És un treball que explica el més important, o bàsic de la revolució

1. LA REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
Xaviolador Martín i Raúl Muñoz Folch

2. ÍNDEX
1.Què va ser la revolució industrial
2.Fases de la revolució industrial
3.Primera revolució industrial
4.La revolució agrícola
4.1Enclosures
4.1Sistema Norfolk
5.Revolució demogràfica
6.Revolució comercial
7.Els sectors de la producció
7.1.El sector tèxtil
7.2.El sector siderúrgic
8.Revolució tecnológica
9.La màquina de vapor
9.1La màquina de vapor i la locomotora
10. Segona revolució industrial
11.Nous sectors de producció
12.Noves fonts d'energia
13.Una economia mundialitzada

3. Què es la revolució industrial?
Va ser un període històric comprès entre la segona meitat
del segle XVII i principis del segle XIX, en que Gran
Bretanya en primer lloc, i la resta d'Europa continental
després, sofreixen el major conjunt de transformacions
socioeconòmiques, tecnològiques i culturals de la història
de la humanitat, des del neolític.
En la Revolució industrial s'augmenta la quantitat de
productes i es disminueix el temps en què aquests es
realitzen, donant pas a la producció en sèrie, ja que es
simplifiquen tasques complexes en diverses operacions
simples que pugui realitzar qualsevol obrer sense
necessitat que sigui mà d'obra qualificada, i així baixar
costos en producció i elevar la quantitat d'unitats produïdes
sota el mateix cost fix.

4. Fases de la revolució industrial
La Revolució industrial va estar dividida en dues etapes: la
primera revolució de l'any 1750 fins a 1840, i la segona de
1880 fins a 1914.
1ª revolució industrial
El que coneixem com 1ª R. Industrial es va iniciar a
Anglaterra durant la segona meitat del segle XVIII. Va ser
possible gràcies a una sèrie de transformacions en les
estructures econòmiques i demogràfiques que explicarem
més endavant.
2ª revolució industrial
Després de la Primera fase de la industrialització
(Anglaterra) i la seva extensió (Europa, USA i Japó), es va
iniciar un nou cicle (superada la crisi de 1873) que hauria
de durar fins l'esclat de la 1 ª Guerra Mundial el 1914. En
aquest període Gran Bretanya va perdre el seu lideratge en
benefici d'altres potències.

5. 1ª revolució industrial
Les transformacions en les estructures econòmiques i
demogràfiques que hi van haver van ser de diferents tipus:
-La revolució agrícola
-La revolució demogràfica
-La revolució comercial
-Els sectors de la producció
-La revolució tecnològica
http://www.claseshistoria.
com/revolucionindustrial/1revolucionindustrial.htm

6. La revolució agrícola
A mitjan segle XVIII Anglaterra comptava amb l'agricultura més
productiva d'Europa, ja que les seves estructures havien estat
objecte d'una sèrie de transformacions afavorides per una sèrie
de circumstàncies.
En aquest moment es van crear les "enclosures" i es va imposar
el sistema de Norfolk.

7. "ENCLOSURES"
Les "enclosures" o tancat dels camps oberts van ser posades en
pràctica a Anglaterra després de l'aplicació de les "Lleis
d'encerclament" (Enclosure Act) que establien "la divisió, el
repartiment i l'encerclament dels camps, prats i deveses obertes i
comuns i de les terres ermes i comuns "situades a cada
demarcació territorial.
Les "Enclosures" van contribuir a:
-La millora de productivitat agrícola i l'increment dels excedents
alimentaris disponibles.
-La millora en la qualitat de l'alimentació que va propiciar la
"Revolució Demogràfica".
-Una aportació de capital procedent dels beneficis dels
terratinents, essencial en el finançament de les noves empreses
industrials.
-El subministrament d'una mà d'obra barata que va ser emprada
en la indústria i va contribuir a l'acumulació de capital essencial
per al seu desenvolupament.

8. El sistema de Norfolk
La introducció del sistema Norfolk allà on es va produir
eliminar el guaret, mitjançant la introducció de plantes
farratgeres i la convenient rotació de
cultius. Va suposar que el bestiar
estigués tancat en estables
(alimentat amb els farratges) i,
juntament amb la millora de les
eines agrícoles (encara no
mecanitzades), va permetre un
increment, tant dels rendiments de la
terra com de la seva producció.

9. Revolució demogràfica
Es va deure fonamentalment a dues causes:
1. El manteniment d'unes altes taxes de natalitat (superiors al 40 x
mil).
2. El descens de la mortalitat catastròfica
Els motius principals pels quals hi va pujar la natalitat i va baixar la
mortalitat són:
-La major disponibilitat d'aliments i l'eradicació de les crisis de
subsistència gràcies a l'increment de la productivitat (Revolució
agrícola).
-Els avenços higiènics, sanitaris (especialment
en el camp de l'asèpsia) i metges, constituint
un important exemple la vacuna contra la
verola (Jenner, 1796).

10. La revolució comercial
Es va iniciar a Anglaterra, principalment per dues
circumstàncies:
La consolidació del seu mercat intern
Va intervenir-hi el creixement d'una població que va
incrementar la demanda de béns, la millora dels transports i de
les vies de comunicació (canals fluvials, carreteres i, més tard,
el ferrocarril), així com la supressió de barreres duaneres
interiors.
L'expansió del mercat exterior
Va ser possible gràcies a:
L'ampliació i diversificació del comerç extern, impel · lit per la
demanda de matèries primeres (cotó) i l'exportació de
productes industrials (teixits).
L'ajuda d'una potent marina, tant mercant com militar.
La possessió d'un imperi colonial on adquirir matèries primeres
barates i exportar la producció de les seves fàbriques.

11. Els sectors de la producció
Durant la fase inicial del procés d'industrialització dos van
ser els principals sectors afectats pels canvis:
-Tèxtil
-Siderúrgic

12. El sector tèxtil
La indústria del cotó es va erigir en l'activitat líder de la Primera
Revolució Industrial després d'incorporar importants innovacions
als processos de teixit i filat. Desplaçar en magnitud a la de la
llana.
El 1733 Kay va inventar el teler de llançadora Volant, que va
revolucionar el sector del teixit de cotó. Més tard va ser el sector
del filat amb la Spinning Jenny de Hargreaves (1765) i la Water
Frame de Arkwright (1767) el que va polaritzar els canvis. El 1779
Crompton va inventar la Mule Jenny, fusió entre la Jenny i la
Water Frame.
Tres fets van contribuir a aquest èxit:
La prohibició d'importar teles de cotó de l'Índia.
L'existència de grans plantacions de cotó a Amèrica del Nord,
explotades en règim esclavista que proporcionaven matèria
primera abundant i barata a les factories angleses.
La inexistència de reglamentacions gremials en el procés
productiu.

13. Els sector siderúrgic
Va jugar un paper menys important que el tèxtil en els inicis
de la industrialització.
La indústria del ferro va estar molt vinculada amb la
mineria del carbó. Va ser aquest mineral (hulla, coc) el que
va substituir la fusta com a combustible. Les indústries
siderúrgiques es van assentar allà on havia mines de
carbó.
Al desenvolupament del sector va contribuir la incorporació
de noves tècniques com el del pudelaje del ferro (Henry
Cort, 1783) que van permetre eliminar les impureses del
ferro anglès i emprar amb major eficàcia en la producció de
béns.
Cal destacar, l'ús del ferrocarril com a dinamitzador del
sector per la gran necessitat de metall per a la fabricació
de rails, màquines i vagons. Aquesta demanda

14. Revolució tecnològica
La substitució de la força humana i animal per la mecànica va
ser possible gràcies a una sèrie d'innovacions tècniques que es
van estendre per Anglaterra al llarg del segle XVIII. Els
conceptes científics en què es basaven ja eren coneguts des de
feia segles, fet que va contribuir que la Primera Revolució
Industrial fos relativament simple des del punt de vista tècnic i el
seu cost no excessiu.
Els principals camps en què es van produir les innovacions
tècniques van ser el de l'energia (màquina de vapor de Watt), el
tèxtil (filat i teixit del cotó), la metal · lúrgia (alts forns. Etc) i,
finalment, els transports (locomotora de Stephenson).

15. La màquina de vapor
La màquina de vapor, o prèviament coneguda com a motor
de vapor, es va emprar de forma activa durant el
desenvolupament de la Revolució Industrial, aquí va tenir
un paper fonamental ja que s'utilitzava per moure diverses
màquines com ara locomotores, bombes, motors marins,
etc.
La primera màquina de vapor va ser inventada per Eduard
Somerst el 1663, a partir del model de Somerset es va dur
a terme la construcció d'un model anomenat Vauxhall en
1665 a Londres, aquest projecte tenia com a propòsit
elevar l'aigua dels pisos superiors de la construcció.

16. La màquina de vapor i la locomotora
Màquina de vapor Locomotora de vapor

17. 2ª revolució industrial
La 2ª revolució industrial va tenir molts canvis també, però
només explicarem els mes importants:
-Els nous sectors de producció
-Les noves formes d'energia
-L'economia mundialitzada que es va formar

18. Nous sectors de la producció
Acompanyant a la indústria tèxtil i la siderúrgica, veritables
motors de la primera industrialització, nous sectors es
constituiran en punters entre 1870 i 1914:
La Indústria Química: Fabricava colorants, explosius
(dinamita, de Nobel), adobs, medicaments, fibres artificials
(niló), cautxú, etc.
La nova siderúrgia: Transformava níquel, alumini i altres
metalls. El ferro es va sotmetre a nous processos de refinat
a través del convertidor de Bessemer o el de Siemens-
Martin, afavorint el desenvolupament de la indústria
d'armaments que hauria d'assolir una progressió sense
precedents en els anys previs a la I Guerra Mundial.
Les indústries alimentàries: llaunes de conserva
esterilitzades (1875), frigorífics industrials (1878), etc.

19. Noves fonts d'energia
Si el vapor havia constituït la principal font d'energia durant
la Primera Revolució Industrial, durant la Segona, es van
desenvolupar altres noves:
El Petroli
Va servir de combustible al motor d'explosió i l'automoció,
que va aconseguir la maduresa amb H. Ford al primer terç
del segle XX.
L'Electricitat
La seva aplicació va ser essencial per a la il · luminació
(Bombeta d'Edison, 1879), la transmissió de senyals
electromagnètiques (telègraf), acústiques (ràdio de
Marconi) i en determinats motors com els que propulsaven
metres i tramvies.

20. Una economia mundialitzada
La globalització de l'economia es va produir com a
conseqüència de la necessitat de matèries primeres i el
control de nous mercats on vendre els excedents
industrials. Les principals potències es van embarcar en la
conquesta i control d'amplis territoris a Àfrica i Àsia,
ampliant enormement les relacions comercials i conduint a
una universalització mercantil i financera.
D'altra banda, la competència colonial entre els països
imperialistes es va materialitzar en conflictes que van
ocupar bona part del segle XIX i els començaments del XX,
fins a culminar en l'esclat de la Primera Guerra Mundial.