Literatura catalana

1. El novel·lista de la Renaixença

2. Biografia
Considerat el creador de la novel·la
catalana moderna, és el gran
novel·lista de la Renaixença.
Va néixer el 10 d'agost del 1846 a
Valls, i va morir a Barcelona el 26 de
juliol del 1930.

3. Orfe de pare als dos anys .
Va ser educat a la casa de la seva família
materna.
Va estudiar Dret a Barcelona.
Va treballar com a procurador dels Tribunals.
Va començar la seva carrera literària en
castellà.
Cap al 1877 va decidir canviar de llengua
començant a escriure en català.

4. D’educació il·lustrada i descatalanitzada, va començar a escriure en castellà.
Es “convertí” al catalanisme cultural gràcies a la influència dels cercles
literaris renaixentistes. L'impacte que li provocà la magnificència dels Jocs
Florals del 1877 l’acabaren de decidir pel català.
Galdós, arquetipus de l’assimilisme espanyol davant el fet català, li escriu:
“Es tontísimo que V. escriba en Catalán. Ya se irán Vds curando de
la manía del catalanismo y de la Renaixensa. Y si es preciso, por motivos
que no alcanzo, que el catalán viva como lengua literaria, deje V. a los
poetas que se encarguen de esto. La novela debe escribirse en el lenguaje
que pueda ser entendido por mayor número de gente. Los poetas que
escriben para sí mismos, dèjelos V. con su manía, y véngase con nosotros.”
(carta de 8.12.1884)
Oller es defensa:
“No, amigo Galdós, no es exclusivismo, ni provincialismo , ni
separatismo ni otro ogro cualquiera de los terminados en ismo lo que me
hace escribir en catalán [...] Escribo la novela en catalán porque vivo en
Cataluña, copio costumbres y paisajes catalanes y catalanes son los tipos
que retrato; en catalán los oigo producirse cada día, a todas horas, como V.
sabe que hablamos aquí. No puede V. imaginarse efecto más falso y
ridículo del que me causaría a mí hacerlos dialogar en otra lengua, [...]
( carta de 14.12.1884)
Al mateix temps, la lectura d'obres de Zola i Galdós i el consells del crític literari
Josep Yxart, el decidiren a conrear novel·la realista fent-se ressò dels canvis
històrics que viu el país per tal reflectir la societat del seu temps (l’època de la

5. CORPUS LITERARI:
RELATS:
Croquis del natural (1879), De tots colors (1888),
Figura i paisatge (1897), Rurals i urbanes (1916)
Al llapis i a la ploma (1918).
Entre 1913 i el 1919 redacta les Memòries literàries (1962).
NOVEL·LES:
La Papallona (1882) la història d’un seductor i la seva
víctima; malgrat el pòsit costumista i romàntic,
aquesta és la primera novel·la catalana moderna.
L’Escanyapobres (1884), estudi acurat de l'arquetipus
de l'avar i de l'impacte de la revolució industrial
en la societat rural (arribada del ferrocarril, explotació minera).
Vilaniu (1885), descripció satírica de la vida i la política
de la Catalunya profunda inspirada en el seu Valls nadiu.

6. La Bogeria (1898), plantejament d'un procés de bogeria
provocada, segons el metge Giberga, per les lleis de la
genètica i pel medi ambient. És, per tant,un acostament
a l’estètica naturalista.
Tot i així, la ideologia conservadora, burgesa i cristiana
d’Oller l’allunya dels principis deterministes del
naturalisme propugnat per Zola. Oller s'implica, no és un
mer analista fred i impassible.
La Bogeria es basa en un fet real que l'autor va conèixer de
prop: la mort d'un client.
La novel·la presenta trets innovadors:
1. Substitueix el narrador impersonal en tercera persona per les
converses entre el narrador (del qual ignorem el nom) i un amic,
Armengol, amb l’esporàdica intervenció d’un altre, Giberga, al
voltant del protagonista, Daniel Serrallonga.
Hi trobem també algunes aparicions d’aquest i d’altres
personatges (les germanes, Adela i Carolina o l’esposa
Salomé). S’ha anomenat a aquesta tècnica narrativa
procediment indirecte.

7. D’altra banda, el narrador té una vida pròpia i en coneixerem alguns aspectes
(matrimoni...)
2. Parlem de tres nivells diferenciats :
- argument: les vicissituds viscudes pel protagonista.
- trama: construïda sobre les converses dels tres interlocutors i les seves relacions
amb el protagonista.
- tema: tractament donat, en les converses sobre el protagonista, a aspectes
apuntants entorn la història d’aquest ( i sobretot al fet si la bogeria li ve d’herència –
tesi fonamental del determinisme naturalista) per tant, els principis del naturalisme
esdevenen matèria literària.
Daniel és el protagonista de la novel·la, però aquesta no és només la seva
història.

8. Pilar Prim (1906), sintonitza amb l'evolució de la narrativa europea i
és un intent d’acostar-se al nou moviment de l’escena literària
catalana, el Modernisme. Es una novel·la psicològica on planteja el
conflicte de la protagonista, de nom simbòlic, víctima de la clàusula
testamentària del marit, que la priva de l’usdefruit dels béns si torna a
casar-se.
Les novel·les d’Oller (exceptuant l’última) formen un conjunt que té
com a finalitat l'estudi de la societat catalana de la Restauració en
tots els seus aspectes, amb una clara finalitat crítica i didàctica.
Recursos literaris que donen unitat i coherència al corpus
novel·lístic:
• reaparició de personatges a novel·les com Vilaniu,
La febre d’Or o La Bogeria,
• limitació dels marcs geogràfics a Vilaniu (Valls) i Barcelona,
(oposició món rural/món urbà).
• temes recurrents: transformació social provocada
per la revolució industrial, ascens imparable de la burgesia,
i els seus gustos, enfonsament del món rural, pervivència
del caciquisme, els ferrocarrils, la borsa...
• tècnica narrativa fonamentada en l'observació.
Destaquem d’Oller
les seves descripcions,
la creació de personatges
versemblants i trames
narratives complexes.
Usa un llenguatge planer,
amb castellanismes
i localismes
(de Valls i de Barcelona)
d'acord amb
la procedència
dels personatges.

9. La febre d’or
És la novel·la més llarga i
complexa que Oller ha escrit.
Vol retratar la societat
catalana de la Restauració, i
integra personatges i
ambients ja apareguts en
novel·les anteriors.
El 1890 es va publicar el
primer volum. El segon volum
va aparèixer el mateix any que
el primer, i el tercer, el 1892.

10. El tema bàsic és l’obsessió pels diners i
l’ambició.
La primera part de l’obra parla sobre la vida
de Gil Foix, un fuster que gràcies als seus
moviments borsaris arriba a ser un ric burgès i
dirigir un ambiciós projecte ferroviari.
La segona part parla sobre la caiguda del seu
negoci, havent de tornar al seu antic ofici.
La tercera part explica que la filla d’en Gil,
Delfineta, es casa amb el seu oncle, ja que no
pot viure en la pobresa.

11. La Febre d’Or ( 1890-1892) l'obsessió pel
diner, centrada en l'enriquiment fàcil que
s'aconsegueix mitjançant l'especulació
borsària. La figura del nou ric que genera
aquesta economia especulativa és
acuradament analitzada per Oller. Gil Foix és
un nou ric de família pobra, s’enriqueix
especulant [febre d’inversió a la Barcelona de
1880 i 1882] però aviat s’arruïna per la crisi
financera europea.
Hi ha una versió cinematogràfica de Gonzalo
Herralde (1992).

12. Premis
Jocs Florals (1879): Sor Sanxa.
Jocs Florals (1880): Isabel de Galceran.
Jocs Florals (1884): L'Escanyapobres.
Homenatge a la seva trajectòria
(1925).
Homenatge en el lliurament del
primer premi Crexells (1929).

13. Obres
L’ escanyapobres (1884)
La papallona (1882)
Vilaniu (1885)
La febre d'or (1890 - 1892)
La bogeria (1898)
Pilar Prim (1906)