4. conjunt d’individus d’una mateixa espècie Rela cions entre la mateixa població Rela cions entre dife rents poblacions població intraespecífiques interespecífiques
5. Relacions intraespecífiques ANTAGONISME BENEFICI Competència: aliments aigua, llum. territori Defensa,repartiment de tasques, busqueda d’aliments,perpetuació de l’espècie.
6. Perpetuació de l’espècie, cura de les cries Desenvolupen activitats en comú: migracions, trobar aliments, defensa, afavorir la reproducció FAMILIARS GREGÀRIES
7. SOCIETATS Els individus estan especialitzats i jerarquitzats en les tasques COLÒNIES Els individus tenen un origen comú
8. Les espècies utilitzen recursos alimentaris diferents Una de les espècies surt clarament beneficiada Les espècies obtenen beneficis Relacions interespecífiques NO AGRESSIÓ AGRESSIÓ NEUTRALITAT
18. La xarxa tròfica del bosc llum C0 2 fotosíntesi productors matèria inorgànica sals minerals matèria orgànica descomponedors: fongs i bacteris matèria orgànica consumidors primaris consumidors secundaris
19. Manera de representar de forma quantitativa les cadenes o xarxes Productors Consumidors Cons. Piràmide de biomassa Piràmide sistema marí PIRÀMIDE ECOLÒGICA ?
25. PRODUCCIÓ D’UN ECOSISTEMA PRIMÀRIA AUGMENT DE BIOMASSA UNITAT DE TEMPS MASSA D’ORGANISMES UNITAT DE SUPERFÍCIE PRODUCTORS SECUNDÀRIA CONSUMIDORS PRODUCCIÓ= BIOMASSA =
26. PRODUCTIVITAT D’UN ECOSISTEMA PRODUCCIÓ BIOMASSA INICIAL PRODUCTIVITAT= Fitoplàncton = 4%/h Cada hora es renova el 4% de la biomassa
27. EFICÀCIA I RENDIMENT 10 100 1000 10% No tot el menjar es transforma en massa del consumidor Part no digerida es expulsada Funcionament del cos Material del consumidor
28. A 3 Energia solar no absorbida per les plantes FLUX D’ENERGIA A 1 Biomassa A 2 N.U Respiració N.U N.U Respiració Respiració
29. 197.10 8 Kj Energia que arriba productors Consumidors primaris Cons.secundaris Biomassa Valor energètic 21,6.10 3 Kj %? Biomassa Valor energètic 1032 Kj Biomassa Valor energètic 66.10 6 Kj Energia perduda Respiració Respiració %? %?
30. EVOLUCIÓ I ESTABILITAT DELS ECOSISTEMES SUCCESSIÓ PRIMÀRIA liquens Roca mare Molses,gramínees,lleguminoses Insectes Més M.O. Arbusts Més M.O Animals petits CLIMAX
Per a estudiar i descriure una comunitat cal saber quines són les poblacions que la formen i tenir una aproximació del nombre d’individus que componen una població. Això és molt complex i per això s’utilitza la tècnica del mostreig, que consisteix en captuar un nombre determinat d’individus que es marquen i s’alliberen , si tornem a capturar los és donauna idea aproximada, en el cas dels vegetals es pot fer mesurant la quantitat d’espècies que hi ha enun àrea determinada. DENSITAT
ABUNDÀNCIA. En un àrea determinada es comptabilitzen 12 alzines, 8 brucs, 6 lleteres, 4 romanins. Tenim que l’alzina presenta 12/30, per tant podem dir que és l’espècie més abundant. L’estudi de l’abund``ancia permet determinar quina és l’espècie dominant. Moltes comunitats reben el nom de l’espècie dominant: roureda, alzinar.
Es important que una comunitat variï però sempre dins uns limits, com més petita és la variació més estable ésla comunitat. Com més organitzada estigui les diferents comunitats d’un ecosistema més estabilitat. El camp de conreu representa una feina molt gran pel pagès, així és ell qui mante l’estabilitat. Enun bosc l’alt grau d’organització i la complexitat de les xarxes tròfiques permeten una estabilitat més gran i de forma natural.
DIVERSITAT, dóna idea de la maduresa de la comunitat, ja que com més espècies la formin i si totes són prou abundants més gran serà l’organització i per tant l’estabilitat.
La biomassa és pot referir a tots els organismes de l’ecosistema, d’una població o d’una nivell tròfic. Ex. Biomassa dels carnívors: 2Kg/Km 2 o biomassa del fitoplancton: 200g/m 3 La producció passa el mateix, prod. Dels productors: 1500g/m2.
Serveix per calcular la producció en relació a la biomassa inicial i per valorar la capacitat de renovació dela biomassa d’una població, d’un nivell tròfic i o d’una comunitat. Els organismes que tenen una major productivitat són els que tenen cicles de vida curs i que es reprodueixen molt ràpidament, solen ser organismes marins com el fitoplancton.
Tots els organismes consumeixen una part de la seva biomassa per obtenir energia que els cal per dur a terme les seves activitats vitals (desplaçar-se, caçar, fer la fotosíntesi,respirar,…).
De tota l’energia solar que arriba del sol, una gran part no queda absorbida i es reflectada i de l’energia que aprofiten els productors només un 10% queda a disposició dels herbívors la resta és utilitzada pels propis productors per a les seves funcions vitals o bé emmagatzemada i captada pels descomponedors. De l’energia captada pels herbívors només un 10% passa als consumidors secundaris i així successivament L’energia que entra en l’ecosistema no es torna a reciclar i és un corrent obert, la que no s’aprofita es perd i per això parlem de flux.A mesura que s’avança en els diferents nivells va disminuint.
197.10 8 Kj energia que arriba ---------- 66.10 6 Kj energia dels productors 100% %¿? 0,335 DE L’ENERGIA QUE ARRIBA ÉS UTILITZADA PER LES PLANTES 66.10 6 Kj energia dels productors ---------------- 100% 21,6 10 3 Kj consumidors primaris %? 0,033% ENERGIA APROFITADA PELS HERBÍVORS 4,8% energia aprofitada pels consumidors secundaris
Medio físico-químico: Escaso suelo, mucha roca desnuda. Seres vivos: Instalación de plantas herbáceas, musgos, líquenes crustáceos, gramíneas y leguminosas anuales. Medio físico-químico: Se va enriqueciendo el suelo. Existe cada vez más capa de materia orgánica. Seres vivos: Entre el pasto aparecen los primeros matorrales de pequeño porte y baja talla. Fase 3: Medio físico-químico: El suelo tiene una potente capa de humus. Seres vivos: con el paso de los años, la diversidad va en aumento. Se instalan ya matorrales de gran porte y se inicia una colonización de especies arbóreas. Fase 4: Medio físico-químico: La riqueza de materia orgánica es máxima. Seres vivos: tambien es máxima la diversidad. Se instalan árboles de hoja caduca de distintas especies, dependiendo del suelo. En los claros del bosque existe una gran riqueza florística y abundante fauna. Es la comunidad Clímax.
Els llacs reben poc a poc , però contínuament, sediments i nutrients, com a nitrats i fosfats que eutrofitzrn rel llac provocant el creixement d’algues i altres éssers vius, que en morir es depositen en el fons. El llac perd profunditat i les plantes típiques de les vores (joncs, canyes,...) s’extenen molt més. Així augmenta la matèria del fons dels llac – Torba Com a r4esultat d’aquest procés el que era un llac es converteix en una zona pantanosa, s’acidifica i comencen a aparèixer més joncs i els primers animals terrestres: cucs, llombrius, etc. Es a dir cada vegada hi ha més torba Creixen arbres que suporten l’humitat, (alisos,abedules, sauces) = Verns, bedolls, salzes.
