comiat cerimònia Glòria Servent. 2008.

1. Barcelona, 9 de maig de 2008
Ens troben en aquest espai per acomiadar-nos de la Glòria Servent. La seva família m’ha ofert
l’oportunitat de dir-la adéu davant de tots vosaltres. Molts sou família directa, altres, sou amics
de temps enrere, uns altres, com jo, som companys i amics de feina.
Conec la Glòria des de fa molts anys. Vam treballar plegades a l’Institut Badalona VII; vam
compartir moments d’entusiasme per diversos projectes que en aquell moment
desenvolupàvem; però també moltes incerteses, inquietuds, i preocupacions pels alumnes i
per les nostres vides.
És difícil en uns minuts, parlar de la persona que valores i estimes. Per això, m’ha semblat
millor expressar-me mitjançant una carta:
Estimada amiga Glòria.
Hi ha un proverbi molt antic que diu “Els morts no són realment morts fins que els vius no els
han oblidat”(Malgaix), i avui ens proposem no oblidar-te.
Tota la teva vida, em deies més d’una vegada, ha estat la recerca d’una vida “autèntica” ,
buscar allò que fa de les coses i de les persones “úniques”. Estudiaves, llegies, escoltaves,
parlaves, tot, incansablement, per trobar-lo.
Al col·legi, primer, i a l’institut després, has treballat de valent. Et preparaves matèries,
classes, activitats,... pensant sempre en com conquerir el cor dels alumnes i així poder-los
ensenyar allò més important. Mai posaves entrebancs a l’hora de fer esforços per aconseguir-
ho. I aquest esperit ens ha enriquit a tots nosaltres que hem tingut la sort de la teva amistat.
Encara recordo el dia que ens van trobar quan sorties del metge, i que t’havien donat la notícia
de la teva malaltia. Amb llàgrimes, però també amb paraules plenes d’esperança, m’explicaves
que volies viure amb totes les teves forces i veure la teva filla, arribar a la universitat i
acompanyar-la en moments tan especials. Ariadna, la teva mare t’estima moltíssim. Has estat
per ella, l’energia d’aquests anys. La raó de la seva lluita.
En tot aquest camí Glòria, hem passat moltes hores al telèfon, moltes. Hem sortit pels
carrers, compartint l’esperança i la por; la satisfacció per les coses ben fetes, i la buidor de tot
allò que deixaven pel camí.
He tingut la sort, juntament amb la teva família, d’acompanyar-te, Glòria, en el trànsit cap a la
mort. La teva mare, Remei, em deia ahir mateix, que el dolor que sentia per la teva pèrdua, era
compensada per la satisfacció d’haver pogut estar, aquests últims 4 mesos, amb tu, d’haver-te
conegut com mai abans havia tingut l’oportunitat. T’ha redescobert com a filla, com a dona,
com a companya d’en Xavier, i sobre tot, de conèixer totes les persones que t’estimen.
Per a mi, aquest acompanyament, també ha estat una descoberta de la teva bondat, d’una
vitalitat sorprenent, d’una gran honradesa, d’un saber “ser” i “estar” en tot moment, siguin
aquests bons o no tan bons.
Vas decidir, quan la salut ho permetia, posar a disposició dels altres els teus coneixements, el
teu temps, els teus esforços. El treball que vas fer amb els immigrants del barri, al centre cívic,
són una veritable lliçó. Et preocupaves per buscar la millor forma d’ensenyar-los, buscaves
recursos, preparaves materials... tot amb una gran il·lusió i constància. Jo mateixa he gaudit
de la teva generositat en la preparació d’exàmens, treballs, oposicions. En el moment que et
deia “estic fent tal cosa i no se com sortir-me”, tota tu et posaves en acció, pensaves ,

2. buscaves, fins que m’oferies diferents solucions.
Sempre t’ha agradat compartir el dia a dia amb nosaltres: la lectura d’un llibre, una pel·lícula,
les paraules i l’opinió d’aquelles persones que reconeixies com importants, l’article que ha vies
llegit a la premsa... Però també les experiències vitals, les decisions que prenies.
Glòria, - estimes la vida – per tu la vida era agafada com a bé fonamental, com a condició
prèvia per gaudir dels altres béns. I avui no puc deixar passar aquest moment per donar-te les
gràcies.
GRÀCIES per haver viscut intensament cada minut de la vida, sense descans, donant plenitud
a les coses i als moments més senzills.
GRÀCIES per l’enorme vitalitat i estimació que has demostrat per l’ofici de viure.
GRÀCIES per la teva amistat, incondicional en tots el sentits.
GRÀCIES per cadascuna de les paraules que vas donar en el moment oportú.
GRÀCIES per la lliçó d’entrega i rigor en el treball professional.
GRÀCIES per les reflexions, emocions, vivències, i silencis d’aquests últims mesos.
GRÀCIES Glòria, la mort ha estat vençuda.
Carmen Salas
(professora d’institut i amiga)