6. El cercle cromàtic: Els colors Terciaris
Els colors terciaris es formen a partir de la mescla d’un color primari i un secundari pròxim. En el cercle
cromàtic estan col·locats entre els colors primaris i els secundaris que el componen.
7.
8. Les qualitats del color són el to, valor i saturació. Modificant qualsevol de les
qualitats obtenim un nou matís d’un color.
QUALITATS DEL COLOR
TO VALOR SATURACIÓ
9. El to és l’estat pur d’un color i és la qualitat per la qual li donem el nom.
Els tons primaris són groc, el blau-cian i el magenta. Amb la combinació
d’aquests podem crear tots els altres tons/colors.
EL TO
LES QUALITATS DEL COLORS
Podem crear variacions d’un mateix
to variant la seva intensitat,
lluminositat o foscor.
10. El valor o lluminositat és la quantitat de blanc o negre que té afegit un color.
Per tal de donar lluminositat a un color li afegim blanc (valor alt) i per enfosquir-lo
negre (valor baix) canviant així el valor.
EL VALOR
LES QUALITATS DEL COLORS
11. És el grau de puresa, vivesa o intensitat d’un color. Diem que un color està
saturat quan és un color pur i molt viu. Els colors primaris i secundaris són colors
molt purs, és a dir, tenen un grau màxim de saturació.
LA SATURACIÓ
LES QUALITATS DEL COLORS
12.
13. TO, VALOR I SATURACIÓ D’UN MATEIX COLOR
Variació de les qualitats d’un mateix to
21. *La intuïció i l’espontaneïtat són molt importants però
hem d’aprendre a mesclar els colors de manera racional
també, de forma que junts resultin atractius i agradables
a la vista.
El cercle
cromàtic
RYBK
22. Harmonia i contrast
Gamma harmònica és
formada per tons propers dins del
cercle cromàtic. Es perceben
equilibrades,i relaxants
Gamma contrastada és
formada per tons allunyats dins del
cercle cromàtic. Es perceben
estridents,en més moviment.
23. Colors complementaris: el contrast
Els colors complementaris són aquells que queden oposats en el cercle
cromàtic. S’accentuen molt entre sí i aconsegueixen sensacions vibrants.
El complementari d’un primari és el secundari format pels altres dos primaris.
El complementari d’un terciari és el seu terciari oposat en el cercle.
26. Colors harmònics: l’harmonia
Són aquells propers en el cercle cromàtic. Són anomenats colors
anàlegs perquè tenen característiques comunes.
27. Colors càlids
Colors freds
La temperatura del color
Es perceben alegres, estimulants i extravertits
Es perceben més seriosos, calmats i tristos
Harmonia
30. Harmonia monocromàtica Quant utilitzem un color i les
seves mescles amb colors neutres, és a dir, un color i les
seves mescles amb blanc i negre.
31. Harmonia por analogia. Si utilitzem els colors d’un terç o un
quart del cercle cromàtic.
32. Harmonia per contrast. Quant utilitzem colors complementaris o primaris,
allunyats entre sí. En aquesta harmonia hi ha múltiples combinacions
Combinació de complementaris Combinació de complementaris creuats (Tètrada)
33. Combinació de 3 colors equidistants (trièdrica) Combinació de complementaris dividits
( 1 colors + Els anàlegs del seu complementari)
34. Ex. Relacions harmòniques / Combinació de colors: Crea un esquema de colors a cada
requadre segons està indicat amb diferents
formes orgàniques/geomètriques. Pots triar els colors al teu gust sempre que realitzis la
combinació descrita en cada requadre.
Fes servir el cercle cromàtic creat en l’Ex.2 per guiar-te i realitzar correctament les diferents
combinacions de colors.
36. Tècnica
Les aquarel·les són pigments mòlts molt finament aglutinats amb goma aràbiga.
La barreja es presenta seca, en forma de pastilla o líquida, en pots amb comptagotes o en tub.
37. Per fer la barreja necessitem un recipient per l’aigua i una paleta per realitzar la mescla.
L'aquarel·la es treballa sobre paper. Aquest ha de tenir un cert gramatge per a poder
treballar amb aigua i pot o no tenir textura.
38. Al barrejar-la amb aigua, en la qual la goma es dissol molt fàcilment, fem que l’aquarel·la
s’adhereixi al paper.
39. Els pinzells utilitzats són els de pèl tou. És idoni tenir pinzells de diferents mides, si més no,
un de gros per si s'han de fer rentats o zones d'un mateix to
40. Aspectes a tenir en compte (!) :
• Normalment es parteix del blanc del paper per anar creant cada cop tons més foscos.
O sigui, en l'aquarel·la no s'utilitza el blanc sinó que es deixen com a blancs les reserves
del paper.
• D'alguna manera tornar enrere en l'aquarel·la és bastant difícil perquè no podem
esborrar un cop tenyit el paper.
• Es pot tacar directament amb l’aquarel·la o fer un dibuix amb llapis prèviament però
d’una forma molt suau perquè després no destaqui la línia fosca o es dissolgui el grafit
amb l’aigua.
• És una tècnica que té una part poc controlable a causa de la mescla de tinta i aigua, és a
dir, que no sempre quedarà exactament com voldríem però aquesta és la seva
particularitat.