El butlletí de Mar Traducciones. Volum 4, desembre 2015.

El butlletí de
Mar Traducciones
Volum 4, desembre de 2015

Comuniquem eficaçment el vostre projecte al món
El butlletí de Mar Traducciones | Volum 4, desembre de 2015
2
Índex
Comerç exterior
Les modificacions de l’IVA del comerç electrònic 4
Programa de suport a la presència espanyola en projectes o licitacions internacionals
(PLIS) 5
Els mercats desenvolupats segueixen sent atractius 5
8 aspectes clau per a la internacionalització de les empreses 6
Comunicació multilingüe
Els clients estrangers prefereixen fer negocis en la seva llengua 10
Llocs web multilingüe: pensa globalment, actua localment 11
Aplicacions al núvol i protecció de dades: són compatibles? 12

3
Comerç exterior

4
Les modificacions de l’IVA del
comerç electrònic
Arran de l’entrada en vigor de la
Directiva 2008/8/CE, des de l’1 de gener
el lloc d’imposició dels serveis electrònics
oferts per proveïdors intracomunitaris serà
el país del client, ja sigui una empresa o
un particular. És a dir que es pagarà l’IVA
de l’Estat Membre on resideixi el client.
Per no haver de registrar-se en cada
Estat Membre on els seus clients fan
compres en línia, les empreses i els
autònoms podran donar-se d’alta en la
mini guixeta única o one-stop shop, un
portal web des de la qual podran
presentar les seves declaracions d’IVA en
l’Estat Membre on tenen la seu fiscal.
Les empreses prestadores de serveis
hauran per tant de posar en marxa un
sistema per recuperar les dades dels seus
clients o bé recórrer als serveis de tercers
que els permetin saber a quin Estat
Membre tenen la seu fiscal els seus
clients, en el cas de les empreses, o
resideixen, en el cas dels particulars.
Altres fonts d’informació:
 Serveis de telecomunicacions, de
radiodifusió i televisió o electrònics.
Fiscalitat i unió duanera. Comissió
Europea (informació disponible en
anglès, francès i alemany)
 L’IVA en el comerç electrònic.
Fiscalitat i unió duanera. Comissió
Europea (informació disponible en
anglès, francès i alemany)
 Tipus d’IVA aplicats en els Estats
Membres de la Unió Europea (PDF
disponible en francès i en anglès)
 Règim especial de prestació de
serveis de telecomunicacions, de
radiodifusió i televisió o electrònics
en l’IVA (One-Stop Shop), AEAT
Quan una empresa de la UE presta un
servei a:
Una empresa
d’un altre país
de la UE
No es factura l’IVA
El client és el subjecte
passiu de l’IVA
(mecanisme
d’autoliquidació)
Un particular
en un altre país
de la UE
L’IVA es factura a
l’Estat Membre de la UE
on resideix el client (i
no on l’empresa té la
seu).
Una empresa o
un particular
extracomunitari
El servicio no está
sometido al IVA de la
UE.
Quan una empresa d’un país
extracomunitari presta un servei a:
Una empresa
a la UE
No es factura l’IVA
El client és el subjecte
passiu de l’IVA
(mecanisme
d’autoliquidació).
Un particular
a la UE
L’IVA es factura a
l’Estat Membre de la UE
on resideix el client.
Quadre resum de les modificacions de
l’IVA, inspirat en el quadre
elaborat per la Comissió Europea

5
Abarca els sectors següents
 Infraestructures del
transport (ferroviari,
portuari i aeroportuari)
 Energia
 Medi ambient
 Tecnologies de la
Informació i
Comunicacions
 Infraestructures
científiques, física de
partícules, astrofísica,
biotecnologia,
nanotecnologia, fusió
Nuclear
[Citar su fuente aquí.]
Programa de suport a la
presència espanyola en
projectes o licitacions
internacionals (PLIS)
A principis de l’any 2015, l’ICEX va crear
una nova línia per recolzar l’accés de les
empreses espanyoles en projectes o
licitacions internacional. El programa va
dirigit a les empreses del sector de
l’enginyeria i les consultories que volen
participar en concursos internacionals
fora de l’àmbit de la Unió Europea.
Se sufraga una part de les despeses per a
la preparació, la presentació i el
seguiment de les ofertes en concursos o
licitacions internacionals que formin part
d’una de les categories següents:
 Projectes clau en mà
 Subministrament de béns
d’equipament a mesura
 Assistències tècniques
relacionades amb projectes
d’inversió
Per aprofundir en el tema:
 Líneas de apoyo al acceso a
licitaciones internacionales, ICEX
Els mercats desenvolupats
segueixen sent atractius
Tot i que els mercats extracomunitaris, pel
seu creixement, poden resultar molt
atractius per a les empreses catalanes,
no s’ha d’oblidar el potencial que
encara tenen els països desenvolupats, i
especialment els Estats membres de la
Unió Europea.
Gràcies a la seva proximitat geogràfica,
és més fàcil viatjar, comunicar-se i
treballar als països comunitaris. L’alta
presència d’empreses i professionals
catalans i espanyols expatriats ofereix
oportunitats per a generar sinèrgies,
establir col·laboracions i aprofitar la seva
experiència.
A nivell econòmic i financer, les rendes
són més altes i la demanda és elevada.
Els estats tenen alts nivells de solvència i
els riscos d’impagament per part de les
empreses i les administracions públiques
estan minimitzats. Per altra banda, és més
fàcil obtenir informacions i contrastar les
dades i identificar clients i socis
potencials. Finalment, el risc polític és
baix: els estats gaudeixen d’una
estabilitat institucional i un marc jurídic
més segur. Tot això contribueix a la
generació de negocis.
Les xifres* ho recolzen: el juny de 2015, les
exportacions catalanes dirigides a la Unió
Europea (64,5 % del total) van assolir un
valor de 5 663,3 milions d’euros, amb un

6
França i Alemanya
encapçalen la llista de
països receptors dels
béns catalans.
[Citar su fuente aquí.]
increment del 15,2 % respecte dels valors
del mateix mes de 2014.
França i Alemanya encapçalen la llista
de països receptors dels béns catalans.
Durant el mes de juny de 2015, França va
ser la primera destinació de les
exportacions catalanes: va representar el
15,3% del total, amb un increment del
9,9 % respecte del mateix mes de 2014 i
Alemanya l’11,1 % del total, amb un
augment del 16,2 %.
Les xifres posen en evidència que els
mercats comunitaris segueixen oferint
nombroses possibilitats per al creixement i
la internacionalització de les empreses
catalanes. Els avantatges que presenten
envers els mercats extracomunitaris no
s’haurien de menystenir a l’hora de
decidir-se per un mercat estranger.
*Xifres i dades estretes de l’Institut
d’Estadística de Catalunya
 Informe trimestral de comercio
exterior del primer trimestre de
2015, elaborat pel Ministeri
d’Economia i Competitivat de
l’Estat espanyol
 El comerç internacional de béns
de l’economia catalana, informe
de març de 2015 elaborat per
PIMEC.
 Datacomex, estadístiques del
comerç exterior d’Espanya i de la
Unió Europea.
8 aspectes clau per a la
internacionalització de les
empreses
A finals de 2014, el Real Instituto Elcano
va publicar un interessant article
d’Enrique Fanjul, en el que detalla vuit
elements essencials que s’han de
prendre en consideració per a la
internacionalització de les empreses.
1) Cal considerar l’exportació com
una activitat permanent
Les noves empreses exportadores
exporten esporàdicament. Quan
l’economia espanyola es contrau,
augmenta la recerca de vendes a
mercats exteriors. I quan el mercat intern
es recupera, es relega l’exportació com
a activitat subsidiària. Ara bé, cal
desenvolupar una estratègia per ser
presents de forma permanent en els
mercats internacionals.
2) Les barreres a la
internacionalització de les pimes
Existeixen quatre barreres a la
internacionalització:
 Limitació dels recursos financers
 Personal directiu insuficientment
preparat i personal que no parla
idiomes
 Dificultats per identificar clients i
socis potencials i oportunitats de
negoci en altres països
 Dificultat per obtenir informació
sobre mercats exteriors (estudis de
mercat i regulacions
d’importacions de diversos països),
tot i que ara és més fàcil
aconseguir dades.

7
3) La dimensió, un condicionant
clau
La mida, la preparació de la mà d’obra i
la competitivitat a través de la innovació
són tres factors que afavoreixen la
internacionalització.
Per pal·liar els seus dèficits envers les
empreses de mida més gran, les petites
empreses poden cooperar entre elles, a
través de consorcis d’exportació, clústers
empresarials o acords per compartir
serveis. Per altra banda, poden recórrer a
consultores en comerç exterior i
«subcontractar» el departament
d’exportació.
4) L’atractivitat dels mercats
emergents envers la importància
dels mercats desenvolupats
Encara que és veritat que els mercats
emergents segueixen oferint perspectives
a llarg terme, tot i que molts actualment
es troben en una fase de
desacceleració, no s’han d’infravalorar
els mercats avançats. Europa i Amèrica
del Nord representen el 75 % de les
exportacions espanyoles. Aquests
mercats presenten nombrosos
avantatges.
5) Noves tendències en la
localització International: la
relocalització o reshoring
La crisi econòmica ha provocat una
contenció o una reducció dels costos a
Catalunya i Espanya, especialment els
salarials. En canvi, els costos de transport i
els costos de producció en els països
emergents han augmentat. Tot això
contribueix al retorn de les activitats
productives a Espanya, un fenomen que
es coneix amb el nom de relocalització o
reshoring.
6) Un nou actiu: la diàspora
Davant de la perspectiva d’atur a
Catalunya i la resta de l’Estat espanyol,
nombrosos professionals han cercat
oportunitats laborals a l’estranger.
Aquesta emigració tindrà efectes positius
a mitjà i llarg terme. La millora de la
formació dels professionals a través de les
seves experiències laborals els permet
adquirir coneixements tècnics i conèixer
nous mètodes de treball, a més de
treballar amb altres cultures. Per altra
banda, gràcies a les seves xarxes de
contactes, aquests professionals
contribueixen al desenvolupament dels
negocis a Catalunya i Espanya.
7) L’empresa en la política de
cooperació
La política de cooperació ha de
contemplar la incorporació de les
empreses: tenen la capacitat tècnica i
professional suficient per a desenvolupar
amb eficiència projectes d’aquest àmbit.
Per altra banda, amb les elevades xifres
d’atur, la consecució d’aquests projectes
seria una mesura per a repercutir
positivament en l’economia espanyola.
8) La importància del marc
econòmic general
El marc general de l’economia també és
un condicionant decisiu per a la
internacionalització. Segons el baròmetre
del clima de negocis a Espanya elaborat
per IESE/Invest in Spain, la valoració del
clima de negocis per part de les
empreses estrangeres ha millorat. Els

8
factors pitjor valorats estan relacionats
amb temes institucionals, com el marc de
regulació a normatives autonòmiques i
locals, la fiscalitat i la protecció dels drets
de la propietat intel·lectual.
Per aprofundir en el tema, et
recomanem llegir l’article complet 8
cuestiones clave para la
internacionalización de la empresa,
d’Enrique Fanjul,
exconseller comercial de les embaixades
d’Espanya a Egipte, Xina i Canadà i
anterior director de Técnicas Reunidas
Internacional i soci director de la
consultora ACE-Cooperación y
Proyectos, publicat en el lloc web del
Real Instituto Elcano.
Recorda també que a la secció Comerç
exterior del nostre bloc trobaràs altres
articles d’aquest àmbit.

9
Comunicació multilingüe

10
Els clients estrangers prefereixen
fer negocis en la seva llengua
Per a posicionar la teva empresa a
l’escala internacional i avantatjar la
vostra competència, és cabdal que el
vostre mercat objectiu s’identifiqui amb
els vostres productes o serveis.
Comunicar-te en la llengua dels teus
clients potencials, dels teus socis o els
teus clients els demostra que preveieu un
compromís a llarg termini en el seu
mercat i contribuirà a la signatura de
contractes.
Per a exportar o internacionalitzar-se cal
una forta inversió a llarg terme, en temps
i diners. No descuidis els aspectes
lingüístics: els clients estrangers
prefereixen fer negocis o comprar
mercaderies en la seva llengua. Encara
que l’anglès sigui la lingua franca dels
negocis, no és suficient.
Desprès d’haver determinat el vostre
mercat objectiu, en funció de les fites
que voleu assolir a l’empresa, és
important adoptar la variant lingüística
del país on voleu implantar-vos (per
exemple, en el cas del francès, la variant
de França, del Marroc o del Quebec a
Canadà; en el cas de l’anglès, la variant
del Regne Unit o dels Estats Units). No
oblidis tampoc prendre en compte els
aspectes culturals. Si la teva empresa
ofereix vendes online, caldrà localitzar la
web (adaptar els continguts i aspectes
tals com el grafisme, les divises, les dates i
les horaris, entre altres).
No et limitis a la traducció del lloc web
de l’empresa; els fulletons, els catàlegs,
els articles o els blocs també es poden
traduir o adaptar. Per a augmentar la
visibilitat de l’empresa i posicionar la teva
marca a l’escala internacional, adapta
els continguts –o bé crea’ls directament–
perquè siguin apropiats, informatius i
regulars des d’un punt de vista cultural,
geogràfic i lingüístic; et permetrà millorar
les mètriques en línia.
Atès que es tracta d’una inversió a llarg
termini, és cabdal escollir bé el
professional que serà el teu partner
lingüístic. Una col·laboració continuada li
permetrà acumular coneixements sobre
la teva empresa; serà molt beneficiós per
a la teva empresa, no només per l’estalvi
de temps, sinó també per la coherència
de la vostra estratègia (lingüística) en tots
els mercats on sigueu presents. Si tens
previst abordar els mercats francòfons,
no dubtis en demanar-nos consell!
 La guía lingüística para las
empresas europeas. Comuníquese
con éxito en sus operaciones
«Segons l’estudi ELAN, entre
les prop de 200 empreses que
havien perdut possibles
contractes per no saber
idiomes, 37 valoraven aquesta
pèrdua de negoci en una xifra
d’entre 8 i 13,5 milions d’euros.
54 empreses havien perdut
contractes per valor d’entre
16,5 i 25,3 milions d’euros i 10
havien perdut contractes per
valor d’1 milió d’euros.» La
guía lingüística para las
empresas europeas.
Comuníquese con éxito en sus
operaciones comercionales
internacionales.

11
comerciales internacionales.
Comissió Europea, 2011
 Why You Need a Language
Partner to Take Your Business
Global, article de Jo Rourke,
fundadora de Silver Tongue
Translations, publicat al Hufftington
Post
 Going glocal. Localising content,
Silver Tongue Translations
Llocs web multilingüe: pensa
globalment, actua localment
Una de les eines més rentables per
posicionar la teva empresa a l’escala
internacional és el lloc web; és un mitjà
excel·lent per tenir presència al vostre
mercat o mercats objectius.
Defineix els continguts i l’estructura
a l’inici
«Dissenyar en l’absència de contingut no
és disseny, és decoració» diu el
dissenyador web Jeffrey Zeldman.
T’aconsellem doncs que reservis una
partida del pressupost per a la redacció i
la traducció dels textos i que no deixis la
generació dels continguts per al final; són
tan importants com el disseny del lloc
web.
Pots triar o bé un lloc amb subwebs
diferenciades, una per a cada llengua, o
bé comptar amb una única estructura
multilingüe.
Per optimitzar la creació del lloc web,
prioritza el treball en equip. És ideal que
tots els implicats –empresa, dissenyador,
programador web i proveïdor de serveis
lingüístics– estiguin en contacte.
Localització o traducció?
L’objectiu és adaptar els continguts al
públic receptor. Els continguts globals i
neutres es tradueixen, però els continguts
específics per a una audiència concreta
s’adapten o es redacten.
Inclou els prefixos internacionals als
telèfons, informa dels horaris, presenta els
preus dels productes o serveis en
diferents monedes. Planteja’t si cal
canviar imatges o adaptar els colors del
lloc web per atraure els teus clients i evita
l’ús de banderes, diferents països
comparteixen una mateixa llengua.
Per posicionar-te bé en el teu mercat
objectiu, no t’oblidis del SEO. Escull bé les
paraules clau perquè et trobin.
No descuidis els textos legals del lloc
web: coneix la legislació internacional i
informa els teus visitants de la normativa
en vigor.
I, per suposat, defuig la traducció
automàtica. És una mostra de manca de
respecte per la llengua dels teus clients.
Ves al gra, t’estalviaràs costos!
Presenta versions reduïdes, recorre als
esquemes, les imatges i els vídeos. Ja
saps que una imatge val més que mil
paraules.
Tant si comences des de zero com si ja
tens un lloc web, estarem encantats
Adapta els continguts al
públic receptor.

12
d’assessorar-te en la creació del teu lloc
multilingüe.
 El multilingüismo en la empresa: el
sitio web
 Cómo aumentar la calidad e las
traducciones sin disparar los costes
 Textos legales en los sitios web:
¿por qué es necesario traducirlos?
 ¿Vas a dejar la imagen de tu
empresa en manos de un
traductor automático?
Aplicacions al núvol i protecció
de dades: són compatibles?
L’octubre de 2015 es va crear un bon
enrenou a les xarxes per una notícia
publicada en El Confidencial. Segons el
diari, l’Agència Espanyola de Protecció
de Dades prohibiria a les empreses
espanyoles utilitzar aplicacions al núvol
com Dropbox, Google Apps o
MailChimp.
Ràpidament, l’AEPD va emetre un
comunicat per informar degudament de
les seves accions als navegants i
subjectes obligats al compliment de
l’LOPD: «L’Agència en cap cas ha
requerit els responsables perquè deixin
d’utilitzar determinats serveis
d’emmagatzematge al núvol. Les
accions de l’Agència no estan
orientades a la prohibició d’utilitzar eines
concrets, sinó a informar els responsables
perquè requereixin el seu proveïdor de
serveis, si escau, perquè els ofereixi una
resposta adaptada a la sentència del
TJUE.»
Moltes aplicacions al núvol que fem
servir, com ara Dropbox, Google Drive,
MailChimp o Google Apps pertanyen a
empreses els centres de dades de les
quals s’ubiquen en altres països
extracomunitaris i més concretament als
Estats Units. La normativa en matèria de
protecció de dades personals en aquests
països és menys restrictiva que la de la
Unió Europea.
Fins ara, les empreses extracomunitàries
esquivaven els esculls amb l’aplicació de
l’acord Port segur (Safe Harbour), però
arran de la sentència emesa pel Tribunal
de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el
passat 6 d’octubre, les transferències des
de l’UE als EUA no es poden seguir duent
a terme sota la base legal d’aquesta
decisió.
La sentència del TJUE va en la mateixa
direcció que la reforma del reglament en
matèria de protecció de dades,
actualment en marxa i l’objectiu de la
qual és substituir la legislació en vigor des
de 1995. Actualment, no es considera
segura la ubicació de centres de dades
als EUA per a poder transferir dades
personals a aquests servidors, perquè la
normativa dels països extracomunitaris no
disposa d’un nivell equiparable de
protecció de dades al que exigeix la
legislació europea.
Per respectar l’LOPD, els nostres clients i
els destinataris de les nostres
comunicacions han d’ésser degudament
informats de l’ús que fem d’aplicacions
al núvol en les quals allotgem les seves
dades personals i han de poder exercir
en tot moment els drets d’accés,
rectificació, cancel·lació i oposició de les
seves dades.

13
Si ens volem assegurar que respectem la
normativa en vigor, sempre ens queda
l’opció de recórrer a serveis alternatius
situats en països comunitaris.
Aplicacions d’email marketing:
 Mail Relay
 Te envio
 MDirector
Emmagatzematge al núvol:
 Cloudme
 Dataprius
 Hubic
 Nova comunicació sobre
l’aplicació de la sentència de Port
segur, AGPD
 Safe Harbor: ¿qué alternativas
tienes?, per Marina Brocca
 Mail Chimp y Safe Harbor: ¿y
ahora qué?, per Marine Brocca
 Los próximos impulsos legislativos
de la Unión Europea, article
publicat el setembre de 2015,
Expansión
 Reforma de la normativa en
matèria de protecció de dades,
Consell Europeo.

14
Newsletter
Cada mes publiquem un butlletí sobre temes relacionats amb la comunicació multilingüe,
el comerç exterior i la internacionalització, disponible en tres llengües (català, espanyol i
francès). Està dirigit tant a empreses com a autònoms que vulgui desenvolupar els seus
projectes en nous mercats. Subscriu-te a la versió que et vingui de gust!
Web i xarxes socials
Et convidem a descobrir tot el que podem fer per tu i el teu projecte a la nostra web.
Compartim més articles i altres recursos al nostre bloc i les xarxes socials.
www.mar-traducciones.com |El blog de Mar Traducciones
Twitter | Facebook | Scoop It!
© Martine Fernández Castaner | Mar Traducciones, 2015.

El butlletí de Mar Traducciones. Volum 4, desembre 2015.

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

En vedette

En vedette (14)

Similaire à El butlletí de Mar Traducciones. Volum 4, desembre 2015.

Similaire à El butlletí de Mar Traducciones. Volum 4, desembre 2015. (20)

Plus de Martine Fernández Castaner

Plus de Martine Fernández Castaner (16)

El butlletí de Mar Traducciones. Volum 4, desembre 2015.