1. ESSA SORDA‐SONORA
ORIENTACIONS
FONÈTIQUES
Nom A.Mulet E.
Observació:
són orientacions als castellano-parlants interessant en
aprendre aquesta llengua
2. Orientació fonètica sibilants
ESSA SORDA‐GRAFIES
La essa sorda té el mateix so que el castellà,
però presenta les següents grafies
S POSICIÓ FINAL I INICIAL DE PARAULA
SS ENTRE VOCALS
Ç DAVANT A‐O‐U
POSICIONS:
DESPRÉS DE CONSONANT
ENTRE VOCALS
FINAL DE PARAULA. MAI INICI PARAULA
3. Orientació fonètica sibilants
C davant E‐I
POSICIONS:
DESPRÉS DE CONSONANTS
ENTRE VOCALS
INICI DE PARAULA
Observem que no podem delimitar la grafia si
atenen a la posició que ocupa en la paraula. ja
que mínimament tenim una o dos grafies en la
mateixa posició
4. Orientació fonètica sibilants
Anem a donar‐vos una orientació separant per
grups de grafies
C I Ç
S I SS
EL PRIMER GRUP LA DIFERÈNCIA ESTÀ EN LA
VOCAL I ENTRE ELS DOS, ÉS QUE MANTÉ LA GRAFIA
D’ACORD AMB LA ETIMOLOGIA LLATÍ, ÉS A DIR,
QUE SI EN CASTELLÀ ESCRIVIM “ C” EN CATALÀ
TAMBÉ I SI EN CASTELLÀ ESCRIVIM “S” EN CATALÀ
TAMBÉ PERÒ ARA SI , TENINT EN COMPTE LA
SITUACIÓ DE LA GRAFIA DINTRE DE LA PARAULA
5. Orientació fonètica sibilants
S O SS
RECORDAR –SS‐ VA INTERVOCÀLICA, LA RESTA DE
POSICIONS ÉS LA S
EXEMPLES:
PASSEJAR, PASSAR
SABER, CONSELL, DESPRÉS
ENS QUEDA A RESOLDRE EN
POSICIÓ FINAL “S “O “Ç”
7. Orientació fonètica sibilants
CARÀTER ORIENTATIU
SI EN CASTELLÀ USEM “S” DONCS
POSAREM LA “S”
EXEMPLE
DOLORÒS‐‐‐ DOLOROSO
8. Orientació fonètica sibilants
ESSA SONORA
AQUEST SO NO ESTÀ EN EL
SISTEMA FONÈTIC CASTELLÀ.
EQUIVAL AL ZOMBIR D’UNA
ABELLA
TE DOS GRAFIES “S” I LA “Z”
9. Orientació fonètica sibilants
ESSA SONORA
LA –S‐ va intervocàlica
Exemple
Casa, televisió, posició
LA “Z” inici de paraula i després de
consonant.
Entre elles és fàcil saber quan usar‐ne
una o l’altra. És una qüestió fonètica I
pertant difícil al castellano‐parlant
Exemple
Zona, zoològic, almorzar
