8. Yolanda Tuñón Ingrain
PALAU ROBERT:
PUBLICITAT A CATALUNYA
Barcelona és una ciutat amb una sòlida tradició publicitària. Durant la segona
meitat del segle XX i fins a l’actualitat, de la capital catalana han sortit publicitaris
de renom internacional, agències de publicitat reconegudes per la seva creativitat
i campanyes publicitàries que han donat la volta al món. Aquests fets, però, no
són fruit ni de la casualitat ni de l’atzar. La publicitat catalana té una història ante-
rior que arrenca ara fa 150 anys gràcies a la visió i l’instint pel negoci dels pioners
de la publicitat a Catalunya.
El primer publicitari català documentat va ser Rafael Roldós i Viñolas, que va co-
mençar com a agent publicitari. Aquesta exposició mostra el seu llegat i el d’altres
pioners publicitaris catalans.
També descobrirem com neix i evoluciona la publicitat moderna a Barcelona i
per què la capital catalana es va convertir en el motor de l’activitat publicitària a
Espanya.
La visió del negoci publicitari de Roldós i dels altres pioners de la publicitat va
propiciar la professionalització d’aquesta activitat amb la creació de les primeres
agències de publicitat barcelonines.
En els cent anys que van des del 1857 al 1957, Rafael Roldós i els pioners de la
publicitat catalans van convertir una activitat rudimentària en una professió tècni-
ca de primer nivell
MÉS INFORMACIÓ
Fotografías:
9. Yolanda Tuñón Ingrain
Disseny de Sistemes:
Escola D’Ulm
Els anys 50 del segle xx l’Escola d’Ulm (Hochschule für Gestaltung Ulm) va tre-
ballar per incorporar el disseny al món de la indústria i conformar la nostra cultura
material. Aquest procés no va ser impulsat per la bonança econòmica, sinó ben al
contrari per una profunda crisi de valors i recursos.Es va aprofitar el moment per
repensar què significa crear formes en el món actual, com també per democratit-
zar l’accés al disseny.
«L’escola va acceptar la indústria com a substrat de la societat contemporània,
i va considerar la indústria i la tecnologia com a fenòmens culturals» (Gui Bon-
siepe). Aquest posicionament va tenir com a conseqüència una redefinició de la
professió de dissenyador que no s’havia plantejat mai abans. Fins aquell moment,
la finalitat de les escoles relacionades amb el disseny era ensenyar com aportar
bellesa als objectes de la vida quotidiana. El taller de William Morris, la Werkbund
i la Bauhaus eren integrats per artistes.
El pas que va fer l’HfG Ulm la va separar radicalment i definitiva de la professió
tal como era entesa fins aleshores, i va integrar-la de manera indissoluble en la
indústria i la tecnologia.
Ulm no es va centrar en el disseny d’objectes individuals sinó en els sistemes
d’objectes, i va mirar de posar ordre en aquest món, com també en l’àmbit
dels objectes y la comunicació. Va ser pionera de la renovació del disseny en
l’electrònica, la comunicació i la imatge corporativa, com també en la construcció
industrialitzada. Però la seva recerca no ve de zero sinó que s’entronca en el món
de la indústria centreeuropea a partir d’empreses com ara Thonet o AEG.
MÉS INFORMACIÓ
Fotografías:
