1. Fenòmens estrambòtics al laboratori
Llegiu bé això que us explicarem que si ho sabem, tampoc ho sabem, i si mai
no ha passat, bé podria ser veritat.
Fa temps, en una escola com la vostra, varen passar algunes coses força
estrambòtiques. Tot va començar un dia molt calorós de Primavera quan
estàvem fent classe de ciències naturals al laboratori. Treballàvem en petits
grups amb diferents líquids, plantes, elements químics,…
De sobte, tot va començar a tremolar, les parets es movien cada cop més de
pressa, anaven caient les prestatgeries amb els pots d’insectes dissecats, les
diferents pocions dels nostres treballs, fins i tot es va esquerdar el terra,…
Tots ens vàrem adonar que es tractava d’un terratrèmol, ens vam espantar una
mica, tot sigui dit, i per sort només va durar un minut i mig. El professor ens
va dir que ens poséssim ràpid sota de les taules. Quan va parar de moure's tot
el que hi havia en el laboratori, vàrem anar a mirar com havia quedat tot i
vàrem veure que els líquids estaven per terra, s'olorava a diferents substàncies
i els experiments s’havien barrejat amb els insectes dels pots de vidre que
s’havien trencat.
Ens vàrem posar a recollir-ho tot i cadascú de nosaltres vàrem començar a
notar sensacions estranyes.
Els nens de la classe, després d'olorar els gasos, vam quedar mig marejats. Els
insectes van quedar impregnats dels líquids i van començar a patir terribles
transformacions.
Una mosca, després de quedar ben untada amb un líquid de color rosa, va
començar a canviar de color. Una petita marieta començà a fer-se gran i més
gran. A una abella li va créixer l'agulló i volava sense control per tota l'escola.
Els nens corrien atemorits i l'abella els picava un rere l'altre.
De sobte ens vam començar a mirar i a un nen li havien crescut les orelles, a
un altre nen se li va inflar el cos com un globus, un altre tenia els peus molt
grans i no podia caminar sense trepitjar ningú. Un altre va quedar invisible per
als seus companys,... i així moltes altres transformacions.
Bruuuuuummmmmm!
Un altre terratrèmol ressonà.
Després del segon terratrèmol, tots vam sortir de sota les taules i quan ens
vam mirar tot havia tornat a la normalitat. El nen que li havien crescut les
orelles, el que es va inflar com un globus i el que tenia els peus grans de cop i
volta van tornar a la normalitat. El nen invisible va tornar a ser visible.
Després, vam veure que els insectes dissecats i els líquids havien tornat als

2. pots i l’esquerda del terra ja no hi era. La mosca rosa, la marieta gegant i
l’abella que li va créixer l’agulló van tornar a la seva mida normal.
Vam continuar la classe com si no hagués passat res però de cop i volta se’ns
va esborrar la memòria a tots.
No recordàvem els nostres noms, no sabíem on estàvem, ni què fèiem en
aquest lloc. Ens miràvem,...
En mig d’aquest aldarull, una de les prestatgeries va tornar a tremolar i alguns
dels pots amb diferents pocions van tornar a caure a terra. Dos d’aquests pots
es van trencar i es va barrejar el seu contingut. De sobte, d’aquest líquid
escampat per terra, va començar a sortir un núvol de fum negre. En mig
d’aquest núvol es dibuixava la silueta d’un ésser molt estrany amb un ull al
front, dues potes i quatre llargs braços que aletejàven per sobre dels nostres
caps.
Nosaltres ens vam quedar adormits estirats per terra. No sabem quan temps
vam estar així però quan ens vam despertar ja teníem memòria! Tot havia
tornat a la normalitat en el laboratori! En aquell mateix moment, vaig sentir
una veu que em deia:
-Fill meu, desperta’t o arribaràs tard a l’escola!
Tot havia estat un mal somni! Però quan vaig arribar aquell matí a l’escola, tots
els meus companys de classe anaven explicant un somni semblant al meu.