5. Literatura feminista: coincideix en el temps amb el primer feminisme actiu, i té com a objectiu fer palès el fet que la dona, pel simple fet de ser-ho, comença la cursa de la vida amb un important handicap (Virginia Woolf)

10. En aquests primers anys, Joana gaudeix especialment de les estades a Son Galiana, la possessió familiar, on freqüenta el contacte de Bernadet, el fill dels amos, i de Gaietà, el pastor

13. Dificultats: assumpció de la seva condició, rebuig dels parents i convivència amb la pèrfida tia Carme

14. Identificació amb la protagonista de Jane Eyre , de Charlotte Brontë:

17. Desencís: el doctor no vol consumar el matrimoni

18. Joana descobreix amor i sexe de la mà de Miquel Torelló, l’advocat de la família

20. Denúncia sistemàtica de la anormalitat de la situació a la qual es veu sotmesa per part del seu marit

21. Record de la seva mare, feminista incipient

22. Influència de Virginia Woolf: Joana esdevé una dona lluitadora i conscient de la seva situació. Ara és capaç de mirar més enllà i aprendre a copsar la realitat que s'amaga darrere determinats esdeveniments de caràcter intel·lectual i polític

28. Ja cap al final de l’obra, un darrer obstacle apareix en el seu camí: Joana descobreix, mitjançant un anònim, l’homosexualitat del seu fill Joan. Reacció inicial de rebuig, però al cap i a la fi aquesta experiència resulta força enriquidora ja que li serveix per entendre que la vida encara té moltes coses per ensenyar-li

30. Gestació de la venjança respecte dels membres de la família que durant tants d’anys s’han oposat al fet de veure-la hereva dels béns dels seus pares

31. Casament de Joana i el seu fill. El cercle es tanca

32. «Hem arribat just a punt. Ja sona l’orgue. Unes noces de primera, Miquel. Miquel estimat. És pel nostre fill, que ho faig. No, a tu no et puc enganyar. No ho faig només per ell, ho faig també per mi. I per tu, encara que tu només siguis un punt de la meva memòria, un rostre que s’esvaeix darrere el rostre del nostre fill, dues expressions tan iguals que la seva em fa oblidar la teva. T’hi hauries divertit molt, amb aquest casament d’ara, Miquel. Molt bé, Joana, molt bé. Tira-los-ho pels morros, Joana, aquesta gent no es mereix altra cosa. Estic segura que m’hauries dit això exactament. Oh, està preciosa la Seu, tota il·luminada. O no m’ho hauries dit?»