SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  15
QUIN ÉS EL REFERENT DE SABER DE LA
DIDÀCTICA DE LA LLENGUA I LA LITERATURA?
LLENGUA
(transmissió id.)

COMUNICACIÓ
(transmissió id +
Afectivitat)

ESTUDI DEL SISTEMA:
- PARAULES
-ENUNCIATS
- TEXTOS ?

ESTUDI DELS USOS:
-TEXTOS REALS,
-GÈNERES DISCURSIUS

COMPETÈNCIA
LINGÜÍSTICA
CORRECCIÓ

COMPETÈNCIA
COMUNICATIVA
EFICÀCIA
QUIN ÉS EL REFERENT DE SABER DE LA
DIDÀCTICA DE LA LLENGUA I LA LITERATURA?

LLENGUA

COMUNICACIÓ
(transmissió id +
Afectivitat)

ESTUDI DELS USOS:

ESTUDI DEL SISTEMA

-TEXTOS REALS,
-GÈNERES DISCURSIUS

COMPETÈNCIA
COMUNICATIVA

COMPETÈNCIA
LINGÜÍSTICA

EFICÀCIA
CORRECCIÓ
El text com a unitat bàsica de
l’ensenyament de llengua i literatura
“El text és una unitat lingüística comunicativa
producte de l’activitat verbal humana, que posseeix
un caràcter social. Es caracteritza per l’adequació al
context comunicatiu, la coherència informativa i la
cohesió lineal. La seva estructura reflecteix els
procediments emprats per emissor i receptor en els
processos d’elaboració i d’interpretació. Es
construeix per mitjà de dos conjunts de capacitats i
coneixements: els propis del nivell textual i els del
sistema de la llengua”.
Castellà (1996): De la frase al text

D’acord, però…






Quins textos?
Com els graduaré?
Quins criteris faré servir per portar-los a l’aula?
Com els treballaré per tal que tinguin sentit?
Com classificaré o programaré els textos?

Tipologies textuals versus
gèneres discursius
Els gèneres discursius
 Els

gèneres són conjunts de
convencions i expectatives que
focalitzen l’atenció sobre diferents
aspectes del text i que guien el procés
de formulació d’hipòtesis i, per tant, el
procés de comprensió oral i escrita.
Per què el gènere és un útil didàctic?
 Són

pràctiques de llenguatge socialment
reconegudes.
 N’hi ha d’orals, d’escrits, d’audiovisuals...
 Tot text és, socialment, un exemplar de
gènere.
 Organitzen i desenvolupen l’horitzó
d’expectatives del lector i de l’emissor.
Per què el gènere és un útil didàctic(2)?
 Té

un ancoratge social.
 Presenta unes regularitats de composició i
formals en els textos produïts.
 “Els gèneres són útils que institueixen la
possibilitat de comunicació”[Schneuwly]
Per què el gènere és un útil didàctic (3)?






Útil cultural
Útil didàctic
Útil d’ensenyament: fixa les significacions socials
complexes, orienta la realització de l’acció lingüística
(continguts i estructura comunicacional). Ajuda
l’ensenyant a tenir clar què està ensenyant.
Útil d’aprenentatge: l’alumne té accés a algunes de
les seves significacions i eixampla les seves
capacitats de llenguatge.
Dolz, gagnon (2008: 180)
Ens interessem en els gèneres com a objectes
d’ens/apren de la producció escrita i oral,
partint del postulat que són les pràctiques de
llenguatge significatives, socialment
reconegudes , les que han d’orientar
l’ensenyament.
Dolz, Schneuwly (1997)
 És

a través dels gèneres que les pràctiques
de llenguatge s’encarnen en les activitats
dels aprenents.
 Davant de l’heterogeneïtat de textos, el
treball de reagrupament facilita el
desplegament de continguts d’ensenyament.
Els GD: components definitoris
QUI emet el missatge

1.
•

Enunciador real/fictici; to seriós/còmic/ real/fingit…;
oral/escrit; narrat/representat

A QUI s’adreça el missatge

1.
•

Destinatari determinat/indeterminat; a un mateix/a un
tercer; real o fictici

QUINA FUNCIÓ TÉ EL MISSATGE

1.
•
•

INTENCIÓ o Finalitat (dir com són les coses, expressar
sentiments, criticar una classe social…)
Didàctica, seriosa, paròdica, lúdica…
Els GD: components definitoris
4. QUÈ ES DIU?
-

Contingut (Tema, tòpics)
Característiques dels personatges, de les informacions…

5. COM ES DIU?
- Forma: és el més visible externament: factors gramaticals, fonètics o
mètrics, trets estilístics(per ex. Lèxic), organització del text:
estructures narratives, estructura externa (estrofes, actes,
capítols…)

6. Com es relaciona el gènere amb el seu context
social?
- Està clar que hi ha dispositius simbòlicosocials que influeixen en la
realització de textos.
La cançó trobadoresca

ENUNCIADOR:
Real: Trobador, 1ª p
To seriós
Oral (Musicat)
Narrat

DESTINATARI:
MIDONS: Dona del
castell
Casada-Senyal
Real, determinada
però amagada

CONTINGUT:

AMOR CORTÈS:
Autèntic /Adulterí
-cavaller valent, generós, gentil,
enamorat, lleial, mezura
- Dama, ideal bellesa, perfecció
- Tòpics: vassallatge, demanda
de protecció, insatisfacció,
patiment

FORMA:
Perfecció
- estructures noves,
- rima consonant…
- llengua occitana
(ll. romànica)

CONTEXT
Societat feudal occitana
Certa llibertat religiosa

FUNCIÓ
-joc cortesà
-lluïment del trobador: purificació
-a través del fin’amors
Gènere: presentació un/a alumne/a
ENUNCIADOR:

CONTINGUT:

CONTEXT

Context de classe
De cicle inicial
Primers dies

FORMA:
FUNCIÓ
DESTINATARI:
Activitat de formació
 Triar

un gènere discursiu (oral, escrit,
audiovisual…) que es pugui o s’hagi de
treballar a cicle inicial.
 Caracteritzar-lo a partir dels sis components
que s’han exposat a classe.
 Proposar una o diverses activitats per
treballar-lo a l’aula.

Contenu connexe

Tendances

Les seqüències didàctiques (Grup 1)
Les seqüències didàctiques (Grup 1)Les seqüències didàctiques (Grup 1)
Les seqüències didàctiques (Grup 1)Carme Bové
 
Lcud1 el text descriptiu
Lcud1 el text descriptiuLcud1 el text descriptiu
Lcud1 el text descriptiuacontre2
 
Recursos exposició oral
Recursos exposició oralRecursos exposició oral
Recursos exposició oralescolasonferrer
 
Escriure contes amb una tauleta. Pràctica educativa fonamentada.
Escriure contes amb una tauleta. Pràctica educativa fonamentada.Escriure contes amb una tauleta. Pràctica educativa fonamentada.
Escriure contes amb una tauleta. Pràctica educativa fonamentada.ada
 
Com fem una narració? Com escrivim un conte?
Com fem una narració? Com escrivim un conte?Com fem una narració? Com escrivim un conte?
Com fem una narració? Com escrivim un conte?lurdessaavedra
 
Situacions d'aprenentatge
Situacions d'aprenentatgeSituacions d'aprenentatge
Situacions d'aprenentatgessicam
 
Estratègies Ensenyament i Gestió de l'aula
Estratègies Ensenyament i Gestió de l'aulaEstratègies Ensenyament i Gestió de l'aula
Estratègies Ensenyament i Gestió de l'aulaRamon Grau
 
Unitat 4. els gèneres periodístics. els gèneres informatius
Unitat 4. els gèneres periodístics. els gèneres informatiusUnitat 4. els gèneres periodístics. els gèneres informatius
Unitat 4. els gèneres periodístics. els gèneres informatiusFàtima
 
Instuments d’avaluació competencials
Instuments d’avaluació competencialsInstuments d’avaluació competencials
Instuments d’avaluació competencialsNuria Alart
 
Les figures retòriques de la poesia
Les figures retòriques de la poesiaLes figures retòriques de la poesia
Les figures retòriques de la poesiaAntoni de la Torre
 
Descripcions subjectives i objectives 2n
Descripcions subjectives i objectives 2nDescripcions subjectives i objectives 2n
Descripcions subjectives i objectives 2ngranotes
 
Els gèneres literaris 3r
Els gèneres literaris 3rEls gèneres literaris 3r
Els gèneres literaris 3rSílvia Montals
 

Tendances (20)

Textos narratius
Textos narratiusTextos narratius
Textos narratius
 
Les seqüències didàctiques (Grup 1)
Les seqüències didàctiques (Grup 1)Les seqüències didàctiques (Grup 1)
Les seqüències didàctiques (Grup 1)
 
Els gèneres narratius
Els gèneres narratiusEls gèneres narratius
Els gèneres narratius
 
Lcud1 el text descriptiu
Lcud1 el text descriptiuLcud1 el text descriptiu
Lcud1 el text descriptiu
 
Recursos exposició oral
Recursos exposició oralRecursos exposició oral
Recursos exposició oral
 
Verbs d'acció
Verbs d'accióVerbs d'acció
Verbs d'acció
 
Escriure contes amb una tauleta. Pràctica educativa fonamentada.
Escriure contes amb una tauleta. Pràctica educativa fonamentada.Escriure contes amb una tauleta. Pràctica educativa fonamentada.
Escriure contes amb una tauleta. Pràctica educativa fonamentada.
 
Registres lingüístics
Registres lingüísticsRegistres lingüístics
Registres lingüístics
 
Com fem una narració? Com escrivim un conte?
Com fem una narració? Com escrivim un conte?Com fem una narració? Com escrivim un conte?
Com fem una narració? Com escrivim un conte?
 
Mètrica
MètricaMètrica
Mètrica
 
Situacions d'aprenentatge
Situacions d'aprenentatgeSituacions d'aprenentatge
Situacions d'aprenentatge
 
Estratègies Ensenyament i Gestió de l'aula
Estratègies Ensenyament i Gestió de l'aulaEstratègies Ensenyament i Gestió de l'aula
Estratègies Ensenyament i Gestió de l'aula
 
Unitat 4. els gèneres periodístics. els gèneres informatius
Unitat 4. els gèneres periodístics. els gèneres informatiusUnitat 4. els gèneres periodístics. els gèneres informatius
Unitat 4. els gèneres periodístics. els gèneres informatius
 
Instuments d’avaluació competencials
Instuments d’avaluació competencialsInstuments d’avaluació competencials
Instuments d’avaluació competencials
 
Tipologies textuals
Tipologies textualsTipologies textuals
Tipologies textuals
 
Tipologies textuals
Tipologies textualsTipologies textuals
Tipologies textuals
 
Les figures retòriques de la poesia
Les figures retòriques de la poesiaLes figures retòriques de la poesia
Les figures retòriques de la poesia
 
Rubrica Lectura en veu alta (CS)
Rubrica Lectura en veu alta (CS)Rubrica Lectura en veu alta (CS)
Rubrica Lectura en veu alta (CS)
 
Descripcions subjectives i objectives 2n
Descripcions subjectives i objectives 2nDescripcions subjectives i objectives 2n
Descripcions subjectives i objectives 2n
 
Els gèneres literaris 3r
Els gèneres literaris 3rEls gèneres literaris 3r
Els gèneres literaris 3r
 

Similaire à Gèneres discursius

Tema 1. La comunicació i els textos
Tema 1. La comunicació i els textosTema 1. La comunicació i els textos
Tema 1. La comunicació i els textosSílvia Montals
 
Programació grups interactius contes
Programació grups interactius contesProgramació grups interactius contes
Programació grups interactius contesmargalida4
 
El llenguatge i la comunicació humana
El llenguatge i la comunicació humanaEl llenguatge i la comunicació humana
El llenguatge i la comunicació humanamarclia
 
Tema 1. la llengua com a sistema
Tema 1. la llengua com a sistema Tema 1. la llengua com a sistema
Tema 1. la llengua com a sistema masocias
 
UN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA Per a la societat del segle XXI
UN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA  Per a la societat del segle XXIUN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA  Per a la societat del segle XXI
UN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA Per a la societat del segle XXIBenito Mendoza
 
Les rúbriques textuals 5 04
Les rúbriques textuals 5 04Les rúbriques textuals 5 04
Les rúbriques textuals 5 04lauraciv
 
Les organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llengua
Les organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llenguaLes organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llengua
Les organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llengualauraciv
 
enfocament comunicatiu i textual
 enfocament comunicatiu i textual enfocament comunicatiu i textual
enfocament comunicatiu i textualPaulaMesa13
 
Estrategies enfocament-comunicatiu
Estrategies enfocament-comunicatiuEstrategies enfocament-comunicatiu
Estrategies enfocament-comunicatiuesther_montesinos
 
U.d. sant jordi presentació 1
U.d. sant jordi  presentació 1U.d. sant jordi  presentació 1
U.d. sant jordi presentació 1Conxita Julià
 
Jornada d'intercanvi d'experiències COMLIN Juny 2012
Jornada d'intercanvi d'experiències COMLIN Juny 2012Jornada d'intercanvi d'experiències COMLIN Juny 2012
Jornada d'intercanvi d'experiències COMLIN Juny 2012Alberich
 
Projecte de llengua de l’Escola Lavinia
Projecte de llengua de l’Escola LaviniaProjecte de llengua de l’Escola Lavinia
Projecte de llengua de l’Escola Laviniamsanch43
 
Currículum, competències i literatura
Currículum, competències i literatura Currículum, competències i literatura
Currículum, competències i literatura Beatriz Comella
 
Sd per aprendre llengua i literatura (Carme Durán)
Sd per aprendre llengua i literatura (Carme Durán) Sd per aprendre llengua i literatura (Carme Durán)
Sd per aprendre llengua i literatura (Carme Durán) Carme Durán
 
El nou currículum de llengua - Artur Noguerol
El nou currículum de llengua - Artur NoguerolEl nou currículum de llengua - Artur Noguerol
El nou currículum de llengua - Artur Noguerolguest4cedfc
 

Similaire à Gèneres discursius (20)

Tema 1. La comunicació i els textos
Tema 1. La comunicació i els textosTema 1. La comunicació i els textos
Tema 1. La comunicació i els textos
 
Programació grups interactius contes
Programació grups interactius contesProgramació grups interactius contes
Programació grups interactius contes
 
El llenguatge i la comunicació humana
El llenguatge i la comunicació humanaEl llenguatge i la comunicació humana
El llenguatge i la comunicació humana
 
Tema 1. la llengua com a sistema
Tema 1. la llengua com a sistema Tema 1. la llengua com a sistema
Tema 1. la llengua com a sistema
 
UN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA Per a la societat del segle XXI
UN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA  Per a la societat del segle XXIUN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA  Per a la societat del segle XXI
UN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA Per a la societat del segle XXI
 
La Programació Per Tasques
La Programació Per TasquesLa Programació Per Tasques
La Programació Per Tasques
 
Les rúbriques textuals 5 04
Les rúbriques textuals 5 04Les rúbriques textuals 5 04
Les rúbriques textuals 5 04
 
Les organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llengua
Les organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llenguaLes organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llengua
Les organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llengua
 
enfocament comunicatiu i textual
 enfocament comunicatiu i textual enfocament comunicatiu i textual
enfocament comunicatiu i textual
 
Estrategies enfocament-comunicatiu
Estrategies enfocament-comunicatiuEstrategies enfocament-comunicatiu
Estrategies enfocament-comunicatiu
 
U.d. sant jordi presentació 1
U.d. sant jordi  presentació 1U.d. sant jordi  presentació 1
U.d. sant jordi presentació 1
 
Jornada d'intercanvi d'experiències COMLIN Juny 2012
Jornada d'intercanvi d'experiències COMLIN Juny 2012Jornada d'intercanvi d'experiències COMLIN Juny 2012
Jornada d'intercanvi d'experiències COMLIN Juny 2012
 
Tertulia dialògica
Tertulia dialògicaTertulia dialògica
Tertulia dialògica
 
Projecte de llengua de l’Escola Lavinia
Projecte de llengua de l’Escola LaviniaProjecte de llengua de l’Escola Lavinia
Projecte de llengua de l’Escola Lavinia
 
Currículum, competències i literatura
Currículum, competències i literatura Currículum, competències i literatura
Currículum, competències i literatura
 
Tertulia dialògica
Tertulia dialògica Tertulia dialògica
Tertulia dialògica
 
Tertulia dialògica
Tertulia dialògicaTertulia dialògica
Tertulia dialògica
 
Sd per aprendre llengua i literatura (Carme Durán)
Sd per aprendre llengua i literatura (Carme Durán) Sd per aprendre llengua i literatura (Carme Durán)
Sd per aprendre llengua i literatura (Carme Durán)
 
Act3.bloc1
Act3.bloc1Act3.bloc1
Act3.bloc1
 
El nou currículum de llengua - Artur Noguerol
El nou currículum de llengua - Artur NoguerolEl nou currículum de llengua - Artur Noguerol
El nou currículum de llengua - Artur Noguerol
 

Plus de cristofolferrer

L’alumnat crea un text multimodal públic
L’alumnat crea un text multimodal públicL’alumnat crea un text multimodal públic
L’alumnat crea un text multimodal públiccristofolferrer
 
Alguns aspectes de programació didàctica a l'àrea de Llengua
Alguns aspectes de programació didàctica a l'àrea de LlenguaAlguns aspectes de programació didàctica a l'àrea de Llengua
Alguns aspectes de programació didàctica a l'àrea de Llenguacristofolferrer
 
Evaluación de un proyecto editorial
Evaluación de un proyecto editorialEvaluación de un proyecto editorial
Evaluación de un proyecto editorialcristofolferrer
 
Llegir la forma d'un text per escriure millor
Llegir la forma d'un text per escriure millorLlegir la forma d'un text per escriure millor
Llegir la forma d'un text per escriure millorcristofolferrer
 
Avaluació d'un projecte editorial
Avaluació d'un projecte editorialAvaluació d'un projecte editorial
Avaluació d'un projecte editorialcristofolferrer
 
La construcció d’un text hipertextual com a síntesi
La construcció d’un text hipertextual com a síntesiLa construcció d’un text hipertextual com a síntesi
La construcció d’un text hipertextual com a síntesicristofolferrer
 
Recopilació de frases fetes
Recopilació de frases fetesRecopilació de frases fetes
Recopilació de frases fetescristofolferrer
 
Per què el cel és tan lluny
Per què el cel és tan llunyPer què el cel és tan lluny
Per què el cel és tan llunycristofolferrer
 
Gestos Professionals Per Fomentar Gestos Lectors Efectius
Gestos Professionals Per Fomentar Gestos Lectors EfectiusGestos Professionals Per Fomentar Gestos Lectors Efectius
Gestos Professionals Per Fomentar Gestos Lectors Efectiuscristofolferrer
 
Conference Reefmm Vancouver 08 Vf
Conference Reefmm Vancouver 08 VfConference Reefmm Vancouver 08 Vf
Conference Reefmm Vancouver 08 Vfcristofolferrer
 
La Programació De Llengua
La Programació De LlenguaLa Programació De Llengua
La Programació De Llenguacristofolferrer
 
Avaluació Lectura En 3 Parts
Avaluació Lectura En 3 PartsAvaluació Lectura En 3 Parts
Avaluació Lectura En 3 Partscristofolferrer
 
Lectors Re Creant El Text
Lectors Re Creant El TextLectors Re Creant El Text
Lectors Re Creant El Textcristofolferrer
 

Plus de cristofolferrer (20)

L’alumnat crea un text multimodal públic
L’alumnat crea un text multimodal públicL’alumnat crea un text multimodal públic
L’alumnat crea un text multimodal públic
 
Alguns aspectes de programació didàctica a l'àrea de Llengua
Alguns aspectes de programació didàctica a l'àrea de LlenguaAlguns aspectes de programació didàctica a l'àrea de Llengua
Alguns aspectes de programació didàctica a l'àrea de Llengua
 
Evaluación de un proyecto editorial
Evaluación de un proyecto editorialEvaluación de un proyecto editorial
Evaluación de un proyecto editorial
 
Llegir la forma d'un text per escriure millor
Llegir la forma d'un text per escriure millorLlegir la forma d'un text per escriure millor
Llegir la forma d'un text per escriure millor
 
Avaluació d'un projecte editorial
Avaluació d'un projecte editorialAvaluació d'un projecte editorial
Avaluació d'un projecte editorial
 
La construcció d’un text hipertextual com a síntesi
La construcció d’un text hipertextual com a síntesiLa construcció d’un text hipertextual com a síntesi
La construcció d’un text hipertextual com a síntesi
 
Bon nadal 2011
Bon nadal 2011Bon nadal 2011
Bon nadal 2011
 
Recopilació de frases fetes
Recopilació de frases fetesRecopilació de frases fetes
Recopilació de frases fetes
 
Per què el cel és tan lluny
Per què el cel és tan llunyPer què el cel és tan lluny
Per què el cel és tan lluny
 
Gestos Professionals Per Fomentar Gestos Lectors Efectius
Gestos Professionals Per Fomentar Gestos Lectors EfectiusGestos Professionals Per Fomentar Gestos Lectors Efectius
Gestos Professionals Per Fomentar Gestos Lectors Efectius
 
La Prehistòria
La PrehistòriaLa Prehistòria
La Prehistòria
 
Sessió 4 Publicació
Sessió 4  PublicacióSessió 4  Publicació
Sessió 4 Publicació
 
Conference Reefmm Vancouver 08 Vf
Conference Reefmm Vancouver 08 VfConference Reefmm Vancouver 08 Vf
Conference Reefmm Vancouver 08 Vf
 
La Programació De Llengua
La Programació De LlenguaLa Programació De Llengua
La Programació De Llengua
 
L'escola contra el Món
L'escola contra el MónL'escola contra el Món
L'escola contra el Món
 
Avaluació Lectura En 3 Parts
Avaluació Lectura En 3 PartsAvaluació Lectura En 3 Parts
Avaluació Lectura En 3 Parts
 
Lectors Re Creant El Text
Lectors Re Creant El TextLectors Re Creant El Text
Lectors Re Creant El Text
 
Fabula
FabulaFabula
Fabula
 
Accident De Treball
Accident De TreballAccident De Treball
Accident De Treball
 
Resum recerca
Resum recercaResum recerca
Resum recerca
 

Gèneres discursius

  • 1. QUIN ÉS EL REFERENT DE SABER DE LA DIDÀCTICA DE LA LLENGUA I LA LITERATURA? LLENGUA (transmissió id.) COMUNICACIÓ (transmissió id + Afectivitat) ESTUDI DEL SISTEMA: - PARAULES -ENUNCIATS - TEXTOS ? ESTUDI DELS USOS: -TEXTOS REALS, -GÈNERES DISCURSIUS COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA CORRECCIÓ COMPETÈNCIA COMUNICATIVA EFICÀCIA
  • 2. QUIN ÉS EL REFERENT DE SABER DE LA DIDÀCTICA DE LA LLENGUA I LA LITERATURA? LLENGUA COMUNICACIÓ (transmissió id + Afectivitat) ESTUDI DELS USOS: ESTUDI DEL SISTEMA -TEXTOS REALS, -GÈNERES DISCURSIUS COMPETÈNCIA COMUNICATIVA COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA EFICÀCIA CORRECCIÓ
  • 3. El text com a unitat bàsica de l’ensenyament de llengua i literatura “El text és una unitat lingüística comunicativa producte de l’activitat verbal humana, que posseeix un caràcter social. Es caracteritza per l’adequació al context comunicatiu, la coherència informativa i la cohesió lineal. La seva estructura reflecteix els procediments emprats per emissor i receptor en els processos d’elaboració i d’interpretació. Es construeix per mitjà de dos conjunts de capacitats i coneixements: els propis del nivell textual i els del sistema de la llengua”. Castellà (1996): De la frase al text 
  • 4. D’acord, però…      Quins textos? Com els graduaré? Quins criteris faré servir per portar-los a l’aula? Com els treballaré per tal que tinguin sentit? Com classificaré o programaré els textos? Tipologies textuals versus gèneres discursius
  • 5. Els gèneres discursius  Els gèneres són conjunts de convencions i expectatives que focalitzen l’atenció sobre diferents aspectes del text i que guien el procés de formulació d’hipòtesis i, per tant, el procés de comprensió oral i escrita.
  • 6. Per què el gènere és un útil didàctic?  Són pràctiques de llenguatge socialment reconegudes.  N’hi ha d’orals, d’escrits, d’audiovisuals...  Tot text és, socialment, un exemplar de gènere.  Organitzen i desenvolupen l’horitzó d’expectatives del lector i de l’emissor.
  • 7. Per què el gènere és un útil didàctic(2)?  Té un ancoratge social.  Presenta unes regularitats de composició i formals en els textos produïts.  “Els gèneres són útils que institueixen la possibilitat de comunicació”[Schneuwly]
  • 8. Per què el gènere és un útil didàctic (3)?     Útil cultural Útil didàctic Útil d’ensenyament: fixa les significacions socials complexes, orienta la realització de l’acció lingüística (continguts i estructura comunicacional). Ajuda l’ensenyant a tenir clar què està ensenyant. Útil d’aprenentatge: l’alumne té accés a algunes de les seves significacions i eixampla les seves capacitats de llenguatge.
  • 9. Dolz, gagnon (2008: 180) Ens interessem en els gèneres com a objectes d’ens/apren de la producció escrita i oral, partint del postulat que són les pràctiques de llenguatge significatives, socialment reconegudes , les que han d’orientar l’ensenyament.
  • 10. Dolz, Schneuwly (1997)  És a través dels gèneres que les pràctiques de llenguatge s’encarnen en les activitats dels aprenents.  Davant de l’heterogeneïtat de textos, el treball de reagrupament facilita el desplegament de continguts d’ensenyament.
  • 11. Els GD: components definitoris QUI emet el missatge 1. • Enunciador real/fictici; to seriós/còmic/ real/fingit…; oral/escrit; narrat/representat A QUI s’adreça el missatge 1. • Destinatari determinat/indeterminat; a un mateix/a un tercer; real o fictici QUINA FUNCIÓ TÉ EL MISSATGE 1. • • INTENCIÓ o Finalitat (dir com són les coses, expressar sentiments, criticar una classe social…) Didàctica, seriosa, paròdica, lúdica…
  • 12. Els GD: components definitoris 4. QUÈ ES DIU? - Contingut (Tema, tòpics) Característiques dels personatges, de les informacions… 5. COM ES DIU? - Forma: és el més visible externament: factors gramaticals, fonètics o mètrics, trets estilístics(per ex. Lèxic), organització del text: estructures narratives, estructura externa (estrofes, actes, capítols…) 6. Com es relaciona el gènere amb el seu context social? - Està clar que hi ha dispositius simbòlicosocials que influeixen en la realització de textos.
  • 13. La cançó trobadoresca ENUNCIADOR: Real: Trobador, 1ª p To seriós Oral (Musicat) Narrat DESTINATARI: MIDONS: Dona del castell Casada-Senyal Real, determinada però amagada CONTINGUT: AMOR CORTÈS: Autèntic /Adulterí -cavaller valent, generós, gentil, enamorat, lleial, mezura - Dama, ideal bellesa, perfecció - Tòpics: vassallatge, demanda de protecció, insatisfacció, patiment FORMA: Perfecció - estructures noves, - rima consonant… - llengua occitana (ll. romànica) CONTEXT Societat feudal occitana Certa llibertat religiosa FUNCIÓ -joc cortesà -lluïment del trobador: purificació -a través del fin’amors
  • 14. Gènere: presentació un/a alumne/a ENUNCIADOR: CONTINGUT: CONTEXT Context de classe De cicle inicial Primers dies FORMA: FUNCIÓ DESTINATARI:
  • 15. Activitat de formació  Triar un gènere discursiu (oral, escrit, audiovisual…) que es pugui o s’hagi de treballar a cicle inicial.  Caracteritzar-lo a partir dels sis components que s’han exposat a classe.  Proposar una o diverses activitats per treballar-lo a l’aula.

Notes de l'éditeur

  1. Hem de pensar mentalment en una dicotomia que no és tal. Se’ns complica enormement la feina, no? L’estudi dels usos, amplia enormement el nostre àmbit de treball La competència comunicativa implica molta més dificultat, i si ja ha de ser PLURILINGÜE, NO EN PARLEM...
  2. Això no implica exactament un canvi de paradigma sinó una ampliació del paradigma a tots nivells: El professor ja no només és responsable de la llengua sinó de la comunicació en totes les seves formes i vessants Ja no es pot limitar a l’anàlisi del sistema i a la gramaticalitat sinó que ha de valorar si els textos representen usos factibles. Ja no es tracta d’assolir una competència lingüística sinó una competència comunicativa plena, la qual no s’avaluarà només per la seva correcció sinó per la seva eficàcia, essent-ne la correcció una part irrenunciable en molts casos. La competència comunicativa implica molta més dificultat, i si ja ha de ser PLURILINGÜE, NO EN PARLEM...
  3. DES DEL PUNT DE VISTA DIDÀCTIC, EL TEXT ES CONSIDERA DES DE FA TEMPS LA UNITAT BÀSICA DE L’ENSENYAMENT DE LA PRODUCCIÓ ORAL I ESCRITA I TAMBÉ DE LA LECTURA I DE LA RECEPCIÓ ORAL. ELS TEXTOS CORRESPONEN A SITUACIONS D’INTERACCIÓ SOCIAL, S’INSCRIUEN EN UN HORITZÓ SOCIAL I S’ADAPTEN A UN AUDITORI PARTICULAR.
  4. L’escola de Ginebra l’anomena megaútil didàctic
  5. L’escola de Ginebra l’anomena megaútil didàctic
  6. L’escola de Ginebra l’anomena megaútil didàctic
  7. SÓN COM UNA MENA DE NORMES COMUNICATIVES ASSUMIDES SOCIALMENT...
  8. Context: A les societat feudal, hi ha una barreja de trobadors de totes les classes socials efecte de la permissibilitat Aquest tipus de cançó s’estén des d’Occitània fins a Itàlia i Catalunya.
  9. Triar un gènere possible d’ensenyar al nivell del qual estem parlant...