1. Suport
a l’ensenyament en valencià
UN DAU I MIL CONTES
INTRODUCCIÓ:
La idea de “Un Dau i Mil Contes”, va sorgir a partir de la forma en que treballem els
contes clàssics, amb imatges retallades i col·locades en un suport (magnètic, franel.lograf,
pissarra...). Als xiquets/es els agrada molt eixir a contar-ho i repetir les estructures i les frases
una vegada que ja les han après, mentre manipulen i pengen les imatges.
Però, ¿com podíem fer per a crear noves situacions lingüístiques? La resposta a
aquesta interrogant va ser “Un dau i mil contes”, ja que treballa amb les imatges que tant
agraden als xiquets/xiquetes, i a més a més els fa inventar i verbalitzar noves situacions. Un
dels propòsits d’aquest joc és que els xiquets/es són els que inventen els seus propis contes.
OBJECTIUS
Ampliació i enriquiment del vocabulari.
. Estructuració de frases.
. Lectura d’imatges: Direccionalitat.
. Desenvolupar l’atenció.
. Desenvolupar la capacitat de comprensió i expressió oral.
. Comprendre la utilització del dau en els jocs col.lectius.
. Aconseguir la socialització i adaptació al grup.
. Desenvolupar la imaginació i el raonament.
. Aprendre a esperar el seu torn.
. Aprendre a respectar les normes de joc.
. Classificacions per colors.
. I, sobretot, passar-ho bé.
MATERIAL:
• 1 dau: . 3 cares blaves. . 2 cares roges. . 1 cara groga.
• 3 bosses: . 1 Blava (¿Qui?): Personatges.
. 1 Roja (¿Amb què?): Objectes.
. 1 Groga (¿On?): Llocs.
• Imatges: . Personatges (Humans i animats)
. Objectes.
. Lloc.
• Per a treballar en 5 anys, es pot afegir una altra bossa, potser taronja, amb imatges de
conceptes temporals (dia, nit, estacions...).
• Suport: . Pissarra magnètica.
. Franel.lograf
. Pissarra...
• Targetes: . Fórmules per a començar contes.
. Fórmules per acabar els contes o FI.
. Targetes en blanc per escriure els títols dels contes que es van inventant.
• Un rellotge de sorra (4 i 5 anys).
• Molta alegria.
• ...
2. Suport
a l’ensenyament en valencià
PARTICIPANTS
- 3 anys : 4 o 5
- 4 i 5 anys: de 6 a 10 com a molt. (pot treballar-se com a racó del conte.)
PLANTEJAMENT LINGÜÍSTIC
- ¿ QUI? -- Personatge -- Bossa Blava
- ¿ON? -- Lloc -- Bossa Groga -- Lloc on es realitza l’acció.
- ¿ AMB QUÈ? -- Objectes -- Bossa roja -- Objecte que utilitza un personatge per
realitzar una acció.
- ¿ QUAN? -- 3 i 4 anys: Condicionat per: - Qui
- On
- Amb què
-- 5 anys -- Imatges conceptes temporals -- Bossa Taronja.
- ¿QUÈ? -- Acció (no apareix en les targetes)
Cada xiquet/a, quan trau una imatge, ha d’utilitzar una acció que
l’acompanye: . Si ix un personatge -- QUÈ FA el personatge.
. Si ix un objecte -- QUÈ ES FA AMB l’objecte.
. Si ix un lloc -- QUÈ PASSA EN aquest lloc.
- ¿COM? -- Desenvolupament de l’acció.
ANEM A JUGAR: 3 ANYS I PRINCIPI DE 4
En primer lloc i abans de traure el joc, hem de seleccionar les imatges que volem
treballar i que en un principi seran molt poques (1 o 2 per categoria). També podem suprimir
una de les categories les primeres vegades que juguem (per exemple deixar personatges i llocs
i llevar la bossa d’objectes).
Presentació del joc:
- “Ací tenim una capsa, l’obrim i ¿què trobem?... Hi ha... 3 bosses: 1 blava, 1 roja i 1
groga... ¿Què més tenim?...
Anem traguent les imatges amagant-les, per que no les pugan reconèixer.
- “¡Una papallona!...
Els ensenyem las papallona.
La deixem als xiquets/es que la miren i manipulen i la fiquem al suport.
- “¿Voleu penjar la papallona?...
Anem traguent i penjant totes les imatges. Quan ja les tenim totes penjades, comencem a
classificar-les, ficant-les dins de les bosses:
- “A veure, ¿quin color té la papallona per darrere?...
- Blau.
- Molt bé, blau; i ¿en quina de les tres bosses la ficarem?...
- En la bossa blava.
Continuem fent el mateix fins que guardem totes les imatges dins de les bosses.
Farem aquesta presentació cada vegada que canviem les imatges.
- També tenim un dau: mireu, per un costat és blau, per l’altre roig i l’altre groc...
- ¿Voleu que fem un conte amb l’ajuda del dau?...
3. Suport
a l’ensenyament en valencià
- ¿Com podem començar el conte?... A veure, hi ha una targeta que diu: “Hi havia una
vegada...” ¿Pot començar així?...
La fiquem al suport començant per l’esquerra.
- Ara anem a veure qui comença a llançar el dau...
Podem utilitzar qualsevol tirallonga o cançoneta per contar.
El/la xiquet/a a qui li ha tocat, llança el dau, diu el color que li ha eixit i té que traure una
imatge de la bossa del color corresponent.
- ¿Què ha eixit?
- Papallona
Al principi es molt normal que, encara que hem presentat els personatges i les imatges, els
xiquets/es, ho anomenen en castellà, ho anirem corregint sempre mitjançant la repetició:
• Mariposa
• Sí, una papallona. Què fa la papallona?...La papallona pot volar.
• Voleu que volem com fan les papallones?. Anem a volar...
El xiquet/a només diu el nom de la imatge, nosaltres hi posarem l’acció, sempre tractant de
dramatitzar-la repetint moltes vegades l’estructura: nom i acció que li hem assignat.
• Ara pots penjar la papallona, on la penjarem?. Penjarem la targeta darrere de la que hem
posat abans ( fórmula d’inici del conte ).
• A qui li toca ara?...
Seguim l’ordre del rotgle. Ix un/a altre/a xiquet/a i així continuem fins el final.
En l’aula de 3 anys ( i la de 4 en un principi, sobretot si és al començament de la
immersió ) som nosaltres els que inventem el conte, encara que li donarem protagonisme als
xiquets i a les xiquetes a l’hora de llançar el dau, traure la imatge , anomenar-la, penjar-la...
A poc a poc, podem anar afegint qualitats a les imatges (conceptes ja treballats en
altres activitats i que els xiquets i xiquetes comencen a dominar i es troben segurs per
utilitzar-los).
Acabem el conte i l’últim jugador posarà la targeta FI (o fórmula per acabar els contes).
Com que veiem totes les imatges, anem a tractar de posar-li un títol al nostre conte (al principi
ho farem nosaltres, després començaran els xiquets/es a fer propostes). Escriurem el títol i el
penjarem damunt del conte ( de les imatges ).
Podem deixar el conte penjat durant un temps per a que els xiquets i les xiquetes
puguen repetir-ho. Després, seran ells els que l’arrepleguen, classificant les imatges pel color
de darrere i ficant-les dins de la bossa corresponent.
ANEM A JUGAR: 4 I 5 ANYS
La presentació de les imatges la farem segons el nivell de parla que vagen adquirint els
xiquets i les xiquetes, en general serà més curta que en els grups de l’apartat anterior. Per
començar utilitzarem una tirallonga o cançoneta, el primer jugador posarà la targeta d’inici de
conte (podem tindre més d’una fórmula i triar la que més ens agrade ). A continuació, llançarà
el dau i traurà una imatge de la bossa del color corresponent. El primer que farà serà descriure
4. Suport
a l’ensenyament en valencià
el personatge, objecte o lloc que té a la mà, a partir d’aquesta descripció, el xiquet o xiqueta
crearà una situació concreta assignant una acció a la imatge, la verbalitzarà per als seus
companys i companyes i la penjarà al suport. En aquest moment, nosaltres repetirem la frase
(corregint-la si fa falta ) i després la repetirà tot el grup. Per tal de descriure la imatge i
verbalitzar la situació, és molt important la nostra intervenció. Les repeticions de les
estructures lingüístiques i la mímica de les accions seran un recolzament que continuarem
utilitzant tan en 4 anys com en 5 anys, sempre en resposta a les necessitats de l’alumnat.
Per a la creació de les situacions, hem de fer veure que ens trobem dins d’un context
determinat per les imatges que van sortint i que hem de tractar de donar-li un mínim de
coherència. El fet de veure continuament el suport, facilitarà aquesta coherència.
Ja en 5 anys podem afegir una variant nova: una bossa amb imatges referents a
conceptes temporals ( dia / nit , dies de la setmana, mesos, estacions...). Servirà per a situar el
conte i es traurà una imatge de la bossa abans de que el primer jugador llance el dau. Passa el
torn al següent jugador que torna a fer el mateix fins que acabe el conte.
El conte pot acabar :
• Quan s’acaben les imatges
• Quan s’han fet un nº de rondes determinades ( segons el nº de jugadors ).
• Quan un xiquet / a li vol posar el final al conte.
L’últim jugador s’encarrega de posar la targeta FI.
Ara arriba el moment de posar el títol: Ho farem a partir de totes les propostes dels
xiquets i de les xiquetes i l’escriurem en una de les targetes en blanc.
A la classe de 3 anys, podem deixar el conte penjat durant un temps, i quan
considerem, podem posar-ho en el racó dels contes o biblioteca, on tindrem un cartell per a
penjar els títols de tots els contes que s’inventem.
És molt important el fet de manipular imatges i verbalitzar diferents situacions , a
través de contes clàssics o contes coneguts, abans de començar a inventar les seues històries.
Per tal de controlar el temps de cada jugador/a, disposarem d’un rellotge de sorra o altre a
determinar.
Als 4 anys, els xiquets i les xiquetes verbalitzaran la imatge, descrivint-la i
acompanyant-la d’una acció, tractant d’organitzar una història curta i coherent. A poc a poc,
ells mateixos inventaran tot l’argument del conte. Tractarem que cada vegada siga més
complexe, augmentant les accions atribuïdes a les imatges i també els complements.
Als 5 anys, es pot treballar la continuació d’això que hem iniciat a 4 anys, tractant que
cada vegada siguen més riques les situacions inventades pels xiquets i xiquetes.
En un principi, la participació de l’adult en l’elaboració de l’argument és molta.
Segons el nombre de xiquets i xiquetes i del nivell de llenguatge que tinguen, la nostra
participació serà cada vegada més puntual. Tractarem d’ajudar als xiquets i xiquetes
mitjançant les preguntes bàsiques:
QUÈ
QUI
AMB QUÈ
COM
A ON
5. Suport
a l’ensenyament en valencià
QUAN
Intentant que sigan capaços de respondre per ells mateixos qualsevol d’aquests interrogants.
A partir de 4 anys ( construint col.lectivament el títol del conte ) i en 5 anys, té més
possibilitat per a utilitzar-ho com a material per treballar la lecto-escriptura, i en el taller de
biblioteca on poden transcriure i dibuixar els contes.
POSSIBILITATS
Quines imatges fiquem dins de les bosses?
Açò dependrà del vocabulari i estructures a treballar o reforçar. El grup de les imatges
poden ser:
• imatges de contes clàssics o coneguts ( al principi per acostumar al xiquet / a verbalitzar i
manipular les imatges.
• les estacions de l’any
• de temes que treballem
EXEMPLE D’IMATGES DE CONTES CLÀSSICS
• Personatges: Bruixa, rei, granota, princesa, gegant, fada, pirata, donyet, cavaller, drac...
• Objectes: Espasa, nau pirata, canó, tresor, granera, escut, vareta màgica...
• Lloc: Muntanya amb cova, pont i riu, castell, palau...
MERCÈ SALVADOR I ALMENAR
C.P. MARTÍNEZ TORRES
Aldaia
