Comentari PAU de San Pietro in Montorio de Bramante.

1. Donato Bramante: San Pietro in
Montorio

2. Fitxa tècnica
 Títol: San Pietro in Montorio .
 Autor: Donato Bramante (prop





d’Urbino, 1444 – Roma, 1514).
Cronologia: 1502.
Estil: renaixentista.
Tipologia: església.
Materials: pedra, marbre i
granit.
Localització: Roma (Itàlia).

3. Obres del mateix autor
Presbiteri de Santa Maria presso San Satiro (1482)

4. Claustre de l’església de Santa Maria della Pace(1500-1504)

5. Biografia de l’autor
 Donato Bramante
és el millor
representant de l’arquitectura de
l’alt Renaixement, malgrat que
probablement va dedicar una bona
part de la seva carrera inicial a la
pintura. Es creu que va néixer prop
d’Urbino, però la primera referència
documental que se’n té, de l’any
1477, el situa a Bèrgam, treballant al
palau de Podestà. L’any 1480 es va
establir a Milà, on va participar amb
Leonardo a Vinci, en la renovació
artística i cultural de la ciutat. L’any
1499 es va traslladar a Roma, on
s’estava començant aleshores la
construcció de la basílica de sant
Pere, en la qual va participar com a
arquitecte.

6. Descripció formal
 El temple es divideix en dos pisos. El primer comença amb una
escalinata circular que limita el peristil de setze
columnes, d’ordre toscà, damunt les quals s’aixeca un
entaulament clàssic format per un arquitrau, un fris dividit en
tríglifs i mètopes decorades amb les imatges dels instruments
del martiri de sant Pere i objectes de la litúrgia cristiana, i una
cornisa.
 El pis superior s’inicia amb una balustrada que encercla un cos
cilíndric que fa les funcions de tambor i que contribueix a la
lleugeresa del conjunt. Aquí se succeeixen una sèrie de
finestres obertes, finestres cegues i nínxols amb forma de
semicúpules coronades per una petxina. Damunt d’aquests
elements s’aixeca una cúpula de mitja esfera, els nervis de la
qual conflueixen en una llanterna rematada amb una creu.

7.  A l’interior hi ha una única cel·la de planta circular amb pilastres
adossades al mur, erigida damunt la cripta construïda al lloc on
es creu que va ser crucificat sant Pere. Al costat oposat a
l’entrada principal hi ha un altar petit, de tan sols 4,5 m de
diàmetre, pensat per a la celebració litúrgica d’un grup de fidels
poc nombrós.

8. Entorn i integració urbanística
 En un primer moment, Bramante va plantejat d’emmarcar la
seva obra en un pati circular que potenciés la monumentalitat
del llenguatge clàssic. Això no es va dur a terme, i el templet va
quedar atrapat a l’interior del claustre rectangular del monestir
de San Pietro, que actualment està ocupat per l’acadèmia de
Belles Arts d’Espanya a Roma.
 Però els nombrosos càlculs geomètrics i de proporcions que va
fer l’autor, juntament amb la concepció gairebé pictòrica de la
llum, que genera clarobscurs entre els diferents espais i volums,
van permetre fer realitat en l’edifici el delit de monumentalitat.

9. Funció, contingut i significat
 El temple, que va ser finançat pels Reis Catòlics, es va edificar
per commemorar el martiri de sant Pere al lloc en què la tradició
situa la roca del mont Janícul, on l’apòstol va ser crucificat i
mort.
 La tipologia circular de l’edifici va ser elegida per l’arquitecte
d’acord amb la creença neoplatònica expressada pel filòsof i
teòleg Marsilio Ficino que afirmava que a Déu li correspon la
forma geomètrica més perfecta: l’esfera. Per aquesta raó, San
Pietro in Montorio és considerat el temple platònic ideal, i la seva
cúpula simbolitza el trànsit del món terrenal al celestial.

10. Models i influències
 Seguint l’ideal renaixentista, Bramante recupera la tipologia de
temple circular o tholos que iniciada en l’època grega, va ser
reformulada posteriorment en època romana. El temple dedicat
a la deessa Vesta i el Panteó de Roma van ser, indubtablement,
els dos màxims referents d’aquesta arquitectura.
 San Pietro in Montorio es va convertir en el model clàssic i imitar
durant tot el Cinquecento i fou, dos anys més tard, un referent
del quadre Esposori de la Mare de Déu de Rafael.