Una fantasma creativa i amb molt d’entusiasme per la cuina, organitza una festa per a la gent del poble on té el seu castell. Fantasmes i persones es diverteixen.

2. La fantasma Rusca Lleda vivia en un castell ple de cuines: una cuina a cada habitació.
Cada any, pel dia de Tots Sants, sortia i animava tots els personatges fantasmes del castell a fer una festa culinària.

4. Era molt divertit perquè cada u portava un plat. El presentaven, li feien les fotografies que tocava i després el deixaven en un dels menjadors del castell on havien preparat una taula molt ben parada, amb tot de detalls. Però ningú no se’l menjava.

6. Ja sabeu que els i les fantasmes no mengen, oi? Però si els agradava de cuinar, com s’ho havien de fer?
Doncs la Rusca Lleda va tenir una gran idea: farem una gran festa i convidarem a totes les persones que hi vulguin venir.
Per fer-ho saber, van posar tot de cartells pel poble:

8. Us fem saber que el dia 1 de novembre, festa de Tots Sants, sortirem de l’amagatall i us convidarem a sopar. No ens veurà ningú, però podreu menjar un gran àpat.
Ara, això sí! Haureu de venir a la festa amb vestits antics, tal com nosaltres us imaginem, amb roba de l’any 1524. Tots i totes ben guarnides, que la festa s’ho valdrà.
Hi haurà els millors vins i begudes del Penedès.

10. La Rusca era molt organitzada i meticulosa i tenia cura de tots els detalls. Havia de saber quants serien per posar plats i tovallons a tothom. Qui fossin o com fossin, li era ben igual, del poble o de fora, de pell blanca o fosca, homes o dones o nens o nenes o avis o àvies; alts o més alts i petits o més petits; ara, això sí, havien de tenir el do de la simpatia i presentar-se amb un somriure als llavis.
Aquesta norma valia per a tots i totes!
Caram, noi! Un àpat de la Rusca Lleda i sense pagar? Tothom s’hi va apuntar!

12. A l’entrada hi havia un porró i un canti. Les persones grans, agafaven el porró, feien un xerric de vi dolç, deien el seu nom i passaven.
Les persones petites també feien un xerric però era amb aigua fresca, amb un canti fet a la mida; n’hi havia de totes les mides, perquè moltes persones adultes també xerricaven aigua clara.
Aquest era el control d’entrada.

14. A dins els esperava una festa fantasma: aperitiu amb suc de fruites del bosc....els plats i les menges i els begudes pròpies dels fantasmes...
Els fantasmes ho serveixen tot.
Van de fantasmes blancs i porten llacet tal com si fossin cambrers o cambreres.
La gent fa bona cara.

16. Després fan ball. Ballen els fantasmes amb la gent i es barreja tothom, grans petits, blancs o negres.
Acaben fent una rotllana i hi ha tanta alegria que fan una mena de castell... fan pujar el més petits dalt de tot.
Amb l’ajuda dels fantasmes els castells són alts i alts i més alts: gairebé toquen la lluna amb les mans.

18. S’ho han passat tant bé que cada família del poble s’emporta un fantasma cap a casa, el conviden a passar uns dies... però els fantasmes posen la condició que els han de deixar amagar en un racó, ja que és la seva manera de viure.
Així ho parlen i així ho fan. Els fantasmes surten cada nit, passegen pel poble quan tothom dorm ben tranquil.
Canten cançons pacífiques, ballen una mena de dansa etèria, riuen, ploren, xisclen, salten molt enlaire... fins que arriba la Rusca Lleda, quan ja falta poc per sortir el sol i els crida a retirar-se.

20. Al cap de sis dies tots tornen al castell de els cuines atrets per una música especial i tornen a fer assajos dels plats que comencen a preparar per al proper any!!!
La Rusca Lleda està contenta, es frega les mànigues del vestit de fantasma.. La gent de Ventdelaplana ja han oblidat el fet i només el tenen com un somni que un dia els va passar. Però si algú es lleva prou matí, just abans que surti el sol, senten música i corredisses, com un vent fresc que els passa prop de la cara....

22. La Rusca Lleda, des del terrat del castell, somriu satisfeta i saluda als nens i les nenes, còmplices fidels del seu secret.
Fi