SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  10
SHUJING DING
Ph.D Universitat Autònoma de Barcelona
Email: Shujing.Ding@uab.cat
Mapa del Sistema Educatiu Xinès
Reference to the National Reform Center on Education and the Economy (NCEE).
Educació Obligatòria xinesa
 Al sistema educatiu xinès l’educació bàsica comprèn l’educació infantil,
l’educació primària i l’educació secundària.
 L’educació obligatòria és gratuïta des dels sis anys i mig fins als quinze. El
Ministeri d’Educació calcula que el 99.7% de la població del país ha
aconseguit els nou anys d’educació universal bàsica (MEPRC, 2014).
 Hi ha 2 modalitats, una són 6 anys d’educació primària més 3 anys
d’educació secundària ( modalitat 6+3 ); i l’altra són 5 anys d’educació
primària més 4 anys d’educació secundària ( modalitat 5+4 ).
Currículum d’Educació Primària i Horari
primer segon tercer quart cinquè sisè
Vida I Moralitat 3 3
Societat I Moralitat 2 2 3 3
Ciències 3 3 3 3
Xinès 8 8 6 6 6 6
Matemàtiques 4 4 4 4 5 5
Llengua Estrangera 2 2 2 2
Educació Física 3 3 3 3 3 3
Educació Artística I
Musical
4 4 4 4 2 2
Activitats, pràctiques I
cursos locals
4 4 6 6 6 6
Hores totals setmanals 26 26 30 30 30 30
Hores totals anuals 910 910 1050 1050 1050 1056
Nota: els números de cada assignatura estan calculats per sessions de classe. Una sessió de classe són 45 minuts. Després de cada
classe hi ha 10-15 minuts d’esbarjo perquè els alumnes descansin i preparin la classe següent.
 La llengua instrumental és el xinès mandarí amb l’excepció de
l’educació primària (MEPRC, 2000).
 El curs escolar té 2 semestres des de setembre fins a juliol.
 Els alumnes assisteixen cinc dies a la setmana a l’escola a
l’educació bàsica que té 9 cursos, que inclouen Xinès,
Matemàtiques, Llengua Estrangera (Anglès), Educació Física,
Música i Educació Artística i altres activitats, pràctiques i
cursos locals (MEPRC, 2011).
 Excepte aquests cursos, el Ministeri d’ Educació requereix que
totes les escoles de primària ofereixin activitats diverses per
enriquir els interessos dels alumnes en l’aprenentatge, com les
trobades matinals, ciències i tecnologia, activitats esportives,
etc... (MEPRC, 2011)
 D’acord amb la llei d’educació, cada classe no pot tenir més de 45
alumnes (MEPRC, 2011d).
 Encara que és una quantitat molt alta la ràtio mitjana estatal és de
16.76 (MEPRC, 2013).
 Hi ha el mateix número de mestres que d’assignatures. Cada
assignatura la fa un mestre diferent, perquè es imprescindible
l’especialització (Liu, 2003; Jiang 2004).
 A la cultura tradicional xinesa, l’educació és molt important. La ràtio
d’inscripcions a l’educació primària és del 97% (MEPRC, 2014) i la taxa
d’abandonament escolar és del 8.8 % segons els resultats de l’enquesta
21st Century Education Research Institute (MEPRC, 2012).
 D’acord amb el nou currículum del 2011, l’escola primària té 35 setmanes
per any acadèmic (MEPRC, 2011). Les vacances d’estiu i les festes
nacionals són 13 setmanes (MEPRC, 2011).
Principals diferències entre cultures i sistemes educatius
Xina Catalunya
Trets culturals
principals
Pensament de Confuci Sense ideologia. Diversitat cultural i inclusió en l’educació.
Tendència principal La qualitat de l’educació L’educació inclusiva
Pre-primària(3-6) No gratuïta Gratuïta
Educació
Obligatòria
1. 9 cursos dels 6 als 15 anys
2. Modalitats 5+4 i 6+3
1. 10 cursos dels 6 als 16 anys
2. Modalitat 6+4
Educació Primària 1. Hi ha llibres de text nacionals unificats de totes les
assignatures, però sense instruccions clares d’hores per
àrees.
2. Diferents assignatures ensenyades per diferents mestres.
3. Hi ha dos tipus d’escola, un 98% de les escoles de
primària són públiques i un 2% privades.
4. Una classe té normalment menys de 45 alumnes.
5. Els mestres tenen una formació de 3 o 4 anys a la
universitat.
6. Els mestres han de passar un examen nacional per tenir la
certificació. Aquest examen es convoca dos cops a l’any.
7. Normalment els alumnes amb necessitats educatives
especials es separen de la resta.
1. El Departament té regles clares pel que fa a les hores de
cada matèria però no estan unificats els llibres de text.
2. Un professor pot fer més d’una matèria.
3. Hi ha tres tipus d’escoles: públiques, concertades i
privades.
4. Una classe normalment té 25 alumnes.
5. Els mestres es formen 4 anys. Amb la nova llei seran 3 +
2 anys (màster).
6. Els mestres han de passar unes oposicions per entrar a
l’ensenyament públic amb plaça. Es convoquen molt de
tant en tant.
7. Els alumnes amb necessitats educatives especials estan a
les escoles i a les aules.
Primer cicle
d’Educació
Secundària
Tres o quatre anys Quatre anys
Segon cicle
d’Educació
Secundària
Tres anys en mòduls professionals 2 anys de batxillerat i 2-3 anys de mòduls professionals.
Estudis universitaris Màster Acadèmic de 3 anys. Màster Professional de 2.5 anys. Màster d’educació 1 any abans del 2015. Amb la nova llei
d’educació seran 2 anys
Principals diferències entre les competències professionals
Xina Catalunya
Competències o
estàndards
professionals
Filosofia i Moralitat:
1, Entendre la consciència del mestre, l’actitud
dels alumnes i el comportament.
2, Actituds d’ensenyament i comportament
Coneixement Professional:
1, Desenvolupament del coneixement de
l’alumne
2, Assignatura de Coneixement, Educació del
Coneixement
Habilitats Professionals:
1, Programació d’activitats
2, Organització i Implementació
3, Habilitats d’avaluació
4, Comunicació i Cooperació
5, Reflexió i Desenvolupament
Competència Comunicativa Lingüística
Competència Matemàtica
Competència Digital
Aprendre a Aprendre
Competència Social i Ciutadana
Competència d’Autonomia Personal
Competència Artística i Cultural
Competència en el Coneixement i la
Interacció amb el Món Físic
L’ètica del professorat, l’alumne com a centre de l’aprenentatge , competències pedagògiques, aprenentatge continuat
al llarg de la vida
 Thank you!
 Gràcies!

Contenu connexe

Tendances

Ecologia tema 8
Ecologia tema 8Ecologia tema 8
Ecologia tema 8
Anna Giro
 
Regne protoctists
Regne protoctistsRegne protoctists
Regne protoctists
erodr34
 
La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30
montse.ciberta
 
LES CATEGORIES GRAMATICALS
LES CATEGORIES GRAMATICALSLES CATEGORIES GRAMATICALS
LES CATEGORIES GRAMATICALS
ieslt
 
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
ahidalg_04
 
La comunicació i el signe ling
La comunicació i el signe lingLa comunicació i el signe ling
La comunicació i el signe ling
MARIBEL SOSPEDRA
 
Monosèmia polisèmia-homonímia-paronímia
Monosèmia polisèmia-homonímia-paronímiaMonosèmia polisèmia-homonímia-paronímia
Monosèmia polisèmia-homonímia-paronímia
annaasiscar
 

Tendances (20)

Les fonts històriques
Les fonts històriquesLes fonts històriques
Les fonts històriques
 
Ecologia tema 8
Ecologia tema 8Ecologia tema 8
Ecologia tema 8
 
02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
 
Modernisme versus Noucentisme
Modernisme versus NoucentismeModernisme versus Noucentisme
Modernisme versus Noucentisme
 
Salvador Espriu
Salvador EspriuSalvador Espriu
Salvador Espriu
 
RELACIONS DE LA BIOCENOSI
RELACIONS DE LA BIOCENOSIRELACIONS DE LA BIOCENOSI
RELACIONS DE LA BIOCENOSI
 
Regne protoctists
Regne protoctistsRegne protoctists
Regne protoctists
 
La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30
 
LES CATEGORIES GRAMATICALS
LES CATEGORIES GRAMATICALSLES CATEGORIES GRAMATICALS
LES CATEGORIES GRAMATICALS
 
Un món desigual. La globalització.
Un món desigual. La globalització.  Un món desigual. La globalització.
Un món desigual. La globalització.
 
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
 
Òrgans de l'aparell circulatori.
Òrgans de l'aparell circulatori.Òrgans de l'aparell circulatori.
Òrgans de l'aparell circulatori.
 
La comunicació i el signe ling
La comunicació i el signe lingLa comunicació i el signe ling
La comunicació i el signe ling
 
trabajo sobre la renaixença
trabajo sobre la renaixençatrabajo sobre la renaixença
trabajo sobre la renaixença
 
Conflicte lingüístic
Conflicte lingüísticConflicte lingüístic
Conflicte lingüístic
 
Miquel Martí i Pol
Miquel Martí i PolMiquel Martí i Pol
Miquel Martí i Pol
 
Monosèmia polisèmia-homonímia-paronímia
Monosèmia polisèmia-homonímia-paronímiaMonosèmia polisèmia-homonímia-paronímia
Monosèmia polisèmia-homonímia-paronímia
 
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUESUD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
 
Treure el factor comú
Treure el factor comú Treure el factor comú
Treure el factor comú
 

Similaire à Sistema educatiu xinès

El pas de primària a eso la pla 2014 16 05-14
El pas de primària a eso la pla 2014 16 05-14El pas de primària a eso la pla 2014 16 05-14
El pas de primària a eso la pla 2014 16 05-14
Laura Muñoz Capllonch
 
Document informatiu eso 2014 2015
Document informatiu eso 2014 2015Document informatiu eso 2014 2015
Document informatiu eso 2014 2015
jsubirats
 
Document informatiu ESO 2014-2015
Document informatiu ESO 2014-2015Document informatiu ESO 2014-2015
Document informatiu ESO 2014-2015
jsubirats
 
Batxillerat itineraris 2014 15v1
Batxillerat itineraris 2014 15v1Batxillerat itineraris 2014 15v1
Batxillerat itineraris 2014 15v1
Josep-Ramon
 
Reunió Pares Nous
Reunió Pares NousReunió Pares Nous
Reunió Pares Nous
curset.estiu
 
Presentació ESO Claret 2014
Presentació ESO Claret 2014 Presentació ESO Claret 2014
Presentació ESO Claret 2014
Escola Claret
 
2010 11 Ins Segur Eso
2010 11 Ins Segur Eso2010 11 Ins Segur Eso
2010 11 Ins Segur Eso
jalmena
 
Guia per 3r es ocapçalera
Guia per 3r es ocapçaleraGuia per 3r es ocapçalera
Guia per 3r es ocapçalera
CVA
 
Estructura etapa 1011
Estructura etapa 1011Estructura etapa 1011
Estructura etapa 1011
aminambr
 

Similaire à Sistema educatiu xinès (20)

El pas de primària a eso la pla 2014 16 05-14
El pas de primària a eso la pla 2014 16 05-14El pas de primària a eso la pla 2014 16 05-14
El pas de primària a eso la pla 2014 16 05-14
 
Document informatiu eso 2014 2015
Document informatiu eso 2014 2015Document informatiu eso 2014 2015
Document informatiu eso 2014 2015
 
Document informatiu ESO 2014-2015
Document informatiu ESO 2014-2015Document informatiu ESO 2014-2015
Document informatiu ESO 2014-2015
 
Batxillerat itineraris 2014 15v1
Batxillerat itineraris 2014 15v1Batxillerat itineraris 2014 15v1
Batxillerat itineraris 2014 15v1
 
Po eso 22 23ppt
Po  eso 22 23pptPo  eso 22 23ppt
Po eso 22 23ppt
 
Presentacio Reunio Pares
Presentacio Reunio ParesPresentacio Reunio Pares
Presentacio Reunio Pares
 
Curr_eso_batxillerat
Curr_eso_batxilleratCurr_eso_batxillerat
Curr_eso_batxillerat
 
Reunió Pares Nous
Reunió Pares NousReunió Pares Nous
Reunió Pares Nous
 
Presentaciieselfoix2011 12
Presentaciieselfoix2011 12Presentaciieselfoix2011 12
Presentaciieselfoix2011 12
 
Presentaciofoix0910
Presentaciofoix0910Presentaciofoix0910
Presentaciofoix0910
 
Presentació ESO Claret 2014
Presentació ESO Claret 2014 Presentació ESO Claret 2014
Presentació ESO Claret 2014
 
2010 11 Ins Segur Eso
2010 11 Ins Segur Eso2010 11 Ins Segur Eso
2010 11 Ins Segur Eso
 
Guia per 3r ESO
Guia per 3r ESOGuia per 3r ESO
Guia per 3r ESO
 
Guia per 3r ESO
Guia per 3r ESOGuia per 3r ESO
Guia per 3r ESO
 
Guia per 3r es ocapçalera
Guia per 3r es ocapçaleraGuia per 3r es ocapçalera
Guia per 3r es ocapçalera
 
Projecte Educatiu de Centre Escola Folch i Torres.pdf
Projecte Educatiu de Centre Escola Folch i Torres.pdfProjecte Educatiu de Centre Escola Folch i Torres.pdf
Projecte Educatiu de Centre Escola Folch i Torres.pdf
 
Institut Torre del Palau de Terrassa, Barcelona: característiques del centre ...
Institut Torre del Palau de Terrassa, Barcelona: característiques del centre ...Institut Torre del Palau de Terrassa, Barcelona: característiques del centre ...
Institut Torre del Palau de Terrassa, Barcelona: característiques del centre ...
 
El sistema educatiu LOMQE
El sistema educatiu LOMQEEl sistema educatiu LOMQE
El sistema educatiu LOMQE
 
Presentacio curriculum a_territori_dgesoib
Presentacio curriculum a_territori_dgesoibPresentacio curriculum a_territori_dgesoib
Presentacio curriculum a_territori_dgesoib
 
Estructura etapa 1011
Estructura etapa 1011Estructura etapa 1011
Estructura etapa 1011
 

Sistema educatiu xinès

  • 1. SHUJING DING Ph.D Universitat Autònoma de Barcelona Email: Shujing.Ding@uab.cat
  • 2. Mapa del Sistema Educatiu Xinès Reference to the National Reform Center on Education and the Economy (NCEE).
  • 3. Educació Obligatòria xinesa  Al sistema educatiu xinès l’educació bàsica comprèn l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària.  L’educació obligatòria és gratuïta des dels sis anys i mig fins als quinze. El Ministeri d’Educació calcula que el 99.7% de la població del país ha aconseguit els nou anys d’educació universal bàsica (MEPRC, 2014).  Hi ha 2 modalitats, una són 6 anys d’educació primària més 3 anys d’educació secundària ( modalitat 6+3 ); i l’altra són 5 anys d’educació primària més 4 anys d’educació secundària ( modalitat 5+4 ).
  • 4. Currículum d’Educació Primària i Horari primer segon tercer quart cinquè sisè Vida I Moralitat 3 3 Societat I Moralitat 2 2 3 3 Ciències 3 3 3 3 Xinès 8 8 6 6 6 6 Matemàtiques 4 4 4 4 5 5 Llengua Estrangera 2 2 2 2 Educació Física 3 3 3 3 3 3 Educació Artística I Musical 4 4 4 4 2 2 Activitats, pràctiques I cursos locals 4 4 6 6 6 6 Hores totals setmanals 26 26 30 30 30 30 Hores totals anuals 910 910 1050 1050 1050 1056 Nota: els números de cada assignatura estan calculats per sessions de classe. Una sessió de classe són 45 minuts. Després de cada classe hi ha 10-15 minuts d’esbarjo perquè els alumnes descansin i preparin la classe següent.
  • 5.  La llengua instrumental és el xinès mandarí amb l’excepció de l’educació primària (MEPRC, 2000).  El curs escolar té 2 semestres des de setembre fins a juliol.  Els alumnes assisteixen cinc dies a la setmana a l’escola a l’educació bàsica que té 9 cursos, que inclouen Xinès, Matemàtiques, Llengua Estrangera (Anglès), Educació Física, Música i Educació Artística i altres activitats, pràctiques i cursos locals (MEPRC, 2011).  Excepte aquests cursos, el Ministeri d’ Educació requereix que totes les escoles de primària ofereixin activitats diverses per enriquir els interessos dels alumnes en l’aprenentatge, com les trobades matinals, ciències i tecnologia, activitats esportives, etc... (MEPRC, 2011)
  • 6.  D’acord amb la llei d’educació, cada classe no pot tenir més de 45 alumnes (MEPRC, 2011d).  Encara que és una quantitat molt alta la ràtio mitjana estatal és de 16.76 (MEPRC, 2013).  Hi ha el mateix número de mestres que d’assignatures. Cada assignatura la fa un mestre diferent, perquè es imprescindible l’especialització (Liu, 2003; Jiang 2004).
  • 7.  A la cultura tradicional xinesa, l’educació és molt important. La ràtio d’inscripcions a l’educació primària és del 97% (MEPRC, 2014) i la taxa d’abandonament escolar és del 8.8 % segons els resultats de l’enquesta 21st Century Education Research Institute (MEPRC, 2012).  D’acord amb el nou currículum del 2011, l’escola primària té 35 setmanes per any acadèmic (MEPRC, 2011). Les vacances d’estiu i les festes nacionals són 13 setmanes (MEPRC, 2011).
  • 8. Principals diferències entre cultures i sistemes educatius Xina Catalunya Trets culturals principals Pensament de Confuci Sense ideologia. Diversitat cultural i inclusió en l’educació. Tendència principal La qualitat de l’educació L’educació inclusiva Pre-primària(3-6) No gratuïta Gratuïta Educació Obligatòria 1. 9 cursos dels 6 als 15 anys 2. Modalitats 5+4 i 6+3 1. 10 cursos dels 6 als 16 anys 2. Modalitat 6+4 Educació Primària 1. Hi ha llibres de text nacionals unificats de totes les assignatures, però sense instruccions clares d’hores per àrees. 2. Diferents assignatures ensenyades per diferents mestres. 3. Hi ha dos tipus d’escola, un 98% de les escoles de primària són públiques i un 2% privades. 4. Una classe té normalment menys de 45 alumnes. 5. Els mestres tenen una formació de 3 o 4 anys a la universitat. 6. Els mestres han de passar un examen nacional per tenir la certificació. Aquest examen es convoca dos cops a l’any. 7. Normalment els alumnes amb necessitats educatives especials es separen de la resta. 1. El Departament té regles clares pel que fa a les hores de cada matèria però no estan unificats els llibres de text. 2. Un professor pot fer més d’una matèria. 3. Hi ha tres tipus d’escoles: públiques, concertades i privades. 4. Una classe normalment té 25 alumnes. 5. Els mestres es formen 4 anys. Amb la nova llei seran 3 + 2 anys (màster). 6. Els mestres han de passar unes oposicions per entrar a l’ensenyament públic amb plaça. Es convoquen molt de tant en tant. 7. Els alumnes amb necessitats educatives especials estan a les escoles i a les aules. Primer cicle d’Educació Secundària Tres o quatre anys Quatre anys Segon cicle d’Educació Secundària Tres anys en mòduls professionals 2 anys de batxillerat i 2-3 anys de mòduls professionals. Estudis universitaris Màster Acadèmic de 3 anys. Màster Professional de 2.5 anys. Màster d’educació 1 any abans del 2015. Amb la nova llei d’educació seran 2 anys
  • 9. Principals diferències entre les competències professionals Xina Catalunya Competències o estàndards professionals Filosofia i Moralitat: 1, Entendre la consciència del mestre, l’actitud dels alumnes i el comportament. 2, Actituds d’ensenyament i comportament Coneixement Professional: 1, Desenvolupament del coneixement de l’alumne 2, Assignatura de Coneixement, Educació del Coneixement Habilitats Professionals: 1, Programació d’activitats 2, Organització i Implementació 3, Habilitats d’avaluació 4, Comunicació i Cooperació 5, Reflexió i Desenvolupament Competència Comunicativa Lingüística Competència Matemàtica Competència Digital Aprendre a Aprendre Competència Social i Ciutadana Competència d’Autonomia Personal Competència Artística i Cultural Competència en el Coneixement i la Interacció amb el Món Físic L’ètica del professorat, l’alumne com a centre de l’aprenentatge , competències pedagògiques, aprenentatge continuat al llarg de la vida
  • 10.  Thank you!  Gràcies!