Ppt trastorn personalitat paranoide

1. TRASTORN PERSONALITAT
PARANOIDE - TPP

2. INTRODUCCIÓ
 Caracteritzat per un patró de desconfiança i suspicàcia general cap als
altres, de manera que les intencions d'aquests són interpretades com
malicioses.
 Comença a l'edat adulta.
 Qualsevol de nosaltres pot patir un d'aquests episodis sense necessitat
de presentar per això un trastorn de personalitat. Que algú pateixi
puntualment un episodi paranoide, no suposa cap inconvenient per a la
vida diària, ni implica necessàriament el diagnòstic d'una patologia.

3.  El problema sorgeix quan aquests incidents es produeixen de forma
habitual i reiterada, i quan li impliquen a l'afectat una sèrie de
conseqüències negatives en la seva vida, tant en l'àmbit laboral com a
familiar, així com en les seves relacions interpersonals.
 Adolf Meyer va introduir el diagnòstic de caràcter paranoide, referint-
se a aquella persona amb incapacitat per adaptar les seves creences als
fets, tendència a l'aïllament i oposició als intents que fan els altres per
corregir les seves interpretacions errònies dels esdeveniments.

4.  Kraepelin en 1921 fa un descripció de les característiques bàsiques
d'aquest tipus de personalitat que segueix vigent en l'actualitat.
Aquesta descripció es materialitza en els manuals com una
"desconfiança i suspicàcia en general des del començament de la vida
adulta, de manera que les intencions dels altres són interpretades com
malicioses, i que apareixen en diferents contextos".

5.  Autors com Kretschmer van considerar que es podia diferenciar entre
dos tipus de personalitat paranoide; 1’afirmativa i litigant, i una altra
sensitiva i "sofrent", en què predominaria la hipersensibilitat, la
rancúnia i el sentiment de ser tractat desconsideradament. Aquesta
última modalitat seria la que acompanya (o més aviat antecedeix) als
episodis depressius que veiem freqüentment associats a aquest
trastorn.

6. QUÈ ÉS?
 Alteració de la personalitat en la qual es donen de forma habitual
moments en què l'individu té una especial suspicàcia respecte als
altres, cap a les intencions sent molta desconfiança i recel, interpretant
com perjudicials per a ell, i acompanyant-se de pensaments com: "em
volen estafar", "em van a enganyar", "volen agafar-me el pèl"...
 No vol dir que sempre hagi d'estar exhibint un comportament o forma
de pensar alterats. Episodis.

7.  Desconfiança i suspicàcia general que porten a interpretar com a
malintencionades les paraules i conductes dels altres, i a reaccionar amb
hostilitat a la més mínima; la persona sospita de tothom, es preocupa
constantment per la lleialtat dels seus, és molt rancuniós i manté
freqüents i acalorades discussions.
 http://www.psicologiaonline.cat/weblluis_archivos/webquadern.htm

8. CAUSANTS
 Normal desenvolupament de la personalitat es veu alterat per un fer
fortuït que provoca un trauma.
 Ambient inadequat per al desenvolupament d'un nen.
 Abandonament.
 Rebuig o abús en la 1ª infància.
 Altres factors de risc.

9. SÍMPTOMES
 Pensen que els altres es van a aprofitar d'ells, van a fer-li mal o el van
a enganyar, sense que hi hagi una base real que justifiqui aquest
temor.
 Preocupació excessiva.
 Els costa acceptar que s'equivoquen.
 Aparenten ser freds.
 Mai obliden un insult o una crítica.
 Escasses relacions socials - Aïllament social .
 Massa pendents de si mateixos.

10.  Certa tendència a rumiar mentalment, que fa que a més sigui molt
rancorós.
 Respostes desproporcionades als atacs dels altres.
 Distanciament emocional.
 Hipersensibilització.
 Problemes familiars.
 Dificultats per mantenir un lloc de treball estable.

11.  Problemes familiars.
 Dificultats per mantenir un lloc de treball estable.
 Problemes de salut avançats.
 Hostilitat injustificada.
 Manifestacions d'admiració i anhel per les persones que tenen
poderi ostenten un major rang social, mentre que menyspreen als
que es mostren febles o es consideren d'unrang inferior.

12.  Problemes de salut avançats.
 Hostilitat injustificada.
 Es desenvolupent molt bé a la vida. Però tenen una excessiva manca de
confiança en els altres.
 Manifestacions d'admiració i anhel per les persones que tenen poderi
ostenten un major rang social, mentre que menyspreen als que es
mostren febles o es consideren d'unrang inferior.
 Exageració de les circumstàncies normals.

13. DIAGNÒSTIC
 El patró de conducta ha de ser persistent, estable en el temps i de
llarga durada.
 El seu inici ha de remuntar almenys a l'adolescència o al principi de
l'edat adulta.
 Ha de ser inflexible i estendre una àmplia gamma de situacions
personals i socials, a més de molts altres símptomes més o menys
greus que defineixen la discriminació del trastorn de personalitat
d'una alteració psicològica passatgera.

14.  El trastorn és permanent i pot ser un precursor per l'esquizofrènia o
altres trastorns psiquiàtrics. Problemes laborals i matrimonials són
comuns al trastorn paranoide de la personalitat, de la mateixa manera
que els problemes financers i legals, en menor mesura.
 El tractament adequat pot permetre una millor qualitat de vida, llevat
que hi hagi un mal compliment de les recomanacions de tractament.

15. TRACTAMENT
Reestructuració cognitiva.
Entrenament en habilitats socials.
Terapia ocupacional.
Aproximacions successives als llocs o persones temuts
injustificadament.
Tècniques de control de l'estrès.

16. COMPLICACIONS
Qualsevol canvi o augment en l'estrès, especialment si els
problemes laborals, financers o legals o de les relacions
personals estan involucrats.
 Exemples d'estrès relacionats amb el lloc de treball =
 un canvi de supervisor.
 Trasllat àrea.
 canvi en les hores de treball.
 i / o un canvi de torn.

17.  L'abús de substàncies és sovint la manera de l'individu de fer front a
l'angoixa. L'automedicació pot portar a l'abús i la dependència.
 L'alcoholisme, que s'associa sovint amb aquest trastorn, condueix a un
cercle viciós de les percepcions paranoiques convertint en realitat, ja
que condueix a l'allunyament dels familiars, companys de treball i
amics.
 La presència d'un altre trastorn de la personalitat també poden
complicar el tractament.

18. PREVENCIÓ
Quan es doni un brot d'agressivitat deixar tranquil a
l'afectat, una vegada tranquil parlar amb ell i averiguar el
motiu del brot.
Explicar al pacient els pros i els contras les seves decisions.
Preguntar sobre els seus pensaments i demanar-li que els
desenvolupi d'acord a la seva experiència.
Suggerir que anoti les coses positives i negatives.

19. Lloar les iniciatives socials i fomentar-les.
Comentar aspectes positius dels demés.
Minimitzar accions negatives dels altres i que hagin pogut
perjudicar al pacient.
Propiciar la participació del pacient en institucions socials i
activitats col·laboratives.

20. SI L’INDIVIDU NO ES RECUPERA
 Si un individu no es recupera en el període
d'expectativa de durada màxima, el lector potser
vulgui recórrer a les preguntes següents per
entendre millor els aspectes específics del cas mèdic
d'un individu.

21. Respecte al diagnòstic
 ¿L'individu satisfà els criteris de personalitat paranoica?
 El diagnòstic ha estat confirmat?
 Són els símptomes de l'individu causa d'un altre trastorn
psicològic?
 Tenen condicions mèdiques amb símptomes similars estat
descartats?

22. Respecte al tractament
Va ser medicaments contra l'ansietat beneficiós per a la
gestió de crisi?
Si l'individu experimentat agitació severa o pensament
delirant límit, era medicament antipsicòtic indicat?
Es percep la teràpia farmacològica amb sospita?
Sabia tractament farmacològic en realitat interferir amb el
tractament?

23. ¿L'individu ha pogut confiar en el terapeuta? Si no és així,
què es pot fer per millorar la relació?
Malgrat les acusacions delirants han de ser tractats amb
realisme, era això a terme sense humiliar l'individu?
Podria la teràpia conductual i / o jocs de rols s'utilitza per
disminuir la suspicàcia i millorar les habilitats de
socialització?

24. Respecte al pronòstic
Són els trets paranoides de la persistent individual,
inflexible, i causant una disfunció significativa i l'angoixa?
És funció social o laboral deteriorat?
Com l'individu enfront del estrès?
¿L'individu té un grup efectiu, el suport de confiança?
¿L'individu es beneficiaria a partir d'un tractament
addicional o alternatives de tractament?

25. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA DURADA
 El progrés i l'eficàcia de la psicoteràpia.
 La voluntat de la persona per a participar en la teràpia.
 La coexistència d'altres diagnòstics psiquiàtrics, especialment l'abús de
substàncies.
 L'estat actual de la vida d'estrès, com ara legal civil, o els problemes
financers.

26. VIDEO