T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.

T3.
ELS RECURSOS MINERALS,
LES FONTS D’ENERGIA I
EL SECTOR INDUSTRIAL

Els recursos rars formen part de molts objectes d’ús quotidià:

PRODUCTORS MUNDIALS DE RECURSOS RARS

1. L’explotació de recursos naturals: la mineria
L’explotació dels recursos naturals
Els recursos són els productes naturals que poden proporcionar
una utilitat o beneﬁci a l’ésser humà, com els minerals, l’aigua dolça,
el sòl, la llum del Sol…
L’explotació dels recursos depén de 3 factors relacionats entre sí:

!
1. El desenvolupament tecnològic. S’han ampliat les formes i els
llocs d’obtenció de recursos.

2. El cost de l’explotació. És necessari que el beneﬁci que
produeix una explotació sigui major que el seu cost d’explotació.

3. El comportament dels mercats. Potser que explotar un
recurs no sigui rendible però si augmenta la demanda si que ho
serà, i al contrari, un producte que ho era, si deixa d’utilitzar-se
no serà rendible.

En l’actualitat el consum de recursos naturals és intens i augmenta cada any. És més elevat
als països desenvolupats i industrialitzats, però aquests no són els principals productors.

Els recursos es distribueixen de manera desigual al planeta, i molts dels grans productors
esón països poc desenvolupats. S’ha generat un comerç intens.

L’activitat minera
Els minerals són un tipus de recurs natural. Un mineral és una substància
natural inorgànica, amb una composició química determinada que es troba a
l’escorça terrestre, formant part de les roques. Quan es troben en
concentracions elevades en un lloc parlem d’un jaciment.
La mineria és el conjunt d’activitats que es duen a terme per extreure els
minerals localitzats als jaciments. És una activitat econòmica del sector primari,
perquè obté productes de la naturalesa, però es vincula al sector secundari
perquè són una font de matèries primeres per a la indústria o la construcció
4 tipus bàsics d’explotacions mineres:

!
1. Explotacions a cel obert
2. Mines subterrànies
3. Mineria submarina o dragatge
4. Mineria per pous de perforació

1. Explotacions a cel obert
És la tècnica més estesa al món. Segons el que s’obté s’anomenen:

Mines de cel obert: jaciments metàl·lics

Pedreres: roques industrials

Explotacions al descobert: carbó

Mines de placer: minerals valuosos com l’or

2. Mines subterrànies
Aquest tipus d’explotació s’utilitza quan el mineral es troba a
gran profunditat. Són les més costoses, perquè requereix
excavar pous i galeries seguint la veta del jaciment.

3. Mineria submarina o dragatge
Per aproﬁtar la riquesa mineral dels fons marins, s’utilitzen
vaixells anomenats dragues que remouen el fons marí. El
material extret es puja al vaixell i es classiﬁca.

4. Mineria per pous de perforació
Es practica per a l’extracció de combustibles com el petroli o el
gas natural. Per arribar als jaciments es fan pous a la terra
mitjançant torres de perforació giratòria.

2. Les fonts d’energia
L’energia es relaciona amb la capacitat
d e g e n e r a r m o v i m e n t o d e
transformar alguna cosa.
En geografia econòmica considerem
fonts d’energia els recursos que
proporcionen la força requerida pels
processos industrials de transformació
de matèries primeres en productes
elaborats.
Els nostres avantpassats van aprendre a utilitzar la força dels
animals, de l’aigua i del vent. Fins a final del s. XVIII, la principal
font d’energia calorífica va ser la fusta. Amb l’aparició de la
màquina de vapor, al s. XIX, el carbó es va convertir en la
principal font energètica.
!
En l’últim terç del s. XIX es va utilitzar l’electricitat. Més tard, el
petroli i a mitjan del s. XX, l’energia nuclear. A partir de 1973,
es va potenciar l’ús del gas natural, d’altres renovables com el
vent, el sol i les marees per produir electricitat.
Evolució mundial del consum d’energia
La història de les fonts d’energia

La classiﬁcació de les fonts d’energia
Segons la durada:
ENERGIES RENOVABLES: Són les que no es gasten amb
l’ús o poden recuperar-se de manera natural si s’utilitzen a
un ritme adequat. Exemples: l’energia hidràulica, la solar,
l’eòlica, la maremotriu, la geotèrmica i de la biomassa. Es
denominen alternatives, i es fan servir poc encara.
ENERGIES NO RENOVABLES: Són les que es troben a
la natura en una quantitat determinada i no poden restablir-
se a curt termini. Exemples: l’l’urani, el carbó, el petroli i el
gas natural. Es denominen tradicionals,, i es fan servir des de
fa molt temps.
Segons d’on s’obtenen
ENERGIES PRIMÀRIES: Són les s’obtenen directament de
la naturalesa, com els combustibles fòssils (carbó, petroli..),
l’urani i les energies renovables (solar, eòlica…)
ENERGIES SECUNDÀRIES: Són les produeixen a partir
d’una energia primària com l’electricitat i els combustibles
derivats del petroli ( gasolina, gasoil, etc.)

Els desequilibris entre la producció i el consum
El panorama energètic mundial es caracteritza per una distribució desigual
entre la producció i el consum.
PRODUCCIÓ MUNDIAL D’ENERGIA PRIMÀRIA CONSUM MUNDIAL D’ENERGIA PER FONT

Es preveu que al llarg del s. XXI el consum d’energia continuï augmentant
constantment. Més d’un 80% prové de combustibles fòssils, que són exhauribles i
contaminants, cosa que suposa un greu problema per aconseguir un
desenvolupament sostenible.
Els reptes del sistema energètic són:
!
1. Atendre les necessitats creixents de la
població mundial
!
2. Promoure l’eﬁciència energètica
!
3. Apostar per les energies renovables,
invertint en tecnologia
!
5. Crear noves formes d’emmagazematge i
transport de l’energia.
EXPLOTACIÓ PETROLIERA

Els països de l’OPEP formen part dels grans proveïdors
mundials d’hidrocarburs.
En canvi, algunes potències industrials con el Japó i la Unió Europea, són
deﬁcitàries, ja que produeixen poc i les seves necessitats energètiques són molt altes.
Els Estats Units són alhora, uns dels primers productors i consumidors mundials
d’energia. Juntament amb Canadà, augmenten la producció de petroli i gas, i es preveu
que es convertiran en exportadors d’energia les properes dècades.

!
Els últims anys, s’han sumat els països emergents amb una industrialització recent
com Xina i l’Índia, dos gegants demogràﬁcs on la demanda energètica ha crescut
notablement.

Formada per 12 països membres: Equador, Veneçuela, Argèlia, Nigeria, Angola,
Libia, Irán, Irak,Arabia Saudita, Kuwait, Emirats Àrabs Units, Qatar

ELS 10 PAÏSOS EXPORTADORS DE PETROLI MÉS IMPORTANTS

Energies no renovables
PETROLI
És un combustible fòssil que s’origina a través de la descomposició de
matèria orgànica dins de les capes geològiques a través d’un procès que
dura milions d’anys.

!
Dels jaciments petrolífers, s’extreu petroli cru, directament o a través de
la fracturació hidràulica (fracking).

!
Problemes: contamina l’atmosfera durant la combustió, econòmics per
l’alta demanda, sobretot als països industrialitzats, i l’esgotament dels
jaciments.

PETROLI
Dels jaciments petrolers s’extreu petroli cru, del qual s’obtenen nombrosos
derivats, principalment combustible.
INDÚSTRIA PETROQUÍMICA

POUS D’EXTRACCIÓ DE PETROLI CRU

GAS NATURAL
És un recurs fòssil que es troba en jaciments propers als del petroli. És
menys contaminant, però és limitat.

!
Problemes: Els països consumidors que no en tenen, tenen un problema
de dependència respecte dels productors.

!

El gas natural és una barreja de gasos, en proporcions variables, en què el metà (CH4: un àtom de carboni unit a quatre d'hidrogen) constitueix més
del 70%. Altres gasos que hi poden ser presents en proporcions apreciables són el nitrogen (fins al 20%), el diòxid de carboni (fins al 20%) i l'età
(C2H8, fins al 10%). Prové de la degradació de matèria orgànica que, sotmesa durant milions d'anys a una alta pressió en absència d'oxigen, s'ha
convertit en gas. En molts casos va associat a jaciments de petroli, encara que altres vegades es descobreix aïllat. És el combustible fòssil amb un
menor impacte mediambiental de tots els utilitzats, tant en l'etapa d'extracció, elaboració i transport, com en la fase d'utilització.

Energies no renovables GASODUCTE

CARBÓ
Va ser el combustible fòssil de la industrialització al s. XIX i continua
tenint un paper important en la producció energètica i en la indústria
metal·lúrgica, sobretot en alguns països emergents.

!
Problemes: Produeix un gran impacte mediambiental

CARBÓ MINERAL

L’URANI
És l’element químic radioactiu que serveix de base per obtenir energia
nuclear a través de la ﬁssió dels àtoms. Té una presència a la natura
limitada i el procès de regeneració és molt lent.

!
!
Problemes: Hi ha riscos de residus, fuites o explosions
radioactives.
!
A favor: Té un gran potencial productiu i contamina poc a l’atmosfera.

L’URANI

Energies renovables
HIDRÀULICA
!
L’energia hidràulica aproﬁta la força de la caiguda de l’aigua per
generar electricitat. A les centrals hidroelèctriques, l’aigua retinguda cau
i transmet tota l’energia a unes turbines que mouen generadors elèctrics.
És la més utilitzada de les energies renovables

!
Principals països productors: Xina, Brasil i el Canadà.

La més gran del món és a la Xina.Al riu Iang-Tsé, te una potència de 22.500 MW

Energies renovables
HIDRÀULICA

Energies renovables
EÒLICA
És la segona font renovable més utilitzada. El vent és la força motriu que
mou els generadors que produeixen electricitat. Els aerogeneradors,
aproﬁten la velocitat del vent i la capacitat de producció augmenta dia a
dia.

!
Principals països: Xina, Estats Units,Alemanya i Espanya.

!
Problemes: L’impacte paisagístic i la mort d’ocells que hi xoquen.

Energies renovables
EÒLICA

Energies renovables
SOLAR
S’aproﬁta l’energia del Sol captant la calor o la llum mitjançant panells
fotovoltaics i concentradors solar.

!
L’energia solar tèrmica, aproﬁta l’energia del sol per escalfar aigua per
sota dels 80º i utilitzar-la per a la calefacció i altres usos domèstics o per
generar vapor que mitjançant turbines, mou els generadors que
produeixen electricitat.

!
L’energia solar fotovoltaica, a través de cèl·lules fotosensibles,
transforma la llum directament en electricitat.

!
Principals països:Alemanya, Espanya i Itàlia

Energies renovables
SOLAR

Energies renovables
ENERGIA DE LA BIOMASSA
Es produeix a partir de la transformació de matèria orgànica com
residurs forestals, agrícoles, urbans, i ﬁns i tot conreus energètics ( canya
de sucre, card…) en energia calòrica.
S’aproﬁta directament per a la calefacció o per produir electricitat.

També es pot convertir en combustible sintètic ( etanol, biodièsel…)
que s’utilitza en el transport.

!
França és el principal consumidor de la UE i Brasil el principal productor d’etanol.

Energies renovables
ENERGIA DE LA BIOMASSA

Energies renovables
ENERGIA GEOTÈRMICA
Aproﬁta la calor interna de la Terra. Les seves aplicacions varien en
funció del rang de temperatures:

!
• Per sota de 90º s’utilitza per a la calefacció i l’aigua calenta.

• Entre 90º i 150º s’utilitza per a usos industrials i producció elèctrica.

• Per sobre de 150º el vapor d’aigua es transforma directament en
energia elèctrica.

!
El principal productor es EEUU.

Energies renovables
ENERGIA GEOTÈRMICA

Energies renovables
ENERGIA MAREOMOTRIU
Aproﬁta les marees ( moviment d’ascens i descens produït per l’atracció
gravitatòria de la Lluna sobre les masses oceàniques). Requereix marees
molt fortes i la construcció d’infraestructures molt costoses.

!
També del mar es pot obtenir energia a partir de les onades, dels
corrents marins o de la diferència de temperatura entre la
superfície i les aigües profundes.
!
La central Sihwa Lake a Corea del Sud és la instal·lació mareomotriu més gran del
món.

Energies renovables
ENERGIA MAREOMOTRIU

3. La industria i el paisatge industrial

3. La indústria i el paisatge industrial
La indústria és el conjunt d’activitats de transformació de recursos
naturals, de matèria primera, en producte elaborat utilitzant
maquinària. És l’activitat econòmica més important del sector secundari.
Els processos industrials es produeixen a les fàbriques, que
concentren en un mateix espai les màquines i els obrers.
!
Característiques:
1) Innovacions tècniques. En cada moment històric s’han aplicat
innovacions tecnològiques i cientíﬁques.

2) Divisió del treball. Els obrers estan especialitzats amb la qual
cosa s’augmenta el rendiment i es redueix el temps de producció.

3) Producció a gran escala. La fabricació de grans quantitats de
producte permet reduir preus i incrementar el comerç.

Què és la indústria?

DEPARTAMENT DE DISSENY EN UNA FÀBRICA

Tipus d’indústria
INDUSTRIA DE BASE INDUSTRIA DE
BÉNS D’EQUIP
INDUSTRIA DE
BÉNS DE CONSUM
Són les que transformen les matèries
p r i m e r e s e n p r o d u c t e s
semielaborats destinats a servir
altres indústries.
!
Siderúrgica: Transforma el mineral
de ferro

Metal·lúrgica: transforma altres
minerals per obtenir productes com
el coure i l’alumini.

L a q u í m i c a d e b a s e , q u e
transforma substàncies naturals en
productes per mitjà d’altres
p r o c e s s o s i q u e i n c l o u l a
petroquímica que processa el
petroli i la cimentera que prepara el
ciment per la construcció.
!
Fabriquen maquinària i altres
béns necessaris per a altres
empreses industrials com ara
motors, vaixells, trens, ceràmica,
totxos,etc.

!
Juntament amb les indústries de
base es consideren indústries
pesants.
!
!
!
!
!
!
!
Ta m b é c o n e g u d e s c o m
indústries lleugeres, són les
que elaboren productes ﬁnals
per al consum de les persones.

!
Exemples: Indústria tèxtil,
l’automobilística, del moble,
l’electrònica de consum, etc.
!
!
!
!
!
!
!

Característiques de la indústria actual
1) Recerca, desenvolupament i la innovació tecnològica ( R+D+I)
Centrada en la recerca de nous materials, la nanotecnologia, el
desenvolupament de noves tecnologies entre les quals destaquen la
informàtica, la biotecnologia, les telecomunicacions i la microelectrònica.
2) La terciarització econòmica
Consisteix en la utilització de sistemes automàtics de producció que
redueixen el treball industrial i obliguen a una alta qualiﬁcació dels
treballadors.
3) La descentralització productiva
En el context de la globalització de l’economia, es localitzen les fases de
producció en territoris diferents en funció dels avantatges de preus,
impostos, costos de producció, etc.
Aquest procès està relacionat amb grans empreses multinacionals que tenen
ﬁlials en diversos països.

El paisatge industrial clàssic
L’impacte de la industrialització durant el s. XIX i la primera part del s. XX va
generar un tipus de paisatge caracteritzat pels següents elements:

!
1) Les fàbriques, situades dintre de l’espai urbà. El habitatges dels treballadors
hi eren propers, per facilitarl’accès-

2) Les matèries primeres i els productes elaborats, s’emmagatzenaven i es
comercialitzaven al voltant dels ediﬁcis fabrils.

3) La contaminació industrial ( fums, productes químics, sorolls…) es vessava a
l’entorn urbà sense cap mena de control.

El paisatge industrial actual
En la segona meitat del s. passat, els criteris racionalistes de l’urbanisme industrial van
canviar radicalment la conﬁguració del paisatge.

1. Separació de les àrees industrials i residencials. Les indústries es concentren
en el polígon industrial.
2. Creació d’infraestructures de transport com autopistes, ferrocarrils, i
carreteres. Permeten accedir a ports i mercats fàcilment.

3. Creació d’àrees d’emmagazematge i comercialització separedes de les
fàbriques.

DISTRIBUCIÓ D’UN PAISATGE INDUSTRIAL ACTUAL.
El paisatge industrial actual

4. La localització i la deslocalització industrial
9 factors de la localització d’una indústria

La deslocalització industrial suposa el trasllat d’una part o de totes les
activitats productives d’una empresa d’un país a un altre. Això es fa perquè
l’empresa busca reduir el cost de producció i augmentar al màxim el beneﬁci.
Aquest fenòmen està passant des dels anys 90 del s. XX i ha estat possible per 3
factors:

1. L’obertura dels països emergents i la internacionalització dels mercats.

!
2. El desenvolupament de les noves tecnologies de la informació que permeten
la comunicació d’una punta a l’altra del planeta en temps real.

!
3. L’abaratiment dels sistemes de transport.
En aquest procés de deslocalització industrial es poden distinguir dues
fases:
1ª) Es deslocalitzen empreses o activitats concretes des dels països desenvolupats
cap als països emergents.
!
2ª) Actualment els països emergents deslocalitzen part de la seva producció cap
als països en vies de desenvolupament, com araVietnam.

L’impacte de la deslocalització:

!
a) En els països amb economies desenvolupades:
!
1) Pèrdua d’ocupacions directes i indirectes, precarització de les condicions laborals i el tancament
de moltes plantes de producció.

!
2) Les empreses han abaratit els productes manufacturats la qual cosa les ha fet més competitives.

!
b) En els països amb economies en vies de desenvolupament que han rebut les indústries
i activitats deslocalitzades:
!
1) Efectes positius com la creació d’ocupació i augment dels ingressos.

!
2) Efectes negatius com les situacions d’explotació laboral en moltes fàbriques o la contaminació
excessiva.
La deslocalització afecta sobretot als processos que necessiten molta mà d’obra i a
sectors de baixa tecnologia. Però, en els últims anys, moltes activitats d’R+D+I també
s’estan desplaçant als països emergents.

Sectors més afectats: tèxtil ( molta mà d’obra), l’automobilístic i certes indústries de
base.

CANVIS EN LA DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA EN LA MANUFACTURA DE PRODUCTES INDUSTRIALS AVANCATS

5. Les grans potències industrials del món, els països
emergents i les noves àrees en procès d’industrialització
ALGUNES POTÈNCIES INDUSTRIALS
La producció industrial del món presenta grans
desequilibris geogràﬁcs. Quinze països
concentren un 85% de la producció total
A les grans potències tradicionals EEUU,
Europa i Japó, se sumen nous països
emergents, especialment el grup anomenat
BRICS ( Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-
Àfrica)
Sao
Paulo

BRASIL

COMPOSICIÓ DEL PIB PER SECTORS La Xina, primera potència manufacturera
Com a conseqüència de la deslocalització, la Xina és
la primera potència mundial en manufactures.

!
El creixement xinès es deu als factors següents:

!
1) El canvi de la política econòmica. Fins als anys
60 el desenvolupament industrial xinès va seguir el
model soviètic basat en el predomini d’indústries
de base i de béns d’equipament. A partir de
llavors, canvia la situació econòmica i s’afavoreix la
privatització empresarial i l’establiment de grans
empreses transnacionals en aquest territori.

!
2) L’abundància de recursos. Té una gran riquesa
de recursos naturals i una mà d’obra abundant i
barata.

La Xina, primera potència manufacturera
Per sectors destaca en:

1. la Xina concentra la producció de sectors
estratègics com la indústria electrònica. Un
terç de la producció mundial es fabrica a la
Xina.

2. Les indústries pesants ( la indústria química
i de l’acer, els equips de maquinària i la
indústria del ciment tenen un gran pes)

3. En la indústria lleugera destaca la indústria
tèxtil, la joguina, l’automobilística i
l’alimentària

!
El deﬁcient desenvolupament de la xarxa de
transports a les regions interiors, ha fet que la
indústria es concentri a les àrees costaneres
entorn de Xangai, Beijing (Pequín), Hong
Kong i Guangzhou.

ZONA INDUSTRIAL A SHANGAI ( XINA)

Les potències industrials tradicionals
Evolució de la producció
industrial
Els països desenvolupats tenen una tradició
industrial molt consolidada: mà d’obra
qualificada i un alt desenvolupament
tecnològic.

Estats Units: Estan al segon lloc del món en
producció industrial.

Localització

Les principals àrees industrial es localitzen a
la regió dels Grans Llacs, el Golf de Mèxic i
la costa del Pacífic.

Sectors

La producció està molt diversificada,
destaquen els sectors tradicionals com
l’automobilístic, el químic, el siderúrgic i
l’alimentari i els sectors d’alta tecnologia com
la indústria aeroespacial l’electrònica i les
telecomunicacions.

LOCALITZACIÓ DE LA INDUSTRIA EN EEUU

!
Japó: És la quarta potència mundial
malgrat que no disposa de recursos
naturals.

!
Caractarístiques:

Destaca per la mentalitat sobre el treball,
per la seva agressiva política comercial i el
gran desenvolupament tecnològic de la
societat japonesa.

Localització

Destaca la regió deTòquio-Yokohama.

Sectors

Dels primers en producció automobilística
equips electrònics, vaixells i acer.

!
Unió Europea: En conjunt és una de les
àrees industrials més importants al món.

!
Localització
Hi destaquen Alemanya, Regne Unit,
França i Itàlia.

!

Altres potències emergents i les noves àrees d’industrialització
L’Índia: des dels anys 90, té un creixement industrial molt accelerat. Destaca la
indústria tèxtil, però també, la producció d’acer, la indústria petroquímica, la
farmacéutica, l’automobilística i de serveis de programari.
El Brasil: és la primera economia d’Amèrica Llatina. La zona més industrial és Sao
Paulo i Belo Horizonte. Destaquen els sectors automobilístic, naval, aeronàutic i
farmacèutic.
Sudàfrica: Principal economía d’Àfrica. El desenvolupament indrustrial està basat en
un sector miner molt important. Capdavanter en la fabricació de combustibles
sintètics i material rodant ferroviari.
Altres potències emergents de segon nivell han estat les destinacions de les
deslocalizacions en els últims anys. Països d’Amèrica Llatina i Àsia: Turquia, Malàisia,
Vietnam, etc.
Al Pacíﬁc destaquen els anomenats dracs asiàtics ( Singapur, Corea del Sud,
Taiwan) i el sud-est australià.

6. Els recursos naturals i la indústria a Espanya
La mineria i l’explotació de les fonts d’energia a Espanya
La mineria ocupa prop del 0’2% de la població activa i contribueix amb
un percentatge similar al PIB

!
1) Destaca per la producció de roques i minerals no metàl·lics. Té les
reserves més grans de sepiolita ( un absorvent industrial) i és el primer
productor de guix de tota Europa.

2) Té minerals metàl·lics ( coure, estany, zinc, níquel, plom, or, plata…)
però la producció és escassa i no cobreix les necessitats del país. En
els últims anys s’ha incrementat la producció de coure, estany i wolframi.

3) Els minerals energètics són escassos. Només el carbó ha destacat en
el nostre país i actualment està en crisi perquè importar-ne és més
rendible que explotar el propi.
La dependència energètica espanyola supera el 80%, xifra que
s’intenta reduir amb el desenvolupament de les energies
renovables, especialment l’eòlica i la solar.

consum energètic i grau
d’autoabastiment
evolució de la producció
industrial i l’ocupació en la
indústria

El procès d’industrialització
Mitjan del s. XIX: Comença la industrialització a Espanya. Els primers focus són: Catalunya
amb la indústria tèxtil, i el País Basc i Astúries en relació a la mineria del ferro i el carbó.

!
Primer terç del s. XX: La indústria va crèixer molt gràcies a:
-Repatriació de capitals des de Cuba i Filipines.

-Neutralitat espanyola en la Primera Guerra Mundial.

-Construcció d’infraestructures.

-La política proteccionista que va afavorir el consum de productes nacionals.

Del 1900 al 1930 la superfície industrial va passar del 15% al 31%.

Guerra Civil del 1936 al 1939. El creixement s’atura.

Entre 1959 i 1975, es van posar les bases per convertir Espanya en un país industrialitzat.

Van augmentar les zones industrialitzades: els litorals llevantí, cantàbric, gallec i occidental andalús,
a més de zones interiors com Madrid, Zaragoza iValladolid.

!
A partir de 1975, va entrar en crisi, perquè estava especialitzada en sectors industrials que no
van poder competir amb altres països. A ﬁnals del 80 es produeix la reconversió industrial
que va suposar el tancament de moltes empreses poc competives en sectors com la siderúrgia i
les drassanes.

!
En els anys 90 i al començament del s. XXI la producció industrial va arribar al seu punt més
alt.

La indústria a Espanya
La crisi econòmica mundial, que va començar l’any 2007, va tenir una gran incidència, i
en el cas espanyol ha estat lligada a la bombolla immobiliària.
Durant anys, gran part del sector secundari ha estat lligat al creixement de la
construcció, per la qual cosa, l’aturament en el sector ha afectat a totes les activitats
lligades amb ell.

Amb la crisi, ha augmentat la desocupació, han baixat els salaris i s’ha reduit el
consum, i aixó ha provocat la caiguda de la producció i l’ocupació industrial.

!
2013: 13’7% població ocupada en la indústria. 16’1% participació en la indústria del PIB

6% població ocupada en la construcció. 5’2% participació de la construcció en el PIB

!
Per branques d’activitat destaca:

1) el subsector de l’alimentació, les begudes i el tabac ( 18% de la producció i de l’ocupació
industrial)

2) la fabricació de vehicles ( 2n fabricant europeu) Vendes a l’exterior representen un 20% de
les exportacions industrials.

3) la indústria química
!
LA MAJOR PART DE L’ACTIVITAT INDUSTRIAL ES CONCENTRA A CATALUNYA, MADRID,
EL PAÍS BASC IVALÈNCIA

7. Els recursos naturals i la indústria a Catalunya
Els recursos energétics i miners
Consum ﬁnal d’energia per
sectors
Consum ﬁnal d’energia per
fonts energétiques

Els recursos energétics i miners
Catalunya no és un territori ric en recursos minerals i energétics però en canvi en fa un consum
importat tant per a les indústries com per a les llars. L’energia que es gasta prové de:

!
1) El petroli. ( 48% del consum total) Practicament s’importa tot encara que hi ha una
plataforma petrolera a la costa de Tarragona. Els vehicles de motor i els processos
industrials consumeixen més de la meitat del consum total dels derivats del petroli.

!
2) La força hidràulica. Al rius Ter, Llobregat i Segre es concentren les centrals
hidroelèctriques que cobreixen el 20% de la producció d’electricitat.

!
3) Les centrals nuclears. 55% de la producció elèctrica prové de les centrals nuclears.
Necessiten inversions econòmiques per ser renovades i la seva seguretat és molt
discutida.

!
4) El gas natural. 43% del consum total a la indústria i al consum domèstic.

!
5) Les energies renovables. 3’2% del consum energètic. Destaca l’eòlica a la vall de l’Ebre,
la biomassa derivada del processament de residus forestals i agrícoles i l’energia térmica i
fotovoltaica en constant creixement.

!
En minerals destaca la producció de potassa i sals al Bages i de ciment.

L’evolució de la indústria
La industrialització es va produir al s. XIX a partir
del predomini de la indústria tèxtil que es va
ubicar a la costa a prop dels ports i a la vora dels
rius Ter, Llobregat i Anoia. Es van crear colònies
industrials per aproﬁtar l’energia hidràulica.

!
L’impacte de la industrialització va transformar la
societat catalana va crèixer la classe obrera i burgesa,
va augmentar la inmigració i va crèixer el conjunt de
la població.

!
A partir de 1960 la crisi del tèxtil va fer que es
desenvolupessin altres sectors: l’electrònica de
consum, el sector químic, l’agroalimentari i
l’automobilístic.
!
A partir de l’entrada a la UE (1986), es va iniciar una
transformació: les empreses es van vincular més
al sector terciari i va disminuir l’activitat
industrial.
Colònia tèxtil de Sedó

Esparraguera

Riu Llobregat

7. Els recursos
naturals i la indústria
a Catalunya
Fàbrica de Chupa-Chups,

a prop de Martorell

Indústria alimentària

Població
ocupada en la
indústria

Localització i tipus d’indústria
El 70% d’indústries i treballadors es concentren a l’àrea metropolitana de
Barcelona. ( Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el
Maresme)

Baix LLobregat: Automoció, maquinària, equips elèctrics

Vallès Oriental: fusteria industrial, paper i plàstics

Maresme i Vallès Occidental: tèxtil

Fora de l’àrea metropolitana de Barcelona:
Osona, l’Alt Penedès, la Selva, el Pla d’Urgell i la Garrotxa: indústria alimentària

Bages i Berguedà: tèxtil

Tarragonès: petroquímica

Gironès i Pla de l’Estany: paperera

!
Predomina la petita i mitjana empresa sobretot en el sector alimentari, que
s’orienta al mercat interior i a l’exportació però també al sectors de la impressió, la
química i el tèxtil.

També hi ha empreses de gran escala amb un gran nombre de treballadors
relacionada amb l’automoció i la producció i exportació de vins i caves.

8. Els reptes mediambientals
A la recerca d'un equilibri entre indústria i medi ambient
Paisatge negre industrial

Al s. XIX els paisatges negres de les zones mineres i siderúrgiques van ser característics de les
zones industrials. La conservació del medi ambient no preocupava. A mesura que ha augmentat
i s'ha estès l'activitat industrial l'impacte mediambiental s'ha fet evident.

!
Des dels anys 80 del s. XX la societat ha près consciència de la necessitat de preservar la
natura. Han sorgit moviments ecologistes com Greenpeace, etc.

!
PER SABER-NE MÉS: https://es.wikipedia.org/wiki/Ecologismo

!
!
Actualment podem estudiar la relació que hi ha entre la indústria i el medi ambient en un doble
vessant:

!
a) Els canvis que han introduit les indústries tradicionals per aconseguir la reducció de
l'impacte en la naturalesa
!
b) Tota l'activitat industrial que s'està desenvolupant per produir millores
mediambientals.

Programa en TV3 sobre l'impacte mediambiental

a) Canvis en les indústries
Als països desenvolupats la consciència de conservació de la natura està més estesa que
als països en vies de desenvolupament. Les lleis contra la contaminació són més restrictives,
la qual cosa ha obligat a les empreses a investigar per reduir els danys mediambientals.
En la UE, la Comissió Europea ha elaborat un document amb les millors tècniques
disponibles (MTD) per potenciar una indústria més eﬁcient i menys contaminant: Les
tècniques milloren aquests aspectes:
1. Abocament segur de residus. (Reducció de toxicitat i gestió dels
abocadors)

!
2. Reducció del consum d'aigua. ( Millora de les xarxes de transport d'aigua)

!
3. Reutilització de l'aigua ( Aproﬁtar l'aigua de la indústria per a l'agricultura)

!
4. Tecnologies d'enginyeria ambiental. ( Registrar les emissions contaminants
i reduir-les)

Paisatge industrial net

b) Indústries per a la millora del medi ambient
Un dels principals problemes mediambientals es la producció d'energia a partir de
combustibles fòssils.

!
a) INDÚSTRIES PRODUCCIÓ ENERGIA RENOVABLE.
Per això moltes indústries es dediquen a fabricar materials i màquines per produir
energia a partir de fonts renovables com aerogeneradors o plaques solars.
!
b) INDÚSTRIES PER MILLORAR L'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. Fàbriques de
bombetes de baix consum.
!
c) INDÚSTRIES PER PROCESSAR RESIDUS PER LA REUTILITZACIÓ. Per
exemple fàbriques de biocombustible a partir de l'oli vegetal usat.
!
d) INDÚSTRIES DEL MOTOR ALTERNATIU ALS DE GASOLINA O GASOIL.
Fabricació de vehicles elèctrics o piles de combustible. ( Produeixen electricitat a
partir d'hidrògen i d'oxigen i com a residu expulsen aigua)

ELS PARCS EÒLICS
EVOLUCIÓ DE LA CAPACITAT INSTALADA AL MÓN

ELS PARCS EÒLICS
POTÈNCIA INSTAL·LADA PER GRANS REGIONS MUNDIALS

ELS PARCS EÒLICS
PARCS EÒLICS A LA UNIÓ EUROPEA

T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

Similaire à T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.

Similaire à T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial. (20)

Plus de 2nESO

Plus de 2nESO (20)

T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.