Projecte educatiu ZER La Parellada

Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
ZER LA PARELLADA
PROJECTE EDUCATIU
ZER LA PARELLADA
ESCOLA CABRA DEL CAMP
ESCOLA MARE DE DÉU DE L’ESPERANÇA
ESCOLA SANTA MAGDALENA

ZER LA PARELLADA
ÍNDEX
1.- La ZER LA PARELLADA
1.1. Història, escoles i trets d’identitat de la ZER
1.2. Context de la ZER i característiques de les escoles que en formen part.
2.- ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE LA ZER
2.1. Organigrama administratiu
2.2. Organigrama pedagògic
2.3. L’educació Infantil i l’educació Primària
3.- ÀMBIT PEDAGÒGIC
3.1. Objectius de la ZER.
3.2. Indicadors d’avaluació de ZER
3.1. Línies metodològiques de ZER.
3.2. Activitats conjuntes de ZER.
3.4. SEP - Suport Escolar Personalitzat.
3.5. Atenció a la diversitat. CAD.
3.6. Avaluació i promoció dels alumnes.
3.8. Plans d’actuació estratègics
3.8.1 Llocs de treball docent específics i estructurals
3.8.2. Pla d’avaluació interna i externa
3.8.4. Pla de lectura i escriptura
3.8.5. Projecte lingüístic
3.8.6. Projecte de convivència
3.8.7. Pla d’acció tutorial
3.8.8. Pla Català de l’Esport
3.8.9. Programa d’Escoles Verdes
3.8.10. Pla TAC
3.8.11. Pla d’acollida de mestres
3.8.12. Pla d’acollida d’alumnes
3.8.13. Pla del menjador escolar
4. NOF. Normativa de funcionament i organització de la ZER.
5.- ÀMBIT ADMINISTRATIU
4.1. Finançament
4.2. Comunicació i projecció externa

ZER LA PARELLADA
1.1. HISTÒRIA I TRETS D’IDENTITAT DE LA ZER
La ZER La Parellada va néixer l'any 1994 amb l'objectiu d'establir col·laboracions
organitzatives, didàctiques, compartir recursos, mestres especialistes i per afavorir
l'intercanvi de bones pràctiques educatives entre els nens i nenes i els mestres.
La ZER està formada per les següents escoles:
ESCOLA ADREÇA-
POBLACIÓ
CODI CENTRE
e-mail
TELÈFON DIRECTOR/A
CABRA DEL CAMP
Dr. Adserà s/n
Cabra del Camp
43811
43000688
e3000688@xtec.cat
977631195 Joana Fuguet Plaza
SANTA
MAGDALENA
Darrera Vila s/n
El Pont d’Armentera
43817
43005492
e3005492@xtec.cat
977638065 Anna Garcia Ballart
MARE DE DÉU DE
L’ESPERANÇA
Escoles, 4
Figuerola del Camp
43811
43001115
e3001115@xtec.cat
977631053
Carme Plana Gené
ZER LA PARELLADA
Escoles, 4
Figuerola del Camp
43811
43009138
e3009138@xtec.cat
977631053
Jordi Pinyol Palau
1.1. TRETS D’IDENTITAT DE LA ZER LA PARELLADA
La ZER La Parellada té com a finalitat educativa promoure el ple desenvolupament de la
personalitat dels alumnes, és a dir, l'educació integral. Es pretén que els alumnes de totes
les escoles de la zona rebin una educació activa, catalana, pluralista, participativa,
estimulant, coeducativa, integradora, crítica, oberta, solidària i col·laboradora.
Aquest model educatiu integrat està descrit en els documents que expressen el caràcter
propi de tots els centres de la ZER mantenint en tot moment la casuística i genuïtat de cada
escola, en el respecte al que preveuen els currículums establerts pel Govern de la
Generalitat per a les diferents etapes educatives.
La ZER es manifesta respectuosa amb totes les creences, tal com assenyala la legislació
vigent. Igualment es manifesta lliure de qualsevol tendència ideològica o política
determinada. En el marc de la llibertat, els pares i mares expressen o defugen de la
possibilitat de què els seus fills rebin l’ensenyament de la religió catòlica.
Les escoles de la ZER resten obertes a tothom qui desitja l’educació que s’hi imparteix,
segons el caràcter propi de cada escola, defuig de qualsevol discriminació i s’ofereix a la
societat com a comunitat on tothom és acceptat, on tothom pot dialogar, escoltar i ser
escoltat, i on tots els que hi participen se’n senten responsables.
La filosofia de la ZER La Parellada té com a objectiu marcar aquells principis generals que
seran la seva base de funcionament. Aquestes pautes generals tenen en compte, entre altres
coses, l'àmbit social en la qual està integrada la ZER i en la que hi participen de manera
prioritària: la família, els mestres, els alumnes i altres elements socials.

ZER LA PARELLADA
1.2. CONTEXT DE LES ESCOLES .
Encara que les nostres escoles tenen característiques diferents ja sigui dels nostres edificis,
equipaments, serveis, relacions municipals,... amb realitats familiars i socials diverses,
compartim un mateix projecte educatiu que adaptem a aquesta diversitat que ens enriqueix.
L’ESCOLA DE CABRA DEL CAMP ____________________________________________________
EL POBLE
Al poble de Cabra del Camp hi podem trobar diversos equipaments: llar d’infants, consultori
mèdic, biblioteca, zona esportiva, piscina municipal, sala d’actes.
Com en els altres pobles de la ZER La Parellada, el poble de Cabra del Camp té diverses
associacions que demostren l’activitat de la seva gent, com les associacions de dones,
esportives, caçadors…
L’escola de Cabra del Camp gaudeix d’un espai menjador, pista esportiva exterior i dues
aules prefabricades que s’utilitzen com a magatzem.
ELS ALUMNES I LES FAMÍLIES
Aproximadament la meitat dels alumnes de l’escola de Cabra del Camp provenen del nucli
urbà i l’altre meitat de l’urbanització Mas del Plata pertanyent al terme municipal de Cabra
del Camp. Els alumnes arriben a l’escola caminant o amb cotxes particulars.
Com a llengües maternes, es troben pràcticament en igualtat de condicions el català i el
castellà pel que fa a nombre de famílies.
FORTALESES I DIFICULTATS DE L’ESCOLA
La principal fortalesa de l’escola és l’equip humà que manté un àmbit de treball molt amè i
amb companyerisme per tirar la nostra escola endavant. També tenim un edifici de nova
construcció amb totes les seves avantatges i l’entorn que pot oferir una escola rural.
L’ESCOLA DE FIGUEROLA DEL CAMP ___________________________________________
L’escola del poble de Figuerola gaudeix d’un equip de mestres estable com també la
direcció, fet que propicia que els projectes duguin una continuïtat, es realitzin els
ajustaments que calguin per fer front a les necessitats educatives i hi hagi una
responsabilitat consensuada en la consecució dels objectius per part de tot el claustre.
0
20
40
60
80
1910
1924
1930
1937
1944
1950
1958
1962
1977
1984
1991
1993
1997
1999
2001
2003
2005
2007
2009
2011
2013
2015
2017
NENS NENES total

ZER LA PARELLADA
El 97% dels nens i nenes del poble estan matriculats a l’escola, les famílies aposten i
recolzen el Projecte educatiu de la ZER. El 100% de les famílies pertanyen a l’AMIPA i
ajuden a l’escola en tot el que precisa, també el centre rep el recolzament de l’Ajuntament
de Figuerola, tant en aspectes econòmics com educatius. El poble, molt ric culturalment,
també disposa d’associacions que donen suport a les activitats que l’escola organitza:
col.lectiu de dones, grup de teatre, caçadors, museus, ...
El centre disposa de servei de menjador escolar gestionat pel Consell Comarcal de l’Alt
Camp.
El 100% d’alumnes de l’escola són espanyols, no hi ha immigrants, al ser un poble petit d’uns
325 habitants hi ha poques indústries, escassejant ofertes de treball fet que no hi propicia la
residència.
L’escola consta de 3 grups segons el Departament d’Educació però està organitzada en 4
unitats: 1 llar/ educació infantil i 3 d’educació primària (els alumnes estan agrupats per
cicles). La llengua que s’utilitza a l’escola és el català. Un 15% de les famílies utilitzen la
llengua castellana en l’entorn familiar.
El 100% dels alumnes participen en les sortides educatives que l’escola programa i un 98% en
les colònies escolars.
En les proves externes d’avaluació que s’han realitzat en els últims anys cal destacar uns
resultats molt positius.
En els últims cursos s’han fet millores en l’edifici creant una aula multisensorial/descans
pels alumnes de la llar d’infants, s’ha instal.lat l’aula d’ordinadors amb nous equipaments,
el menjador a la sala polivalent i també s’ha fet el manteniment a les aules creant nous
espais.
De mica en mica es van establint línies de treball al centre i la realització de nous projectes
que ajuden a l’adquisició de les competències bàsiques. El domini de la lectura,
comprensió, expressió, escriptura, càlcul i l’aplicació de les noves tecnologies en l’educació,
són els principals objectius educatius, com també la cohesió social entre alumnes i famílies.
L’ESCOLA DE EL PONT D’ARMENTERA _________________________________________
L’escola Santa Magdalena del Pont d’Armentera és l'única escola del poble. Aquest any viu
un canvi total en la direcció, la directora sortint amb una antiguitat de més de 30 anys s'ha
jubilat. Tot i la predisposició a la continuïtat, aquest canvi en la direcció, comportarà un any
de petits canvis en l'estructura organitzativa de la nostra escola. El claustre enguany és en
un 50% nou, dos mestres fixes que resten a la plantilla i dos de nous interins. També perdem
l'assessora de plàstica sra. Eulàlia Soler per jubilació.
El darrer any, el 100% de les famílies formen part de l’AMiPA, sembla que aquest curs, hi ha
algú que ja ha manifestat el seu desacord amb l'AMiPA i sembla que no en formarà part. Des
de la direcció és vol potenciar que tots ho siguin. L’Ajuntament i l'AMiPA recolzen totalment
l’escola i la direcció. Col·laboren amb tot el que està a les seves mans.
Aquest curs, per segon any, el servei de menjador es gestionarà des del Consell Comarcal.
L'empresa Aliment Art continua donant el servei.
En el nostre poble hi ha poca indústria i. La majoria de pares/mares treballen fora del
poble, n’hi ha a l’atur i alguns autònoms.

ZER LA PARELLADA
La nostra escola consta de 3 grups: 1 d’educació Infantil i 2 d'educació Primària. Les classes
estan agrupades de la següent manera: P3, P4 i P5 amb 17 alumnes; 1r i 2n i 3r amb 11
alumnes; 4t, 5è i 6è amb 13 alumnes. En total 41 alumnes.
La procedència dels nostres alumnes és variada. A l'escola hi ha alumnes marroquins, un
alumne senegalès i alumnes britànics, això representa un 34% d’ alumnes estrangers.
Tenim alguns alumnes que reben ajuts per situació social desfavorida.
Degut al nivell econòmic precari d'algunes de les famílies procurem fer les sortides
econòmiques o que col·laborin l’AMiPA o l'Ajuntament… perquè així puguin venir tots els
alumnes.
A les colònies de ZER, el curs 2017/18 amb el canvi de direcció, es va variar el criteri, i no hi
ha mínim per participar-hi. L'escola reorganitza els mestres segons els alumnes inscrits i així
cobrir les necessitats dels que participen en aquesta activitat i dels que es queden.
A la nostra escola prioritzem els aprenentatges per assolir uns bons resultats acadèmics en
tots els nivells. Fem front a totes les mancances i desigualtats que tenim per donar una
formació el màxim de competencial i arrelada a la vida. També donem molta importància al
respecte a totes les persones independentment de la seva religió, color, creences… Volem
formar persones responsables, solidàries i en definitiva bones persones, preparades per
afrontar el seu futur.
2.- ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE LA ZER
2.1. Organització administrativa
La ZER la Parellada té el seu equip directiu format pel director de ZER, cap d’estudis i
secretària. Cada escola té el seu director i el secretari que s’encarreguen de l’administració
de la seva escola. Cada escola disposa del seu equip docent format per tots els mestres
distribuïts a les etapes i cicles. A la ZER hi ha inscrits els mestres especialistes que tenen la
condició d’itinerants, exerceixen la docència de la seva especialitat a les tres escoles de la
ZER.
El Consell Escolar de la ZER està format per la representació de les direccions, ajuntaments,
mestres i pares i mares d’alumnes de la ZER La Parellada i personal PAS. Cada escola també
gaudeix del propi Consell Escolar on es tracten temes particulars de les escoles i també
s’informa dels acords de ZER.
2.2. Organització pedagògica.
L’equip de mestres de la ZER es distribueix en dos grups de treball ,educació infantil i cicle
inicial; i cicle mitjà i superior. Cada grup disposa d’un coordinador que pren acta dels acords
i organitza el treball del grup.
La ZER també disposa dels següents coordinadors:TIC, LIC, i RISCOS LABORALS i CAD.
La CAD és la comissió d’atenció a la diversitat, amb representació de totes les escoles, cap
d’estudis, EAP i mestra d’educació especial que exerceix la coordinació. Aquesta comissió
vetlla per l’atenció dels alumnes amb necessitats educatives especials. Els membres de la
CAD també formen part de la comissió de convivència.
ALGUNES TASQUES DELS COORDINADORS/ES:
-Coordinadors/es cicle /etapa
• Organitzar i desenvolupar els ensenyaments propis del cicle.

ZER LA PARELLADA
• Comunicar i encomanar a l’equip de cicle les propostes de treball relatives als
projectes educatiu i curricular de la ZER i a llur programació, designades per l’equip
directiu.
• Comunicar a l’equip directiu propostes relatives als projectes educatiu i curricular de
la ZER i a llur programació general, consensuades per l’equip de cicle.
• Vetllar per la coherència i continuïtat de les accions educatives al llarg de l’educació
infantil i l’educació primària.
- Coordinador/a TIC.
• Impulsar l’ús didàctic de les TIC en el currículum escolar i assessorar el professorat
per a la seva implantació, així com orientar-lo sobre la formació en TAC, d’acord amb
l’assessorament dels serveis educatius de la zona.
- Coordinador/a de prevenció de riscos laborals.
• Correspon a la coordinació de la prevenció de riscos laborals promoure i coordinar les
actuacions en matèria de salut i seguretat en el centre.
- Coordinador/a lingüístic i cohesió social.
• Promoure en la comunitat educativa actuacions per a la sensibilització, foment i
consolidació de l’educació intercultural i de la llengua catalana com a eix vertebrador
d’un projecte educatiu plurilingüe.
- Coordinador/a CAD.
• Planificar i promoure les diferents actuacions per atendre les diversitats de
necessitats educatives dels alumnes de la ZER.
2.3. L’EDUCACIÓ INFANTIL I L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
EDUCACIO INFANTIL A LA ZER
PLA EXPERIMENTAL DEL PRIMER CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL EN ESCOLES RURALS
Les escoles de Cabra del Camp i Mare de Déu de l’Esperança de Figuerola del Camp el curs
16-17 s’han acollit al Pla experimental del primer cicle d’educació infantil a les escoles
rurals, segons l’ORDRE ENS/273/2015, de 25 d'agost.
OBJECTIUS DE LA LLAR:
• Fomentar l’autèntica autonomia de cada infant.
• Afavorir les relacions positives i afectives amb l’entorn.
• Participar en les activitats quotidianes d’alimentació, repòs i higiene personal iniciant-
se en l’autonomia.
• Crear entorns d’aprenentatge adequats a cada infant.
• Afavorir el desenvolupament integral de l’infant (llenguatge corporal, musical, verbal,
matemàtic i plàstic).
• Estimular la creativitat a través de la descoberta i l’experimentació.
• Potenciar el joc simbòlic.
• Relacionar-se amb les famílies compartint i treballant conjuntament.

ZER LA PARELLADA
SEGON CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL
El decret 181/2008 de 9 de setembre de la LOE estableix l’ordenació dels ensenyaments del
segon cicle d’educació infantil.
Finalitats de l’educació infantil:
-Contribuir al desenvolupament emocional i efectiu, físic i motor, social i cognitiu dels
infants.
-Proporcionar un clima i entorn de confiança on se sentin acollits
-Crear expectatives d’aprenentatge.
La ZER contribuirà perquè en aquesta etapa les nenes i els nens sentin que tenen un lloc en
el seu entorn i que hi confien; per això se’ls acollirà i acceptarà íntegrament amb estima,
coneixent-los i comprendre'ls des del respecte i l'afectivitat, assegurant les relacions de
confiança i la creació de vincles amb les persones adultes i els companys i companyes
propers. Les rutines, els hàbits i el coneixement dels límits i les conductes que són
acceptades els faran sentir confortables i els permetran preveure els esdeveniments, així
com les conseqüències de les seves accions.
Potenciarem una educació activa, on el infants siguin capaços d'anar desenvolupant eines i
recursos per conèixer el món que els envolta, iniciant-se en l'ús d'estratègies per fer una
exploració activa, viscuda, pensant i raonant per elaborar explicacions que hi donin sentit i
que ho puguin fer amb la confiança que seran reconeguts, valorats i ajudats en aquest camí.
Considerem l'intercanvi entre el alumnes, importantíssim per aprendre compartint amb els
altres.
Respectarem els interessos de tots el infants, el seu ritme de treball, les opinions i els propis
processos d'aprenentatge per així anar guanyant confiança i seguretat, participant d'una
manera activa en el desenvolupament de les activitats i projectes de treball.
TRES ÀREES DE CONEIXEMENT I EXPERIÈNCIA
- L'àrea de descoberta d'un mateix i dels altres
Els infants s'inicien i avancen en la descoberta d'un mateix a partir de les relacions que
estableixen amb els altres. La intenció de fomentar els valors i el sentit de la democràcia,
de la pluralitat i de la justícia, les competències associades a la relació intrapersonal i la
relació interpersonal ens ajudaran a treballar envers l'autoconcepte i l'autoestima, la
formació socioemocional, el moviment i l'acció i l'autonomia.
Per això, aquesta àrea ha de promoure les relacions i exploració del jo i dels altres,
descobrint i desenvolupant possibilitats emocionals, sensorials, d'acció, d'expressió,
d'afectivitat, de relació i de regulació, referides al moviment, a les emocions i als
sentiments, i als hàbits.
Caldrà donar al cos la importància que es mereix, i promoure el joc com a activitat natural
de l'infant d'aquesta etapa, que li permetrà integrar espontàniament l'acció amb les
emocions i el pensament, afavorint el seu desenvolupament personal i social.
- L'àrea de descoberta de l'entorn
El nostre objectiu serà ajudar als infants a elaborar explicacions sobre els objectes i les
situacions que els interessen i els preocupen en cada moment i procurar, alhora, que es
formin una idea d'ells mateixos com a persones amb capacitat d'aprendre i amb recursos per
emprendre reptes.
Així mateix, la matemàtica esdevé una eina per conèixer l'entorn: quantificant, mesurant,
localitzant; permet que se superi el simple coneixement físic i avanci fins a predir,
comprovar, generalitzar, fer models, que és una manera d'abstreure.

ZER LA PARELLADA
Des de l'escola assegurarem per a tots els infants experiències prou riques i que els
acompanyi en els aprenentatges, impulsant el plantejament d'interrogants, encaminant la
resposta a les seves preguntes, oferint materials, recursos i estratègies que ajudin a través
dels llenguatges a connectar i fer conscients les experiències viscudes.
Així com també afavorirem a la descoberta i a la integració de l’entorn proper, cultural,
social i natural. Tot afavorint-hi la participació activament.
- L'àrea de comunicació i llenguatges.
Es desenvoluparà la comunicació tant verbal com no verbal, per això serà imprescindible
establir una relació afectiva positiva entre l'infant i la persona adulta, i entre els mateixos
infants, així com una comunicació intensa, fluïda i agradable entre tots els membres de la
comunitat educativa.
Per mitjà de la llengua oral l'infant podrà relatar fets i vivències, explorar coneixements,
expressar i comunicar idees i sentiments, verbalitzar el que està imaginant, regular la pròpia
conducta i la dels altres, participar en la solució de conflictes, reconèixer i gaudir de les
formes literàries i percebre, doncs, que la llengua és un instrument d'aprenentatge, de
representació, de comunicació i de gaudi.
Els llenguatges plàstic, musical, corporal i matemàtic han de facilitar als infants els mitjans
per desenvolupar les seves possibilitats d'expressió.
A la nostra societat, l'entorn immediat de l'infant és ple de lletra impresa. L'infant té
curiositat i interès per descobrir per a què serveix i com funciona. Es tracta d'encaminar
aquest interès perquè s'iniciï i s'impliqui en el procés de descoberta i comprensió del
funcionament del codi escrit.
Atesa la importància del llenguatge audiovisual i les tecnologies de la informació i la
comunicació, farem presents en els processos d'ensenyament i aprenentatge la comprensió i
l'expressió de missatges audiovisuals i el seu ús en les diverses tasques escolars.
També desenvoluparem actituds positives vers la pròpia llengua i la dels altres, despertant
sensibilitat i curiositat per conèixer-ne d'altres, així com una primera aproximació a l'ús oral
d'una llengua estrangera (anglès). Els recursos comunicatius i lingüístics seran claus per al
seu desenvolupament personal i per a l'adquisició de nous coneixements.
CAPACITATS
L'educació infantil afavorirà el desenvolupament de les capacitats i la seva interrelació, que
ha de permetre als nens i a les nenes créixer integralment com a persones en el món actual,
amb uns aprenentatges continuats i progressius, que seguiran en l'etapa d'educació primària
amb l'adquisició de les competències bàsiques que ha d'assolir l'alumnat en finalitzar
l'educació obligatòria.
1. Aprendre a ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma.
2. Aprendre a pensar i a comunicar.
3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
4. Aprendre a conviure i habitar el món.
OBJECTIUS
El cicle de l'educació infantil contribueix a desenvolupar en l'alumne/a les capacitats
següents:
1. Identificar-se com a persona tot sentint seguretat i benestar emocional, coneixent el
propi cos, les seves necessitats i possibilitats, els hàbits de salut, i guanyar confiança en la
regulació d'un mateix.

ZER LA PARELLADA
2. Ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma, resolent situacions quotidianes
amb actitud positiva i superant les dificultats.
3. Sentir que pertany a grups socials diversos, participant-hi activament i utilitzant els
hàbits, actituds, rutines i normes pròpies.
4. Aprendre amb i a través dels altres, gaudir de la relació i integrar-se en el grup tot
establint relacions afectives positives amb actituds d'empatia i col·laboració i intentant
resoldre conflictes de manera pacífica.
5. Observar i experimentar en l'entorn proper amb curiositat i interès, interpretant-lo i fent-
se preguntes que impulsin la comprensió del món natural, social, físic i material.
6. Conèixer experiències, històries i símbols de la cultura pròpia del país i de la d'altres
companys i companyes, generant actituds de confiança i respecte per les diferències i
valorant les relacions socials i afectives que s'hi estableixin.
7. Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i expressar-los
mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres formes de
representació.
8. Comprendre les intencions comunicatives d'altres infants i persones adultes i expressar-se
mitjançant la paraula, el gest i el joc.
9. Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per mitjà
dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic; iniciar el procés
d'aprenentatge de la lectura i de l'escriptura, de les habilitats matemàtiques bàsiques i de
l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
10. Aprendre i gaudir de l' aprenentatge, pensar i crear, qüestionar-se coses, fer-les ben
fetes, plantejar i acceptar la crítica i fer créixer el coneixement d'una manera cada vegada
més estructurada.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Saber explorar i reconèixer les parts, les possibilitats i característiques del seu propi cos.
Expressar-se amb les pròpies emocions i iniciar-se en la seva identificació.
2. Participar en el joc, a través del moviment, assimilant sensacions referides a
l'espai i al temps i amb una comprensió progressiva de la necessitat d'unes normes.
3. Tenir interès i confiança en els altres i sentir-se part del grup, establint relacions
afectives positives mútues.
4. Fer de manera autònoma, progressivament, activitats habituals referents a la pròpia cura,
a les tasques escolars i en la relació amb els altres.
5. Identificar característiques i regularitats en l'entorn natural, social i cultural, i utilitzar
els recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions.
6. Fer anticipacions i comparacions dels resultats de les experimentacions, emprant les
mesures adequades i la seva representació gràfica.
7. Aplicar estratègies de càlcul, comparar, ordenar, classificar, reconèixer patrons i
verbalitzar-ho.
8. Usar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar idees, desitjos, sentiments i
emocions; escoltar i participar de manera activa en situacions habituals de conversa i
d'aprenentatge amb l'ús d'un llenguatge no discriminatori, i amb actitud de respecte vers
altres cultures i diferents llengües.
9. Mostrar interès per la descoberta progressiva de les relacions entre el text oral i l'escrit,
iniciar-se en l'ús funcional de la lectura i l'escriptura. Crear de manera individual i col·lectiva
petits textos i dibuixos.
10. Manifestar les habilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en
els diferents llenguatges: verbal, corporal, plàstic, musical, matemàtic i audiovisual, i
incorporar la iniciació als instruments tecnològics (TIC).

ZER LA PARELLADA
EDUCACIO PRIMÀRIA A LA ZER_______________________________________________
El Decret 142/2007, de 26 de juny, LOE, estableix l’ordenació dels ensenyaments de
l’educació primària.
L’Educació Primària té caràcter obligatori i comprèn sis cursos escolars repartits en tres
cicles: cicle inicial, cicle mitjà i cicle superior.
Es posarà una especial atenció a l’adquisició de les competències bàsiques, a la detecció i
tractament de les dificultats d’aprenentatge, a la tutoria i orientació educativa.
Hi haurà coordinació entre el professorat que cursi l’educació primària i l’educació
secundària per tal d’assegurar una transició adequada dels infants entre etapes i facilitar la
continuïtat del procés educatiu.
La finalitat de L’Educació Primària serà:
Proporcionar a tots els infants les competències que els permetin:
• El seu desenvolupament personal i social.
• Adquirir les habilitats i les competències relatives a l’expressió i comprensió oral,
lectura, escriptura, càlcul…
• Igualtat de drets entre homes i dones
• L’autonomia personal
• Rebutjar tot tipus de comportaments discriminatoris
• Desenvolupar la capacitat d’expressar la seva opinió, punts de vista; de saber
escoltar.
• Desenvolupar les habilitats socials d’esforç, treball i estudi
• Expressar el sentit artístic, creativitat i l’afectivitat
• Conèixer els elements bàsics de la llengua, història, geografia i tradicions de
Catalunya.
Els alumnes que cursin Educació Primària a la ZER La Parellada han d’assolir els objectius
de:
• Conèixer, valorar i aplicar els valors de convivència, respectar els drets humans i
acceptar el pluralisme d’una societat democràtica. Conèixer i respectar diferents
cultures, no discriminant a ningú per raons de capacitat, sexe, religió… Desenvolupar
les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en la manera de
relacionar-se amb els altres.
• Saber treballar tan individualment com en equip, desenvolupar hàbits d’esforç i
treball en l’estudi, iniciativa personal, autodisciplina, sentit crític, curiositat, interès
i creativitat en l’aprenentatge. Aplicar, en diversos contextos, els diferents
coneixements adquirits.
• Millorar el clima de convivència, prevenir i resoldre conflictes d’una manera pacífica.
• Valorar la importància de la higiene i de la salut, utilitzar l’educació física i l’esport
per afavorir el desenvolupament personal i social.
• Conèixer i utilitzar de manera apropiada tant la llengua catalana, com la castellana,
així com una llengua estrangera (anglès), i desenvolupar hàbits de lectura.
• Desenvolupar les competències matem matemàtiques bàsiques, iniciar-se en la
resolució de problemes que requereixin la realització d’operacions elementals de
càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, i ser capaç d’aplicar-les a les
situacions de la vida quotidiana.
• Conèixer, valorar i estimar l’entorn natural, social i cultural més proper ( del poble de
Figuerola, de les poblacions veïnes, de la Comarca, Catalunya….)A partir de

ZER LA PARELLADA
l’observació comprendre els principals mecanismes que regeixen aquest entorn per tal
de prendre compromisos per millorar-lo i protegir-lo.
• Utilitzar diferents representacions i expressions artístiques i iniciar-se en la
construcció de propostes visuals.
• Iniciar-se en la utilització per a l’aprenentatge de les tecnologies de la informació,
seleccionar i valorar la informació rebuda per mitjà d’aquestes tecnologies.
• Adquirir elements bàsics d’una correcta educació vial i les actituds de respecte que
afavoreixin la prevenció d’accidents de trànsit.
El currículum d’educació primària inclou les següents competències:
-COMUNICATIVES -Comunicativa lingüística i audiovisual
-Artística i cultural
-METODOLÒGIQUES -Tractament de la informació i competència digital
- Matemàtica
-Aprendre a aprendre
-PERSONALS -Autonomia i iniciativa personal
-CONVIURE I HABITAR EL MÓN -Coneixement i interacció amb el món físic
-Social i ciutadana
PER APRENDRE A :
Ser i actuar de manera autònoma
Pensar i comunicar
Descobrir i tenir iniciativa
Conviure i habitar el món
Els projectes en què participi la ZER, el funcionament de les escoles, l’organització de les
activitats d’aula, les activitats complementàries i extraescolars, hauran de contribuir a
l’adquisició de les competències bàsiques.
En cada cicle realitzarem com a mínim un treball o projecte interdisciplinari de caire
competencial sobre un aspecte de la realitat, amb activitats que requereixin l’aplicació de
coneixements de diverses àrees.
3. ÀMBIT PEDAGÒGIC
3.1. OBJECTIUS DE LA ZER.
Els objectius establerts en el PE de ZER són:
• Millorar el rendiment acadèmic de lectura i escriptura en llengua catalana i castellana
• Millorar el rendiment acadèmic en comprensió i expressió oral en llengua anglesa
• Mantenir i millorar els resultats en l’àrea de matemàtiques i ciènci es
• Treballar per la cohesió social i la integració de tots els infants per afavorir la igualtat
d’oportunitats i l’èxit educatiu
• Millorar la formació de mestres i el treball en equip, compartir bones pràctiques
educatives.

ZER LA PARELLADA
• Potenciar la innovació educativa i noves metodologies a l’aula.
• Establir canals d’ informació i comunicació entre els mestres de la ZER.
• Fomentar la coneixença i convivència entre els alumnes i les famílies de les tres
escoles de la ZER .
• Millorar la participació i implicació de les famílies en les activitats escolars.
• Actualitzar els documents organitzatius i pedagògics de la ZER.
3.2. INDICADORS D’AVALUACIÓ
DE MILLORA DELS RESULTATS ACADÈMICS
Millorar el nivell de lectura i escriptura en llengua catalana i castellana
Índex de superació de les CB de 6è en llengua catalana
Índex de superació de les CB de 6è en llengua castellana
Índex de superació de la prova d’avaluació diagnòstica en llengua catalana
Índex de superació de les prova d’avaluació diagnòstica en llengua castellana
Índex d’alumnes que superen les proves ACL
Millorar el nivell de matemàtiques
Índex de superació de les Cb de 6è en matemàtiques
Índex de superació de la prova diagnòstica de 2n cicle inicial.
Índex d’alumnes que superen l’avaluació interna en resolució de problemes matemàtics (2n, 4t, 6è)
Index d’alumnes que superen la prova de càlcul mental (1r,3r, 5è)
Millorar els resultats en llengua anglesa (comprensió i expressió oral)
Índex d’alumnes que superen la prova de Cb en llengua anglesa
Millorar els resultats en medi natural
Índex d’alumnes que superen la prova de Cb en medi natural
DE MILLORA DE LA COHESIÓ SOCIAL
Fomentar la coneixença i convivència entre els alumnes de les tres escoles de la ZER
Índex de participació dels alumnes en les sortides de cicles
Índex de participació dels alumnes de sisè en la sortida de final de curs de ZER
Índex de participació dels alumnes a les colònies de ZER
Índex de participació dels alumnes en les activitats organitzades pel PCE
Índex de resolució de problemes de convivència entre els alumnes
Index d’absentisme escolar
Millorar la informació i la comunicació entre els mestres de la ZER
Índex de mestres que accedeixen a la intranet de la ZER
Millorar la participació i implicació de les famílies en les activitats escolars
Índex de satisfacció de les famílies pel que fa a la seva participació en la vida escolar (enq)
GESTIÓ ADMINISTRATIVA/ORGANITZACIÓ
Millorar els documents organitzatius i pedagògics de la ZER
S’actualitza i s’aplica el PEZ, NOF, PGAZ
Actualizar la gestió administrativa
Aplicació nou programa administratiu ESFERA

3.3. LÍNIA METODOLÒGICA A LA ZER
EDUCACIÓ INFANTIL_____________________________________________________
Al parvulari treballarem de manera globalitzada partint dels propis interessos dels infants on
predominaran les activitats experimentals.
De mica en mica anirem introduint a l’escola noves metodologies de treball com els projectes,
racons, investigacions, resolucions de problemes, tallers internivells... ja que creiem que:
•Parteixen d'un tema, problema o interès negociat amb l'alumnat.
•Fan protagonista l'alumnat en la construcció del propi coneixement.
•Donen gran rellevància al treball cooperatiu.
•Incentiven processos d’investigació.
•Es transfereixen estratègies per aprendre.
•S’activa la comunicació.
En el moment de realitzar les Unitats de Programació es té en compte que siguin:
-Motivadores i significatives
-Funcionals
-Potenciadores de la participació activa i la interacció entre iguals i diferents.
-Globalitzades en tots els aprenentatges.
-Vivencials.
-Potenciadores de l’autonomia.
EL PAPER DE LA MESTRA A PARVULARI:
Els mestres i les mestres de la ZER La Parellada actuarem com a facilitadors d'un entorn on es
creïn expectatives per a l'alumnat, a través d'activitats que tinguin interès i significat i els
proporcionin les mateixes oportunitats d'aprendre independentment del gènere, l'habilitat,
l'edat, l'origen sociocultural i els coneixements previs.
Ens mostrarem atents per escoltar l'infant i observar-lo des del respecte, seguint el
desenvolupament de les seves capacitats. Acompanyarem el nen i la nena en el procés de
socialització, en el creatiu, conduint-los del dubte a l'experimentació, a gaudir del gest, del
moviment, de la mirada, dels sons, de la veu, tot motivant, estimulant i donant suport;
potenciant també la satisfacció de fer els seus propis descobriments.
Crearem uns espais d'aprenentatge globalitzats, establint relacions entre els continguts de les
diferents àrees, a fi que es contribueixi al desenvolupament de les nenes i els nens, acostant-los
a la interpretació del món, donant-hi significat i facilitant-los la participació activa.
El/la mestre/a de parvulari té l’obligació de coordinar-se amb altres mestres i personal que
treballa a l’escola i sobretot amb els mestres de primària quan els infants hagin de fer el canvi
d’etapa.
ORGANITZACIÓ DEL TEMPS, ESPAIS, MATERIALS I ALUMNES.
En el parvulari les àrees no tindran una assignació horària prescrita ja que es treballarà en tot
moment de manera interdisciplinar i globalitzada, serà un horari flexible responent als diferents
ritmes de treball, interessos i necessitats específiques dels infants.
S’intentarà que el mobiliari es pugui moure en qualsevol moment per adaptar-se als diferents
tipus d’agrupacions, treball per racons, escenificacions, projectes...que es duguin a terme.
Es barrejaran els alumnes de diferents edats en els tallers i activitats que les escoles programin
per tal d’estimular l’aprenentatge internivells on té molta importància la figura de “l’expert”:
padrins/es de lectura, de creació artística, debats, representacions...
S’utilitzaran diferent material que potenciï el màxim l’experiència i la manipulació.
MESURES D’ACOLLIMENT I ADAPTACIÓ DELS INFANTS
Actuacions incloses dins el procés de preinscripció - matriculació:
Primeres visites a l’escola :
-S’informarà sobre els aspectes generals del nostre centre.

-Recollir la màxima informació sobre l’alumne/a i la seva situació familiar: procedència,
llengua d’ús, escolarització prèvia, aspectes familiars més rellevants.
-Iniciar i acomplir les gestions administratives necessàries, com ajudes econòmiques,
beques,...
-Analitzar i valorar l’adscripció del nou alumne al curs i al grup més adients.
-Comunicar a les famílies de l'existència de l’AMIPA i les seves activitats.
Activitats d’acollida del centre
Es realitzarà a inici de curs una reunió amb les famílies on se’ls explicarà el PLA ANUAL que
inclou el funcionament de l’escola, els seus òrgans de gestió, activitats, metodologia,
organització, formes de participació ...
Activitats d’acollida a l’aula
Coneixement de l’organització i funcionament de la classe i l’escola de tal manera que es
faciliti la integració i adaptació dels nous alumnes.
Seguiment sistematitzat per part del mestre/a del procés d’adaptació dels nous alumnes, que
es coordinarà amb la resta de professorat que intervé en la seva atenció. Es garantirà
el traspàs d’informació mitjançant reunions periòdiques conjuntes de l’equip docent .
Intentarem els mestres i els seus companys/es tenir-lo present a les hores de pati, entrades i
sortides, ajudar-lo en activitats concretes d’aprenentatge dins i fora de l’aula o en qualsevol
dificultat quotidiana que es pugui presentar al centre.
Entrevista del tutor/a amb la família
Durant tot el curs hi hauran entrevistes periòdiques on s’establirà una relació amb les famílies
d’intercanvi d’informacions i percepcions que siguin d’interès per l’evolució de l’infant. Com a
mínim s’ha de fer una entrevista durant el curs escolar.
En les entrevistes cal:
*Informar i comentar el procés d'adaptació dels infants a l'escola, del seu progrés
emocional, afectiu, intel·lectual, motor, social...i consensuar les actuacions oportunes.
EDUCACIÓ PRIMARIA_____________________________________________________
Utilitzarem una metodologia de treball que tingui en compte la integració dels coneixements,
la funcionalitat dels aprenentatges i l’autonomia personal de l’alumnat que permeti prendre
consciència del propi procés d’aprenentatge.
INTEGRACIÓ DELS CONEIXEMENTS
-Es treballarà de forma conjunta (continguts, procediments i actituds) per aconseguir
l’assoliment de les CB.
-Es seleccionaran, seqüenciaran continguts i metodologies a nivell de cicle, escola/ZER. Tots els
acords es faran extensibles als mestres especialistes de la ZER.
-La seqüència didàctica es centrarà en l’estudi de fets, fenòmens o problemes des d’una visió
global.
-Es realitzaran projectes interdisciplinaris a nivell de centre/ZER.
-Es promourà l’ús de les Noves Tecnologies en l’assoliment dels aprenentatges.
-S’utilitzaran varietat de recursos (pissarra digital, biblioteca, programes educatius,
experiències viscudes...)
FUNCIONALITAT DELS APRENENTATGES
-Els continguts que es treballaran a l’aula estaran relacionats amb fets reals o amb problemes
quotidians.

-Es treballarà a partir de notícies de l’actualitat.
-Es donarà importància a aspectes procedimentals basats en l’experimentació, el treball de
camp o la manipulació.
-Els coneixements es basaran en l’aprenentatge significatiu.
-Connectarem amb els interessos i necessitats dels infants tant individualment com
col·lectivament.
AUTONOMIA PERSONAL
-Es facilitarà que l’alumnat treballi de forma autònoma i amb responsabilitat.
-Es presentaran tasques en diferents graus de complexitat.
-Es respectaran els diferents ritmes d’aprenentatge de l’alumnat.
-S’ajudarà a l’alumnat a reflexionar sobre el que fa, ho raoni i ho comuniqui.
-Es pretendrà que els alumnes, en algun moment, prenguin decisions sobre què i com aprendre.
-Es promourà que els infants desenvolupin habilitats d’esforç, treball, estudi.
-Es pretendrà que els nens i nenes treballin en situacions en què es pugui aplicar amb eficàcia
allò que s’aprèn, que transfereixin els seus aprenentatges a l’anàlisi i la resolució de noves
situacions, posant en pràctica els valors i les normes de convivència.
-Es potenciarà que els alumnes complementin el treball individual i el treball cooperatiu
facilitant que els companys i companyes s’ajudin entre sí i es gestioni el treball en grup de
forma cooperativa.
-Es promouran estratègies per a l’avaluació dels aprenentatges que tinguin en compte la gestió
de l’error mitjançant la correcció o autocorrecció, la reflexió, la realització de noves tasques o
activitats per tal de superar l’error.
EL NOSTRE PAPER COM A MESTRES...
Serà el d’orientar, guiar, estimular l’hàbit de la descoberta perquè els alumnes adquireixin la
competència d’aprendre a aprendre al llarg de tota la seva vida.
Nosaltres com a mestres de la ZER adaptarem el currículum a les necessitats dels nostres
alumnes, tenint en compte el seu entorn i casuística.
Potenciarem que els continguts de les diferents àrees siguin funcionals i significatius, vinculats
al seu entorn immediat, per això caldrà la participació activa al llarg de tot el procés d’E/A de
tots els implicats i la permanent adequació dels continguts a la realitat i necessitats dels nostres
infants.
Els mestres per aquest motiu haurem de tenir molt en compte:
-Adequar l’ensenyament a les diverses característiques personals, socials i d’aprenentatge
-Seleccionar i organitzar els continguts que volem que els nens /nenes aprenguin.
-Potenciar que el treball a l’aula discorri amb les millors condicions possibles.
-Posar els mitjans necessaris perquè cada nen/a se senti atès, orientat i valorat.
3.4. ACTIVITATS CONJUNTES DE ZER.
Durant el curs totes les escoles realitzem diverses activitats complementàries que enriqueixen i
ajuden a assolir els objectius curriculars, però certes activitats les fem conjuntament tota la
ZER, d’aquesta manera també aprenem a conviure, compartir i conèixer tots els companys de la
nostra ZER tant alumnes com mestres.
Activitats conjuntes :
• Projecte interdisciplinar de ZER (eix d’animació i vertebrador del curs)
• Sortides del Pla Català de l’Esport a l’Escola. (durant el curs)
• Audicions musicals al Teatre Principal de Valls. (febrer)
• Setmana cultural i trobada literària. (abril)

• Trobada dels alumnes de 6è. (maig)
• Sortides de Cicle (consistiran en una sortida programada i l’altra que tindrà relació amb
el tema del curs)
• Colònies escolars.
.... i totes aquelles que es puguin anar organitzant també proposades pels mestres especialistes.
3.5. EL SUPORT EDUCATIU PERSONALITZAT
El Suport Escolar Personalitzat és un recurs de millora que s'emmarca en el conjunt d'actuacions
que el Departament d'Ensenyament impulsa per a l'assoliment de l'èxit escolar de tots els
alumnes, amb la finalitat de contribuir a donar resposta a les necessitats individuals
d'aprenentatge de cada nen i de cada nena.
És un reforç flexible, temporal i preventiu que vol atendre els diversos ritmes d'aprenentatge
dels alumnes.
Com a criteri general i de forma prioritària rebran el SEP:
1. Els alumnes de l'educació infantil, per garantir el domini de la llengua oral.
2. Els alumnes que cursen el cicle inicial de l'educació primària, amb la finalitat de reforçar
el procés d'aprenentatge de la lectura, l'escriptura i aquells aspectes claus del seu
aprenentatge.
3. Els alumnes dels cicles de l'educació primària que presentin retards en els aprenentatges
bàsics i, en especial, el dels últims cursos per garantir un bon pas a l'educació secundària.
4. Els alumnes amb altes capacitats, per tal de potenciar-les i mantenir la seva motivació i
interès pels aprenentatges.
El suport escolar personalitzat s'oferirà en horari post-lectiu, segons les necessitats dels alumnes
de cada centre i en el marc de la seva autonomia.
El SEP l’han de fer els mestres de l'escola, amb les dotacions horàries específiques destinades a
aquesta finalitat, prioritzant el tutor/a dels alumnes i/o d’entre els mestres que imparteixen
classes amb els alumnes, tot coordinant-se amb el tutor/a.
L'equip docent decidirà el moment en què cada alumne, d'acord amb les dades obtingudes de la
seva avaluació continuada, ha assolit els aprenentatges fixats, inicialment, per millorar.
Aquesta decisió es prendrà, sempre que calgui, al llarg del curs escolar i dels cicles educatius.
3.6. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT. LA CAD
La intervenció educativa a la ZER es regirà pel principi d’atenció a la diversitat. A les escoles de
la ZER potenciarem el treball en petits grups, els agrupaments flexibles i els desdoblaments per
tal de donar suport a l’aprenentatge dels infants. Els mestres adaptarem el material didàctic
per donar resposta a les necessitats dels nens i nenes. D’aquesta manera pretenem que els
alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (nese) disposin d’estratègies
educatives i recursos perquè puguin assolir el màxim desenvolupament de les seves capacitats.
Tipologia d’alumnes amb necessitats educatives de suport educatiu:
-Presenten necessitats educatives especials
-Presenten dificultats específiques d’aprenentatge
-Per les seves altes capacitats intel·lectuals

-Perquè s’han incorporat tard en el sistema educatiu
-Per condicions personals o d’història escolar
Els alumnes que presentin nese disposaran de Plans Individualitzats (PI) amb la finalitat de
facilitar-els-hi l’adquisició del currículum i de les competències bàsiques. L’avaluació i promoció
d’aquests alumnes es farà tenint com a referència els objectius marcats per aquests alumnes en
la seva programació.
Els alumnes amb programacions adaptades, podran ampliar la seva permanència en l’etapa
d’educació primària a un curs més, sempre que això afavoreixi la seva integració
socioeducativa. Els alumnes amb necessitats educatives poden com a màxim estar dos anys més
a l’etapa.
Si es dóna el cas d’alumnat d’incorporació tardana es dissenyarà un programa lingüístic adaptat
perquè pugui tenir accés al més aviat possible, al currículum comú, donant també molta
importància als processos de socialització i integració.
Si l’alumnat presenta un desfasament de més d’un cicle en el seu nivell de competència
curricular, podrà ser escolaritzat en un curs inferior al que li correspondria per edat. En cas que
superi aquest desfasament, s’incorporarà al curs que li pertoqui per edat.
LA CAD, decidirà quins alumnes tindran un PI. Les escoles en tot moment donarem resposta a
les necessitats de tots els nostres alumnes acordant mesures pedagògiques, metodològiques,
organitzatives..
La clau de tot aquest procés serà el treball en equip dels mestres, l’alumne/a no és
responsabilitat del tutor/a, sinó responsabilitat de tota l’escola/ZER. Tot aquest procés es farà
amb l’adequada col·laboració donant suport a la família.
3.7. AVALUACIÓ I PROMOCIÓ DELS ALUMNES
En finalitzar el cicle, els/les mestres prendrem les decisions oportunes sobre la promoció de
cada alumne/a, tenint en compte l’opinió del mestre/a tutor i de l’equip docent implicat.
Cada alumne/a accedirà al cicle següent sempre que hagi superat els aprenentatges
corresponents o es consideri que podrà seguir el curs següent amb aprofitament i amb els ajuts i
suport corresponent. Es posarà atenció en finalitzar el cicle inicial (que els alumnes
tinguin l’hàbit lector i d’escriptura automatitzats, els mecanismes de càlcul consolidats…) i el
superior (que estiguin preparats per assolir els continguts d’ESO).
Els alumnes que no hagin adquirit els continguts del cicle, hi podran romandre un any més.
Aquesta mesura es podrà adoptar una sola vegada al llarg de l’educació primària i l’escola
establirà un pla específic de recuperació que permeti a l’alumne incorporar-se tan aviat com
pugui al curs que li correspondria.
S’accedirà a l’ESO si s’ha assolit el desenvolupament de les competències bàsiques i un grau de
maduresa adequat. S’hi accedirà, així mateix, sempre que els aprenentatges no assolits no
impedeixin seguir amb aprofitament la nova etapa, en la que l’alumne/a rebrà els ajuts i suport
corresponent.
Les escoles de la ZER informaran als pares sobre la situació acadèmica de l’alumne i sobre el
seu progrés educatiu. Aquests col·laboraran i participaran activament en les decisions relatives
al procés educatiu de l’alumne/a.

3.8. PLANS D’ACTUACIÓ ESTRATÈGICS
3.8.1. LLOCS DE TREBALL DOCENT ESPECÍFICS ESTRUCTURALS A LES ESCOLES DE LA ZER LA
PARELLADA
ESCOLES
ZER
PERFIL CONDICIONS DE
CONTEXT
FUNCIONS COMPETÈNCIES
TRANSVERSALS
Cabra del
Camp
Competència
digital
docent (TIC)
En la nostra escola volem donar
un impuls important en el canvi
de rol dels docents. Deixar de ser
la font de tot coneixement per
esdevenir un orientador del
procés d’aprendre. És important
que el docent faciliti l’ús de nous
recursos i eines que permetin als
alumnes construir el seu
aprenentatge.
Les aportacions de les TIC volem
que es centrin en l’augment de
l’autonomia de l’alumne, en la
superació de barreres de la
distància i el temps per accedir a
l’aprenentatge, en la millora de
la interacció i en l’oportunitat de
compartir la gestió de les
activitats d’aprenentatge
mitjançant la creació d’un
escenari de suport i
col•laboració.
Volem un model de pedagogia
activa on s’inclogui el treball amb
tauletes, ordinadors, fer ús de
programes interactius, de
presentacions, de comunicació....
i necessitem un docent expert en
el tema que impulsi tot aquest
treball a l’escola.
-Incrementar l’ús didàctic
de les tecnologies en el
procés d’E/A, d’acord amb
el que estableixen el pla
TAC de ZER, PEZ, PD, DE,
amb l’objectiu que els
alumnes assoleixin la
competència digital,
d’acord amb el marc
curricular.
-Impartir docència fent ús
de les TAC com a mitjà
facilitador de l’ensenyament
i com a element curricular,
com a CB que han d’assolir
els alumnes.
-Coordinar la formació dels
mestres en relació amb les
TAC a l’EVEA
-Assessorar als mestres en
l’ús didàctic de les TAC
-Coordinar l’ús de les TAC
de forma transversal i
assegurar que les
programacions de les
diferents àrees i matèries
incloguin un ús actiu
adequat de les tecnologies
segons el nivell educatiu.
-Informar i assessorar a l’equip de
mestres de la ZER sobre la
integració de les noves tecnologies
en el procés d’E/A
-Disposar ordenadament la
utilització de mitjans i recursos
diferents , per obtenir els objectius
o resultats pretesos.
-Distribuir els recursos i definir les
funcions, les competències, les
seqüències d’actuació i les
responsabilitats al voltant de les
TIC
-Comprovar i revisar l’estat de
l’equipament per tal de comprovar
el seu funcionament i si cal, donar
avís perquè es pugui arreglar, en
cas d’avaria.
-Analitzar globalment els resultats,
els mitjans utilitzats per validar-
los. Marcar el que s’ha fet I
controlar-ne l’execució.
-Capacitat i motivació per mantenir
al dia el coneixement respecte les
TIC perquè s’asseguri una millor
qualitat de l’ensenyament.
3.8.2. D’AVALUACIÓ INTERNA i EXTERNA DE LA ZER
L'avaluació dels centres i de la ZER inclou tant l'avaluació interna com l'avaluació externa.
Les actuacions, tant d'avaluació interna com d'avaluació externa de la ZER s'orientaran a
analitzar l'organització i el funcionament dels centres per tal de:
a) Proporcionar elements per reflexionar sobre la pròpia praxi i prendre decisions de millora en
relació a la planificació i desenvolupament de l'organització i del procés
d'ensenyament/aprenentatge.
b) Disposar, per part de l'Administració educativa, d'informació sobre els processos i resultats de
l'acció educativa que es du a terme en els centres i l'assoliment dels objectius educatius per
part dels alumnes, a fi de prendre les decisions de millora que correspongui al respecte.
L'avaluació externa és realitzada per la Inspecció d'Ensenyament, la qual compta amb la
col·laboració dels òrgans de govern dels centres i dels membres dels diferents sectors de la
comunitat escolar.
L'avaluació interna de la ZER comptarà tant amb les aportacions del professorat –equips de
cicle, comissions, òrgans de coordinació- com de la resta dels sectors de la comunitat escolar.
La memòria anual de ZER reflectirà les actuacions i els resultats d'avaluació dels àmbits avaluats
durant el curs escolar i les propostes de canvi o millora que han d'incorporar-se en les
programacions generals de caràcter anual dels següents cursos escolars.

L’AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA
Aquesta prova, elaborada i organitzada pel Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu,
té caràcter orientador i formatiu per als centres. Avalua l’assoliment de la competència
comunicativa lingüística i de la competència matemàtica al final del segon curs de l’educació
primària.
Per tal de proporcionar als centres un instrument homogeni de mesura, l’elaboració de les
proves i les pautes per aplicar-les i corregir-les són externes. Però l’aplicació, la correcció i
l’anàlisi de resultats són a càrrec dels equips docents dels centres.
L’AVALUACIÓ DELS ALUMNES DE SISÈ DE PRIMARIA
El Departament d'Educació durà a terme una prova d'avaluació externa a l'alumnat de sisè curs
d'educació primària. Aquesta prova es basarà en les competències bàsiques lingüístiques,
matemàtiques i medi natural que cal haver assolit en acabar aquesta etapa educativa. El
resultat de la prova no tindrà efecte ni en l'avaluació final de l'alumnat ni en les decisions de
pas de curs.
Amb aquesta prova, el Departament i cada centre d'educació primària disposa d'informació
acurada sobre la marxa de tot l'alumnat en un moment clau de la seva escolaritat segons un
instrument de mesura homogeni. La prova serveix també perquè cada centre pugui corregir els
punts febles i potenciar els punts forts a partir de la major autonomia que permet la Llei
d'educació de Catalunya. L'objectiu final és millorar els resultats de l'alumnat i afavorir-ne el
pas a l'educació secundària.
L'elaboració de les proves i les pautes per a l'administració i la correcció és externa.
L'avaluació de sisè d'educació primària:
• És una avaluació externa de caràcter formatiu i orientador.
• Mesura el grau d'assoliment de competències bàsiques en acabar l'educació primària.
• Facilita informació als centres dels punts forts i febles en l'adquisició de les competències
bàsiques de l'alumnat.
• Constitueix un instrument per a la millora dels resultats de l'alumnat.
• Afavoreix la transició de l'educació primària a l'educació secundària obligatòria.
• Permet disposar d'informació sobre el sistema educatiu català.
3.8.3. PLA DE LECTURA I ESCRIPTURA
El pla de lectura i escriptura és una oportunitat per aprofitar tot el potencial dels centres
educatius per promoure el gust per llegir i escriure, l’aprenentatge de la lectura i escriptura i
l’aprenentatge a través de la lectura i l’escriptura.
És també una oportunitat per vincular l’aprenentatge i l’ús tant de la llengua oral i l’escrita.
És una oportunitat per acostar-se a la lectura i l’escriptura amb una mirada àmplia, que implica
tots els docents de totes les etapes; per vincular l’aprenentatge de la lectura i escriptura al
treball curricular i disciplinar i el gust per llegir i escriure no solament a la ficció, sinó també al
gust per conèixer i saber.
És un compromís amb l’equitat i l’excel·lència, atès que ambdues propietats requereixen que
tots puguin llegir i escriure i assolir una competència en lectura i escriptura que permeti gaudir
i utilitzar-la per aprendre de manera autònoma.
Addicionalment, promou un conjunt de valors, com el respecte a les opinions diverses, el
respecte pel coneixement i el sentit crític; i actituds, com les que porten a saber trobar en un

mateix, en les possibilitats que ofereixen llegir, escriure, parlar; la satisfacció del temps d’oci,
la capacitat de pensar i projectar una mirada personal, i alhora contrastada, sobre la realitat.
Durant el curs 2009/2010 a la ZER La Parellada, es va elaborar una programació per treballar la
lectura tant a educació infantil com a primària i es va realitzar una avaluació interna en
competència lectora. A partir d’aquest treball realitzat es va engegar el pla de lectura i cada
escola de la ZER segueix realitzant a diari els trenta minuts de lectura tal i com es va
programar.
Per a portar a terme el Pla de Lectura es van confeccionar els següents materials:
- Proves per mesurar la velocitat lectora.
- Proves de comprensió lectora ACL i elaborades pels equips de cicle.
- Activitats i programacions per treballar la lectura a Ed. Infantil, cicle inicial, cicle mitjà i cicle
superior.
- Recull de qüestionaris de les pràctiques de lectura a les escoles de la ZER.
- CD amb la programació de lectura de tots els cicles i un recull de totes les activitats realitzades
- Pla de Lectura i Escriptura a la ZER La Parellada.
3.8.4. PROJECTE LINGÜÍSTIC (annex)
3.8.5. PROJECTE DE CONVIVÈNCIA (en revisió)
3.8.6. PLA D’ACCIÓ TUTORIAL (annex)
3.8.7. PLA CATALÀ DE L’ESPORT A L’ESCOLA
En el curs 2010-2011, la nostra ZER va aconseguir formar part del PCEE (Pla Català de l’Esport a
l’Escola). Aquest Pla ha estat ideat per la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat per
tal de fomentar l'activitat física entre nens/es i adolescents, i consisteix, bàsicament, en
realitzar esport a les escoles de la ZER en horari extraescolar.
Per engegar-ho vam rebre una dotació econòmica de 3700€. Per poder rebre aquesta dotació la
ZER es va haver de crear una Associació Esportiva Escolar que gestiona els diners i decideix quin
percentatge d'aquests diners destina a material esportiu per les escoles i per les activitats, a
monitors (per tal que la quota de les activitats extraescolars sigui un pèl més econòmica) i al
transport per assistir a les trobades que el Consell Esportiu organitza pels participants del PCEE.
El Consell Esportiu col·labora i ens facilita monitors, si ens cal, i a més assegura gratuïtament a
tots els nens/es que participen en alguna de les activitats del PCEE.
Activitats anuals
SORTIDES DE CICLE: Jocs tradicionals (CI), Atletisme (CM) i Multiesports (CS)
PASSEJADES EN FAMÍLIA: Sortides d’un dia en cap de setmana per descobrir un indret del nostre
territori i cohesionar alumnes i famílies de la ZER.
CROSS: Curses de cross de cap de setmana a diferents pobles de la comarca.
3.8.8. PROGRAMA D’ESCOLES VERDES
El programa d’Escoles Verdes sorgeix com un compromís per donar suport a tots els centres
educatius de Catalunya que volen innovar, incloure, avançar, sistematitzar i organitzar accions
educatives que tinguin la finalitat d'afrontar, des de l'educació, els nous reptes i valors de la
sostenibilitat.
Els centres Santa Magdalena de El Pont d’Armentera i Mare de Déu de l’Esperança de Figuerola
del Camp formen part dels centres adherits a aquest programa. Com a eixos principals de
treball inclouen:
- L’educació per la sostenibilitat considerada com a coneixement de l’entorn físic, social i
biològic.

- El tractament de l’entorn com a recurs metodològic i educatiu.
- El foment d’actituds i comportaments respectuosos amb el medi.
3.8.9. PLA TAC (annex)
3.8.10. PLA D’ACOLLIDA ALS MESTRES (annex)
3.8.11. PLA D’ACOLLIDA ALS ALUMNES (annex)
3.8.12. PLA DEL MENJADOR ESCOLAR (annex)
4.NORMATIVA D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE LA ZER
La ZER la Parellada té un conjunt de normes d’organització i funcionament que han de complir
tots els membres de la comunitat educativa.
DRETS I DEURES
Drets i deures dels mestres
Els drets i els deures dels mestres de la ZER, com a personal de les administracions públiques,
vénen regulats pel Decret Legislatiu 1/1997 (títol 7), de reforma de la legislació relativa a la
funció pública de la Generalitat de Catalunya.
Deures dels mestres:
• Participar activament en l’elaboració, aplicació i avaluació del projecte curricular d’etapa i
del projecte educatiu, d’acord amb les orientacions de l’equip directiu.
• Elaborar la programació de les àrees d’ensenyament que imparteixen d’acord amb el projecte
curricular d’etapa i secundar les orientacions rebudes de l’equip directiu relatives a la
preparació de les unitats de programació.
• Avaluar els processos d’aprenentatge dels alumnes tenint en compte llur situació personal i
atenent a la diversitat de necessitats segons l’etapa educativa que estiguin cursant.
• Mantenir una actitud de respecte i comprensió en el tracte amb els alumnes i els companys del
claustre, bo i respectant les conviccions i creences de cadascú.
• Participar activament en les reunions de l’equip de mestres del claustre de l’escola i de la
zona, en les sessions d’avaluació i en els treballs de formació permanent programats.
• Complir el calendari i l’horari escolar d’acord amb la normativa vigent.
Drets i deures dels pares i mares
Els drets dels pares i mares dels alumnes, com a membres de la comunitat educativa, són els
següents:
• Que llurs fills rebin educació integral i, en concret, un ensenyament d’acord amb el
projecte educatiu.
• Conèixer el funcionament del centre i la manera com s’aplica el seu projecte educatiu. Rebre
informació periòdica sobre el progrés de llurs fills, tant en els aspectes acadèmics com en la
seva maduració afectiva i social.

• Mantenir relació amb els tutors/es i mestres, per promoure conjuntament la formació integral
dels alumnes .
• Formar part de manera voluntària de l’associació de pares i mares d’alumnes i participar en
les activitats que organitzi.
• Participar en el govern del centre mitjançant els seus representants en el Consell escolar.
• Tenir reunions en el centre per tractar assumptes relacionats amb l’educació de llurs fills.
• Presentar propostes o recursos sobre activitats convenients que pugui organitzar l’AMIPA en
col·laboració amb els docents.
Els deures dels pares i mares dels alumnes són els següents:
• Mantenir relació amb els tutors/es de llurs fills/es i donar-los la informació que sol·licitin en
ordre d’assegurar la deguda orientació del procés educatiu.
• Conèixer i respectar el model educatiu de l’escola i les seves normes.
• Participar en les reunions convocades per la direcció del centre/ZER.
• Donar suport a les decisions de la direcció i del Consell Escolar del centre en el marc de les
competències respectives, i expressar així la seva coresponsabilitat en la gestió del centre.
• El president/a de l’associació de pares i mares mantindrà una relació freqüent amb el
director/a, amb vista a assegurar la màxima col·laboració en l’acció educativa.
• L’associació de pares i mares podrà utilitzar els locals del centre prèvia autorització del
director/a, tenint en compte de deixar les instal·lacions amb les mateixes condicions com les
han trobat.
Drets i deures dels alumnes
El Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre Drets i Deures de l’alumnat i regulació de la
convivència en els centre educatius no universitaris de Catalunya, tracta tot allò que fa
referència als drets i deures de l’alumnat, així com en relació amb les decisions col•lectives que
adopti l’alumnat sobre l’assistència a classe, possibilitat que s’incorpora per primera vegada a
una Llei Orgànica.
Drets de l’alumnat:
-Dret de formació
-Dret a la valoració objectiva del rendiment escolar
-Dret al respecte de les pròpies conviccions
-Dret a la integritat i a la dignitat personal
-Dret a la participació
-Dret de reunió i associació
-Dret d’informació
-Dret a la llibertat d’expressió
-Dret a l’orientació escolar, formativa i professional
-Dret a la igualtat d’oportunitats
-Dret a la protecció social
-Dret a la diferència i a l’equitat
L’estudi constitueix el deure bàsic dels alumnes, que comporta l’aprofitament de les seves
aptituds personals i dels coneixements que s’imparteixen amb la finalitat d’assolir una bona
preparació humana i acadèmica.

Deures del l’alumnat:
-Deure de respecte als altres
-Deure de respectar les normes de convivència
-Deure d’estudi
-Obligació d’assistir a l’escola
-Realitzar les tasques encomandes pels mestres
El respecte a les normes de convivència dins del centre, com a deure bàsic dels alumnes,
s’estén a les obligacions següents:
• Adoptar un comportament que s’adeqüi amb el model educatiu de l’escola /ZER.
• Complir les decisions dels òrgans unipersonals i col·legiats del centre, sens perjudici que
puguin impugnar-les quan considerin que lesionen els seus drets.
• Respectar la llibertat de consciència i les conviccions religioses, morals i ideològiques.
• No discriminar cap membre de la comunitat educativa per raó de naixement, raça, sexe o
qualsevol altra circumstància personal o social.
• Participar i col·laborar activament en la vida de l’escola amb la resta de membres de la
comunitat educativa.
• Respectar, utilitzar correctament i compartir els béns immobles i les instal·lacions del
centre.
• Propiciar un clima de convivència i de respecte al dret dels altres alumnes pel que fa al
manteniment de l’ambient de treball i l’activitat normal de l’escola.
• Tenir cura de la higiene i la bona presència de la seva persona; vestir de forma adequada.
Tenir sempre net i ordenat el seu material i les seves pertinences escolars.
Els alumnes intervindran en la vida del centre, sobretot a través del propi treball escolar i de la
participació activa en el funcionament ordinari del propi grup-classe i de l’escola.
NORMES DE CONVIVÈNCIA
El claustre de mestres de la ZER La Parellada es reunirà de forma mensual i rotativa en les
diferents escoles de la ZER. Es realitzaran claustres i reunions de treball per cicles i formació.
El consell escolar de la ZER com a òrgan principal de gestió, on hi ha representants de les
escoles, ajuntaments, mestres i famílies de les tres escoles es reunirà com a mínim tres vegades
al curs a la seu de la ZER.
Per a un bon funcionament dins les escoles de la ZER, cal tenir en compte les següents normes
de convivència, que seran de compliment obligatori per tots els membres de la comunitat
educativa.
Organització de les escoles
• L’escola/ZER recorda que quan es comença el curs de P-3, el control d’esfínters hauria
d’estar assolit. De totes maneres és recomanable tenir a l’aula una muda de recanvi fins a P5.

• Cal que tots els/les alumnes portin la roba esportiva de la ZER en totes les sortides i
excursions que es duguin a terme al llarg del curs. El seu ús també és obligat en les sessions
d’educació física.
• Cal que els alumnes per entrar a les aules formin files sense apilotar-se.
• Cal respectar els horaris d’activitats del centre. També cal començar i acabar les classes amb
puntualitat. Els centres deixaran un marge de deu minuts per l’entrada i la sortida dels
alumnes abans no es tanquin les portes de les escoles.
• Les tasques acadèmiques s’han d’iniciar amb puntualitat.
• Cal assistir a classe amb el material necessari, que s’haurà de mantenir en les millors
condicions possibles.
• Els alumnes realitzaran i presentaran amb puntualitat les tasques complementàries i altres
treballs escolars.
• Durant les hores de pati no quedaran alumnes dins les aules sense la vigilància del tutor/a o
d’algun altre mestre/a que s’hagi posat prèviament d’acord amb el tutor/a.
• Quan un grup-classe hagi de canviar d’aula ho farà acompanyat del mestre/a corresponent.
• No es pot jugar a pilota, ni córrer, ni cridar , dins de l’edifici escolar.
• A les hores de pati i de menjador no es pot romandre ni circular per dintre de l’escola, si no és
amb el permís exprés del/la mestre/a responsable o monitor/a.
• No es permet menjar xiclets ni llaminadures dins el recinte escolar. No es podran portar
joguines de casa.
• Els alumnes no s’han d’enfilar a les cistelles, a les porteries de futbol ni a la reixa del pati.
• Després de tancar les portes de l’escola, no podrà restar cap alumne/a dins el recinte escolar
llevat d’aquells que es quedin al menjador o facin alguna activitat extraescolar i estiguin sota
la supervisió i responsabilitat de l’encarregat/a de l’esmentada activitat.
• Les entitats/o persones físiques que realitzen qualsevol activitat extraescolar dins de l’escola
caldrà que disposin de l’autorització de la direcció del centre i d’un permís d’ús per utilitzar
les dependències escolars. Aquest permís el concedirà l’Ajuntament prèvia petició i aprovació
del Consell Escolar.
Celebracions
Si algú vol celebrar l’aniversari es poden portar coques, galetes, entrepans, fruits secs... i, per
beure, preferiblement aigua. No es poden repartir invitacions de festes dins el recinte escolar.
Utilització dels espais comuns
Són espais comuns tots aquells que poden ser utilitzats per tots els nens i nenes de l’escola per
a la realització de diferents activitats.
Hi ha espais comuns fixos i altres que, depenent dels grups-classe que es facin, poden variar.
Són espais comuns fixos:
Els patis. Seran utilitzats per tota l’escola. El pati és un espai comú on conviuen alumnes de
diferents edats. Per evitar conflictes es fa imprescindible el respecte i la tolerància entre tots
els alumnes.
• L’horari del pati es concretarà al PAC de cada curs.
• S’han de respectar els arbres i les flors del pati així com el diferent tipus de mobiliari.
• S’haurà d’anar a buscar la pilota fora del recinte escolar acompanyats d’un mestre/a.
• Es tiraran els papers a les papereres. Els materials o envasos de plàstic es dipositaran als
recipients habilitats per a aquesta finalitat.
• Cal utilitzar un vocabulari correcte.
• Cal respectar i obeir tots els/les mestres i monitors/es.

• També s’utilitzarà el pati per fer totes aquelles activitats que cada mestre i/o el Claustre
consideri oportunes.
L’AMIPA podrà utilitzar els espais del centre prèvia demanda a la direcció i la corresponent
autorització del director/a fora de l’horari lectiu, tenint en compte de deixar les instal·lacions
amb les mateixes condicions en que s’han trobat.
Adquisició i emmagatzematge de material
• Tenint en compte el pressupost assignat, cada mestre/a tutor/a i especialistes tenen
autonomia, prèvia autorització de la direcció, per comprar aquell material que considerin
necessari per a la seva feina i pel desenvolupament de les activitats a realitzar amb els
alumnes. Tanmateix és el responsable d’aquest material.
• Cada mestre/a guardarà a la seva classe el material d’ús propi.
• L’escola proporcionarà als mestres el material fungible comú que es consideri necessari.
• La càmera de vídeo, de fotografia, els ordinadors portàtils, projectors, etc, romandran a
l’escola en horari lectiu i la direcció decidirà en quin lloc es desen un cop acabada la
jornada.
• L’adquisició de nou material d’ús comunitari no fungible s’anirà fent tenint en compte les
possibilitats econòmiques del centre i les prioritats dels cursos.
• Els justificants del material que es vagi comprant del pressupost assignat, es lliuraran a
Direcció.
ABSENTISME ESCOLAR.
La ZER treballa per prevenir l’absentisme escolar.
MOMENTS CLAUS DE LA PREVENCIÓ:
-El pas de la llar d’infants al parvulari i l’inici de la primària. Amb l’objectiu de prevenir
dificultats de rendiment escolar i situacions d’absentisme en l’ensenyament primaris, són
fonamentals el treball amb les famílies i la millora de l’escolarització.
-La transició de la primària a la secundària. Suposa un moment de canvi clau per prevenir
situacions de desescolarització i per acompanyar el procés d’adaptació i vinculació a la
secundària. En aquest moment la coordinació és cabdal. Els àmbits de coordinació van des de
l’administratiu, per evitar pèrdues en el canvi de centre, fins a la continuïtat en la pràctica
pedagògica i un bon traspàs entre els equips.
-A les escoles de la ZER farem servir “Pauta d’observació de situacions de risc” per preveure
possibles situacions d’absentisme escolar. (Annex)
En cas que es doni aquest absentisme es diagnosticarà i s’actuarà seguint el següent
procediment:
Les escoles aplicaran un control sistemàtic de l’assistència i en faran una observació de les
irregularitats per poder aconseguir una detecció ràpida i actuar amb immediatesa en les
primeres fases de l’absentisme. Cada tutor/a farà una anàlisi del recull acumulatiu setmanal i
mensual, on es podran observar les irregularitats en l’assistència, els retards reiterats, les
absències injustificades i les absències puntuals i reiterades dels alumnes que servirà per
classificar els casos segons la intensitat de l’absentisme.
Quan un alumne/a falta a l’escola d’una manera significativa, el centre es posarà en contacte
amb els seus pares o tutors legals per tal d’assabentar-los de la situació i recordar-los de les
obligacions de vetllar per la correcta escolarització dels seus fills/es.
Si d’aquesta actuació no en resulta la rectificació del comportament absentista, la direcció del
centre comunicarà per escrit la situació als serveis socials del municipi. D’aquesta comunicació
n’ha de quedar còpia arxivada en el centre, a disposició de la Inspecció.

A criteri de la direcció del centre, i en tot cas quan no hi hagi hagut solució efectiva a
l’absentisme després de la comunicació als serveis socials del municipi, la direcció del centre
n’informarà a la direcció dels serveis territorials.
• Les faltes d’assistència dels alumnes han d’ésser justificades obligatòriament pels pares o
tutors oralment o per escrit. Els mestres s’interessaran per les faltes d’assistència i
procuraran esbrinar-ne les causes i s’anotarà a la taula de registre d’assistència.
• Cal que els monitors de menjador comuniquin al tutor corresponent la no assistència a classe
d’un alumne/a que hagi hagut de marxar a l’hora de menjador.
• Si un pare, mare, tutor legal recull el seu fill/a en horari lectiu o de menjador, omplirà la
sol·licitud de recollida (Annex). No es deixarà sortir cap alumne del centre sense un
acompanyant autoritzat.
• Si un alumne/a arriba tard, caldrà un justificant de la família o del tutor/a. (S’accepta la
justificació oral per part dels pares o tutors)
• En cas de retard o faltes d’assistència injustificades reiterades, s’avisarà als pares.
• Cal portar un justificant del metge per abstenir-se de fer les classes d’Educació Física durant
períodes llargs. Si és un fet puntual, amb el justificant del pare/mare/tutor n’hi ha prou.
Actuacions en cas de retard en la recollida de l’alumnat a la sortida del centre:
• Quan es produeixi un retard fora dels marges raonables en la recollida de l’alumnat un cop
acabat l’horari escolar, es procurarà contactar amb la família o els tutors legals de l’alumne/a.
Un cop esgotats sense efecte els intents de comunicació amb la família o amb els tutors/es
legals, i transcorregut un marge de temps prudencial, la persona que fins en aquell moment
hagi romàs a càrrec de l’alumne/a comunicarà telefònicament la situació als Mossos d’Esquadra
de la zona i acordarà amb ells la fórmula per lliurar-lo a la seva custòdia.
• La reiteració freqüent d’aquests fets amb una mateixa família, en la mesura en què
comporten una manca d’assumpció de les responsabilitats de custòdia dels menors que li
correspon, ha de ser tractada de manera similar als supòsits d’absentisme. En darrer terme, la
direcció del centre ha de comunicar per escrit la situació als serveis socials del municipi.
D’aquesta comunicació n’ha de quedar còpia arxivada en el centre, a disposició de la Inspecció.
• A criteri de la direcció del centre, i en tot cas quan no hi hagi hagut solució efectiva a la
reiteració de recollides tardanes després de la comunicació als serveis socials del municipi, la
direcció del centre n’informarà a la direcció dels serveis territorials corresponents.

Resolució de conflictes:
• Si algun docent després d’haver intentat diverses estratègies per solucionar conflictes
d’aula, li cal aplicar alguna mesura correctora a un alumne/a per mal comportament, cal fer-ho
sempre sota la seva estricta i directa vigilància, o bé sota la responsabilitat d’un mestre/a, que
s’hagi posat prèviament d’acord amb el tutor.
Article 34 Del Decret 279/2006 Mesures correctores
Les mesures correctores que el NOF pot preveure són les següents:
a. Amonestació oral.
b. Compareixença immediata davant del director o la directora del centre o el/la responsable
de l’activitat.
c. Privació del temps d’esbarjo.
d. Amonestació escrita.
e. Realització de tasques educadores per a l’alumne o l’alumna, en horari no lectiu, i/o la
reparació econòmica dels danys causats al material del centre o bé al d’altres membres de la
comunitat educativa. La realització d’aquestes tasques no es podrà prolongar per un període
superior a dues setmanes.
f. Suspensió del dret a participar en activitats extraescolars o complementàries del centre per
un període màxim d’un mes.
g. Canvi de grup o classe de l’alumne o de l’alumna per un període màxim de quinze dies.
h. Suspensió del dret d’assistència a determinades classes per un període no superior a cinc dies
lectius. Durant la realització d’aquestes classes l’alumne o l’alumna ha de romandre al centre
efectuant els treballs acadèmics que se li encomanin.
Article 35 : Competència per aplicar mesures correctores
L’aplicació de les mesures correctores detallades a l’article anterior correspon a:
a. Qualsevol mestre o mestra del centre, monitor/a d’extraescolars i monitors/es de menjador
escoltat l’alumne o l’alumna, en el supòsit de les mesures correctores previstes a les lletres a),
b) i c) de l’article anterior.
b. La persona tutor/a, el director o la directora del centre o la persona responsable del
menjador o de les activitats extraescolars, escoltat l’alumnat, en el supòsit de la mesura
correctora prevista a la lletra d) i e) de l’article anterior amb còpia al/la director/a del centre.
c. La comissió de convivència, escoltat l’alumne/a, en el supòsit de les mesures correctores
previstes a les lletres f), g) i h) de l’article anterior.
Sortides escolars
• Les excursions i sortides s’hauran d’incloure en el PGA i seran consensuades en Consell
Escolar.
• Es farà una sola autorització a començament de curs que servirà per a totes les excursions
municipals de l’any escolar.
• Si la sortida fora del poble és d’un dia o més, cal una autorització específica, igualment quan
els alumnes han de pernoctar.
• No es podran fer sortides amb menys de dos acompanyants, un dels quals haurà d’ésser
necessàriament mestre/a, llevat d’aquelles en què el Consell Escolar pugui determinar
altres condicions.
• Es recomana que sempre sigui el tutor/a qui acompanyi a les sortides o colònies, al seu grup
d’alumnes, sobretot en els grups d’educació infantil.
La relació alumnes-mestres o acompanyants per a sortides d’un dia serà la següent:
Cicle d’Educació Infantil (10 / 1)
Cicle Inicial i Mitjà (15 / 1)
Cicle Superior (20 / 1)

En cas que les activitats es perllonguin més d’un dia les relacions proposades seran: Cicle
d’Educació Infantil (8 / 1)
Cicle Inicial i Mitjà (12 / 1)
Cicle Superior (18 / 1)
• Excepcionalment el Consell Escolar del centre, justificant-ho adequadament i valorant les
implicacions de seguretat, podrà per a una activitat concreta acordar el canvi d’aquesta
relació.
• Quan les activitats afectin a tot el Centre, s’hauran de comunicar prèviament al
Departament d’Educació.
• En cas de no presentar l’autorització signada o de no portar el rebut de pagament (per les
raons que siguin) l’alumne/a es podrà quedar en el centre escolar a la classe
immediatament inferior o superior a la seva.
• Durant les sortides i excursions que es fan al llarg del curs escolar no es poden portar
llaminadures, diners, maquinetes de jocs, mòbils, MP3...
• Per beure és aconsellable que duguin aigua.
Relacions família- escola
• A l'inici de cada curs escolar cada centre convocarà una reunió pares-mestres on s’informarà
del PAC corresponent a aquell curs i que serà aprovat pel Consell Escolar del Centre i es
donaran unes directrius del funcionament del curs. També es realitzarà una reunió de ZER
per donar la benvinguda al nou curs i les principals informacions del curs.
• El/la mestre/a tutor/a s’entrevistarà amb els pares de cada alumne com a mínim un cop al
llarg del curs escolar. Es podran fer altres reunions si alguna de les dues parts ho creu
convenient.
• El mestre/a avisarà amb temps als familiars. Si són ells els que sol·liciten l’entrevista caldrà
que avisin prèviament per tal que puguin ser atesos.
• En el PAC hi figurarà el dia assignat per fer les entrevistes.
Accidents
• L’escola tindrà una fotocòpia de l’assegurança sanitària que tingui la família de cada
alumne/a.
• Quan un alumne/a prengui mal i calgui fer una cura fora del centre escolar, es procedirà de
la següent manera:
- S’avisarà als pares o tutors legals perquè ells mateixos el portin a fer la cura.
- Si no es pot localitzar els pares o és una situació urgent, es trucarà al CAP de Vila-Rodona:
977638710 i ells mateixos ja avisaran l’ambulància si és necessari.
Medicaments i farmaciola
• Els mestres no donaran cap medicament als alumnes, només es donaran en casos
excepcionals i amb la recepta del metge que indiqui la dosi, la franja horària que l’han de
prendre i l’autorització del pare, mare o tutor legal.
• Així mateix, els pares, mares i/o tutors legals signaran un document (Autorització
medicaments ANNEX ) pel qual eximeixen al/la mestre/a de qualsevol perjudici que es pugui
derivar de la mala praxi (involuntària) en l’administració del medicament prescrit pel
metge/essa.
• Els medicaments de la farmaciola només s’utilitzaran per a fins estrictament sanitaris.
• El contingut de la farmaciola es revisarà periòdicament i es tindrà cura de les dates de
caducitat.
• Prop de la farmaciola hi haurà les instruccions bàsiques de primers auxilis i del seu contingut
(enviades pel Departament d’Ensenyament).

Pla d’emergència
En cas de sinistre es tindran en compte les següents instruccions:
• Per indicar un senyal d’alarma sonarà el timbre que serà clarament diferenciat dels altres
senyals acústics (timbres d’entrades i sortides) i s’emetrà de manera intermitent i insistent.
• De seguida que s’hagi escoltat l’alarma els alumnes sortiran de les aules per les portes
assignades per a aquesta funció.
• Els/les mestres dinamitzaran la sortida de manera ordenada i ràpida. Cada tutor/a es
responsabilitzarà de no deixar cap alumne/a endarrerit.
Cada escola ha de tenir actualitzat el seu Pla d’Emergència.
Queixes
Quan els familiars o tutors/es legals no estan d’acord amb determinats aspectes de
funcionament de l’escola tenen dret a presentar les seves queixes.
Primer cal dirigir-se al mestre/a en concret. Si no es soluciona el problema, i si la gravetat
d’aquest ho requereix, es demanarà una entrevista amb la Direcció de l’escola. Quan arribi a
Direcció una queixa d’aquests tipus que afecti a un/a mestre/a en concret, haurà de presentar
un escrit de queixa o denúncia (model ANNEX) que contingui la identificació de la persona o
persones que el presenten, el contingut de la queixa, la data i la signatura, i, sempre que sigui
possible, les dades, documents o altres elements acreditatius dels fets, actuacions o omissions a
què es fa referència.
El director o directora del centre ha de traslladar una còpia de la queixa al professor/a o
treballador/a afectat i, directament, o per mitjà d’altres òrgans de govern del centre, obtenir
informació sobre els fets exposats.
Obtinguda la informació i escoltat l’interessat o interessada, el director/a ha de prendre les
decisions que consideri pertinents i comunicar per escrit a la persona o persones que han
presentat la queixa la solució adoptada o, si escau, la desestimació motivada, fent constar en
l’escrit l’òrgan al qual poden recórrer si no queden satisfets per la resolució adoptada. La
documentació generada ha de quedar arxivada a la direcció o a la secretaria del centre.
Concursos, publicitat i informacions
• No es distribuirà publicitat d’entitats privades o lucratives dins del recinte escolar.
• L’escola podrà participar en concursos i activitats, lliures i no discriminatòries, avalades per
entitats benèfiques, els SSTT, l’AMPA, l'Ajuntament, la Diputació o el Consell Comarcal.
• El Claustre es reserva la decisió de participar en altres concursos que cregui convenient.
• Els venedors de material pedagògic que ho sol•licitin amb antelació podran presentar els
seus productes als/les mestres al lloc, el dia i l’hora que es decideixi en Claustre cada
principi de curs o a finals del curs (presentació de nou material).
• La informació individual que l’escola guarda als arxius i a les bases de dades queda
restringida a l’ús intern del personal docent i a la Inspecció.
• La informació general o estadística sobre l’escola només podrà ser facilitada a les entitats
públiques, Departament d’Ensenyament.
• Les activitats que els/les mestres facin en nom de l’escola hauran de tenir l’aprovació prèvia
del Claustre i del Consell Escolar.
Dret d’ús d’imatge
Atès que el dret a la pròpia imatge està reconegut en l’article 18.1 de la Constitució i regulat
per la Llei orgànica 1/1982, de 5 de maig, sobre el dret a l’honor, a la intimitat personal i
familiar i a la pròpia imatge, la direcció d’aquest centre demana el consentiment als pares,
mares o tutors legals (ANNEX) per poder publicar fotografies on apareguin els seus fills i filles on
aquests o aquestes siguin clarament identificables.

En reconeixement d’aquests drets es prohibeix l’enregistrament en format vídeo i/o àudio sense
permís autoritzat de les persones afectades de qualsevol reunió, claustre, consell, entrevista i/o
activitats escolars.
Horari dels mestres
Els/les mestres tindran l’horari laboral setmanal establert amb caràcter general per als
funcionaris de la Generalitat, horari que actualment és de 37 hores i mitja.
L’horari dels mestres formarà part del Pla Anual del Centre.
La distribució setmanal d’aquestes hores serà la següent:
Docència: 24 hores.
Activitat d’horari fix: 6 hores no lectives de permanència al centre. Aquestes hores es
programaran a principi de cada curs i es dedicaran a entrevistes amb els pares, claustres,
avaluacions, coordinacions, comissions, elaboració dels diferents projectes, reglaments, ...
Altres activitats relacionades amb la docència: 7’5 hores. Entre aquestes activitats, cal
entendre-hi la preparació de classes, correccions, formació permanent, reunions pedagògiques,
etc., que no han de ser realitzades necessàriament en el centre ni cal que tinguin horari fix.
La reducció d’horari setmanal es farà procurant que dins les necessitats de funcionament del
Centre, sigui el més compacte possible.
Tutories
Tots els/les mestres que formen part del claustre d’un centre poden exercir les funcions de
mestre/a tutor/a quan correspongui (Full de Disposicions núm. 1013, Juliol 2004).
La TUTORIA I L’ORIENTACIÓ formen part de la funció docent. Segons LODE Art. 61: els alumnes
tenen dret a rebre orientació professional i escolar / Art. 60 La tutoria i orientació dels alumnes
formarà part de la funció docent.
Les tasques del tutor/a:
• Atendre les necessitats educatives dels/de les alumnes.
• Garantir un clima de convivència i d’estudi.
• Vetllar perquè els aprenentatges siguin significatius.
• Mantenir ordenats els arxius personals de l’alumne/a.
• Avisar a la direcció de qualsevol sortida de l’escola tant en horari lectiu, amb nens o sense,
com en hores no lectives de permanència al centre.
• Planificar les excursions i sortides del curs.
• Avisar a la família o a les persones indicades en cas que un/a alumne/a no hagi estat recollit
en acabar l’horari escolar.
• Avisar a la família en cas d’urgència.
Educació Religiosa
• L’ensenyament de la Religió té caràcter optatiu per als alumnes i obligatori pels centres.
• L’alumne/a que no agafi l’opció de Religió, farà en horari simultani els Ensenyaments
Alternatius.
• S’ha d’escollir l’opció per la formació Religiosa o els Ensenyaments Alternatius, abans de
començar l’Etapa d’Educació Primària o en inscriure’s al Centre.
• Els familiars o tutors/es legals poden rectificar l’opció escollida i ho hauran de comunicar al
Centre per escrit, el darrer trimestre del curs anterior.
EAP/Educació Especial
• La ZER ofereix un servei psicopedagògic (EAP) que, juntament amb el mestre/a tutor/a,
el/la mestre/a d’educació especial i l’equip directiu atendrà aquells casos que sobrepassin a
l’acció tutorial, previ estudi i priorització.
• Una vegada la CAD (Comissió d’Atenció a la diversitat) s’hagi reunit i hagi pres acords sobre
l’atenció a la diversitat dels alumnes de la ZER, al llarg del curs el/la mestre/a d’Educació
Especial juntament amb el/la Director/a i tutor/a, pot proposar possibles canvis de casos i

el temps necessari en cada un d’ells. Tots els acords que es prenguin passaran per la CAD
per aprovar-los. En cas que no hi hagi consens, el/la mestre/a d’educació especial prendrà
la decisió i posteriorment s’aprovarà a la CAD.
• Durant el curs es donaran de baixa alumnes que ja han rebut tot l’ajut necessari i d’alta a
nous alumnes que necessiten aquesta atenció. Per tant, l’horari de la mestra d’Educació
Especial serà flexible durant tot el curs.
• Els alumnes que tenen un dictamen aprovat pel Departament, la mestra d’educació especial
haurà d’intervenir-hi durant tota la seva escolarització.
• El treball del mestre d’Educació Especial no és el d’intervenir en gran grup o reforç, sinó de
realitzar intervencions específiques el més individuals possibles.
• Per als alumnes amb problemes d’aprenentatge i/o de personalitat, hi haurà un seguiment
més sistemàtic per part de la família, l’EAP, el/la mestre/a tutor/a i el mestre/a d’EE.
Des de l’EAP es donarà suport al centre en els diferents àmbits d’intervenció educativa.
Baixes
En cas d’absència o retard per part d’algun mestre/a, cal comunicar-ho immediatament a la
direcció del centre i a l’equip directiu de la ZER (en cas dels mestres especialistes).
Els directors de les escoles de la ZER, han de registrar les absències justificades i injustificades
del personal adscrit al centre mitjançant l’aplicació informàtica de l’expedient d’absències
disponible al portal ATRI.
Els directors arxivaran i tindran a disposició de les persones afectades, de la Inspecció i del
Consell Escolar, la documentació interna emprada per fer el control d’absències i els justificants
presentats. Tanmateix, en cap cas no es poden conservar els justificants documentals que
tinguin dades sobre la salut de les persones. En cas de retorn de la documentació justificativa
caldrà deixar constància, que l’absència ha estat justificada correctament mitjançant la
documentació adequada i suficient.
Dins dels 10 primers dies del mes en curs, s’han de trametre als SSTT mitjançant aplicació
informàtica abans esmentada, les absències justificades i injustificades. En cas d’absència
injustificada cal seguir el procediment especificat on hi haurà l’aplicació de la deducció
proporcional de retribucions.
Avaluacions
A E. Infantil es donaran a les famílies com a mínim dos informes sobre l’evolució de l’infant al
llarg del curs.
A E. Primària es donaran a les famílies com a mínim tres informes dels resultats de les
avaluacions obtingudes en el trimestre corresponent.
Si es creu convenient que un alumne/a repeteixi un curs es farà una reunió amb els tutors/es
per tal de concretar les decisions i les mesures d’atenció oportunes. (Annex)
Llibres de text i el material didàctic imprès
Cap a final de curs els/les mestres hauran de donar a la Direcció del centre una relació dels
llibres de text i material didàctic que els/les alumnes utilitzaran el curs següent.
Les escoles que participen en el Programa de Reutilització de Llibres de Text, cal que aquests
llibres, que han de durar diversos anys, es tractin amb la major cura possible evitant escriure-hi
o dibuixar-hi (igual que la resta de llibres que cada any renoven l’estoc o s’afegeixen al
programa). Es farà un seguiment de l’estat dels llibres a finals de curs.
Les claus de l’escola
L’equip directiu ha de subministrar una còpia de les claus per tal que el/la mestre/a pugui
accedir a les aules i dependències de l’escola on ha de dur a terme la seva tasca educativa.

Telèfon
En hores de classe, a menys que es tracti d’un cas urgent, no s’avisarà als mestres.
Els alumnes no poden utilitzar el telèfon llevat dels casos que siguin imprescindibles i amb el
consentiment del tutor/a.
Fotocopiadora
Les fotocòpies s’optimitzaran al màxim, intentant fer el nombre just de còpies i aprofitant les
dues cares dels fulls sempre que sigui possible.
Aparells
• Es tindrà cura de la bona utilització de la maquinària de l’escola (ordinadors, plastificadores,
projectors...), comunicant a l’equip directiu qualsevol incidència amb els aparells.
• En acabar les classes es tindrà cura que tota la maquinària resti apagada i ben endreçada.
Mesures sanitàries contra el tabaquisme
No és permès fumar ni dins ni en les proximitats dels centres escolars.
Votacions
En cas d’empat en qualsevol elecció, es triarà a l’atzar una lletra de l’abecedari i a partir
d’aquí s’ordenaran els cognoms.
5. ÀMBIT ADMINISTRATIU
5.1. FINANÇAMENT
La ZER es finança amb la dotació per rep de manera directa del Departament d’Educació. Els
diners rebuts es destinen en:
-La compra de material d’oficina.
-Fotocòpies.
-Material fungible.
-Subvenció d’activitats de ZER.
-Correspondència.
5.2. COMUNICACIÓ I PROJECCIÓ EXTERNA
En l’afany de millorar la ZER i fer tot el possible per gaudir del recolzament i
avantatges que ens puguin donar les diferents institucions, assabentar-nos de les
novetats en el món educatiu i enriquir els nostres coneixements, estem en contacte
i/o assistim a les reunions de:
• Departament d’Educació de Tarragona o Barcelona
• Consell Comarcal de l’Alt Camp.
• Consell Comarcal d’Esports.
• Pla de Formació docent.
• Escoles Verdes
• Secretaria d’Escola Rural
• Centres de Recursos Pedagògics
• EAP
• Camps d’Aprenentatge
• Ajuntaments
• Entitats municipals
• ... i totes les entitats o institucions que siguin convenients.

DISPOSICIONS FINALS
El Projecte Educatiu de la ZER La Parellada pot ser modificat, ampliat o revisat segons les
necessitats de la ZER i la normativa del Departament d’Educació.
Poden sol·licitar-ne modificacions una tercera part dels membres del Consell Escolar de ZER.
El Consell Escolar de la ZER La Parellada, reunit el dia 13 d’octubre del 2011, aprova aquest
Projecte Educatiu.
Director/a de la ZER Segell
CPISR-1 C
Jordi Pinyol
Palau
Signat digitalment per
CPISR-1 C Jordi Pinyol
Palau
Data: 2019.11.15
11:37:19 +01'00'

ACTUALITZACIÓ
4 D’OCTUBRE 2019 versió reduïda, creant annexos.

Projecte educatiu ZER La Parellada

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (17)

Similaire à Projecte educatiu ZER La Parellada

Similaire à Projecte educatiu ZER La Parellada (20)

Plus de zerlaparellada

Plus de zerlaparellada (20)

Projecte educatiu ZER La Parellada