CC BY 3.0), derivada de My social networks, de
Gavin Llewellyn.
Social Media Analytics for R&D: a Catalan Vision (versió catalana)
En aquest article Xavier Lasauca i Cisa revisa quin ús fan de les xarxes socials les
institucions que formen part del sistema català d’R+D, i quins beneficis proporciona
aquesta inversió. També analitza quines mètriques utilitza l’Administració catalana
per avaluar i mesurar quin impacte té, en aquest cas, la presència de l’Administració
en aquest entorn i quins beneficis aporta a la ciutadania.
Aquest article es basa en anteriors articles publicats en aquest bloc [UK Web Focus]
que han descrit l’ús de les xarxes socials en el sector de l’educació superior del

2. Regne Unit, com ara Social Analytics for Institutional Twitter Accounts Provided by
the 24 Russell Group Universities, Use of Facebook by Russell
Group Universities i Links to Social Media Sites on Russell Group University
Home Pages.
El post ha estat publicat durant el període previ a la conferència anual Spot-On
London (SOLO12), que inclou sessions sobre Assessing social media
impact (#solo12impact), Altmetrics beyond the Numbers (#solo12alt) i Using Twitter
as a Means of Effective Science Engagement (#solo12Twitter). L’article té com a
objectiu proporcionar una visió més àmplia sobre l’ús de les xarxes socials i
l’avaluació del seu impacte més enllà del Regne Unit.
Introducció
La Direcció General de Recerca és la unitat de la Generalitat de Catalunya (govern
autònom de Catalunya) encarregada de promoure els centres de recerca científica i
tècnica, planificar la formació i el desenvolupament professional del personal
investigador, fomentar la participació catalana en els programes de recerca estatals,
europeus i internacionals i dissenyar actuacions en matèria de divulgació científica i
comunicació de la ciència a Catalunya, entre d’altres funcions. Aquesta unitat,
juntament amb la Direcció General d’Universitats, forma part de la Secretaria
d’Universitats i Recerca, la qual està adscrita al Departament d’Economia i
Coneixement, dirigit en aquest moment pel conseller Andreu Mas-Colell. El
paral·lelisme respecte el sistema polític britànic rau en el fet que la Direcció General
de Recerca equival a l’àrea política de Ciència del Department of Business
Innovation and Skills.
Com a responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d’Informació en R+D,
m’encarrego de la gestió de les aplicacions informàtiques sobre R+D de la Direcció
General de Recerca, de la coordinació tècnica del lloc web de recerca del
Departament d’Economia i Coneixement i d’un butlletí electrònic (RECERCAT).
També m’encarrego, conjuntament amb el Gabinet de Comunicació de la
Secretaria, de l’administració dels perfils de la Direcció General de Recerca a les
xarxes socials (Twitter, Facebook, Flickr…). A més, mantinc un bloc personal (“L’ase
quàntic”) on escric sobre innovació a l’Administració, l’ús de les xarxes socials en
l’àmbit de les universitats i la recerca, la galàxia Open (Open Access, Open Science,
Open Data, Open Courseware…) i la temàtica de les dones de ciència, entre d’altres
qüestions.
En aquest article ens centrarem en l’anàlisi de l’ús que fan de les xarxes socials les
unitats dels departaments del govern català (amb el cas específic de la Secretaria
d’Universitats i Recerca), els centres de recerca, les grans infraestructures de suport
a la recerca i les xarxes de referencia de l’àmbit territorial de Catalunya. Agraeixo al
professor Miquel Duran de la Universitat de Girona el seu suport pel que fa a
l’elaboració de les dades sobre nombre de seguidors de Twitter, Klout i Kred de les
entitats analitzades durant la segona setmana d’octubre d’enguany.
El sistema català d’R+D a grans trets

3. El sistema públic català d’R+D està integrat fonamentalment per les universitats, els
centres de recerca, les grans infraestructures de suport a la recerca, les institucions
hospitalàries, els parcs científics i tecnològics, les xarxes de referència i els grups de
recerca.
Els principals eixos de les polítiques en matèria científica aplicades els darrers anys
a Catalunya són: d’una banda, l’atracció i retenció de talent, amb l’excel·lència i la
internacionalització com a referents (una bona mostra d’aquesta línia d’actuació és el
programa ICREA); i de l’altra, l’increment sostingut pel que fa al finançament de la
recerca, amb el gruix de la despesa destinat a les estructures de recerca, tant als
centres de recerca com a les grans instal·lacions (com ara el sincrotró Alba o el
supercomputador Mare Nostrum).
Una bona mostra de la salut del sistema català de ciència és el fet que, si tenim en
compte que la població de Catalunya representa l’1,50% de la UE-27, el sistema ha
aconseguit captar el 2,20% dels fons del 7è programa marc de la Unió Europea i ha
obtingut el 3,40% dels ajuts del Consell Europeu de recerca. Una altra dada rellevant
és que el 2,90% de publicacions científiques de la UE-27 procedeixen de Catalunya.
Trobareu aquestes dades i més informació sobre el sistema català de recerca en
l’article del secretari d’Universitats i Recerca del govern català, Antoni Castellà,
publicat en el número 1 de la revista Global Scientia.
El suport institucional
Des de la Secretaria d’Universitats i Recerca es gestionen tres comptes a les xarxes
socials: el de la Direcció General de Recerca (@recercat), el de la Direcció General
d’Universitats (@universitatscat) i el de la Secretaria d’Universitats i Recerca
(@coneixementcat).
El compte de Twitter de la Direcció General de Recerca s’utilitza per fer difusió de les
convocatòries de beques i ajuts a la recerca finançats per la unitat, així com de les
publicacions de la institució (per exemple, es difonen les notícies més destacades
publicades en el butlletí electrònic RECERCAT). També s’hi anuncien les novetats
del web, les activitats de divulgació científica impulsades des de la unitat i des del
portal Recerca en acció), així com actes, premis, beques, publicacions o d’altres
informacions dels agents vinculats al sistema. A banda d’aquesta informació de
servei a la ciutadania, el compte de Twitter també serveix per difondre l’acció de
govern (amb enllaços a les notes de premsa) i les declaracions dels responsables
institucionals durant actes o entrevistes.
La gestió dels comptes institucionals de la Secretaria d’Universitats i Recerca, així
com de la resta de departaments del govern català, es basa en la Guia d’usos i estil
a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya, elaborada des de la Direcció
General d’Atenció Ciutadana i Difusió (DGACD) del Departament de la Presidència
de la Generalitat de Catalunya. Aquesta publicació estableix unes pautes comunes
per a la presència homogènia de la Generalitat de Catalunya a les xarxes socials i
enumera les diferents eines de xarxa social, els diversos usos i objectius de
presència en cadascuna, les recomanacions per a una presència adequada i
reeixida i també els criteris d’estil comunicatiu més adequats per a cada eina.

4. Un dels capítols més importants de la guia està dedicat a les mètriques, un
instrument imprescindible per poder fer un seguiment de l’activitat que es duu a
terme i avaluar i mesurar quin impacte té, en aquest cas, la presència de
l’Administració en aquest entorn i quins beneficis aporta a la ciutadania. Els
indicadors relacionats amb aquestes mètriques es basen en els següents conceptes
clau:
• Conversa: mesura el grau de diàleg que la Generalitat de Catalunya manté amb la
ciutadania a les diferents xarxes socials.
• Amplificació: recull la difusió que fan dels continguts de la Generalitat les
persones que formen part de la xarxa relacional.
• Acció: indica si els continguts que es comparteixen a les xarxes motiven que les
persones actuïn.
• Interaccions: mostra de manera global la relació entre un compte i la seva
audiència.
• Acceptació (applause): quantifica el grau de satisfacció.
Per a cadascun d’aquests conceptes clau s’utilitzen els indicadors recollits a les
taules 1 i 2:
Taula 1: Llista d’indicadors per a Twitter i Facebook

5. Taula 2: Llista d’indicadors per a Youtube, Flickr i Slideshare
Per facilitar la interpretació de les mètriques, la DGACD elabora un informe trimestral
que mostra de manera gràfica l’evolució d’aquests indicadors i el fa arribar a cada
una de les unitats responsables de comptes de xarxes socials corporatius. Aquests
informes ajuden les unitats a valorar l’efectivitat de la seva activitat a les xarxes
socials i a considerar si s’estan aconseguint els objectius definits prèviament. A més,
la informació obtinguda pot servir com a base per fer previsions d’actuacions i a
planificar campanyes futures. Al capdavall, l’avaluació a l’Administració ha de servir
per identificar les polítiques públiques que funcionen, conèixer-ne l’impacte i saber
en quina mesura l’impacte és atribuïble a la intervenció de l’Administració pública. La
taula 3 mostra el nombre de seguidors a Twitter, Facebook i You Tube dels comptes
institucionals de l’àmbit d’universitats i recerca del govern català, així com els índexs
de reputació Klout i Kred:
Taula 3: Comptes institucionals de la Secretaria d’Universitats i Recerca
Pel que fa a nombre de seguidors, els comptes de l’àmbit d’universitats a Twitter i
Facebook lideren la classificació per davant dels de recerca, probablement a causa
del fet que el seu públic objectiu és notablement superior. En tercera posició se situa
el compte de Twitter de l’àmbit de coneixement del Departament d’Economia i
Coneixement de la Generalitat de Catalunya, i tanca la llista el compte del portal de
divulgació científica Recerca en acció.

6. Els centres de recerca de Catalunya, un ús del web social cada cop més
intensiu
Pel que fa als centres de recerca de Catalunya, en primer lloc cal esmentar que la
Institució CERCA és el mitjà propi de l’Administració de la Generalitat de Catalunya
per al seguiment, suport i facilitació de l’activitat dels 47 centres de recerca del
sistema CERCA, que són organismes independents amb personalitat jurídica pròpia,
participats per la Generalitat de Catalunya (que els finança de manera estable a
través de contractes programa) i tenen per objecte principal la investigació científica
d’excel·lència. S’hi aplica un model de gestió privada amb màxima flexibilitat sobre la
base d’una programació pluriennal de l’activitat, plasmada en un pla estratègic i una
supervisió ex post que respecta l’autonomia de cada centre.
Taula 4: Centres CERCA
El model té com a objectiu afavorir la coordinació entre els centres i la cooperació
estratègica; millorar el posicionament, la visibilitat i l’impacte de la recerca duta a
terme i facilitar la interlocució amb els diferents agents públics i privats. Una mostra
de l’eficiència del sistema la trobem en el fet que dels 60 ajuts Starting Grant
adjudicats a Catalunya durant el període 2007-2012, 34 corresponen a investigadors
de centres CERCA (el 56%), mentre que en el cas dels ajuts Advanced Grant, el
percentatge s’eleva fins al 63% (19 sobre 30) per al període 2008-2011.

7. Dels 47 centres CERCA, 25 utilitzen les xarxes socials com a part de la seva
estratègia comunicativa, fonamentalment a través de Twitter. La taula 4 recull els
indicadors més rellevants de la seva presència a les xarxes socials:
Tal com mostra aquesta taula pel que fa al nombre de seguidors a Twitter,
encapçala la classificació el compte de la Fundació Josep Carreras, de la qual depèn
l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, amb 2.344 seguidors. A una
certa distància, i per sobre dels 1.000 seguidorsd, trobem l’i2CAT (Internet i
Innovació Digital a Catalunya), el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i
el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals.
Respecte de la Fundació Josep Carreras, que també encapçala els rànquings a
Facebook (amb més de 44.000 seguidors) i You Tube (amb 245 subscriptors), cal
assenyalar que la Fundació probablement genera un nombre molt destacat
d’adhesions de caràcter emocional que potser no es dóna en la majoria de la resta
de centres.
En el cas de Facebook, són presents 18 centres CERCA en aquesta xarxa. A banda
de la primera posició esmentada abans, la segona posició és ocupada per l’Institut
Català de Paleontologia Miquel Crusafont, i la tercera per l’Institut Català de
Paleoecologia Humana i Evolució Social, ambdós per damunt dels 1.000 seguidors.
Quant a You Tube, ocupen les primeres posicions els canals de la Fundació Josep
Carreras, el Centre de Regulació Genòmica i el Vall d’Hebron Institut de Recerca.
Com podem observar, hi ha una gran diversitat d’àmbits de coneixement pel que fa a
les primeres posicions de les diverses xarxes socials.
Pel que fa als índexs de reputació, encapçalen la classificació de l’índex Klout
l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge i l’Institut de Salut Global de
Barcelona-CRESIB (Klout 52), i per sobre de 50 hi ha quatre centres: el Centre de
Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, el Centre de Regulació Genòmica,
l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol i l’Institut de
Recerca Contra la Leucèmia Josep Carreras. Curiosament, si analitzem l’índex Kred
no s’observen variacions substancials respecte els centres que ocupen les sis
primeres posicions del rànquing segons l’índex Klout, llevat de l’entrada en el Top-6
de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, que desplaça fins a la
setena posició l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol.
A banda dels 47 centres CERCA, a Catalunya hi ha 21 centres del Consejo Superior
de Investigaciones Científicas, que són organismes públics de titularitat estatal.
D’aquests centres destaquem l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA),
amb 369 seguidors a Twitter, l’Institut de Ciència de Materials de
Barcelona (ICMAB), amb 306 seguidors, i l’Institut de Robòtica i Informàtica
Industrial (IRII), amb 144 seguidors.
Les grans infraestructures de suport a la recerca
Les grans infraestructures de suport a la recerca es caracteritzen perquè requereixen
inversions molt elevades per a la seva construcció i manteniment, amb l’objectiu
d’avançar en la ciència experimental de frontera. Catalunya compta fonamentalment

8. amb dues grans infraestructures: el Sincrotró Alba del Consorci CELLS i el
Superordinador Mare Nostrum del Barcelona Supercomputing Center–Centre
Nacional de Supercomputació.
Les grans infraestructures de suport a la recerca en territori català són
majoritàriament consorcis participats per la Generalitat de Catalunya i l’Estat
espanyol, entre d’altres entitats que també hi participen, però de manera minoritària.
A més de les dues grans infraestructures esmentades abans, hi ha fins a 10 altres
grans infraestructures de suport a la recerca catalanes. D’aquestes 12 estructures,
només cinc són presents a les xarxes socials, tal com mostra la taula 5:
Taula 5: Grans infraestructures de suport a la recerca
El Centre Nacional de Supercomputació ocupa el primer lloc en nombre de seguidors
a Twitter, mentre l’Observatori del Montsec lidera la classificació en la xarxa
Facebook.
Xarxes de referència d’R+D+I
Les xarxes de referència d’R+D+I estan formades per un conjunt de grups provinents
de diferents institucions que porten a terme projectes de recerca i innovació i altres
activitats de manera col·laborativa. Aquest grups tenen uns objectius comuns i les
xarxes tenen la finalitat de potenciar el treball col·laboratiu, la interdisciplinarietat i la
multidisciplinarietat, i impulsar l’optimització de les infraestructures i els equipaments
d’R+D+I existents a Catalunya. De les vuit xarxes de referència, quatre són presents
a Twitter, tal com mostra la taula 6, liderada per la Xarxa de referència d’R+D+I en
Química Teòrica i Computacional lidera la classificació:
Taula 6: Xarxes de referència
Com es mesura la reputació a la xarxa d’una institució de recerca?
És el nombre de seguidors de Twitter un bon indicador per mesurar la presència a la
xarxa d’una institució? Periòdicament analitzo en el meu bloc la presència de les
estructures de recerca catalanes a les xarxes socials sobre la base del nombre de

9. seguidors, però crec que potser no és un indicador prou complet, i he decidit introduir
els indicadors Klout i Kred, en sintonia amb les anàlisis que fa el professor Miquel
Duran, expert en analitzar les mètriques de les universitats dels territoris de parla
catalana, o Brian Kelly (UKOLN, Universitat de Bath), amb les seves detallades
anàlisis sobre la presència de les universitats britàniques del Russell Group (per bé
que aquest darrer incorpora indicadors com ara el Peerindex o el Twitalyzer). Tant el
Klout com el Kred aporten informació complementària i útil per avaluar l’impacte real
de la comunicació bidireccional.
El Klout és un indicador que oscil·la entre 1 i 100 i mesura la influència d’un compte
de Twitter sobre la seva xarxa social, sobre la base de dades com ara el nombre de
seguidors, l’activitat i la capacitat d’interacció. A banda de la presència a Twitter,
l’indicador també analitza la presència a Facebook, Google+ o Linkedin, entre
d’altres xarxes. Malgrat algunes crítiques a la seva opacitat, aquest indicador ha
esdevingut força popular i crec que és un bon complement.
Un altre indicador interessant és Kred, que a diferència de Klout és més transparent
perquè la manera de puntuar és pública. L’índex Kred, que només es basa en
Twitter, mostra dos subíndexs: el primer mesura la influència d’un compte sobre els
usuaris que el segueixen en una escala de 0 a 1000, és a dir, com ara el nombre de
retweets, respostes o nous seguidors generats; el segon subíndex, que va de 0 a 10,
mesura l’activitat social o generositat del compte, és a dir, el nombre de piulades,
retweets o respostes enviades des del propi compte .
La importància de ser presents a les xarxes socials
A finals de maig vaig fer una presentació a la Universitat de Barcelona sobre Com
divulgar en el web 2.0. El taller tenia com a finalitat dotar d’eines i estratègies de
divulgació del coneixement científic a investigadors i altres agents vinculats al
sistema d’R+D+I, per tal que poguessin difondre millor l’objecte de la seva recerca.
Tot i que la meva intervenció es va centrar a destacar la importància de tenir un bloc
i un compte de Twitter per fer difusió de la recerca, vaig esmentar de manera
resumida altres instruments que podien contribuir-hi, com ara repositoris (Slideshare,
Youtube, Flickr) o xarxes socials (Researchgate, Linkedin, Google+). En el torn de
paraules es comentà que, si bé Facebook ha estat considerada una xarxa molt
adequada per al registre personal, però no per al professional, actualment es detecta
una tendència entre el jovent per emprar aquesta xarxa per fer difusió de la recerca.
Per tant, caldrà tenir-ho en compte en futurs estudis.
Les estructures de recerca de Catalunya que són presents a les xarxes socials són
presents majoritàriament a Twitter i Facebook, per bé que amb estratègies
comunicatives un xic diferenciades. Els centres utilitzen aquestes xarxes
fonamentalment per fer difusió de la seva recerca i, en alguns casos, difondre les
activitats de divulgació que organitza el centre per acostar-la a la societat, fins i tot
com a suport a la docència; a més, sovint s’utilitzen les xarxes per difondre
informació sobre vacants a la institució. Segons Raül Toran, comunicador científic de
l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), generalment, els temes que
més reenviaments generen són els relacionats amb la recerca més puntera i les
ofertes de feina de la institució.

10. Les xarxes socials dels centres de recerca són gestionades bàsicament des del
departament de Comunicació de la institució, per bé que en la majoria de centres
alguns investigadors utilitzen les xarxes socials ja sigui en l’àmbit personal
(majoritari) o professional. Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de
l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) afirma que els
investigadors del centre són conscients del valor i la visibilitat que les xarxes socials
donen a la recerca, perquè sovint els he de derivar preguntes que arriben al grup i
s’adonen que hi ha moviment, que s’interrelaciona… Per fer seguiment de l’impacte
de l’estratègia comunicativa del centre s’utilitzen eines com Hootsuite i Tweetdeck.
Una bona mostra de l’impacte que té l’activitat de difusió de les xarxes socials per
part dels centres la trobem en l’increment de visites a les seves pàgines web, així
com en l’augment de sol·licituds de feina interessant-se per una plaça vacant.
Inevitablement aquesta activitat de comunicació es tradueix en un augment continuat
del nombre de seguidors tant a Twitter com a Facebook. Pel que fa a les
preferències dels lectors, és molt variable i depèn dels centres: en el cas de
l’IDIBELL hi ha més interacció via Twitter (missatges directes, mencions, RT…) que
via Facebook (M’agrada o comentari), mentre que en el cas de l’IPHES la situació és
la contrària.
Pel que fa a la qüestió de la privacitat, existeix la consciència cada cop més gran que
el coneixement ha de fluir; però amb precaució per no afectar la privacitat de tercers,
respectant l’autoria i citant les fonts d’allò que es comunica.
Quant a les xarxes socials obertes com ara Diaspora o identi.ca, cal dir que a
Catalunya són molt poc conegudes. En canvi, es detecta un augment cada cop més
important dels investigadors catalans a la xarxa Researchgate.
En resum, es pot afirmar que les estructures de recerca a Catalunya consoliden i
incrementen la seva presència a les xarxes socials, especialment a Twitter i
Facebook, que han passat a formar part de la seva estratègia comunicativa de
manera cada cop més visible. Fer difusió de la recerca que duen a terme i acostar-la
a la societat en són els principals objectius. A més, les unitats de comunicació estan
incorporant progressivament eines de seguiment de mètriques destinades a avaluar i
mesurar quin impacte té l’activitat comunicativa, i quins beneficis aporta al públic
destinatari. I és una bona notícia que la recerca, sovint finançada amb diners públics,
arribi a tota la societat.
Altres articles de l’autor publicats al bloc L’ase quàntic i relacionats amb
Ciència 2.0:
 S’acosta SpotOn London 2012!
 Presència dels centres de recerca de Catalunya a les xarxes socials
(baròmetre estiu 2012)
 Blocs, twitter i recerca 2.0 a la UB
 Rànquing d’universitats i estructures de recerca de Catalunya a les
xarxes socials
 Twitter es consolida en la recerca i la comunicació científiques
 Com està incidint Twitter en els àmbits biotecnològic i biomèdic?
 Twitter i ciència: com utilitza Twitter el món de la recerca?