LA DECADÈNCIA
S. XVI, XVII i XVIII

ÍNDEX
1. Introducció
2. Literatura culta
2.1 Característiques generals
2.2 Renaixement
2.3 Barroc
2.4 Neoclassicisme (il·lustració)
1. Literatura popular

1. INTRODUCCIÓ
La Decadència és el període o l'època de la
literatura catalana que comença amb l'edat
moderna (Segle XVI) fins a la Renaixença del
segle XIX. La decadència és, en part, una
construcció dels autors de la Renaixença i
crítics posteriors.
Però, sobret tot, es quan es va produïr una
baixada en la producció de literatura culta.

Contextualització
• Des del s. XVI fins al XIX, una sèrie de fets
històrics acaben afectant el desenvolupament
cultural de Catalunya que al llarg del segle XV
havia assolit una gran brillantor.
• Aquests segles pertanyen a:
– S. XVI: Renaixement
– S. XVII: barroc
– S.XVIII: neoclassicisme

Marc Polític
• Amb la mort de Ferran II, el seu nét Carles I es convertí en rei
Corona d’Aragó
dels dos regnes hispànics Regne de Castella
• La Corona Catalano-aragonesa perd la seva cort, encara que
es van conservar les Institucions.
• La llengua catalana, però, va continuar sent
la llengua dels documents oficials fins al segle XVIII.
– La Corona d’Aragó va continuar mantenint els
organismes de govern

València
• El decret d'expulsió dels moriscos (1609-
1610), promulgat per Felip III, ordenà
l'abandonament del territori actualment
espanyol de tots els moriscos, aquest decret
afectà principalment al Regne de València
que va perdre una tercera part de la seva
població

TRACTAT DELS PIRINEUS
(1659)
• Primera actuació política de fragmentació del català.
• La corona espanyola cedí a França
– A aquests territoris el català fou
prohibit a l’ensenyament i deixà de
ser-hi llengua oficial.
• A Sardenya, el Castellà substituí el català (domini de
Castella)
• Malgrat això, es mantingué com a llengua de
l’Administració i de la legislació, i coma única llengua
popular
Rosselló
Cerdanya

Segle XVII, Segle d’or de la Literatura
Castellana
• La literatura castellana influí poderosament sobre els
escriptors catalans:
– La literatura catalana és un reflex de la castellana.
• A més, hi va haver una pèrdua del poder polític i
literari a les terres catalanes:
– Les editorials de Barcelona i València preferien editar en castellà
perquè hi havia més demanda.
• De manera que es van anar difonent interpretacions
sobre la realitat lingüística:
– Castellà valors positius
– Català valors negatius
Primers
conflictes
lingüístics
català-catellà

GUERRA DE SUCCESSIÓ
• Fet més decisiu per a la llengua:
 Canvi de dinastia al tron d’Espanya després de la
mort sense descendència de Carles II, darrer rei
de la casa d’Àustria.
• Els territoris de l’antiga corona d’Aragó
prengueren partit a favor de l’arxiduc Carles i
lluitaren al costat de les potències aliades.
• Decret de nova Planta Felip va promulgar un
decret pel qual es perderen:
– Menorca
– Sardenya
– I les institucions pròpies
• El català va ser exclòs de l’Administració de justícia i
municipal, de l’ensenyament i de la documentació notarial i
de comerç.

La Batalla d’Almansa
• Caiguda de Barcelona 11 setembre 1714
• Caiguda de Mallorca 2 juliol 1715
• Van suposar la submissió del Principat i de les
Balears a Felip V, que es va proclamar rei d’Espanya:
– Va abolir els furs i els privilegis de tots els regles de la Corona
d’Aragó
– Va imposar les lleis de Castella
– Castellà llengua oficial única

Segle XVIII i primera meitat del XIX
• Retrospecció del català
• Castellà és l’única llengua d’ensenyament
(1768-1780)
• Espanya va esdevenir un estat uniforme, amb
un fort centralisme i els funcionaris castellans
es varen instal·lar a Catalunya.

CAUSES
– Unió dinàstica amb Castella.
• Mor Martí l’Humà (1410) sense deixar descendència.
• Compromís de Casp (1412): unió amb la dinastia
castellana dels Trastàmara.
• Casament de Ferran II i Isabel la Catòlica. (1479)
– Trasllat de la Cort al centre de la península.
• Castellanització de l’aristocràcia.
– Decret de Nova Planta
• Felip V anul·la les institucions catalanes
• Prohibeix l’ús oficial del català.
CONSEQÜÈNCIES:
- Afebliment de la personalitat política catalana.
- Davallada de la producció i la qualitat literària de les
obres.

• El terme “Decadència” afecta només a la
literatura culta, la popular continuava
desenvolupant-se. Per tant:
DECADÈNCIA (s.XVI, XVII, XVIII)
LITERATURA CULTA (autor) LITERATURA POPULAR
Poesia
Narrativa
Teatre
Goigs, nadales, rondalles,
cançons de pandero, de
bandolers, de bressol,
romanços…

2. LITERATURA CULTA
2.1 Característiques
• Imitació dels grans autors castellans:
Garcilaso, Quevedo, Góngora…
• Presència de castellanismes.
• Imitació de formes mètriques de la poesia
castellana.

2.2 Renaixement
• Desenvolupament del pensament
humanista del s.XIV.
• Visió antropocèntrica.
• Harmonia dels clàssics, vitalisme i alegria de viure.
• Es conreen gèneres d’assaig.
AUTORS OBRES TEMÀTICA
Cristòfor
Despuig
Los col·loquis de la
insígnia ciutat de
Tolosa.
3 personatges debaten
temes polítics i
culturals de Catalunya.
Pere Serafí Poesies Estil de Petrarca. Narra
tradicions populars

Cristòfol Despuig (1510-1574?)
• Escriptor i humanista nascut a Tortosa, cavaller i membre de
la noblesa d'aquesta ciutat
• Va escriure Els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa,
possiblement l'obra catalana en prosa més interessant del s.
XVI. Narrada en forma de diàleg (gènere típic del
Renaixement) en un estil viu i directe, reprodueix la conversa
que mantenen el ciutadà *Fàbio, el cavaller
Líbio (que representa a l'autor), tots dos de Tortosa, i el
cavaller valencià Pere, sobre els problemes polítics,
religiosos, històrics i socials de l'època, de Tortosa i de
Catalunya en general
• És important la defensa que *Despuig fa de l'ús del català,
davant la tendència a escriure en
castellà que hi havia en l'època

2.3 Barroc
• Pessimisme, tenebrisme, la mort. La realitat és la
mort, la vida un somni.
• Obsessió del pas del temps.
• Artifici, ornamentació.
• Retorn al teocentrisme medieval.
• Es destaquen aspectes negatius.
AUTORS OBRES TEMÀTICA
Francesc
Fontanella
Amor, firmesa i
porfia
Amor de Guidèmio i
Fontano per la
pastora Elisa.Francesc Vicent
Garcia (rector de
Vallfogona)
Poesies

Francesc Fontanella
(Barcelona, 1622 - Perpiñán, 1681/85)
• Poeta i dramaturg.
• Es va doctorar en dret, va prendre part activa en la
defensa de Barcelona durant el setge de 1652
• Com a literat, la seva obra està molt relacionada
amb el barroc i els models de Góngora i Garcilaso
de la Vega, i la llengua que utilitza està bastant castellanitzada
• La part més important de la seva poesia és
amorosa i bucòlica, però també va conrear altres
generacions i temes típicament barrocs, com la
sàtira, el romanç, la recreació de cançons
populars..., i, ocasionalment, els temes obscens.
• És autor de dues obres de teatre: la Tragicomèdia
pastoral d’amor, firmesa i porfia i Lo desengany,
una obra sobre les contrarietats amoroses amb
personatges mitològics i al·legòrics

Francesc Vicenç Garcia
• Rector de Vallfogona (Tortosa, ~ 1582 - Vallfogona de
Riucorb, 1623).
• És autor d'una extensa producció que inclou prosa,
teatre i poesia, d'estils i temàtiques variades.
• Una part de la seva poesia és
elegant, però també va
escriure sàtires violentes i
composicions obscenes i
grolleres.
• Altres poemes són de caràcter
religiós.

2.4 Neoclassicisme (Il·lustració)
• Dominen les idees racionalistes, avanç de les
ciències, idea de progrés de la societat.
• Literatura didàctica i d’assaig.
• Es publiquen tractats històrics i gramaticals.
AUTORS OBRES TEMÀTICA
Joan
Ramis
Lucrècia Història de la
violació de
Lucrècia per
part de
Tarquini.

3. LITERATURA POPULAR
• Característiques:

• Gèneres: