1. EL COMENTARI DE TEXT
A. INTRODUCCIÓ.
1. Criteris generals de correcció
1.1. Correcció lingüística: ortografia, morfologia i sintaxi. Procura revisar el text abans d’entregar.
1.2. Claredat: procura redactar amb una sintaxi clara i senzilla, sense enfosquir les teves idees. Rellegeix el
que has escrit per tal de comprovar que les frases són completes i intel·ligibles.
1.3. Concisió: has d’ometre tot allò que no sigui necessari per expressar amb precisió allò que vols dir.
2. Resum del text.
2.1. Capacitat de síntesi. Recorda que les idees principals s’estructuren segons la puntuació: els paràgrafs
(punts i a part) indiquen idees centrals i les oracions (punts i seguit) indiquen informació nova o ampliació
d’idees anteriors.
2.2. Intenció de l’autor. Has de cercar un sentit global al text (tesi o tema) i analitzar quins mecanismes
lingüístics fa servir l’autor per tal de convèncer el lector o exposar les seves idees.
3. Comentari crític.
3.1. Idea general i idees secundàries. De l’esquema que vertebra el text, n’has de treure conclusions
particulars (tipus de text, estratègies del narrador, intencionalitat, etc). Però no basta esquematitzar
el text, sinó que
n’has de redactar també l’anàlisi.
3.2. Situar el text en el seu context. Es poden fer servir totes les referències que es tenguin a l’abast:
Història, Política, Lingüística, Art, etc.
3.3. Capacitat d’argumentació. Es valora tant la teva anàlisi argumental del text com la teva pròpia capacitat
d’argumentació. Per això és important tenir present la coherència de la teva redacció.
3.4. Fluïdesa i seguretat en el tema.
3.5. Convé evitar repetir el text i les divagacions supèrflues.
B. ELABORACIÓ DEL COMENTARI
1. Comprensió del text.
La redacció d’un comentari és el resultat final de tot un procés, el qual consta d’un seguit de passes o etapes
que s’han de superar. Cada etapa ens exigeix una tasca diferent (comprensió, selecció, ordenació, expressió...)
que és necessari realitzar correctament per poder reeixir en les següents. En conseqüència, és molt important
seguir un mètode ordenat de treball com el que es proposa a continuació.
1.1. Lectura del text.
És la part més important del treball d’elaboració d’un comentari i, en conseqüència, a la que hem
de dedicar la major part del temps de què disposem. Perquè llegir un text no significa entendre totes
les paraules, sinó copsar-ne d’una banda el sentit global i de l’altra el sentit parcial de TOTES les
idees i conceptes exposats. Sense una bona comprensió del text, no és possible fer un resum o un
comentari acceptables.
Per tal de llegir correctament un text, convé seguir un mètode com el següent:
• Llegir el text sencer 3 o 4 vegades intentant entendre’n el sentit global. Si no s’entén
qualque paraula, cal consultar el Diccionari.
• Llegir atentament cada frase reflexionant detingudament sobre el seu significat i prenent
notes, si cal.
• Tornar a llegir globalment el text.
1.2. Elaboració de l’esquema.
Elaborar un esquema significa ordenar en una estructura el contingut d’un text. El resultat, per tant,
ha de consistir en un escrit sense enllaços que contengui només les idees importants i que estigui
ordenat jeràrquicament (idees principals i secundàries) de manera gràfica.
El mètode que convé seguir és el següent:
• Subratllar les paraules clau i les frases més importants, prescindint d’allò que sigui
secundari.
• Fragmentar el text, esbrinar on comença i on acaba cada part i tractar de trobar-ne
l’articulació lògica. Ens pot ajudar molt la puntuació (un punt i a part delimita un paràgraf,
el qual sol contenir sovint una sola idea essencial) i els lligams (D'una banda, De l’altra,
Finalment, Perquè, Doncs, Aleshores...), els quals convé encerclar.
• Posar un títol o enunciat a cada fragment o paràgraf. Aquest títol ha de ser prou general
perquè s’hi pugui encabir tota la informació i prou precís perquè només inclogui la
informació que s’hi exposa.
• Trobar i redactar els subtemes que corresponen a cada apartat.

2. Diversos models d’esquema:
----------- 1.----------------------------------- --------------------------------
1. ------------------------ ---------- a)--------------------------- • -----------------------
----------- -.................................. • -----------------------
-.................................. • -----------------------
----------- b)---------------------------
2.------------------------ -................................. ---------------------------------
----------- • -----------------------------
2.----------------------------------- _----------------------
----------- a)--------------------------- _-----------------------
3.------------------------ ----------- b)------------------------------
----------- c)------------------------ • ------------------------------
Etc. d)--------------------------- ------------------------------
Etc. Etc.
1.3. Redacció del resum del text.
El resum del text ha de tenir una extensió aproximada d’un 25-30 % de l’original. El resultat ha de
ser un text redactat íntegrament amb tots els mots necessaris per a una lectura fluida i ha de reproduir
fidelment l’esquema de l’original. Això implica, doncs, que a cada apartat de l’esquema li ha de
correspondre normalment un (i només un) paràgraf.
Defectes que cal evitar:
• Reproduir frases literals del text. Hem de redactar el resum amb les nostres pròpies
paraules, en tercera persona gramatical i, per tant, si ens cal reproduir frases literals de
l'original, s’han de citar entre cometes o en lletra cursiva.
• Usar un estil telegràfic o suprimir lligams lògics entre les parts del resum. El resum no pot
esser una llista d’idees soltes, sinó que les hem de relacionar mitjançant connectors (com
que, perquè, però, aleshores...)
• La desproporció: conservar idees secundàries i obviar-ne algunes de principals o donar
excessiva importància a una part del text en detriment de les altres.
• Introduir els diversos apartats del resum amb expressions de l’estil de: L’autor declara
que..., El text diu..., L’autor demostra que..., conclou..., etc.
• Hem de ser objectius i reproduir fidelment les opinions de l’autor, no les nostres. Per tant, no
és admissible en un resum incloure opinions personals ni afegir-hi informacions que no
figurin en el text.
2. Redacció del comentari.
2.1. Característiques del comentari de text.
Un comentari consisteix, bàsicament, a analitzar, valorar i entendre un text; és a dir, que es tracta de
demostrar que som capaços d’entendre’l profundament, de reconèixer-ne les característiques i de saber-ne
expressar la nostra comprensió de manera coherent, intel·ligible i adequada al context. Pel que fa al primer
aspecte (la comprensió del text), ja hem vist que convenia seguir un mètode sistemàtic per reeixir-hi:
subratllat, esquema i resum. Quant al darrer punt (l'expressió del comentari), cal tenir en compte les
orientacions següents.
Un comentari de text consta de tres parts: Introducció, Desenvolupament i Conclusió.
-Introducció: En termes generals, la Introducció presenta el text que desenvoluparem a continuació
(Desenvolupament). Consisteix a situar el tema (primera frase) i citar les idees principals i secundàries, però
sense especificar ni detallar-ne el contingut. Ha de ser prou general (tot el contingut del text s'hi ha d'encabir)
i alhora prou concret (és la Introducció d'aquest text i no de cap altre). Convé, a més a més, que aquesta
Introducció sigui breu (entre 3 i 5 línies, aproximadament).
-Desenvolupament: Es tracta d'explicar i valorar el contingut del text. L'eina principal a l'hora de
bastir aquest apartat ens l'ofereix l'Esquema, pel qual hem de guiar-nos si volem evitar qualsevol error
d'estructura, de confusió d'idees, d'enfocament, etc. L'Esquema ens forneix l'estructura del text; totes les idees
principals, les unitats de sentit, el contingut hi són ordenats. Per tant, l'única feina a fer en aquest apartat serà
redactar punt per punt l'esquema que haurem elaborat prèviament.
Puntualitzacions a tenir en compte:
• Cada punt de l'esquema s'ha de redactar amb un sol paràgraf.
• No es tracta de tornar a copiar el text (per això ja tenim l'original), sinó de redactar amb paraules
pròpies i valorar-ne el contingut per comprovar si s'ha entès. Si es cita literalment una frase
concreta del text, aquesta ha d'anar entre cometes.
• Intentau distanciar-vos del text comentat, és a dir, no en faceu un comentari personal amb les
vostres opinions: allò que interessa és entendre les opinions de l'autor. Sí que podeu fer, en canvi,

3. valoracions, matisacions, argumentacions sobre què diu i com ho diu.
• És important relligar les distintes parts del comentari amb els enllaços pertinents (En primer lloc,
a continuació, finalment, etc.) per tal que sigui clar, ordenat i fluid.
-Conclusió: En aquest apartat s'ha de sintetitzar i recollir el contingut més rellevant i general, i
exposar a continuació les qüestions que d'aquí puguin desprendre's. Ha de ser breu.
2.2. L’expressió del comentari.
Els recursos expressius són bàsics a l’hora d’elaborar un bon comentari; no és suficient el fet d’haver entès
el text i d’haver-ne confeccionat una bona estructura. Un comentari assoleix la seva fita quan hem estat
capaços d’expressar-nos amb fluïdesa, claredat, coherència i amb un llenguatge adequat.
Cal saber introduir cadascuna de les parts (introducció, desenvolupament, etc.), alternar els verbs de
l’exposició,
ampliar el ventall de sinònims, utilitzar els nexes correctament i de manera variada, etc. També és important
evitar les repeticions constants de qualsevol element (i...i...i..., perquè...perquè..., diu...diu...diu...) En
definitiva, es tracta de fer servir correctament els recursos de la llengua i d’aprofitar-los al màxim per evitar
l’empobriment de l’expressió.
Recursos lingüístics per al comentari
INTRODUCCIÓ DESENVOLUPAMENT CONCLUSIÓ
Aquest text de Joan En primer lloc, l’autor... En segon lloc, ... En darrer lloc... En conclusió...
Fuster... D’antuvi, l’autor... Seguidament... Finalment... Per concloure...
L’autor, en aquest text, ... Primerament, ... Tot seguit... Per fi... Així, doncs,...
L’autor comença el Respecte a... Per acabar... En resum,...
text... Pel que fa a ... En conjunt...
Quant a...
L’AUTOR... exposa, considera, situa, presenta, introdueix, planteja, apunta,
contempla, observa, assenyala, basteix, manifesta, comunica, opina, comenta, declara,
estudia, valora, analitza, il·lustra, formula, ofereix, expressa, afirma, creu, suggereix,
VERBS
remarca, puntualitza, palesa, reconeix, treballa, resumeix, abasta, esmenta, recorda,
confirma, demostra, reafirma, compara, destaca, proclama, anuncia, dóna suport,
judica, reflexiona, dubta, examina, distingeix, critica, denuncia, nega, confronta,
s’enfronta a, refusa, rebutja, etc.
La idea, el fet, la hipòtesi, la possibilitat, l’alternativa, la situació, els avantatges, els
SUBSTANTIUS desavantatges, la crítica, la necessitat, la comprensió, la denúncia, el conjunt, la
particularitat, la decisió, el concepte, el contingut, el reconeixement, el plantejament,
l’opinió, la creença, el resultat, la impressió, l’esdeveniment, el propòsit, el supòsit, etc
CAUSA: Perquè, ja que, com que, puix, car, com sigui que, a causa que, per raó que,
atès que, donat que, per tal com, vist que.
FINALITAT: Perquè, a fi de, a fi que, per tal que, per tal de.
CONDICIÓ: si, posat que, fora que, a menys que, llevat que, tret de/que, mentre,
mentre que, sempre que, sols que, suposant que, comptant que.
NEXES ADVERBIALS CONSEQÜÈNCIA: fins al punt que, de manera que, de forma que, talment...que,
tant...que, prou...perquè.
CONCESSIVES (objecció, dificultat): encara que, per més que, baldament, ni que, tot
i que, a pesar de/que, malgrat que, si bé, per bé que.
DISTRIBUTIVES: D'una banda...de l'altra..., Per un costat...per l'altre..., Altrament,
D'altra banda
ADVERSATIVES (oposició): en canvi, ara bé, amb tot, nogensmenys, ans(al contrari),
tanmateix, no obstant això, per contra.
COMENTARI DE TEXT - LAROUSSE (Comprender un texto)

4. 1. ETAPES:
1.1. Lectura detallada, minuciosa.
1.2. Lectura global, comprehensiva.
1.3. Anàlisi del text.
1.4. Comentari.
1. Localització del text.
-Obra, autor, caracetrístiques de l'obra, importància del fragment dins l'obra, etc.
2. Classificació del text - Gènere (què té en comú amb altres textos)
-Forma: forma d'expressió emprada. "Monològica", "manual d'instruccions"
-Intenció o propòsit: "Expositiva", "poètica"
-Contingut: "Que informa", "ficció narrativa lúdica".
3. Propòsit, punt de vista, tema central.
-Propòsit: Per a què s'escriu el text? Per ridiculitzar, per defensar, per explicar...
-Punt de vista: l'autor s'identifica amb el narrador o se n'allunya?
-Tema: idea entorn a la qual gira tot el text. "Nostàlgia del passat", "fugacitat del temps, del plaer, etc.",
"els drets dels negres"
RESUM-EXEMPLE: Ridiculitzar (propòsit) de manera irònica (punt de vista) la pedanteria dels
comentaristes de futbol (tema).
4. Estructura interna:
-Identificar les parts (posar un títol a cada paràgraf, cercar els connectors)
-Tipus:
-Analitzant: deductiu. Idea general que es desenvolupa (Notícia periodística, Tesi-arguments...)
-Sintetitzant: conclusió final dels arguments anteriors.
-Paral·lela: totes les idees tenen la mateixa importància.
-Enquadrada: la idea del principi i del final tenen la mateixa importància.
5. Tipus de contingut:
-Cultural, ideològic, estètic o científic.
6. Estructura externa.
-Relacions entre els significants. Nnomés els elements fònics, sintàctics o semàntics que tenen
rellevància, no tots.
-Nivell fonològic: publicitat, poesia, novel·la
-Nivell morfosintàctic:
-Freqüència de verbs= dinamisme positiu
-Freqüència d'adjectius i substantius= dinamisme negatiu. Descripciosn i textos expositius.
-Freqüència d'adjectius: guanya qualitats i matisos.
-Pocs adjectius: agilitat i condensació.
-Riquesa o varietat sintàctica (diversitat de tipus d'oracions): major vivacitat expressiva.
-Asíndeton: precipitació, velocitat, vivacitat.
-Polisíndeton: solemnitat, lentitud, feixuguesa, excés.
-Nivell lèxicosemàntic:
-Registres i varietats. Connotació-denotació. Sinonímia.