1. TEMA 10: EL PODER POLÍTICTEMA 10: EL PODER POLÍTIC
I L'ESTATI L'ESTAT

2. VIURE EN SOCIETAT
CONFLICTES
Interessos particulars
Egoismes
Incomprensió
Pors
RESOLUCIÓ PACÍFICA
DELS CONFLICTES
ORGANITZACIÓ
DE LA CONVIVÈNCIA
POLÍTICAFINALITAT:
COHESIÓ SOCIAL
1. QUÈ ÉS LA POLÍTICA?1. QUÈ ÉS LA POLÍTICA?
L'ésser humà neix en una família, però es desenvolupa en una
societat.
La política consisteix en harmonitzar els interessos de tots cercant el
bé comú.

3. 2. EL PODER POLÍTIC2. EL PODER POLÍTIC
PODER: Capacitat per fer alguna cosa
o per fer que els altres facin alguna cosa
Poder en sentit estricte
Mitjà per arribar a un fi
TIPUS DE PODER (segons Max Weber):
POLÍTIC
ECONÒMIC
IDEOLÒGIC
Persegueix sempre
l'obediència d'un grup
Es pot aconseguir
Pel respecte
a l'autoritat
Per la persuasióPer la força
(=poder)/
Es reconeix S'exerceix

4. El PODER POLÍTIC és la capacitat de dirigir i governar les situacions
socials.
Divideix la societat en dos grans grups
Es basa en
LA COERCIÓ (la força): la desobediència implica sancions
LA PERSUASIÓ (la ideologia): es convenç als altres sobre
el que és bo, just.
LA RETRIBUCIÓ (la utilitat): si obeeixes reps beneficis
socials.
Els qui manen
Els qui obeeixen

5. 3. TEORIES SOBRE L'ORIGEN DEL PODER POLÍTIC3. TEORIES SOBRE L'ORIGEN DEL PODER POLÍTIC
TEORIA DE L'ORIGEN DIVÍ
Segons el Nou Testament, tota autoritat prové de Déu. Qui governa ho ha de fer, per
tant, en nom de Déu.
Base de les monarquies medievals europees (el rei era considerat vassall del Papa i
representant de Déu)
TEORIES CONTRACTUALISTES
El poder polític s'origina amb una mena de pacte entre els membres de la societat.
T. HOBBES: L'estat de naturalesa és una guerra de tots contra tots. Els
individus renuncien al seu poder per viure en pau.
J. LOCKE: Afegeix que la societat es vol per garantir els seus drets bàsics
(llibertat, igualtat i propietat) amenaçats per la lluita constant.
J. ROUSSEAU: La societat civil neix a partir d'un engany; encadena l'ésser
humà, li pren la llibertat i crea desigualtat
(“creient que assolien la llibertat, van córrer a buscar la seva opressió”)
Una organització així tan sols es pot sostenir si cerca el Bé comú.
J. RAWLS: Per què la societat funcioni cal transformar la voluntat individual
en voluntat general i cadascú ha d'acordar sotmetre's-hi.
TEORIES DE LA SOBIRANIA POPULAR
Plantejament democràtic: el poble té el poder i escull periòdicament els seus representants.

6. 4. LEGITIMITAT DEL PODER POLÍTIC4. LEGITIMITAT DEL PODER POLÍTIC
LEGITIMITAT: Justificació del poder polític
Reconeixement i acceptació de la seva validesa.
El poder polític només es pot mantenir si qui ha d'obeir creu que
aquest poder és legítim. El poder ha de tenir credibilitat; se l'ha de
veure com a valuós, just i eficaç.
Max Weber identifica tres fonts de legitimació del poder polític:
És racional i té el suport de la llei.
Respon a la tradició i els costums.
Qui el representa té carisma
+ Una quarta font: és eficaç en la seva tasca (protegir la vida i les
propietats, cohesionar el grup, resoldre conflictes)

7. 5. L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET5. L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
ESTAT
Territori delimitat per fronteres on existeix un poder
polític que té el suport d'un sistema legal.
=
SOCIETAT CIVIL
/ Conjunt d'institucions que regulen certes relacions.
Relacions entre persones lliures
FUNCIONS DE L'ESTAT Organitzar la vida social (lleis, administracions...)
Controlar la societat exercint, si cal, la coerció
mitjançant la força (policia, presons, tribunals, exèrcits...)
Afrontar l'educació, la sanitat, la defensa del
territori
Per exercir aquestes funcions l'Estat
disposa d'institucions pròpies (governs,
parlaments, exèrcit, hisenda pública, administració de
justícia...)
Tots els ciutadans poden formar part
d'aquestes institucions
QÜESTIONAMENT DE L'ESTAT ANARQUISME (d'esquerres o de dretes
-neoliberalisme-)

8. ELS PODERS DE L'ESTAT
LEGISLATIU: Elabora i aprova les lleis
(Parlament)
JUDICIAL: Controla el compliment de les
lleis (Judicatura, Magistratura)
EXECUTIU: Aplica i desenvolupa les lleis
(Govern)
(Des del segle XVII -John Locke-)
Actualment aquests poders estan en crisi, fonamentalment per tres raons:
Importància dels mitjans de comunicació (“poder mediàtic”)
Enorme influència del poder econòmic (“quart poder ”)
Necessitats i demandes a nivell supraestatal (món globalitzat)
Canvi en la noció de SOBIRANIA (avui dia es parla de
“sobirania compartida”)

9. EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L'ESTAT
L'Estat modern sorgeix a partir del segle XV
S'han esdevingut quatre modalitats diferents d'Estat:
L'Estat absolutista: (S. XV-XVII)
Poder polític concentrat en la figura del rei, qui l'exerceix de manera absolutista
Membres de l'Estat: súbdits, no ciutadans
L'Estat liberal (S. XVII, a partir de les idees de J. Locke)
Predomini de la Constitució per damunt del monarca
Els drets individuals han de ser garantits per poder polític
Separació de poders i sufragi censatari.
L'Estat democràtic: (S. XX)
Sufragi universal
Igualtat de drets de tots els ciutadans
L'Estat social i democràtic: (A partir de la 2a guerra mundial)
Garanteix els drets socials i econòmics de tots els ciutadans
Intervenció de l'Estat (redistribució de rendes, prestacions socials, ...)
“Estat del benestar”

10. TIPUS D'ESTAT
SEGONS LA
FORMA DE
GOVERN
PRESIDENCIALISTA
El cap d'Estat
(president) és també el
cap de govern i dirigeix
el poder executiu.
PARLAMENTARI
El cap d'Estat no té
responsabilitat política,
mentre que el govern té
el poder executiu. El
parlament aprova les
lleis i controla i legitima
l'acció del govern.
ASSEMBLEISTA
L'assemblea de
representants del poble
és l'òrgan suprem. El
govern tan sols ha
d'executar les
decisions de
l'assemblea.
SEGONS LA
NATURALESA
DEL CAP
D'ESTAT
MONARQUIA
El cap d'Estat és un
rei
REPÚBLICA
El cap d'Estat és elegit per un període
de temps
ABSOLUTA
El rei
assumeix
tots els
poders.
PARLAMENTÀRIA
(constitucional) El
rei és el cap suprem
de l'Estat, però no
té poder polític
ABSOLUTISTA
El president assumeix tots
els poders i no reconeix
altres forces polítiques
PARLAMENTÀRIA
S'accepta la pluralitat
política representada en el
parlament
SEGONS LA
FORMA
D'EXERCIR EL
PODER
TOTALITARI
El poder s'exerceix
sense la participació de
la població
DEMOCRÀTIC
El poder s'exerceix en
representació del
poble

11. FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
La democràcia, a més d'un sistema polític, és un valor.
Es construeix sobre la defensa de la llibertat, la igualtat i la justícia.
Condicions perquè sigui possible la democràcia:
a- El poble és sobirà
b- Lliure accés a l'activitat política
c- Eleccions periòdiques. Vot personal i secret
d- Llibertat d'associació en organitzacions independents del poder polític
e- Els ciutadans poden controlar l'exercici del poder
f- Garantia dels drets fonamentals
g- Llibertat, pluralitat i veracitat de la informació. Absència de
censura en els mitjans de comunicació i informació
Quan un Estat democràtic, a més, està sotmès a les lleis que ell mateix
dictamina, parlem d' ESTAT DEMOCRÀTIC DE DRET.
Si, a més, l'Estat promociona els drets econòmics, socials i culturals,
esdevé ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET.

12. DRET (positiu o objectiu): sistema de normes (lleis, decrets,
sentències, etc.) promulgades per l'Estat.
L'Estat té el monopoli del Dret.
Però alhora és el Dret qui fonamenta l'Estat (determina
l'estructura política, la facultat de legislar, ...).
La justícia és el principi moral que consisteix en actuar de manera
imparcial i a distribuir equitativament.
La Justícia (Administració de justícia, Magistratura o Judicatura) és la
institució encarregada de protegir i aplicar la justícia.
A la Justícia, al Dret i a l'Estat se'ls ha d'exigir justícia.
La relació Dret/justícia pot ser entesa de dues formes:
La justícia ha de ser la màxima aspiració del Dret (el criteri
bàsic serien els Drets Humans).
És just el que el Dret estableix.
DRET I JUSTÍCIA