1. 1. Perquè un pla
per a l'alumne
immigrant a
la Comunitat
Valenciana?
La Comunitat Valenciana va comptar amb 97.394 alumnes estrangers en el curs 2009-2010 i la
majoria d'ells-un total de 82.499, gairebé el 85 per cent-van estudiar en centres públics, mentre que la
resta, 14.895, ho van fer en la xarxa de titularitat privada, segons figura en l'avanç de l'Estadística dels
ensenyaments no universitaris del curs 2009-2010, que acaba de publicar el Ministeri d'Educació.
El informe reflecteix que la Valenciana és la tercera autonomia en nombre d'alumnat forà,
superada només per Catalunya, que frega els 162.000, i Madrid, que arriba als 150.000. Per darrere de la
Comunitat, apareix Andalusia, amb 88.765. La xifra global a Espanya arriba als 762.746, segons les dades
consultades per Europa Press
Els fluxos migratoris han convertit l'escola valenciana en una realitat multicultural i pluriètnica,
on conviu una diversitat d'alumnes i alumnes de diferents orígens lingüístics i culturals.
Aquesta diversitat cultural de la nostra escola necessita una resposta educativa innovadora i
eficaç, que promogui el diàleg intercultural, que prepari l'alumnat per viure en aquesta societat tan
heterogènia i que fomenti actituds que reforcen la comprensió i la solidaritat entre els ciutadans,
rebutjant el racisme i la xenofòbia.
Les polítiques educatives del segle XXI han de ser necessàriament interculturals. La nostra
escola, aculli o no a alumnat estranger immigrant, ha de promoure una educació intercultural des d'un
plantejament global del centre docent. Aquesta educació intercultural ha de ser assumida per la
comunitat educativa i dirigida a tot l'alumnat

2. 2. Respostes i iniciatives de la
Comunitat davant els alumnes
immigrants
València va elaborar un Pla inicial per a l'atenció educativa a l'alumnat immigrant, que
contemplava diverses mesures per als cursos 2000-2001, 2001-2002, i 2003-2004. Els seus objectius
eren facilitar l'educació intercultural de tot l'alumnat, així com proporcionar a l'alumnat de comunitats
immigrants una educació de qualitat que responga a les seues necessitats educatives específiques i que
fomenten la seua participació, integració i igualtat d'oportunitats en totes les activitats escolars. Entre
les mesures que inclou el Pla, cal destacar la creació d'un Observatori de la Comunitat Valenciana per a
la detecció de les necessitats educatives de l'alumnat immigrant, la posada en marxa d'una Oficina
d'Acollida i atenció a l'alumnat immigrant i a les seues famílies, en cada una de les direccions territorials
de Cultura, Educació i Esport, la incorporació a aquestes oficines d'un mediador cultural amb experiència
en l'atenció a alumnat d'altres cultures, la concessió d'ajuts i recursos de compensació educativa a
centres docents que escolaritzen alumnat immigrant, o la creació dels Premis de la Comunitat
Valenciana a materials didàctics dirigits a l'atenció educativa a l'alumnat immigrant.
Així mateix, la Conselleria de Cultura i Educació ha elaborat una pàgina web, Intercultur@litat,
disponible en http://www.cult.gva.es, on la comunitat educativa pot trobar informació actualitzada
sobre les Oficines d'Acollida, el Mediador Cultural; les convocatòries específiques en què es pot
participar; diversos enllaços sobre la mateixa temàtica, les diferents activitats formatives per al
professorat, recursos didàctics per a l'aprenentatge de llengües i de l'educació intercultural;
assessorament al professorat per part dels Centres de Formació, Innovació i Recursos Educatius
(CEFIRE), i, estratègies d'intervenció lingüística per facilitar l'aprenentatge dels idiomes oficials de la
Comunitat Valenciana a l'alumnat estranger que s'incorpora tardanament al nostre sistema educatiu,
amb la corresponent xarxa d'assessories didàctiques.
En el curs 2000-2001 la Conselleria de Cultura, Educació i Esport va iniciar un Pla per donar
resposta a les necessitats educatives de l'alumnat estranger. Entre les mesures que contempla aquest
Pla hi ha la de desenvolupar programes específics per a l'alumnat que desconeix els idiomes oficials
d'aquesta comunitat autònoma. En el curs 2005-2006 es va implantar, amb caràcter experimental, el
Programa d'Acollida al Sistema Educatiu (PASE) en 29 centres docents i durant el curs 2006-2007 en 77
centres.
Els dies 25 a 27 de novembre de 2004 es va celebrar a València el I Congrés Internacional
d'Educació i Immigració, impulsat per la Generalitat Valenciana, amb la finalitat de debatre i reflexionar
sobre aquesta nova realitat educativa. Altres iniciatives:
• Pla Valencià d’ Immigració 2008/2011
• Integració d'Immigrants: Campanya amb la integració tots guanyem.
• Pla Estratègic de Ciutadania i Integració (PECI 2007-2010) i (PECI 2011-2014).

3. 3. Es treballa la
diversitat?
L'any 1997 es va elaborar un Pla d'actuació per a l'atenció a la diversitat en educació
secundària obligatòria, però no contempla l'alumne estranger sinó que atenia a la diversitat com
aquells alumnes que per les seves condicions personals de discapacitat motora, psíquica o sensorial,
tenien greus dificultats per utilitzar els mitjans i recursos ordinaris per accedir al currículum.
Constatada la presència significativa i creixent d'alumnat estranger en la nostra Comunitat,
l'any 2000 es va elaborar el Pla Inicial per a l'atenció educativa dels fills i filles de famílies estrangeres
immigrants (2000-2003). Així mateix, el Govern Valencià ha aprovat el Pla d'Actuacions per a la Qualitat
del Sistema Educatiu 2003-2007 (PACSE), que inclou un Programa d'Atenció a la Diversitat, perquè
l'alumnat que cursa l'ensenyament obligatori a l'escola valenciana trobi resposta a la creixent diversitat
de les seves necessitats educatives.
4. Incidència de la resposta
Autonòmica
davant l’alumne immigrant
L'abandonament escolar està afectant especialment a
l'alumnat estranger a la Comunitat Valenciana. Segons reflecteix un estudi realitzat per la Fundació
Ceimigra, dependent de la Conselleria d'Immigració i Ciutadania, tan sols un 31,45% dels estudiants
forans aconsegueixen obtenir el títol d'ESO, mentre que el 60% dels alumnes d'altres països abandonen
la escolarització en el moment de complir els 16 anys.
L'abandonament escolar afecta especialment a l'alumnat estranger a la Comunitat Valenciana.
Segons reflecteix un estudi realitzat per la Fundació Ceimigra, dependent de la Conselleria d'Immigració
i Ciutadania, tan sols un 31,45% dels estudiants forans aconsegueixen obtenir el títol d'ESO, mentre que
el 60% dels alumnes d'altres països abandonen la escolarització en el moment de complir els 16 anys.
L'informe, realitzat a partir d'enquestes a 5.152 estudiants de 128 centres de la Comunitat, corrobora
que el nivell educatiu disminueix en aquest col · lectiu en passar a Secundària, ja que a Primària
s'adapten molt millor.
La comparació entre alumnes estrangers i espanyols no llança diferències significatives quant a
actitud a l'aula, relacions amb el professorat i rendiment acadèmic, encara que són lleugerament millors
per als autòctons. El 50% dels forans té un rendiment que els docents qualifiquen com a mitjà i el 13,82
excel · lent. A més, fan servir una mitjana de 4,73 mesos a aprendre l'idioma si la llengua d'origen deriva
del llatí, i 7,72 mesos la resta.
L'estudi destaca iniciatives institucionals com el programa PASE, el PROA, el programa de
compensació educativa o els programes per a la prevenció de l'absentisme. A més, la majoria dels
centres participants utilitzen com a recurs el desdoblament del professorats per atendre el desfasament
curricular d'aquests alumnes quan és necessari. Els principals eixos per millorar el rendiment dels

4. alumnes són emfatitzar l'ensenyament lingüístic, en el 75,8 per cent dels centres, i el treball curricular
de reforç, en el 67,19 per cent.
Quant al rendiment acadèmic dels alumnes, el 50 per cent dels alumnes obtenen una
qualificació mitjana, una xifra similar al 62,53 dels estudiants autòctons que tenen aquesta nota. Així
mateix, el 13,82 per cent dels joves de fora obté la qualificació d'excel·lent.
-5. Existeixen mesures
concretes per als
alumnes estrangers?
Per facilitar l'escolarització de
l'alumnat immigrant, en cada direcció territorial s'ha creat una Oficina d'acollida i atenció a l'alumnat
estranger immigrant i les seves famílies, incorporant en cadascuna d'elles un Mediador cultural, que és
un professor o professora amb àmplia experiència i que atén aquelles situacions que puguin generar
conflicte o malestar entre els membres de la comunitat educativa a causa de les seves diferències
culturals. El Mediador també ajuda als diferents sectors de la comunitat educativa a aconseguir un
major coneixement mutu, de manera que es faciliti la col·laboració entre tots. Així mateix, participa en
la recerca de consens per establir les normes que han de regir la convivència pacífica en els centres
docents.
Podem diferenciar dues fases en el procés d'acollida: la primera, que podríem anomenar
institucional, està a càrrec de cada oficina d'acollida a l'alumnat immigrant i a les seues famílies. La
segona fase es desenvolupa, un cop formalitzada la matrícula de l'alumna o de l'alumne, al centre
docent corresponent.
Les Oficines d'acollida a l'alumnat immigrant i a les seues famílies suposen un primer contacte
de les filles i els fills de les famílies immigrants amb el sistema educatiu valencià. Compten amb personal
especialitzat que té experiència en temes relacionats amb el sistema educatiu.
6. Perquè és
un model
compensatori?
Perquè aquest model educatiu està destinat a garantir l'accés, la permanència i la promoció en
el sistema educatiu de l'alumnat en situació de desavantatge social, procedent de minories ètniques, de
col ·lectius d'immigrants. Amb aquest programa s'atén a l'alumnat que presenta, des d'un desfasament
escolar significatiu, fins dificultats d'inserció educativa i necessitats de suport derivades de la seva
incorporació tardana a l'escola, d'una escolarització
irregular o d'un desconeixement de l'espanyol, en
procedir d'altres països.
7. Recolzament
formatiu del professorat
L'assessorament al professorat en aquesta nova

5. tasca va a càrrec de les assessories d'atenció a la diversitat, activades a la xarxa de Centres de Formació,
Innovació i Recursos Educatius (CEFIRE). Aquests Centres compten amb una xarxa d'Assessors d'Atenció
a la Diversitat que ofereixen formació i assessorament específic per a l'atenció educativa a alumnat
immigrant i l'educació intercultural de tot l'alumnat.
8. L’aprenentatge de
la llengua vehicular.
Un estudi de la Fundació Ceimigra revela que el 97,8 per cent
dels estudiants estrangers de la Comunitat Valenciana tenen
coneixements d'alguna de les dues llengües oficials i només el 2,2 per cent manca completament de
competències comunicatives. D'aquesta manera, "la majoria dels alumnes segueixen sense problemes el
ritme de les classes lectives", segons han informat en un comunicat fonts de la Generalitat valenciana.
La investigació es basa en l'alumnat estranger de 128 centres d'educació infantil i primària i
instituts de secundària de la Comunitat que compten amb un total de 5.152 estudiants d'altres
nacionalitats.
L'informe també al · ludeix al temps que empren a aprendre el castellà o el valencià. Així, els
estrangers la llengua d'origen no és una llengua romanç empren com a mitjana 7,72 mesos en aprendre
mentre que en el cas dels estudiants la llengua materna prové del llatí el temps per aprendre les
llengües oficials de la Comunitat és de 4, 73 mesos.
El programa PASE és una mesura de suport temporal, destinada a l'alumnat estranger de nova
incorporació al sistema educatiu, amb la finalitat de facilitar-li la superació dels problemes inicials que
dificulten la seua ràpida integració escolar en el centre.
En una primera fase aquest programa ofereix un suport dirigit a compensar les necessitats
lingüístiques de l'alumnat. En una segona fase ofereix un suport dirigit a compensar les necessitats
d'aprenentatge de l'alumnat estranger en certes àrees o matèries del currículum, principalment en les
instrumentals.
Amb caràcter general, el programa PASE té una durada per a l'alumne d'entre tres i sis mesos.
En cap cas excedeix d'un curs escolar. L'alumnat cursa l'àrea o àmbits específics del Programa i completa
el seu horari en el grup de referència.
9. Reflexions i anàlisis
de les mesures
posades en marxa.
Òbviament no es necessiten molts exemples per convèncer-
se que la situació requereix la disposició de mesures específiques que afavoreixin la integració dels nous
estudiants en el sistema educatiu. Doncs bé, el que trobem no són disposicions ni plans que
l'administració faci sinó voluntarisme per part del professorat més sensible al problema, que dedica
hores de guàrdies, biblioteques o esbarjos a l'alfabetització en castellà o valencià d'alumnes / es que,
nouvinguts, ignoren la llegua vehicular en què els va a ensenyar.

6. En una primera fase aquest programa ofereix un suport dirigit a compensar les necessitats
lingüístiques de l'alumnat. En una segona fase ofereix un suport dirigit a compensar les necessitats
d'aprenentatge de l'alumnat estranger en certes àrees o matèries del currículum, principalment en les
instrumentals.
Amb caràcter general, el programa PASE té una durada per a l'alumne d'entre tres i sis mesos.
En cap cas excedeix d'un curs escolar. L'alumnat cursa l'àrea o àmbits específics del Programa i completa
el seu horari en el grup de referència.
10. Bibliografia i
webgrafia
*http://www.migrarconderechos.es/legislationMastertable/legislacion/planesintegrales
*http://www.aulaintercultural.org/IMG/pdf/col168pc.pdf
*http://diversalacant.blogspot.com.es/2012/02/la-tasa-de-alumnado-inmigrante-en-la.html
*La atención al alumnado inmigrante con desconocimiento del idioma vehicular en las distintas
comunidades autónomas. FETE-UGT. 2008
Ximo Amiguet Sàiz